Arxiu d'etiquetes: Solmissus

Jellyfishes: what are they and how can we identify them?

Jellyfishes generally are marine animals that, like anemones, gorgonians and corals, like the red coral of the Mediterranean, are part of the cnidarians. In this article, we will see what is a jellyfish and how can we identify the most common ones. Moreover, we will know its danger. If you arrive at the end of the post, you will find a little surprise. 

INTRODUCTION

Cnidarians are one of the most ancient animals that inhabit in the Earth, as they appeared 600 million years ago. They are characterized by the presence of a cells called cnidocytes, which have urticating organelles. It is thought that nowadays there are more than 9,000 species, classified in four classes: Anthozoa, Scyphozoa, Cubozoa and Hydrozoa. Despite they have a simple structure and functionality, they inhabit almost all the aquatic environments, mainly marine. There are two basic forms in the life cycle of a cnidarian: polyp, in which the animal is sedentary, with a tubular body and that reproduces asexually; and medusa, which can freely swim, with a bell-like shape and that reproduces sexually. There are organisms that only are one of this two stages, while others are polyp first and then medusa.

cnidarian body plan
Cnidarian body plan (Picture from College of DuPage BIO1151)

WHAT IS A JELLYFISH?

Like we have seen, jellyfishes are a morphological type of cnidarians and they don’t constitute a taxonomical group by themselves. Despite its shape is a little bit variable, they are much less variable than polyps because all of them live in a similar way. Almost all of them have a free life, but there are some cases in which they are retained in the polyp’s colony, acting as reproductive structures.

Its shape is bell-like, plate-like or umbrella-like, with a thick jellied layer. The external surface (exumbrella) is convex and the internal (subumbrella) is concave. Hydrozoa’s jellyfishes have the mouth in the central, lower part of the umbrella, in the end of a tubular extension called manubrium, while in the Scyphozoa this is very reduced. Tentacles hang from the umbrella and they are full of cnidocytes. Jellyfishes never form colonies, but they can live in shoals. Many people confuse jellyfishes with ctenophora, but with this features you can’t confuse them.

IN WHICH CLASSES ARE THERE JELLYFISHES?

Anthozoa never produce jellyfishes.

Scyphozoa constitute the group of the biggest jellyfishes. The fact that they don’t have velum is what allows to differentiate Scyphozoa’s jellyfishes from Hydrozoa’s jellyfishes. The margins of the mouth form oral arms, which can be very long.

Many hydrozoa produce jellyfishes. These are almost transparent and small. Different from Scyphozoa’s jellyfishes, they present velum in the margin of the umbrella, which is a withdrawal of the tissues. 

General morphology of an Hydrozoan's jellyfish (Picture obtained from Systematic Biology).
General morphology of an Hydrozoa’s jellyfish (Picture obtained from Systematic Biology).

Jellyfishes of the Cubozoa class have cube-like shape, with one or more tentacles in each edge. They are usually very poisonous.

KEYS TO IDENTIFY JELLYFISHES FROM THE MEDITERRANEAN SEA

Despite the main species of the Mediterranean Sea can be easily identified by their looks, here we are exposing a simplified dichotomous keys  in order to recognise the 8 most common species.  

  1. Jellyfishes with velum (Hydrozoa’s jellyfish)
    • Pelagic colony in which the individuals are specialized on doing different functions (Subclass Siphonofora)
      • The central part of the colony is a flatten disc with a jellied consistency (Order Anthomedusae): Velella velella
      • Centre without a disc-like shape (Order Siphonophora): Physalia physalis
    • Jellyfish with a little contractile umbrella and a very mobile velum:
      • Entire margin of the umbrella: Olindas phosphorica
      • Margin of the umbrella with vertical lines that are divided into lobes: Solmissus albescens
  2. Jellyfishes without velum (Scyphozoa’s jellyfishes)
    • Jellyfishes with just one oral opening:
      • Short tentacles: Aurelia aurita
      • Long tentacles: Pelagia noctiluca
    • Jellyfishes with the mouth plugged by tentacles:
      • Long tentacles: Rhizostoma pulmo
      • Short tentacles: Cothylorhiza tuberculata

JELLYFISHES OF THE MEDITERRANEAN

By-the-wind-sailor (Velella velella)

