Arxiu d'etiquetes: tecnologia marina

El observador submarino

Tal como se comentó en el artículo “La tecnología al rescate de los datos” la plataforma OBSEA es un observatorio submarino situado en la costa catalana. En este artículo haremos una descripción general del observatorio, de la instrumentación instalada así como unas pinceladas de los estudios y usos que se realizan.

La plataforma

El OBSEA (Western Mediterranean Expandable SEAfloor OBservatory) es un observatorio submarino diseñado, desarrollado y gestionado por el grupo de investigación SARTI de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Está situado a 4km mar adentro de la costa de Vilanova i la Geltrú, a 20 metros de profundidad, en una zona protegida de pesca, i cuenta con una conexión vía cable de fibra óptica con el laboratorio del SARTI. Gracias a este cable se establece una comunicación continua entre la base en tierra y la plataforma submarina, que le permita, a esta, recibir la energía necesaria para hacer funcionar todos los sensores instalados y enviar los datos, que estos instrumentos va recogiendo, de forma continuada. De esta forma se obtiene la información en tiempo real y se evitan los problemas relacionados con los sensores alimentados por baterías. Además, también permito a los ingenieros del grupo tecnológico SARTE hacer modificaciones de software y comprobaciones de los instrumentos electrónicos sin necesidad de subir a la superficie toda la plataforma.

Plataforma OBSEA
Plataforma OBSEA (Imagen: SARTI-UPC)

Instrumentación y estudios

Todo el sistema electrónico está ubicado dentro de un cilindro estanco para evitar la entrada de agua en los circuitos y a las conexiones de los sensores. A la vez, este cilindro, a la vez que la instrumentación, se encuentra dentro de una estructura metálica que los protege de posibles agresiones externas y que permite su fijación en el fondo marino.

Estructura externa del OBSEA (Imaten 3D: Renderparty)
Estructura externa del OBSEA (Imaten 3D: Renderparty)

Uno de los instrumentos más importantes cuando se estudia el medio marino es el CTD, siglas de Conductivity (conductividad), Temperature (temperatura) y Depth (profundidad), se utiliza en infinidad de estudios, tanto biológicos como físicos. Este instrumento mide directamente la temperatura, conductividad y presión, y se pueden obtener los calores de otros parámetros ambientales a partir de estos primeros: salinidad a partir de la conductividad, profundidad a partir de la presión,…

Video cámera con rotación de 360º (Imagen: SARTI-UPC)
Video cámera con rotación de 360º (Imagen: SARTI-UPC)

Dos cámaras proporcionan imágenes en tiempo real de los alrededores de la plataforma. Una con un eje de rotación de 360º mientras que la otra es fija. Las cámaras hacen posible la realización de proyectos de ámbitos muy dispares, desde estudios biológicos y comportamentales de la fauna asociada al observatorio y a su entorno, a proyectos destinados a la implicación ciudadana al mundo científico, a través de la identificación de las especies que aparecen en las imágenes, y son la base de un grupo de Facebook en el cual los usuarios cuelgan imágenes curiosas que se han captado con estas cámaras y los científicos responsables resuelven las dudas que se plantean.

Un hidrófono capta i caracteriza el ruido ambiental y, mediante el software adecuado, es capaz de distinguir entre ruido biológico y el producido por el hombre. Este sensor se está utilizando actualmente para estudiar los cetáceos de la zona y las posibles relaciones entre las comunidades de peces que viven alrededor del observatorio, los cetáceos (depredadores) y el tránsito marítimo local.

AWAC instal·lat a l'OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)
AWAC instalado en el OBSEA (Imagen: SARTI-UPC)

Sismògraf instal·lat a l'OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)
Sismógrafo instalado en el OBSEA (Imagen: SARTI-UPC)

Para perfilar la corriente y la altura de las olas se dispone del AWAC, que permite medir la velocidad i dirección del agua a diferentes profundidades, desde el fondo marino hasta la superficie. También es capaz de distinguir entre distintos tipos de olas: largas de tormenta, cortas de viento o las generadas por barcos.

