Reasons to watch marine mammals in captivity (or maybe not)

The topic we are discussing this week is marine mammals in captivity, a very controversial subject. While some people totally agree with this practice because they defend that are beneficial (not only economical), others are against it.

INTRODUCTION

In the discussion about marine mammals in captivity; zoos, aquaria and and dolphinaria maintain that their shows have such a great value in conservation, people learn a lot and that marine mammals have a good life. On the contrary, animal protection groups and more and more scientists defend their lives are impoverished, people don’t receive a good information of the species and that captures of wild animals negatively impacts populations and habitats.

CAPTIVITY OF MARINE MAMMALS IS EDUCATIONAL (OR MAYBE NOT!)

Despite in some countries is compulsory to offer educational values in their shows, there is less evidence that the industry spreads information about marine mammals and their habitats. There are more than 1,600 centres in United States and just a negligible part are actually involved in educational and conversational issues, since most of them just aspire to entertain their visitors.

Tricks performed by sea lions, dolphins or whales are exaggerated variations of their natural behaviours and cause the audience loose the notion of the place they are: inside pools confined by Plexiglas. In a survey of 1,000 US citizens, the respondents overwhelmingly preferred to see captive marine mammals expressing natural behaviours rather than performing tricks and stunts.

Contrast of the behaviour between a killer whale (Orcinus orca) and a sea lion. In the right, the natural behaviour, which consists on a killer whale capturing a sea lion (Picture: Daniel Bianchetta). In the left, artificial behaviour in which a sea lion gives food to a killer whale.

In general, almost nothing is explained  about natural behaviours, ecology, demographics or population distribution during the shows. In addition, it has been demonstrated that the information is sometimes incorrect of distorted. For example: SeaWorld doesn’t use the word “evolution” as many visitors consider the theory of evolution to be controversial, they fool in the explanation of the drooping fin syndrome in killer whales or about their life span in captivity.

Another example is that many actions performed by dolphins in shows or observed being directed toward visitors or trainers that are portrayed as play or fun (such as the rapid opening and closing of the mouth and the slapping of the water surface with the tail flukes or flippers) are actually displays that in wild animals would usually be considered aggressive.

Aggressive behaviour of a dolphin, slapping the water surface with the tail flukes(Picture from Sara's Cetacean Stories).

So, the exhibition of marine mammals does exactly the opposite of what the industry rhetoric claims: instead of sensitizing visitors to marine mammals and their habitats, it desensitizes humans to the cruelty inherent in removing these animals from their natural habitats and holding them captive.

ZOOS HELP TO THE CONSERVATION OF SPECIES (OR MAYBE NOT)

Zoos, aquaria and dolphinaria have increasingly promoted themselves as conservation centres, emphasizing their role as Noe ark. In fact, they do no more than produce new individuals of a limited group of species and do not maintain true conservation programs.

While several zoos have programs to breed endangered species in captivity with the intention that these animals be used in restocking depleted populations, this is not the case with dolphins. Only one facility attempted a captive breeding program for baiji or Yangtze river dolphins (Lipotes vexillifer).

Baiji or Yangtze river dolphin (Lipotes vexillifer) (Picture: Mark Carwardine, Arkive).

Moreover, the number of centres that invest money in conservation programs are few in number and the amount of money is less that 1% of their benefits. Fewer than 5 to 10 percent of zoos, dolphinaria and aquaria are involved in conservation programs, either in natural habitat (in situ programs) or in captive settings (ex situ).

Nevertheless, in Europe these centres are obliged for law to develop conservation programs to free the animals breeding in captivity to the nature. The truth is that the overwhelming majority of marine mammal species currently being bred in captivity is neither threatened nor endangered. In addition, the success of these programs would be in the capability to introduce the animals in the nature, what has been done in few chances.

What is worse is that many dolphinaria and aquaria are buying animals directly captured in the wild populations.

CAPTURE OF WILD ORGANISMS

All cetacean capture methods are invasive, stressful and potentially lethal, despite the method generally considered the better consists on chasing them by small boats and then herded together and encircled by a net. The process is so traumatic that mortality rates shoot up six-fold in the first five days of confinement. The dolphins not selected and released from the net may experience a similar risk of dying once the capture operators have left the area.