By-the-wind-sailors (Velella velella) are organisms with a diameter of the disc between 1 and 8 cm. This disc is circular or oval, blue and has an small sail. In the periphery, there is a ring of polyps with a tentacle-like shape. It means that they actually aren’t jellyfishes, but they are colonies with appearance of a jellyfish. This jellyfish is frequently seen in our coasts, whose danger is law, almost non-existent.

velella velella
By-the-wind-sailor (Velella velella) (Picture: Denis Riek)

Portuguese man of war (Physalia physalis)

The Portuguese man of war (Physalia physalis) present a buoyant part that measure 30 cm long and 10 cm wide, which is purple and transparent. In the submerged part, there are the tentacles, which are thin and long, so long that can measure 20-30 m (yes, metres!). Despite it is a rare species, it is highly dangerous due to neurotoxic, citotoxic and cardiotoxic toxins. Their bites are very painful and in some cases can produce death. Like the previous one, it is a colony of polyps, so it is neither a jellyfish.

physalia physalis
Portuguese man of war (Physalia physalis) (Picture from Madrimasd)

Olindias phosphorica

Olindias phosphorica is a jellyfish with a yellow and pink-blue umbrella, that present several channels towards the centre. Gonads are very patent and have a dun and reddish colouration. It has a high danger because its bite is painful, similar to a wasp.

Olindias phosphorica (Foto de Apena Team Torino)
Olindias phosphorica (Picture of Jordi Regàs)

Solmissus albescens

Solmissus albescens is characterised by the presence of 12-16 white tentacles and many quadrangular lobes. The umbrella is transparent and it looks like crystal. Measure between 2,3 – 3 cm of diameter.

Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).
Solmissus albescens (Picture of Jordi Regàs).

Common jellyfish (Aurelia aurita)

Common jellyfish (Aurelia aurita) is an animal with an umbrella similar to a plate, with 25 cm of diameter, transparent but spotted in blue. It has 4 oral and long tentacles and other shorter in the margin. The four reproductive organs are purple-violet and has a shape similar to horseshoe. It is frequently seen, with a low danger because its poison is little toxic.

Borm (Aurelia aurita) (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)
Common jellyfish (Aurelia aurita (Picture of Alexander Vasenin, Creative Commons)

Pink jellyfish (Pelagia noctiluca)

Pink jellyfish (Pelagia noctiluca) is the most frequent jellyfish in the Mediterranean. It can be recognized for the presence of a pink to red umbrella of 5-10 cm, from which hangs 4 oral tentacles and 16 marginal tentacles that can measure 2 m long. The surface of the umbrella has brown spots. Its danger is high because its poison is powerful, although it is not lethal. Curiosity: it is luminescent during the night.

pelagia noctiluca
Pink jellyfish (Pelagia noctiluca) (Picture of Jordi Regàs).

Compass jellyfish (Chrysaora hysoscella)

Compass jellyfish (Chrysaora hysoscella) is an animal with flatten umbrella that can achieve 30 cm of diameter, which is reddish white and with 16 brown strips. It has 4 oral and long tentacles and 24 marginal ones. Its danger is high, similar to pink jellyfish, despite is much less frequent than this.

Chrysaora hysoscella
Compass jellyfish (Chrysaora hysoscella) (Picture: Antoni López-Arenas i Cama)

Shiff arms jellyfish (Rhizostoma pulmo)

Shiff arms jellyfishes (Rhizostoma pulmo) are animals with an umbrella that measures between 10 and 40 cm of diameter, bell-like shaped, blue white and with a violet margin. They just have 8 oral, joined, not branched and blue white tentacles. It is frequently seen and its danger is high because it causes irritation and burning.

Rhizostoma pulmo
Shiff arms jellyfish (Rhizostoma pulmo) (Picture of Jordi Regàs)

Cotylorhiza tuberculata

Cothylorhiza tuberculata has a look similar to fried egg. The umbrella is flatten, measures between 20 and 35 cm of diameter, yellowish brown and with an orange protuberance in the middle. They have 8 oral tentacles covered with button-like appendixes in the end that are blue or white. Its danger is low and it is one of the most common.

Cotylorhiza tuberculata
Cotylorhiza tuberculata (Picture of Jordi Regàs)

BONUS TRACK: CITIZEN SCIENCE

The Institute of Marine Sciences (CSIC) is doing a research about jellyfishes, which is at the same time a citizen science project in the context of Seawatchers. If you want to collaborate, here there is the information.