Un sensor del pH nos da información de la acidez del agua.

También se dispone de un sismógrafo que detecta cualquier movimiento tectónico producido a cualquier lugar del planeta. Los datos obtenidos se comparan con una base de datos universal con la finalidad de referenciarlas y verificarlas. Este sismógrafo fue capaz de detectar, entre otros, los movimientos sísmicos producidos por el terremoto de Japón del 2011 o por la plataforma del proyecto Castor.

Finalmente destacar una extensión del observatorio OBSEA en forma de boya. Esta boya esta permanentemente conectada al observatorio y dispone de una estación meteorológica completa para medir, entre otros parámetros, la temperatura delaure, la velocidad y dirección del viento y la presión atmosférica.

Boia oceanogràfica connectada a l'OBSEA
Boya oceanográfica conectada al OBSEA (Imagen 3D: Renderparty)

La plataforma OBSEA permite la obtención de información de orígenes muy diversos (biológicos, oceanográficos, atmosféricos,…) y, lo más importante, de forma continuada y en tiempo real. Esta funcionalidad la hacen una herramienta clave en la realización de estudios oceanográficos actuales y futuros.

Referencias

Aguzzi J, Mànuel A, Condal F, Guillén J, Nogueras M, Del Río J, Costa C, Menesatti P, Puig P, Sardà F, Toma D and Palanques A (2011). The New Seafloor Observatory (OBSEA) for Remote and Long-Term Coastal Ecosystem Monitoring. Sensors vol. 11, pp: 5850−5872.

OBSEA

Renderparty

SARTI-UPC

Si te ha gustado este artículo, por favor compártelo en las redes sociales para hacer difusión, pues el objetivo del blog, al fin y al cabo, es divulgar la ciencia y que llegue al máximo de gente posible.

 Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons

L’observador submarí

Tal com es va esmentar en l’article “La tecnologia al rescat de les dades” la plataforma OBSEA és un observatori submarí situat a la costa catalana. En aquest article farem una descripció general de l’observatori, de la instrumentació instal·lada així com unes pinzellades del estudis i usos que se’n fan.

La plataforma

L’OBSEA (Western Mediterranean Expandable SEAfloor OBservatory) és un observatori submarí dissenyat, desenvolupat i gestionat pel grup de recerca SARTI de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Està situat a 4km mar endins de la costa de Vilanova i la Geltrú, a 20 metres de profunditat, a una zona protegida de pesca, i compta amb una connexió via cable de fibra òptica amb el laboratori del SARTI. Gràcies a aquest cable s’estableix una comunicació contínua entre la base a terra i la plataforma submarina, que li permet, a aquesta, rebre l’energia necessària per fer funcionar tots els sensors instal·lats i enviar les dades que aquests instruments van recollint de forma continuada. D’aquesta manera s’obté la informació en temps real i s’eviten els problemes relacionats amb els aparells alimentats per bateries. A més, també permet als enginyers del grup tecnològic SARTI fer modificacions de software i comprovacions dels aparells electrònics sense necessitat de pujar a superfície tota la plataforma.

Plataforma OBSEA
Plataforma OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)

Instrumentació i estudis

Tot el sistema electrònic està ubicat dins d’un cilindre estanc per evitar l’entrada d’aigua als circuits i a les connexions amb els sensors. Alhora, aquest cilindre, així com la instrumentació, es troba dins d’una estructura metàl·lica que el protegeix de possibles agressions externes i que permet la seva fixació al fons marí.

