Arxiu d'etiquetes: tabac

Càncer per a principiants: tot el que necessites saber

El càncer és una de les principals causes de mort en humans. Es calcula que 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones patirà un càncer al llarg de la seva vida. Però per molt que en sentim a parlar o ens toqui de prop, sabem què és exactament el càncer? En el següent article us ho explico.

QUÈ ÉS EL CÀNCER?

Normalment els metges parlen de neoplàsia que, estrictament, vol dir tumor. Però no tots els tumors són malignes, sinó que també n’hi ha de benignes. Un tumor benigne no envaeix teixit circumdant, mentre que un tumor maligne sí. Quan és maligne aleshores parlem de càncer. Si un tumor maligne avança pot acabar fent metàstasi, però no tots els tumors malignes fan metàstasi.

El càncer es pot definir com un grup de malalties, ja que es considera que cada un dels càncers és una malaltia diferent. Aquest grup de malalties es caracteritza per tenir una proliferació descontrolada de cèl·lules, causada per mutacions genètiques. Per tant, el càncer es considera una malaltia de base genètica. Això no implica que també sigui hereditària, ja que només un 5-10% dels càncers són hereditaris.

Les cèl·lules tenen 3 grans rutes de control on decideixen si viure o morir, dividir-se o no dividir-se i diferenciar-se o no diferenciar-se. Quan es trenca una d’aquestes vies és quan es produeix el càncer. Llavors es produeix una proliferació anòmala de les cèl·lules on no hi hauria de ser (Figura 1). Resulta d’interrompre els mecanismes de regulació que governen el comportament cel·lular normal.

cancer_all
Figura 1. Procés evolutiu del càncer. Primerament una cèl·lula a l’atzar pateix una mutació gènica. Després es produeix una proliferació anòmala de les cèl·lules, produint un tumor benigne. Quan aquesta massa de cèl·lules envaeix el teixit circumdant passa a ser un tumor maligne, que pot fer metàstasi (Font: Cancer Genomics)

TIPUS DE CÀNCER

Hi ha dos tipus de càncer: els hematològics i els sòlids. Els càncers hematològics estan relacionats amb la sang i la limfa (leucèmia i limfomes), mentre que els càncers sòlids són tots els altres. Dins dels sòlids, els més freqüents són els carcinomes (teixit epitelial) i sarcomes (teixit connectiu: múscul, os, greix).

La gran majoria de càncers són carcinomes perquè el teixit epitelial està en constant regeneració i divisió cel·lular. Aquest teixit és el que cobreix o delimita el cos o la superfície dels òrgans, cavitats i tubs. Una altra raó és que està més exposats als carcinògens.

LES CAUSES DEL CÀNCER

Les mutacions gèniques que poden donar càncer poden ser produïdes per factors externs o ambientals o per factors endògens o intrínsecs.

Dins els factors externs trobem els agents físics (radiacions), químics (dieta, tabac) o biològics (virus o bacteris). En canvi, els factors endògens es poden produir per errors de reparació, on intervé un component d’atzar. Els errors de reparació fan referència als mecanismes que té la cèl·lula per corregir els seus propis defectes quan es replica. A vegades, si es produeix un error, la cèl·lula és capaç de corregir-lo. Però sempre pot passar que l’error no es repari, que per probabilitat és normal que passi.

També s’ha de tenir en compte la predisposició genètica, ja sigui heretant un gen mutat (càncer hereditari) o tenir polimorfismes que donen susceptibilitat al càncer. En aquest últim cas la participació de l’ambient és molt important.

ES POT PREVENIR EL CÀNCER?

Cada any més de 450.000 persones són diagnosticades de càncer. Aquesta xifra fa referència a la incidència, és a dir, al nombre de nous casos anuals. No s’ha de confondre amb la prevalença, que és el nombre total de casos (Figura 2). Els experts estimen que més de 4 de 10 casos podrien ser previnguts, a partir de canvis en l’estil de vida.

incidenceprevalence4
Figura 2. Imatge representativa de la incidència, prevalença i mortalitat. La incidència són els casos nous en un període de temps determinat. En canvi, la prevalença són els casos totals (se’ls ha diagnosticat càncer o ja estan curats) (Font: Epi-demio-logy, modificat)

La prevenció és el conjunt d’accions que es poden realitzar amb l’objectiu de:

  • Disminuir la incidència: al voltant d’un 40% dels càncers es poden evitar amb hàbits de vida saludables.
  • Disminuir la mortalitat: detectar el càncer en les seves etapes més primerenques i aplicar tractaments més específics.

S’ha de tenir en compte que, tot i portant un estil de vida sa, això no és garantia de no patir càncer. Per exemple, pot ser que un fumador actiu visqui tota la seva vida sense arribar a patir la malaltia, mentre que algú que mai ha fumat cap cigarreta desenvolupi un càncer de pulmó. Però hi ha molts estudis que demostren que algú que mai ha fumat està més lluny de desenvolupar o morir de càncer que un fumador.

12 CONSELLS PER PREVENIR EL CÀNCER

La prevenció és important perquè ajuda a reduir el risc de patir la malaltia. Portant un estil de vida sa i seguint els següents consells (Figura 3) et poden ajudar a prevenir el càncer:

  1. No fumis: 1 de cada 3 càncers està relacionat amb el tabac.
  2. Evita el fum del tabac: a casa i a la feina.
  3. Mantingues un pes saludable: reduiràs també el risc davant de moltes altres malalties.
  4. Fes exercici físic cada dia: com a mínim 30 minuts d’intensitat moderada.
  5. Menja saludablement: augmenta el consum de fruita, verdura, llegums i cereals integrals i limita les carns vermelles.
  6. Limita el consum d’alcohol: si pots evitar-ho, millor.
  7. Cuida la teva pell del sol: utilitza protecció i evita les cabines de raigs UVA.
  8. Protegeix-te de contaminants: si estàs exposat a substàncies cancerígenes a la feina.
  9. Redueix els nivells de radó: si esbrines que hi estàs exposat al teu domicili.
  10. Si ets dona és aconsellable la lactància materna per reduir el càncer de mama. Evita la teràpia hormonal substitutiva (THS).
  11. Vacunació: contra l’hepatitis B en nounats i contra el virus del papil·loma humà (VPH) en nenes.
  12. Participa en programes de detecció precoç del càncer colorectal, de mama i cervicouterí.
prevencio.jpg
Figura 3. Consells d’hàbits saludables per prevenir el càncer (Font: Codi Europeu Contra el Càncer)

REFERÈNCIES

MireiaRamos-catala

Genòmica nutricional: Alimentació a la carta

Quan Hipòcrates va dir “que el teu aliment sigui la teva medicina, i que la teva medicina sigui el teu aliment” ja sabia que l’alimentació té una influència decisiva en la nostra salut. I d’això ens parla la genòmica nutricional, de la qual parlaré en aquest article; una nova ciència apareguda en la era post genòmica, conseqüència de la seqüenciació del genoma humà (totes les seqüències d’ADN que caracteritzen a un individu) i els avenços tecnològics que permeten l’anàlisi de grans quantitats d’informació complexa.

EN QUÈ CONSISTEIX LA GENÒMICA NUTRICIONAL?

L’objectiu de la genòmica nutricional és estudiar les interaccions dels gens amb elements de la dieta humana, modificant el metabolisme cel·lular i generant canvis en els perfils metabòlics que poden estar associats amb la susceptibilitat i risc de desenvolupar malalties.

Aquest estudi vol millorar la salut i prevenir malalties basant-se en canvis en la nutrició. És important no entendre-ho com que els aliments o nutrients específics causen una resposta determinada a certs gens.

Quan parlem de la dieta hem de distingir entre el que són els nutrients i els aliments. Els nutrients són els compostos que formaran part del nostre cos, mentre que els aliments són el que ingerim. Aquests poden portar molts nutrients o només un de sol (com és la sal).

NUTRIGENÒMICA vs. NUTRIGENÈTICA

Dins la genòmica nutricional trobem la nutrigenòmica i la nutrigenètica, però tot i que pel seus noms ens pugui semblar que volen dir el mateix no és així (Figura 1).

La nutrigenòmica estudia com els aliments afecten als nostres gens i a la seva expressió. En canvi, la nutrigenètica estudia com els polimorfismes genètics condicionen com un mateix reacciona davant dels aliments.

fig1cat
Figura 1. Representació esquemàtica de la diferència entre nutrigenòmica i nutrigenètica (Font: Mireia Ramos, All You Need is Biology)

LA NUTRIGENÒMICA EN DETALL

Els nutrients poden afectar a les vies metabòliques i a la homeòstasi (equilibri) del nostre cos. Si s’altera aquest equilibri poden aparèixer malalties cròniques o càncer, però també pot passar que una malaltia que ja tinguem sigui més o menys greu. És a dir, l’alteració de l’equilibri pot donar a l’aparició, progressió o gravetat de malalties.

L’objectiu de la nutrigenòmica és que no es trenqui la homeòstasi i descobrir la dieta òptima dins una sèrie d’alternatives nutricionals.

Així doncs evitarà alteracions en el genoma, en l’epigenoma i/o en l’expressió dels gens.

ALTERACIONS EN EL GENOMA

Els radicals lliures són subproductes que oxiden lípids, proteïnes o ADN. Aquests es poden generar als mitocondris, uns orgànuls que tenim dins les cèl·lules i produeixen energia; però també en podem incorporar per agents externs (tabac, alcohol, alimentació, productes químics, radiació).

En quantitats adequades ens aporten beneficis, però en excés són tòxics (poden produir la mort de les nostres cèl·lules).

Els antioxidants neutralitzen els radicals lliures. Però d’on podem aconseguir aquests antioxidants? Hi ha aliments que els contenen, com ens mostra la Taula 1.

taula1cat
Taula 1. Exemple d’antioxidants i d’alguns aliments on els podem trobar (Font: ZonaDiet)

La manera com cuinem els aliments o la seva cocció és important perquè no se’ns generin radicals lliures. En les barbacoes, al posar la carn en foc viu, els greixos i sucs de la carn cauen al foc causant flames. Això produeix més flama i es generen PAH (un tipus de radicals lliures). Aquests s’adhereixen a la superfície de la carn i al menjar-nos-la ens pot provocar dany al nostre ADN.

ALTERACIONS EN L’EPIGENOMA

L’epigenoma és la informació epigenètica global d’un organisme, és a dir, els canvis en l’expressió dels gens que són heretables, però que no són deguts a un canvi en la seqüència de l’ADN.

Els canvis epigenètics poden dependre de la dieta, envelliment o fàrmacs. El fet que es produeixin canvis que no hi haurien de ser donen lloc a malalties com càncer, malalties autoimmunes, diabetis…

Per exemple, quan tenim hipometilació, en general, les citosines que hauríem de tenir metilades no ho estan. Què significa això? La hipometilació fa que els gens es silenciïn i no es puguin expressar. Per tant, necessitem que l’ADN estigui metilat. Una forma de metilar-lo és amb aliments rics en àcid fòlic.

ALTERACIONS EN L’EXPRESSIÓ GÈNICA

Hi ha agents, com els raigs UV, que activen vies que afecten l’expressió gènica. Es produeix una cascada que activa gens relacionats amb la proliferació cel·lular, no diferenciació de les cèl·lules i que les cèl·lules sobrevisquin quan haurien de morir. Tot això ens provocarà càncer.

S’ha vist que hi ha aliments que, pels seus components, poden contrarestar l’activació d’aquestes vies, impedint que la transducció de senyals es doni. En són exemple la curcumina (curri), EGCG (te verd) o resveratrol (vi negre).

REFERÈNCIES

MireiaRamos-catala