REFEREES

If you enjoyed this article, please share it on social networks to spread it. The aim of the blog, after all, is to spread science and reach as many people as possible. Feel free to give your comments. 

This publication is licensed under a Creative Commons:

Llicència Creative Commons

Medusas: ¿qué son y cómo identificarlas?

Las medusas son animales generalmente marinos que, como las anémonas, gorgonias y corales, como por ejemplo el coral rojo, forman parte del grupo de los cnidarios. En este artículo veremos qué es exactamente una medusa y como podemos identificar a las más comunes, además de saber su peligrosidad y como es su picada. Si llegas hasta el final, encontrarás una pequeña sorpresa que a lo mejor te interesa. 

INTRODUCCIÓN

Los cnidarios son uno de los grupos animales más antiguos que viven en la Tierra, pues aparecieron hace unos 600 millones de años. Éstos se caracterizan por la presencia de unas células llamadas cnidocitos, los cuales tienen orgánulos urticantes (los nematocistos). Son justamente estas células las responsables de las picadas. Se cree que actualmente hay más de 9.000 especies diferentes, clasificadas en cuatro clases distintas: los Antozoos, los Escifozoos, los Cubozoos y los Hidrozoos. A pesar de tener una estructura y funcionalidad sencilla, habitan en prácticamente todos los hábitats acuáticos, predominantemente los marinos. Hay dos formas básicas diferenciadas en el ciclo vital de los cnidarios: la de pólipo, en la cual el animal es sedentario, con el cuerpo tubular y se reproduce asexualmente; y la de medusa, en la cual puede nadar libremente, tiene el cuerpo en forma de campana y se reproduce sexualmente. Hay organismos que sólo son una de las dos fases y otras que pasan por las dos.

cnidario
Estructura básica de las dos formas de los cnidarios: los pólipos y las medusas (Ilustración de Jordi Corbera).

¿QUÉ ES UNA MEDUSA?

Como hemos visto, las medusas son un tipo morfológico de los cnidarios y no constituyen un grupo taxonómico por si mismo. Aunque su forma es un poco variable, lo son mucho menos que los pólipos ya que todas ellas viven de una manera similar. Prácticamente todas tienen vida libre, pero hay algunos casos en que quedan retenidas en las colonias de pólipos, actuando como estructuras sexuales.

Tienen forma de campana, de plato o de umbrela, con una capa gruesa gelatinosa. La superficie externa (exumbrela) es convexa y la interna (subumbrela) es cóncava. En hidromedusas, la boca está en la parte inferior central de la umbrela, en el extremo de una extensión tubular llamada manubrio, mientras que en los escifozoos está muy reducido. De la umbrela cuelgan los tentáculos, cargados de cnidocitos. Las medusas no forman nunca colonias, aunque pueden vivir formando bancos. Muchas personas confunden las medusas de los cnidarios con los ctenóforos, pero con estas características no los puedes confundir.

¿EN QUÉ CLASES HAY MEDUSAS?

Los antozoos no forman nunca medusas.

Los escifozoos constituyen el grupo de las grandes medusas. El hecho de no presentar velo es lo que permite diferenciar a las escifomedusas de las hidromedusas (medusas de los hidrozoos). Los márgenes de la boca forman brazos orales, que pueden llegar a ser muy largos.

Muchos hidrozoos producen hidromedusas. Éstas con casi trasparentes y son pequeñas. Se diferencian de las escifomedusas por presentar un velo en el margen de la umbrela, que consiste en un repliegue de los tejidos (en la imagen anterior se puede ver qué es el velo).

Las medusas de la clase de los cubozoos tienen la umbrela en forma de cubo, de aquí el nombre, con uno o varios tentáculos en cada canto. Muchas son muy venenosas.

CLAVES PARA LA IDENTIFICACIÓN DE MEDUSAS DEL MEDITERRÁNEO

Aunque las principales especies presentes en el Mediterráneo se pueden identificar fácilmente por su aspecto, a continuación damos unas claves dicotómicas muy simplificadas para identificar a las 8 medusas más comunes.