Estructura externa de l'OBSEA (Imatge 3D: )
Estructura externa de l’OBSEA (Imatge 3D: Renderparty)

Un dels instruments més importants alhora d’estudiar el medi marí és el CTD, sigles de Conductivity (conductivitat), Temperature (temperatura) i Depth (profunditat), s’utilitza en infinitat d’estudis, tant biològics com físics. Aquest aparell ens mesura directament la temperatura, conductivitat i la pressió, i es poden obtenir els valors d’altres paràmetres ambientals a partir d’aquests 3 primers: salinitat a partir de la conductivitat, profunditat a partir de la pressió,…

Vídeo càmera amb rotació de 360º (Imatge: SARTI-UPC)
Vídeo càmera amb rotació de 360º (Imatge: SARTI-UPC)

Dues càmeres proporcionen imatges en temps real dels voltants de la plataforma. Una d’elles té un eix de rotació de 360º mentre que l’altre és fixa. Les càmeres possibiliten la realització de projectes d’àmbits molt diferents, des d’estudis biològics i comportamentals de la fauna associada a aquest observatori i al seu entorn, a projectes destinats a la implicació ciutadana al món científic, a través de la identificació de les espècies que apareixen a les imatges, i són la base d’un grup de Facebook en el qual els usuaris pengen imatges curioses que s’han captat amb aquestes càmeres i els científics responsables resolen els dubtes que es plantegen.

Un hidròfon capta i caracteritza el soroll ambiental i, a través del software adequat, és capaç de distingir entre el so biològic i els produïts per l’home. Aquest aparell s’està utilitzant actualment per estudiar els cetacis de la zona i les possibles relacions entre les comunitats de peixos que viuen al voltant de l’observatori, els cetacis (depredadors) i el trànsit marítim local.

AWAC instal·lat a l'OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)
AWAC instal·lat a l’OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)

Sismògraf instal·lat a l'OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)
Sismògraf instal·lat a l’OBSEA (Imatge: SARTI-UPC)

Per perfilar les corrents i l’alçada de les onades es disposa de l’AWAC, que permet mesurar la velocitat i direcció de l’aigua a diferents profunditats, des del fons marí fins a la superfície. També és capaç de distingir entre diferents tipus d’ones: llargues de tempesta, curtes de vent o les generades pels vaixells.

Un sensor del pH ens dona informació de l’acidesa de l’aigua.

També es disposa d’un sismògraf que detecta qualsevol moviment tectònic produït a qualsevol indret del planeta. Les dades obtingudes es comparen amb una base de dades universal per tal de referenciar-les i verificar-les. Aquest sismògraf va ser capaç de captar, entre d’altres, els moviments sísmics produïts pel terratrèmol de Japó del 2011 o per la plataforma del projecte Castor.

Finalment destacar una extensió del l’observatori OBSEA en forma de boia. Aquesta boia està permanentment connectada a l’observatori i disposa d’una estació meteorològica completa per mesurar, entre d’altres paràmetres, la temperatura de l’aire, la velocitat i direcció del vent i la pressió atmosfèrica.

Boia oceanogràfica connectada a l'OBSEA
Boia oceanogràfica connectada a l’OBSEA (Imatge 3D: Renderparty)

La plataforma OBSEA permet l’obtenció d’informació d’orígens molt diversos (biològics, oceanogràfics, atmosfèrics,…) i, el més important, de forma continuada i en temps real. Aquesta funcionalitat la fan una eina clau en la realització d’estudis oceanogràfics actuals i futurs.

Referències

Aguzzi J, Mànuel A, Condal F, Guillén J, Nogueras M, Del Río J, Costa C, Menesatti P, Puig P, Sardà F, Toma D and Palanques A (2011). The New Seafloor Observatory (OBSEA) for Remote and Long-Term Coastal Ecosystem Monitoring. Sensors vol. 11, pp: 5850−5872.

OBSEA

Renderparty

SARTI-UPC

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons

La tecnología al rescate de los datos

En este artículo se pretende dar una visión general de las principales problemáticas que presentan las técnicas tradicionales de obtención de datos y la situación actual y ventajas que ofrecen los métodos más modernos. En artículos futuros se darán ejemplos más concretos para explicar el funcionamiento y los estudios que se desarrollan con estas nuevas técnicas.

Problemática

En el mundo científico disponer de unos buenos datos tiene una vital importancia para poder desarrollar cualquier estudio sin que sea duramente criticado por editores y revisores de las revistas científicas. La frecuencia, tamaño, tipo y aparatos de medida son solo los primeros de una larga lista de factores que se tienen que tener en cuenta cuando planeas la recogida de datos de tu estudio. No existe ningún tipo de fórmula mágica, pues cada estudio es distinto a los otros y necesitará un tamaño y frecuencia de muestreo,… distinto, ajustado y óptimo.