Capture of dolphins in Japan during a seine-net capture (Picture: Adrian Mylne, Reuters)

The most violent and cruel method of collecting cetaceans for dolphinaria is the drive fishery, used primarily in Taiji and Futo, Japan. A fleet of small ships produce underwater noise with metal pipes to force the dolphins to go into shallow water. Some of the animals are set aside for the public display facilities, while the rest are killed for human and pet food and other products.

Dolphin slaughter in Taiji (Japan) (Picture: unknown author).

ZOOS, AQUARIA AND DOLPHINARIA HAVE PROGRAMS TO HELP STRANDED ANIMALS (OR MAYBE NOT)

The one area of activity in which dolphinaria and aquaria can legitimately claim to serve a conservation function is work involving rescue, rehabilitation and release of stranded marine mammals. Indeed, there are some very good stranding rehabilitation programs, but the interests are not always clear.

Usually, the real interest is to promote a good reputation of themselves, so they promote themselves as altruists centres that care for marine mammals in the wild. In addition, they use a stranding as proof that marine mammals’ natural habitat is a dangerous place full of human-caused and natural hazards. The public receives a skewed picture in which an animal’s natural environment is hostile and captivity is a benign alternative.

Also disturbing is the fact that these industries appear to evaluate each animal in terms of display potential. Species that are highly desirable or rarely observed in captivity may be determined to be unsuitable for release.

MARINE MAMMALS IN CAPTIVITY ALLOW RESEARCH (OR MAYBE NOT)

Almost always, dolphinaria and aquaria claim that they foster research and scientific study of marine mammals, thereby contributing to both education and conservation. However, much of what can be learned from captive marine mammals has in fact already been learned (reproductive physiology length of gestation, visual acuity and general physiology). Moreover, most of the results given by studies made on captivity animals have been demonstrated to not be correct, specially those related with behaviour.

There may be some research questions that the study of captive animals can answer most directly, but due to advancements in technology such as biopsy darts, electronic tags and underwater video, as well as improvements in capture and release techniques, it can be studied in wild animals.

Use of a metabolic dome to study the metabolism of sea lions (Picture from Vancouver Aquarium).

REFERENCES

• Kleiman, D.G.; Thompson, K.V.; & Kirk Baer, C. (2010) Wild Mammals in Captivity. Principles and Tecniques for Zoo Management. The University of Chicago Press (2 ed).
• Rose, N.A; Parsons, E.C.M & Farinato, R. (2009). The case against Marine Mammals in Captivity. The Humane Society of the United States and the World Society for the Protection of Animals (4 ed)

If you find it interesting, we really appreciate that you share this post in the Social Networks to allow more people to read it, so the goal of the blog is the science dissemination.

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Motivos para ver mamíferos marinos en cautividad (o puede que no!)

El tema que tratamos esta semana es la cautividad de los mamíferos marinos, un tema realmente controvertido. Mientras que unos están totalmente a favor de esta práctica porque dicen que aporta ciertos beneficios (no sólo económicos, que en este caso está claro que son altísimos), otros están totalmente en contra. Aquí iremos desgranando los diferentes motivos.

INTRODUCCIÓN

En el debate sobre la cautividad de mamíferos marinos; los zoos, acuarios y delfinarios mantienen que sus espectáculos tienen un gran valor de conservación, la gente aprende mucho sobre ellos y que los animales tienen una buena vida. Por otro lado, los grupos de protección animal y cada vez más científicos argumentan que sus vidas están empobrecidas, la gente no recibe información correcta de las especies y las capturas de animales salvajes tienen un impacto negativo sobre las poblaciones naturales y sus hábitats.

LA CAUTIVIDAD DE MAMÍFEROS MARINOS TIENE VALOR EDUCATIVO (O PUEDE QUE NO!)

A pesar de que algunos países obliguen a estos centros a ofrecer valores educativos en sus espectáculos, hay poca evidencia de que la industria difunda información sobre los mamíferos marinos y sus hábitats. En Estados Unidos hay más de 1.600 centros y sólo una ínfima parte se involucra realmente en el valor educativo y de conservación, pues la mayoría tienen por objetivo el entretenimiento de sus visitantes.