  1. Medusas con velo (medusas de los hidrozoos)
    • Forma colonial pelágica en la cual los individuos se especializan para realizar funciones (Subclase Sifonóforos)
      • La parte central de la colonia es un disco aplanado de consistencia gelatinosa (Orden Discoideos): Velella velella
      • Centro no discoidal (Orden Sifonoideos): Physalia physalis
    • Forma de medusa con a umbrela poco contráctil y el velo muy móvil (Subclase Traquilinos)
      • Margen de la umbrela entero (Traquimedusas): Olindas phosphorica
      • Margen de la umbrela con surcos verticales que se dividen en lóbulos (Narcomedusa): Solmissus albescens
  2. Medusas sin velo: Escifomedusas (medusas de los escifozoos)
    • Medusas con una única apertura bucal (Orden Semeostomas)
      • Tentáculos cortos: Aurelia aurita
      • Tentáculos largos: Pelagia noctiluca
    • Medusas con la boca obturada por los brazos (Orden Rizostomas)
      • Brazos largos: Rhizostoma pulmo
      • Brazos cortos: Cothylorhiza tuberculata

MEDUSAS DEL MEDITERRÁNEO

Velero (Velella velella)

Los veleros (Velella velella) son organismos con un diámetro del disco de entre 1 y 8 cm. Este disco es circular o oval, de color azul y con una pequeña vela. En la periferia hay un anillo de pólipos con forma de tentáculo. Por lo tanto, no son realmente medusas, sino que son colonias con apariencia de medusa. Es un animal frecuente en nuestras costas, la peligrosidad de la cual es baja, prácticamente nula.

velella velella
Velero (Velella velella) (Foto: Denis Riek)

Carabela portuguesa (Physalia physalis)

La carabela portuguesa (Physalia physalis) presenta una parte flotante (el flotador) de 30 cm de largo y 10 de ancho, el cual es de color violeta y trasparente. La parte sumergida está formada por los tentáculos, que son delgados y largos, tanto que pueden llegar a medir 20-30 m (sí, metros!). Aunque es muy rara, es altamente peligrosa debido a las toxinas de carácter neurotóxico, citotóxico y cardiotóxico. Las picadas son muy dolorosas y en algunos casos han producido la muerte. Como la anterior, se trata de una colonia de pólipos, de manera que tampoco es realmente una medusa.

physalia physalis
Carabela portuguesa (Physalia physalis) (Foto extraída de Madrimasd)

Olindias phosphorica

La medusa Olindias phosphorica presenta una umbrela de color entre amarillo y rosa-azul. Presenta varios canales hacia el centro de la umbrela. Las gónadas son muy visibles y tienen una coloración entre parda y rojida. Tiene una peligrosidad alta, ya que su picada es dolorosa, parecida a la de una avispa.

Olindias phosphorica (Foto de Apena Team Torino)
Olindias phosphorica (Foto de Jordi Regàs)

Solmissus albescens

La medusa Solmissus albescens se caracteriza por la presencia de 12-16 tentáculos blanquecinos y muchos lóbulos cuadrangulares. La umbrela es trasparente y de aspecto de cristal, y mide entre 2,3-3 cm de diámetro.

Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).
Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).

Aurelia (Aurelia aurita)

Aurelia aurita es una medusa con la umbrela en forma de plato, de 25 cm de diámetro, trasparente pero manchado de azul. Presenta 4 tentáculos orales y largos y otros de cortos al margen. Los cuatro órganos reproductores son de color púrpura-violeta en forma de herradura. Es una de las más frecuentes, con una peligrosidad baja ya que su veneno es poco tóxico.

Borm (Aurelia aurita) (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)
Aurelia aurita (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)

Acalefo luminiscente (Pelagia noctiluca)

El acalefo luminiscente (Pelagia noctiluca) es la más frecuente del Mediterráneo. Se caracteriza por la presencia de una umbrela de 5-10 cm de color rosado rojizo, de la cual cuelgan 4 tentáculos orales gruesos y 16 más de marginales de hasta 2 m de largo. La superficie de la umbrela presenta manchas de color marrón. Tiene una peligrosidad alta debido a que su veneno es bastante potente, aunque no es mortal. Curiosidad: por la noche es luminiscente, de aquí el nombre.

pelagia noctiluca
Acalefo luminiscente (Pelagia noctiluca) (Foto de Jordi Regàs).