Cuándo nos disponemos a descubrir los misterios del mundo marino el tema se complica aún más, pues su accesibilidad es bastante más limitada que el mundo terrestre y no se pueden obtener muestras siempre que uno quiere, en días con condiciones marítimas adversas el muestreo se puede complicar y, en muchos casos, cancelar, dejando un vacío de datos importante. Los métodos de estudio tradicional, aunque han evolucionado mucho a lo largo de los años, requieren una presencia in situ del investigador o técnico en el momento de tomar las medidas, actualmente hemos pasado de utilizar un simple termómetro a un complejo CTD que nos permite medir con mucha precisión multitud de parámetros distintos (según los aparatos de medida asociados a él), al mismo momento y a la profundidad deseada, pero siempre necesitaremos un barco que nos lleve a las coordenadas escogidas y unos operarios que bajen y suban el aparato. Además, las técnicas tradicionales de obtención de datos biológicos (arrastre y palangre, entre otras artes de pesca, así como observaciones subacuáticas directas realizadas por submarinistas) presentan otro gran inconveniente: se trata de técnicas altamente invasivas, no sólo para las mismas especies sino, en algunos casos cómo la pesca de arrastre, para el propio medio físico, además en muchos casos los animales capturados mueren durante el proceso de medidas. Cabe añadir que, por el hecho de ser métodos invasivos (redes, barcos, submarinistas,…), se dificulta el estudio del comportamiento normal de los individuos, pues los peces reaccionan delante de ésta presencia invasiva.

Nuevas tecnologías

En los últimos años se han incorporado diferentes métodos de muestreo totalmente revolucionarios (Autonomous Underwater Vehicles y Observatorios submarinos cableados entre otros) para tratar de reducir estos inconvenientes.  En los dos ejemplos mencionados encontramos un conjunto de sensores de medida, hasta cierto punto adaptable al tipo de estudio realizado, concentrados en un espacio muy reducido. Mientras que los AUV permiten un desplazamiento automático o con control remoto hasta las coordenadas exactas y, en algunos casos, un retorno de los datos vía satélite, los observatorios submarinos mantienen un punto de muestro fijo en el fondo marino y, a la larga, será un elemento más del medio y no producirá una perturbación en el comportamiento natural de las comunidades. Además, al estar conectados vía cable a tierra pueden recibir alimentación eléctrica de forma permanente y sin estar condicionados por la duración de las baterías y enviar los datos que recogen continuamente. Así pues las nuevas tecnologías nos han permitido aumentar la frecuencia de la toma de datos, pues ya no hay una dependencia de las condiciones climáticas cómo en el caso del muestreo por submarinismo, aun así el carácter invasivo se mantiene con los AUV, así como la dificultad de un estudio de comportamiento mencionada anteriormente.

Guanay2, el AUV diseñado por el grupo de investigación SARTI-UPC. Fotografía: SARTI-UPC.
Guanay2, el AUV diseñado por el grupo de investigación SARTI-UPC. Fotografía: SARTI-UPC.

Observatorios submarinos

Los observatorios cableados están colonizando poco a poco las costas de nuestro planeta, ya sea en forma de grandes redes de observatorios submarinos o de observatorios aislados.

Las redes de observatorios más potentes actualmente son las canadienses VENUS y NEPTUNE, las dos gestionada a través de la  Ocean Networks Canada. La primera fue instalada el año 2006 y consta de 3 nodos observatorios situados entre 100 y 300 metros de profundidad en el mar de Salish, Columbia Británica, al suroeste de Canadá. Además de su función de estudio de los fenómenos oceanográficos de la zona se utilizó cómo banco de pruebas del que seriía su hermano mayor, el NEPTUNE. Esta segunda red de observatorios está en funcionamiento desde el año 2009 y cuenta con 6 nodos observatorios y multitud de sensores de medida distribuidos al largo del perfil oceánico de la costa oeste de la isla de Vancouver, de los 23 a los 2660 metros de profundidad. Por el hecho de estar distribuida por la zona que conforma la falla entre las placas tectónicas Juan de Fuca y la Norteamericana hacen que sea una estación de observación clave en el estudio de las placas tectónicas in situ y de sus efectos.

