Ja en vàries ocasions durant aquest estiu, la premsa catalana ha estat colpejada per noticies relatant la presència de taurons en les platges de la nostra costa. M’estic referint en específic a la tintorera (Prionace glauca). Entre altres punts del litoral català que se m’hagin pogut escapar, s’han albirat tintoreres a la platja d’Altafulla (Tarragona), a la platja de la Paella de Torredembarra (Tarragona) i en les de Masnou i Premià (Barcelona). En aquesta entrada farem una petita explicació d’aquest tauró del Mediterrani.
Els taurons, junt amb les rajades i els torpedes, formen un grup de aproximadament 815 espècies vives anomenat elasmobranquis. D’aquestes 815 espècies, 90 habiten al Mediterrani. Entre les més conegudes hi ha el tauró blanc (Carcharodon carcharias), el marraix (Lamna nasus), la tintorera (Prionace glauca), els taurons martell (Sphyrna zygaena i S. lewini) i l’agullat o ferró (Squalus acanthias).
La tintorera, espècie oceànica amb un estat de conservació de Quasi Amenaçat (NT) a nivell global i amb un estat de conservació de Vulnerable (VU) al Mediterrani segons la IUCN, és l’espècie de tauró amb una distribució més àmplia en els mars tropicals i temperats (amb temperatures entre 7 i 21ºC). Malgrat ésser una espècie oceànica, es pot trobar prop de la costa quan la plataforma continental és estreta. Tot i que el seu rang de profunditats arriba fins als 1000 metres, és més comú trobar-lo entre els 80 i 220 metres.
Mesura entre 2,5 i 4 metres de longitud i pot arribar als 220 kg de pes. A diferència d’altres taurons, presenta el cos de color blau intens en la seva part dorsal, blau clar als laterals i és blanc al ventral. A més, la punta de les aletes pectorals i anals és de color negrós.
La seva dieta està constituïda per peix (arengades, lluç, bacallà, verats…), taurons petits, calamars, crancs, carronya de cetacis i ocells marins.
Es tracta d’una espècie vivípara, és a dir, els ous es desenvolupen en l’interior de la femella, de manera que els descendents neixen en forma de juvenils. En la tintorera, la gestació dura quasi un any i els juvenils mesuren 40 cm de llarg al néixer. La maduració sexual s’assoleix als 2,5 metres de longitud, quan tenen 4-5 anys.
És un dels components principals de la pesca accidental en les pesqueries de palangre i de deriva (malgrat aquesta segona està totalment prohibida al Mediterrani). A més, la seva pesca com a espècie objectiu està creixent a la Unió Europea per les seves aletes. Per fer-se una idea de la importància de la pesca de taurons (no només tintorera) a la Unió Europea, mencionar que una tercera part de les aletes exportades a Àsia provenen de la Unió Europea i que Espanya és el primer país exportador doncs n’exporta la meitat.
No podria acabar aquesta entrada sense mencionar que la seva fama d’animals assassins és equívoca. Per fer-nos una idea, segons el Registre Internacional d’Atacs de Tauró realitzat per la Universitat de Florida, va comptabilitzar 118 incidents al 2012 a nivell mundial, dels quals 80 es varen confirmar com a atacs contra humans sense que prèviament existís una provocació (quasi tots en les costes de Florida), dels quals només en varen morir 7 persones.
La informació ha estat obtinguda principalment de les següents fonts, d’on en podreu ampliar la informació:
- Hickman CP, Roberts LS, Larson A, Anson H i Eisenhour D. 2006. Principios integrales de Zoología. Mc Graw Hill (13ª edició)
- Cavanagh, Rachel D. and Gibson, Claudine. 2007. Overview of the Conservation Status of Cartilaginous Fishes (Chondrichthyans) in the Mediterranean Sea. IUCN, Gland, Switzerland and Malaga, Spain. vi + 42 pp.
- http://www.iucnredlist.org/details/39381/0
- http://www.fordivers.com/es/blog/2012/05/07/tiburones-que-puedes-encontrar-en-el-mediterraneo-si-tienes-suerte-i/
- http://www.flmnh.ufl.edu/fish/sharks/isaf/2013summary.html
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.
All you need is Biology 