Acalefo radiado (Chrysaora hysoscella)

El acalefo radiadio (Chrysaora hysoscella) es una medusa con una umbrela aplanada de hasta 30 cm de diámetro, la cual es blanco rojiza y con 16 bandas marrones en la umbrela. Presenta 4 tentáculos orales largos y 24 tentáculos más en el margen. Su peligrosidad es alta, parecida al acalefo luminiscente, aunque es mucho menos frecuente que ésta. .

Chrysaora hysoscella
Acalefo radiado (Chrysaora hysoscella) (Foto: Antoni López-Arenas i Cama)

Acalefo azul (Rhizostoma pulmo)

El acalefo azul (Rhizostoma pulmo) es una medusa con la umbrela de entre 10 y 40 cm de diámetro, acampanada, de color blanco azuloso y con el margen violeta. Sólo tiene 8 tentáculos orales gruesos, fusionados y sin ramificar, de color blanco azuloso. Es una de las más frecuentes y su peligrosidad es alta, debido a que causa irritación y escozor.

Rhizostoma pulmo
Acalefo azul (Rhizostoma pulmo) (Foto de Jordi Regàs)

Aguacuajada (Cotylorhiza tuberculata)

El aguacuajada (Cothylorhiza tuberculata) tiene un aspecto parecido a un huevo frito. La umbrela es aplanada, mide entre 20 y 35 cm de diámetro, de color marrón amarillento, con una protuberancia naranja en el centro más oscura. Presenta 8 tentáculos orales cubiertos por apéndices en el extremo en forma de botón de color blanco o azul. Su peligrosidad es baja y es de las más frecuentes.

Cotylorhiza tuberculata
Aguacuajada (Cotylorhiza tuberculata) (Foto de Jordi Regàs)

BONUS TRACK: CIENCIA CIUDADANA

Desde hace unos años, el Instituto de Ciencias del Mar del CSIC está realizando un estudio sobre medusas, el cual es a la vez un proyecto de ciencia ciudadana dentro del marco de los Observadores del Mar. Si te interesa colaborar, aquí tienes toda la información.

REFERENCIAS

Si te ha gustado este artículo, por favor compártelo en las redes sociales. El objetivo del blog, al fin y al cabo, es divulgar la ciencia y llegar a tanta gente como sea posible. Siéntete libre de dar tus comentarios. 

Esta publicación tiene una licencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons

Meduses: què són i com identificar-les?

Les meduses són animals generalment marins que, com les anemones, gorgònies i coralls, com ara el corall vermell, formen part del grup dels cnidaris. En aquest article veurem què és exactament una medusa i com podem identificar a les més comunes, a més de saber-ne la seva perillositat i com és la seva picada. Si arribes fins al final, trobaràs una petita sorpresa que potser t’interessa. 

INTRODUCCIÓ

Els cnidaris són un dels grups animals més antics que viuen a la Terra, doncs van aparèixer fa uns 600 milions d’anys. Aquests es caracteritzen per la presència d’unes cèl·lules anomenades cnidoblast, els quals tenen orgànuls urticants (els nematocits). Són justament aquestes cèl·lules les responsables de les picades. Es creu que actualment hi ha més de 9.000 espècies diferents, classificades en quatre classes diferents: els Antozous, els Escifozous, els Cubozous i els Hidrozous. Tot i que tenen una estructura i funcionalitat senzilla, habiten en pràcticament tots els hàbitats aquàtics, predominantment els marins. Hi ha dues formes bàsiques diferenciades en el cicle vital dels cnidaris: la de pòlip, en la qual l’animal és sedentari, amb el cos tubular i es reprodueix asexualment; i la de medusa, en la qual pot nedar lliurement, té el cos en forma de campana i es reprodueix sexualment. Hi ha organismes que només són una de les dues fases i altres que passen per les dues. 

medusa, pòlip, cnidari
Estructura bàsica de les dues formes dels cnidaris: els pòlips i les meduses (Il·lustració de Jordi Corbera).

QUÈ ÉS UNA MEDUSA?

Tal com hem vist, les meduses són un tipus morfològic dels cnidaris i no constitueixen un grup taxonòmic per si mateix. Tot i que la seva forma és una mica variable, ho són molt menys que els pòlips ja que totes elles viuen d’una manera similar. Pràcticament totes tenen vida lliure, però hi ha alguns casos en que queden retingudes en les colònies de pòlips, actuant com a estructures sexuals.