Distribución de los nodos del observatorio NEPTUNE de Canadá.
Distribución de los nodos del observatorio NEPTUNE de Canadá. Autor: NEPTUNE (Creative Commons).

En Europa tampoco nos quedamos atrás, la EMSO (European Multidisciplinary Seafloor and Water Column Observatory) ha agrupado el conjunto de observatorios aislados, tanto plataformas submarinas como boyas pelágicas, para formar una red multidisciplinar a nivel europeo.

OBSEA

Uno de los observatorios miembros de esta red europea se encuentra situada en la costa catalana, el OBSEA. La plataforma OBSEA (Western Mediterranean Expandable SEAfloor OBservatory) es un observatorio submarino situada a 5 kilómetros de la costa de Vilanova i la Geltrú a 20 metros de profundidad que está conectado, mediante un cable mixto de energía y comunicaciones, con la base terrestre. Está diseñado, instalado y gestionado por el grupo tecnológico SARTI de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), concebido inicialmente como una plataforma en la cual se pudiesen conectar multitud de diferentes sensores para medir diferentes parámetros ambientales (temperatura, salinidad, movimientos sísmicos, altura de las olas,…) y, además, sirve como banco de pruebas de la EMSO para sensores destinados a otros observatorios. Unos de los aparatos que hay instalados son 2 videocámaras, una de eje fijo y la otra con un eje de rotación de 360º, que nos permiten ver a través de la página web de la plataforma la comunidad de peces que habita en el medio.

Observatorio OBSEA. Fotografía: SARTI-UPC.
Observatorio OBSEA. Fotografía: SARTI-UPC.

Los nuevos métodos de muestreo, pues, nos ayudan a los investigadores a recoger una gran cantidad buenos datos con el fin de entender mejor el mar que nos rodea. Aun así, algunas veces la frecuencia de recogida es tan elevada que se generan más datos de los que se pueden procesar y se tienen que desarrollar, paralelamente a los sensores que registran los datos, software informático capaz de trabajar con estos volúmenes de datos tan grandes, y que ayude a su manejo e interpretación.

Referències

Aguzzi J, Mànuel A, Condal F, Guillén J, Nogueras M, Del Río J, Costa C, Menesatti P, Puig P, Sardà F, Toma D and Palanques A (2011). The New Seafloor Observatory (OBSEA) for Remote and Long-Term Coastal Ecosystem Monitoring. Sensors vol. 11, pp: 5850−5872.

Ona E and Godø OR (1990). Fish reaction to trawling noise: the significance for trawl sampling. Rapports et Procès-Verbaux des Réunions. vol. 189, pp: 159-166.

Stoner AW, Ryer CH, Parker SJ, Auster PJ and Wakefield WW (2008). Evaluating the role of fish behavior in surveys conducted with underwater vehicles. Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Science. vol. 65, pp: 1230-1243.

Thrush SF and Dayton PK (2002). Disturbance to Marine Benthic Habitats by Trawling and Dredging: Implications for Marine Biology.Annual Reviews of Ecology and Systematics. vol. 33, pp: 449-473.

OBSEA

OCEAN NETWORKS CANADA

SARTI-UPC

Wikipedia NEPTUNE

Si te ha gustado este artículo, por favor compártelo en las redes sociales para hacer difusión, pues el objetivo del blog, al fin y al cabo, es divulgar la ciencia y que llegue al máximo de gente posible.

 Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons

La tecnologia al rescat de les dades

En aquest article es pretén donar una visó general de les principals problemàtiques que presenten les tècniques tradicionals d’obtenció de dades i la situació actual i els avantatges que ofereixen els mètodes més moderns. En articles futurs es donaran exemples més concrets per explicar el funcionament i els estudis que es duen a terme amb aquestes noves tècniques.