Los espectáculos de animales como por ejemplo leones marinos y cetáceos son simples exageraciones de su comportamiento natural y hacen que los espectadores pierdan la noción del lugar donde están: dentro de piscinas confinadas por Plexiglas. En una encuesta a 1.000 ciudadanos de los Estados Unidos, los encuestados respondieron casi por unanimidad que prefieren ver a los animales cautivos mostrando su comportamiento natural más que haciendo peripecias artificiales.

Contraste del comportamiento entre una orca (Orcinus orca) y un león marino. A la derecha, el comportamiento natural, en el cual las orcas capturan a los leones marinos (Foto: Daniel Bianchetta). A la izquierda, comportamiento artificial en que un león marino alimenta a una orca.

En general, casi no se explica nada sobre los comportamientos naturales, la ecología, la demografía y la distribución geográfica en los delfinarios durante los espectáculos. Además, cuando se da esta información, a menuda es incorrecta o distorsionada. Por ejemplo: en SeaWorld no se utiliza la palabra “evolución” ya que muchos visitantes consideran la teoría de la evolución controvertida o se engaña sobre el motivo de la caída de la aleta dorsal de las orcas y su esperanza de vida.

Un último ejemplo es que muy a menudo los delfines presentan comportamientos que en libertad serían considerados agresivos, como por ejemplo el hecho de abrir y cerrar muy rápidamente la boca o hacer golpes de cola o de aletas pectorales contra la superficie del agua. Estos centros le dan la vuelta a la tortilla y dicen que se trata de un comportamiento de diversión y juego.

Comportamiento agresivo de un delfín, consistente en dar golpes de cola contra la superficie del mar (Foto extrahída de Sara's Cetacean Stories).

Así pues, la exposición de mamíferos marinos cautivos tiene un efecto contrario al que argumentan: en vez de sensibilizar a los visitantes, los desensibiliza a la crueldad que suponen sus espectáculos.

Si quieres aprender cuáles son los comportamientos naturales de los cetáceos, éste es tu curso: 

LOS ZOOS AYUDAN A LA CONSERVACIÓN DE LAS ESPECIES (O PUEDE QUE NO!)

Los zoos, acuarios y delfinarios, cada vez más, se venden como centros de conservación, como si se tratasen de un arca de Noé. De hecho, muchos centros sólo se limitan a producir nuevos individuos de unas pocas especies y no presentan ningún programa de conservación.

Cierto es que algunos zoos tienen programas de cría de algunas especies en peligro de extinción en cautividad con la intención de repoblar las poblaciones naturales afectadas, pero entre estas especies no hay ninguna de cetáceos. Una de las muchas instalaciones de los EUA tiene, pero, un programa para criar defines del río Yangtze (Lipotes vexillifer).

Delfín del río Yangtze (Lipotes vexillifer) (Foto: Mark Carwardine, Arkive).

Además, el número de centros que dan fondos en programas de investigación es limitado y de cuantías bajas (no llega al 1% de sus beneficios). Menos de un 5-10% de los zoos, delfinarios y acuarios están involucrados en programas de conservación, ya sean éstos en la naturaleza (programas in situ) o en cautividad (ex situ).

De todas formas, en Europa están obligados por ley a tener programas de conservación para liberar los animales criados en cautividad en la naturaleza. Si realmente su objetivo fuese la conservación, los programas se dedicarían a especies que realmente están en peligro de extinción, cosa que no pasa. Además, el éxito de estos programas estaría en la capacidad de introducir estos animales en la naturaleza, lo que se ha conseguido en muy escasas ocasiones.

Lo peor de todo es que muchos centros compran animales capturados directamente de las poblaciones naturales, lo que tiene un impacto muy negativo en las poblaciones.

CAPTURA DE ORGANISMOS SALVAJES

Los métodos de captura de cetáceos son invasivos, estresantes y potencialmente letales, a pesar de que la técnica mejor considerada consiste en capturarlos con redes de cerco: los delfines son perseguidos con pequeñas embarcaciones y luego se rodean grupos enteros. El proceso es tan traumático que causa la muerte de una séptima parte de los delfines capturados en los cinco primeros días. Los delfines que no han sido seleccionados sufren un riesgo similar a morar una vez se abandona la zona.