Tenen forma de campana, de plat o ombrel·la, amb una capa engruixida gelatinosa. La superfície externa (exombrel·la) és convexa i la interna (subombrel·la) és còncava. En hidromeduses, la boca està a la part inferior central de l’ombrel·la, a l’extrem d’una extensió tubular anomenada manubri, mentre que en els escifozous està molt reduit. De l’ombrel·la en pengen els tentacles, carregats de cnidoblasts.  Les meduses no formen mai colònies, tot i que poden viure formant bancs. Moltes persones confonen les meduses dels cnidaris amb els ctenòfors, però amb aquestes característiques no les pots confondre.

A QUINES CLASSES TROBEM MEDUSES?

Els antozous no formen mai meduses.

Els escifozous constitueixen el grup de les grans meduses. El fet de no presentar vel és el que permet diferenciar a les escifomeduses de les hidromeduses (meduses dels hidrozous). Els marges de la boca formen braços orals, que poden arribar a ser molt llargs.

Molts hidrozous produeixen hidromeduses. Aquestes són gairebé transparents i són petites. Es diferencien de les escifomeduses per presentar un vel al marge de l’ombrel·la, que consisteix en un replegament dels teixits (a l’imatge anterior es pot veure què és el vel).

Les meduses de la classe dels cubozous tenen la ombrel·la en forma de cub, d’aquí el nom, amb un o diversos tentacles a cada cantonada. Moltes són molt verinoses.

CLAUS PER A LA IDENTIFICACIÓ DE MEDUSES DEL MEDITERRANI

Tot i que les principals espècies presents al Mediterrani es poden identificar fàcilment pel seu aspecte, a continuació donem unes claus dicotòmiques molt simplificades per tal d’identificar a les 8 meduses més comuns.

  1. Meduses amb vel (meduses dels hidrozous)
    • Forma colonial pelàgica en la qual els individus s’especialitzen per realitzar funcions (Subclasse Sifonòfors)
      • La part central de la colònia és un disc aplanat de consistència gelatinosa (Ordre Discoideus): Velella velella
      • Centre no discoidal (Ordre Sifonoideus): Physalia physalis
    • Forma de medusa amb la ombrel·la poc contràctil i el vel molt mòbil (Subclasse Traquilins)
      • Marge de l’ombrel·la sencer (Traquimeduses): Olindas phosphorica
      • Marge de l’ombrel·la amb solcs verticals que es divideixen en lòbuls (Narcomedusa): Solmissus albescens
  2. Meduses sense vel: Escifomeduses (meduses dels escifozous)
    • Meduses amb una única obertura bucal (Ordre Semeostomes)
      • Tentacles curts: Aurelia aurita
      • Tentacles llargs: Pelagia noctiluca
    • Meduses amb la boca obturada pels braços (Ordre Rizostomes)
      • Braços llargs: Rhizostoma pulmo
      • Braços curts: Cothylorhiza tuberculata

MEDUSES DEL MEDITERRANI

Barquetes de Sant Pere (Velella velella)

Les barquetes de Sant Pere (Velella velella) són organismes amb un diàmetre del disc entre 1 i 8 cm. Aquest disc és circular o oval, de color blau i amb una petita vela. A la perifèria hi ha un anell de pòlips amb forma de tentacle. Per tant, no són realment meduses, sinó que són colònies amb aparença de medusa. És un animal freqüent en les nostres costes, la perillositat dels quals és baixa, pràcticament nul·la.

velella velella
Barqueta de Sant Pere (Velella velella) (Foto: Denis Riek)

Caravel·la portuguesa (Physalia physalis)

La caravel·la portuguesa o borm de vela (Physalia physalis) presenta una part flotant (el flotador) de 30 cm de llarg i 10 d’amplada, el qual és de color violeta i transparent. La part submergida està formada pels tentacles, que són fins i llargs, tant que poden arribar a mesurar 20-30 m (sí, metres!). Tot i que és molt rara, és altament perillosa degut a les toxines de caràcter neurotòxic, citotòxic i cardiotòxic. Les picades són molt doloroses i en alguns casos han produït la mort. Com l’anterior, es tracta d’una colònia de pòlips, de manera que tampoc és realment una medusa.

physalia physalis
Caravel·la portuguesa o brom de vela (Physalia physalis) (Foto extreta de Madrimasd)

Olindias phosphorica

La medusa Olindias phosphorica presenta una ombrel·la de color entre groc i rosa-blau. Presenta varis canals dirigits cap al centre de la ombrel·la. Les gònades són molt visibles i tenen una coloració entre bruna i vermellosa. La seva picada és dolorosa, semblant a la d’una vespa.

Olindias phosphorica (Foto de Apena Team Torino)
Olindias phosphorica (Foto de Jordi Regàs)

Solmissus albescens

La medusa Solmissus albescens es caracteritza per la presència de 12-16 tentacles blanquinosos i molts lòbuls quadrangulars. La ombrel·la és transparent i d’aspecte de vidre, i mesura entre 2,3-3 cm de diàmetre.

Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).
Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).

Borm (Aurelia aurita)

El borm (Aurelia aurita) és una medusa amb la ombrel·la en forma de plat, de 25 cm de diàmetre, transparent però tacat de blau. Presenta 4 tentacles orals i llargs i altres de curts al marge. Els quatre òrgans reproductors són de color porpra – violeta en forma de ferradura.  És una de les més freqüents, amb una perillositat baix ja que el seu verí és poc tòxic.

Borm (Aurelia aurita) (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)
Borm (Aurelia aurita) (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)

Medusa luminescent (Pelagia noctiluca)

La medusa luminiscent (Pelagia noctiluca) és la més freqüent del Mediterrani. Es caracteritza per la presència d’una ombrel·la de 5 – 10 cm de color rosat vermellós, de la qual pengen 4 tentacles orals gruixuts i 16 més de marginals de fins a 2 m de longitud. La superfície de l’ombrel·la presenta taques de color marró. Té una perillositat alta degut a que el seu verí és força potent, tot i que no és mortal. Curiositat: a la nit és luminescent, d’aquí el nom.

pelagia noctiluca
Medusa luminiscent (Pelagia noctiluca) (Foto de Jordi Regàs).

Borm radiat (Chrysaora hysoscella)

El borm radiat (Chrysaora hysoscella) és una medusa amb una ombrel·la aplanada de fins a 30 cm de diàmetre, la qual és blanc rogenca i amb 16 bandes marrons a l’ombrel·la. Presenta 4 tentacles orals llargs i 24 tentacles més al marge. La seva perillositat és alta, semblant a la de la medusa luminiscent, tot i que és molt menys freqüent que aquesta.

Chrysaora hysoscella
Borm radiat (Chrysaora hysoscella) (Foto: Antoni López-Arenas i Cama).

Borm blau (Rhizostoma pulmo)

El borm blau (Rhizostoma pulmo) és una medusa amb la ombrel·la d’entre 10 i 40 cm de diàmetre, acampanada, de color blanc blavós i amb la vora violeta. Només té 8 tentacles orals gruixuts, fusionats i sense ramificar, de color blanc blavós. És una de les més freqüents i la seva perillositat és alta, degut a que causa irritació i picor.

Rhizostoma pulmo
Borm blau (Rhizostoma pulmo) (Foto de Jordi Regàs)

Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata)

La medusa ou ferrat (Cothylorhiza tuberculata) deu el nom al seu aspecte semblant a un ou ferrat. La ombrel·la és aplanada, mesura entre 20 i 35 cm de diàmetre, de color marró groguenc, amb una protuberància taronja al centre més fosca. Presenta 8 tentacles orals coberts per apèndixs a l’extrem en forma de botó de color blanc o blau. La seva perillositat és baixa i és de les més freqüents.

Cotylorhiza tuberculata
Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata) (Foto de Jordi Regàs)

BONUS TRACK: CIÈNCIA CIUTADANA

Des de fa uns anys l’Institut de Ciències del Mar del CSIC està realitzant un estudi sobre meduses, el qual és a la vegada un projecte de ciència ciutadana dins el marc dels Observadors del Mar. Si t’interessa col·laborar, aquí tens tota la informació.

REFERÈNCIES

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials. L’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i arribar a tanta gent como sigui possible. Si vols, ens pots deixar els teus comentaris. 

Aquesta publicació té una llicència Creative Commons:

Llicència Creative Commons