Problemàtica

En el món científic disposar d’unes bones dades és de vital importància per poder dur a terme qualsevol estudi sense i que no sigui durament criticat per editors i revisors de les revistes científiques. La freqüència, mida, tipus i aparells de mesura són només els primers d’una llarga llista de factors que has de tenir en compte alhora de plantejar la presa de dades del teu estudi. No existeix cap tipus de fórmula màgica, doncs cada estudi és diferent i requerirà una mida i freqüència mostral,… diferent, ajustat i òptim.

Quan ens disposem a descobrir els misteris del món marí el tema es complica encara més, doncs la seva accessibilitat és força més limitada que el món terrestre i no es poden prendre mostres sempre que un vol, en dies amb condicions marítimes adverses el mostreig es pot complicar i, en molts casos, cancel·lar, deixant un buit de dades important. Els mètodes d’estudi tradicionals, tot i que han evolucionat molt al llarg dels anys, requereixen una presència in situ de l’investigador o tècnic alhora de prendre les mesures, actualment hem passat d’utilitzar un simple termòmetre a un complex CTD que ens permet mesurar amb molta precisió multitud de paràmetres  diferents (segons els aparells de mesura associats a aquest), al mateix moment i a la profunditat que desitgem, però sempre necessitarem un vaixell que ens porti a les coordenades escollides i uns operaris que baixin i pugin l’aparell. A més a més, les tècniques tradicionals de presa de dades biològiques (l’arrossegament i palangres, entre d’altres arts de pesca, així com observacions subaquàtiques directes realitzades per submarinistes) presenten un altre gran inconvenient: són tècniques altament invasives, no només per les espècies en concret sinó, en alguns casos com la pesca d’arrossegament, per el propi medi físic, a més en molts casos els animals capturats moren durant el procés de mesures. Cal afegir que, per tractar-se de mètodes invasius (xarxes, vaixells, submarinistes,…), es dificulta l’estudi del comportament normal dels individus, doncs els peixos reaccionen envers aquesta presència invasiva.

Noves tecnologies

En els darrers anys s’han incorporat diferents mètodes de mostreig totalment revolucionaris (Autonomous Underwater Vehicle i Observatoris submarins cablejats entre d’altres) per tal de reduir aquests inconvenients. En els dos exemples esmentats trobem un conjunt d’aparells de mesura, fins a certa mesura adaptable al tipus d’estudi desitjat, concentrats en un espai molt reduït. Mentre que els AUV permeten un desplaçament automàtic o amb control remot fins a les coordenades exactes i, en alguns casos, un retorn de les dades via satèl·lit, els observatoris submarins ens mantenen un punt de mostreig fix al fons marí i, a la llarga, serà un element més del medi i no produirà una pertorbació en el comportament natural de les comunitats. A més, a l’estar connectats via cable a terra poden rebre alimentació elèctrica de forma permanent sense estar condicionats per la duració de les bateries, i enviar les dades que recullen contínuament. Així doncs aquestes noves tecnologies han permès augmentar la freqüència de la presa de mostres, doncs ja no hi ha una dependència de les condicions climàtiques com en cas de la observació fent submarinisme, tot i això el caràcter invasiu es manté amb els AUV, així com la dificultat d’un estudi de comportament esmentada anteriorment.

Guanay2, l'AUV dissenyat pel grup de recerca SARTI-UPC.
Guanay2, l’AUV dissenyat pel grup de recerca SARTI-UPC. Fotografia: SARTI-UPC.

Observatoris submarins

Els observatoris submarins cablejats estan colonitzant poc a poc les costes del nostre planeta ja sigui en forma de grans xarxes d’observatoris submarins o d’observatoris aïllats.