Captura de delfines en Japón utilizando la captura en cerco (Foto: Adrian Mylne, Reuters)

Algunas practicas son aún más crueles, especialmente las que se realizan en Taiji y Futo, Japón. Una flota de pequeñas embarcaciones producen ruido bajo el agua con barras de hierro para obligar a los delfines a salir del agua y después los capturan. Algunos se venden vivos para los espectáculos y otros se matan para consumo humano o de animales o para otros productos.

Captura y matanza de delfines en Taiji (Japón) (Foto: autor desconocido).

Si quieres aprender cuál es el estado de conservación de los cetáceos y qué amenazas tienen que afrontar, éste es tu curso: 

LOS ZOOS, ACUARIOS Y DELFINAROS TIENEN PROGRAMAS PARA TRATAR LOS ANIMALES VARADOS EN LA COSTA (O PUEDE QUE NO!)

Un aspecto en que la actividad de los delfinarios, zoos y acuarios podría tener un papel importante es en el rescate, rehabilitación y liberación de animales marinos varados en la costa. Ciertamente, hay programas muy buenos, pero los intereses no siempre están claros.

Muy a menudo, el interés real es crear una buena imagen de ellos mismos, de manera que se venden como centros altruistas que se preocupan de los mamíferos marinos en la naturaleza. Además, utilizan estos rescates para hacer creer a la gente que el medio natural está lleno de peligros antropogénicos y naturales, de manera que el público recibe una imagen sesgada de la realidad.

También es preocupante el hecho que evalúen a los animales por su potencial de exhibición. Cada animal es evaluado por su potencial de éxito en la liberación, de manera que se ha visto que para las especies que más les interesa o los organismos más extraños su liberación es inadecuada.

TENER MAMÍFEROS MARINOS EN CAUTIVIDAD PERMITE LA INVESTIGACIÓN (O PUEDE QUE NO!)

Muchas veces, los delfinarios y acuarios declaran que fomentan la investigación de los mamíferos marinos, de manera que contribuyen tanto en la educación como en su conservación. De todas formas, todo lo que se puede conocer de los mamíferos marinos en cautividad ya se sabe (fisiología reproductiva, agudeza visual, duración de la gestación y fisiología general). Además, muchos resultados se ha visto que no son válidos debido a las condiciones no naturales y atípicas a las cuales son sometidos, especialmente los relacionados con su comportamiento.

Por otro lado, aunque hay aspectos como la cognición y los impactos del ruido que se podrían estudiar en cautividad, actualmente la tecnología, los dardos de biopsia, el seguimiento vía satélite, el vídeo subacuático y las mejoras en las técnicas de captura y liberación permiten estudiarlo también con los animales en libertad.

Uso de una cúpula para estudiar el metabolismo de los leones marinos (Foto de Vancouver Aquarium).

REFERENCIAS

• Kleiman, D.G.; Thompson, K.V.; & Kirk Baer, C. (2010) Wild Mammals in Captivity. Principles and Tecniques for Zoo Management. The University of Chicago Press (2 ed).
• Rose, N.A; Parsons, E.C.M & Farinato, R. (2009). The case against Marine Mammals in Captivity. The Humane Society of the United States and the World Society for the Protection of Animals (4 ed)

Si has encontrado interesante esta publicación, te animo a que la compartas en las redes sociales para que más gente la pueda leer, pues el objetivo del blog es la divulgación de la ciencia y que llegue al máximo de gente posible.

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Motius per anar a veure mamífers marins en captivitat (o potser no!)

El tema que tractarem aquesta setmana és la captivitat dels mamífers marins, un tema realment controvertit. Mentre que uns estan totalment a favor d’aquesta pràctica perquè diuen que aporta certs beneficis (no només econòmics, que en aquest cas està clar que són altíssims), uns altres hi estan totalment en contra. Aquí anirem desgranant els diferents motius.

INTRODUCCIÓ

En el debat sobre la captivitat de mamífers marins; els zoos, aquaris i dofinaris mantenen que els seus espectacles tenen un gran valor de conservació, la gent aprèn molt sobre ells i que els animals tenen una bona vida. Per altra banda, els grups de protecció animal i cada vegada més científics argumenten que les seves vides estan empobrides, la gent no rep informació correcta de les espècies i les captures d’animals salvatges tenen un impacte negatiu sobre les poblacions naturals i els seus hàbitats.

LA CAPTIVITAT DE MAMÍFERS MARINS TÉ VALOR EDUCATIU (O POTSER NO!)

Malgrat alguns països obliguen a aquests centres a oferir valors educatius en els seus espectacles, hi ha poca evidència de que la indústria difongui informació sobre els mamífers marins i els seus hàbitats. Als Estats Units hi ha més de 1.600 centres i només una ínfima part s’involucra realment en el valor educatiu i de conservació, doncs la majoria tenen per objectiu l’entreteniment dels seus visitants.

Els espectacles d’animals com ara lleons marins i cetacis són meres exageracions del seu comportament natural i fan que els espectadors perdin la noció del lloc on estan: dins de piscines confinades per Plexiglas. En una enquesta a 1.000 ciutadans dels Estats Units, els enquestats van respondre quasi per unanimitat que preferien veure als animals captius mostrant el seu comportament natural més que fent peripècies artificials.

Contrast del comportament entre una orca (Orcinus orca) i un lleó marí. A la dreta, el comportament natural, en el qual les orques capturen als lleons marins (Foto: Daniel Bianchetta). A l'esquerra, comportament artificial en que un lleó marí alimenta a una orca.

En general, quasi no s’explica res sobre els comportaments naturals, l’ecologia, la demografia i la distribució geogràfica en els dofinaris durant els espectacles. A més, quan es dóna aquesta informació, molt sovint és incorrecta o distorsionada. Per exemple: a SeaWorld no s’utilitza la paraula “evolució”  ja que molts visitants consideren la teoria de l’evolució controvertida o s’enganya sobre el motiu de la caiguda de l’aleta dorsal de les orques i la seva esperança de vida.

Un últim exemple és que molt sovint els dofins presenten comportaments que en llibertat serien considerats agressius, com ara el fet d’obrir i tancar molt ràpidament la boca o de fer cops de cua o d’aletes pectorals contra la superfície de l’aigua. Aquests centres li donen la volta a la situació i diuen que es tracta d’un comportament de diversió i joc.

Comportament agressiu d'un dofí, consistent en fer cops de cua contra la superfície del mar. (Foto extreta de Sara's Cetacean Stories)

Així doncs, l’exposició de mamífers marins captius té un efecte contrari al que argumenten: enlloc de sensibilitzar als visitants, els dessensibilitza a la crueltat que suposen els seus espectacles.

Si vols aprendre quins són els comportaments naturals dels cetacis, aquest és el teu curs: 

ELS ZOOS AJUDEN A LA CONSERVACIÓ DE LES ESPÈCIES (O POTSER NO!)

Les zoos, aquaris i dofinaris, cada vegada més, es venen com a centres de conservació, com si es tractessin d’una arca de Noè. De fet, molts centres només es limiten a produir nous individus d’unes poques espècies i no presenten cap programa de conservació.

Cert és que alguns zoos tenen programes de cria d’algunes espècies en perill d’extinció en captivitat amb la intenció de repoblar les poblacions naturals afectades, però entre aquestes espècies no n’hi ha cap de cetacis. Una de les moltes instal·lacions dels EUA tenen, però, un programa per criar dofins del riu Yangtze (Lipotes vexillifer).

Dofí del riu Yangtze (Lipotes vexillifer) (Foto: Mark Carwardine, Arkive).

A més a més, el nombre de centres que donen fons en programes de recerca és limitat i de quanties baixes (no arriba a l’1% dels seus beneficis). Menys d’un 5-10% dels zoos, dofinaris i aquaris estan involucrats en programes de conservació, ja siguin aquests a la naturalesa (programes in situ) o en captivitat (ex situ).

De tota manera, a Europa estan obligats per llei a tenir programes de conservació per tal d’alliberar els animals criats en captivitat a la natura. Si realment el seu objectiu fos la conservació, els programes es farien sobre espècies que realment estan en perill d’extinció, cosa que no passa. A més, l’èxit d’aquests programes estaria en la capacitat de introduir aquests animals a la natura, el que s’ha aconseguit en molt escasses ocasions.

El pitjor de tot és que molts centres compren animals capturats directament de les poblacions naturals, el que té un impacte molt negatiu en les poblacions.

CAPTURA D’ORGANISMES SALVATGES

Els mètodes de captura de cetacis són invasius, estressants i potencialment letals, malgrat la tècnica millor considerada consisteix en atrapar-los amb xarxes de cèrcol: els dofins són perseguits amb petites embarcacions i després s’encerclen grups sencers. El procés és tan traumàtic que causa la mort d’una sisena part dels dofins capturats en els cinc primers dies. Els dofins que no han estat seleccionats pateixen un risc similar de morir un cop s’abandona l’àrea.

Captura de dofins al Japó utilitzant la captura en cèrcol (Foto: Adrian Mylne, Reuters)

Altres pràctiques són encara més cruels, especialment les que es duen a terme a Taiji i a Futo, Japó. Una flota de petites embarcacions produeixen soroll sota l’aigua amb barres de ferro per obligar als dofins a sortir de l’aigua i després els capturen. Alguns es venen vius pels espectacles i altres es maten per consum humà o d’animals o per altres productes.

Captura i matança de dofins a Taiji (Japó) (Foto: autor desconegut).

Si vols aprendre quin és l’estat de conservació dels cetacis i a quines amenaces han de fer front, aquest és el teu curs: 

ELS ZOOS, AQUARIS I DOFINARIS TENEN PROGRAMES PER TRACTAR ELS ANIMALS AVARATS A LA COSTA (O POTSER NO!)

Un aspecte en que l’activitat dels dofinaris, zoos i aquaris podria tenir un paper important és en el rescat, rehabilitació i alliberació d’animals marins avarats a la costa. Certament, hi ha programes molt bons, però els interessos no sempre estan clars.

Molt sovint, l’interès real és crear una bona imatge d’ells mateixos, de manera que es venen com a centres altruistes que es preocupen dels mamífers marins a la natura. A més, utilitzen aquests rescats per fer creure a la gent que el medi natural està ple de perills antropogènics i naturals, de manera que el públic rep una imatge esbiaixada de la realitat.

També és preocupant el fet que avaluïn els animals pel seu potencial d’exhibició. Cada animal és avaluat pel seu potencial d’èxit en l’alliberament, de manera que s’ha vist que per les espècies que més els interessa o els organismes més estranys la seva alliberació és inadequada.

TENIR MAMÍFERS MARINS EN CAPTIVITAT PERMET LA RECERCA (O POTSER NO!)

Moltes vegades, els dofinaris i aquaris declaren que fomenten la recerca dels mamífers marins, de manera que contribueixen tant a l’educació com a la seva conservació. De tota manera, tot el que es pot conèixer dels mamífers marins en captivitat ja se sap (fisiologia reproductiva, agudesa visual, durada de la gestació i fisiologia general). A més, molts resultats s’ha vist que no són vàlids degut a les condicions no naturals i atípiques als quals són sotmesos, especialment els relacionats amb el seu comportament.

Per altra banda, tot i que hi ha aspectes com la cognició i els impactes del soroll que es podrien estudiar en captivitat, actualment la tecnologia, els dards de biòpsia, el seguiment via satèl·lit, el vídeo subaquàtic i les millores en les tècniques de captura i alliberament permeten estudiar-ho també amb els animals en llibertat.

Ús d'una cúpula per estudiar el metabolisme dels lleons marins (Foto extreta de Vancouver Aquarium).

REFERÈNCIES

• Kleiman, D.G.; Thompson, K.V.; & Kirk Baer, C. (2010) Wild Mammals in Captivity. Principles and Tecniques for Zoo Management. The University of Chicago Press (2 ed).
• Rose, N.A; Parsons, E.C.M & Farinato, R. (2009). The case against Marine Mammals in Captivity. The Humane Society of the United States and the World Society for the Protection of Animals (4 ed)

Si has trobat interessant aquesta publicació, t’animo a que la comparteixis a les xarxes socials perquè més gent la pugui llegir, doncs l’objectiu del blog és la divulgació de la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.