Les xarxes d’observatoris més potents actualment són les canadenques VENUS i NEPTUNE, ambdues gestionades a través de la Ocean Networks Canada. La primera va ser instal·lada l’any 2006 i consta de 3 nodes observatoris situats entre 100 i 300 metres de profunditat al mar de Salish, Columbia Britànica, al sud-oest de Canadà. A més de la seva funció d’estudi dels fenòmens oceanogràfics de la zona es va utilitzar com a banc de proves del que seria el seu germà gran, el NEPTUNE. Aquesta segona xarxa d’observatoris està en funcionament des de l’any 2009 i compta amb 6 nodes observatoris i multitud d’aparells de mesura distribuïts al llarg del perfil oceànic de la costa oest de l’illa de Vancouver, dels 23 als 2660 metres de profunditat. Pel fet d’estar distribuïda per la zona que conforma la falla entre les plaques tectòniques Juan de Fuca i la Nord Americana fan que sigui una estació d’observació clau en l’estudi de les plaques tectòniques in situ i dels seus afectes.

Distribució dels nodes de l'observatori NEPTUNE de Canadà.
Distribució dels nodes de l’observatori NEPTUNE de Canadà. Autor: NEPTUNE (Creative Commons)

A Europa, però, no ens quedem enrere, la EMSO (European Multidisciplinary Seafloor and Water Column Observatory) ha agrupat el conjunt d’observatoris aïllats, tant plataformes submarines com boies pelàgiques, per formar una xarxa multidisciplinar a nivell europeu.

OBSEA

Un dels observatoris membres d’aquesta xarxa europea es troba situat a la costa catalana, l’OBSEA. La plataforma OBSEA (Western Mediterranean Expandable SEAfloor OBservatory) és un observatori submarí situat a 5km de la costa de Vilanova i la Geltrú a 20 metres de profunditat que està connectat, mitjançant un cable mixt d’energia i comunicacions, amb la base terrestre. Està dissenyat, instal·lat i gestionat pel grup tecnològic SARTI de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), concebut inicialment com una plataforma a la qual s’hi poden endollar multitud de diferents aparells per mesurar diferents paràmetres ambientals (temperatura, salinitat, moviments sísmics, alçada de les onades,…) i que, a més, serveix de banc de proves de la EMSO per sensors destinats a altres observatoris. Uns d’aquests aparells que hi ha instal·lats són dues videocàmeres, una de fixe i l’altre amb un eix de rotació de 360º que ens permeten veure a través de la pàgina web de la plataforma la comunitat de peixos que habita en aquell medi.

Observatori OBSEA.
Observatori OBSEA. Fotografia: SARTI-UPC.

Els nous mètodes de mostreig, doncs, ens ajuden als investigadors a recollir una gran quantitat de bones dades per tal de poder entendre millor el mar que ens envolta. De vegades però, la freqüència de recollida és tan elevada que es generen més dades de les que es poden processar i s’han de desenvolupar, paral·lelament als aparells que registren les dades, software informàtic capaç de treballar amb aquests volums de dades tan grans, i que ajudi a la seva manipulació i interpretació.

Referències

Aguzzi J, Mànuel A, Condal F, Guillén J, Nogueras M, Del Río J, Costa C, Menesatti P, Puig P, Sardà F, Toma D and Palanques A (2011). The New Seafloor Observatory (OBSEA) for Remote and Long-Term Coastal Ecosystem Monitoring. Sensors vol. 11, pp: 5850−5872.

Ona E and Godø OR (1990). Fish reaction to trawling noise: the significance for trawl sampling. Rapports et Procès-Verbaux des Réunions. vol. 189, pp: 159-166.

Stoner AW, Ryer CH, Parker SJ, Auster PJ and Wakefield WW (2008). Evaluating the role of fish behavior in surveys conducted with underwater vehicles. Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Science. vol. 65, pp: 1230-1243.

Thrush SF and Dayton PK (2002). Disturbance to Marine Benthic Habitats by Trawling and Dredging: Implications for Marine Biology. Annual Reviews of Ecology and Systematics. vol. 33, pp: 449-473.

OBSEA

OCEAN NETWORKS CANADA

SARTI-UPC

Wikipedia NEPTUNE

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons