Arxiu d'etiquetes: thunnus

Tu pots salvar a la tonyina vermella!

La tonyina vermella és un gran peix depredador que està en perill d’extinció. La setmana passada ja vam veure que altres espècies com la sardina i el verat també ho estan degut a la sobrepesca. Aquesta setmana, ens centrarem en aquesta espècie i n’explicarem la seva biologia i distribució, a més dels motius que l’han portat a l’estat de conservació actual.

BIOLOGIA

La tonyina vermella (Thunnus thynnus) és l’espècie més gran de la família Scombridae i un dels peixos ossis més grans. Tot i que poden créixer fins als 3 metres, es solen trobar exemplars entre 0,4 i 2 metres. A més, pesen entre 140 i 680 kg, tot i que és difícil trobar a un exemplar de més de 450 kg. Es tracta d’una espècie migratòria amb un alt valor comercial degut a la seva carn fosca i vermella. Té el cos fusiforme i es pot distingir de la resta de tonyines per les aletes pectorals: són bastant curtes i s’estenen fins a l’espina dorsal 11 o 12.

Tonyina vermella (Thunnus thynnus) (Foto de Club de la Mar).
Tonyina vermella (Thunnus thynnus) (Foto de Club de la Mar).

Pel que fa a la coloració, els costats posteriors i superiors són de blau fosc a negre, amb una iridescència grisa o verda. Els costat inferiors són platejats amb marques grises i bandes. L’aleta anal és fosca i groga.

La dieta de la tonyina vermella inclou calamars, anguiles i crustacis, com també altres peixos que formen moles com verats i arengs.

DISTRIBUCIÓ

La tonyina vermella viu en aigües subtropicals i temperades del Pacífic nord, l’Atlàntic, el Mediterrani i el mar Negre. Tot i que al mar Mediterrani s’hi troba tot l’any, és especialment abundant entre el juny i el juliol.

Tonyina vermella en llibertat (Foto de Animals on Earth).
Tonyina vermella en llibertat (Foto de Animals on Earth).

ESTAT DE CONSERVACIÓ I PROBLEMÀTICA

Segons la IUCN, la tonyina vermella està en perill d’extinció i la seva població continua en declivi. Degut a la sobrepesca, essent una bona part de les captures il·legals, s’estima que la població de l’Atlàntic oest ha caigut en un 87% des del 1970. De totes maneres, altres referències indiquen que aquesta caiguda ha estat entre el 29 i el 51%. Al 1996, els científics van alarmar que les quotes mundials havien de ser reduïdes un 80% per recuperar les poblacions en 20 anys, però en realitat van ser augmentades. Tot i això, sembla ser que la reducció de les seves captures en els últims anys està produint un ascens de les poblacions.

Com que arriben a la maduresa en un punt avançat de la seva vida, són especialment vulnerables a la sobreexplotació. Malgrat que s’han establert quotes pesqueres, la mesura no ha estat exitosa per varis motius: s’ha mantingut el desembarcament de tonyines petites (i grans), la manca de regulacions en algunes zones, els pescadors ignoren les restriccions en alguns països i la manca de sancions per saltar-se la normativa.

Entre l’any 2000 i el 2004, es van capturar unes 32.000 – 35.000 tones per any de l’Atlàntic est i el Mediterrani, augmentant a les 50.000-60.000 tones a l’any 2006, de manera que l’estat del stock és de sobreexplotat. Actualment, la quota està restringida a les 13.500 tones anuals, de les quals gairebé 3.000 tones són per Espanya.

Aquesta tonyina és capturada amb diferents d’arts de pesca: el cèrcol, el palangre i amb trampes. El motiu de la seva pesca és cobrir les demandes del mercat japonès de sashimi (una única peça es pot arribar a vendre per 90.000€), el que l’ha conduit a la sobrepesca. A més, és una espècie objectiu de la pesca recreativa dels Estats Units i Canadà.

Sashimi de atún rojo (Foto de TripAdvisor).
Sashimi de tonyina vermella (Foto de TripAdvisor).

Així doncs, les pesqueries s’estan esgotant i, de moment, ni la Unió Europea ni altres països han actuat per salvar-la. A més, els governs han ignorat les denuncies dels experts.

QUÈ PASSARÀ SI ENS QUEDEM SENSE TONYINA VERMELLA?

La tonyina vermella és un peix depredador de meduses. La disminució d’aquest peix, junt a l’augment de la temperatura del mar, és el que està produint un augment tant important de les meduses. A més, la seva desaparició produiria un desequilibri en totes les xarxes tròfiques.

Si et preocupa l’estat de la tonyina i dels oceans, quan vagis a la peixateria no compris tonyina vermella i, a més, quan mengis a un restaurant japonès, rebutja qualsevol tipus de plat que la contingui. Només reduint la seva demanda podrem aturar la seva pesca, doncs els governs no sembla que estiguin gaire interessats a posar de la seva part. 

REFERÈNCIES

Difusió-català

Anuncis

Tu puedes salvar al atún rojo!

El atún rojo es un gran pescado depredador que está en peligro de extinción. La semana pasada ya vimos que otras especies como la sardina y la caballa también lo están por la sobrepesca. Esta semana, nos centraremos en esta especie y explicaremos su biología y distribución, además de los motivos que lo han llevado al estado de conservación actual. 

BIOLOGÍA

El atún rojo (Thunnus thynnus) es la especie más grande de la família Scombridae y uno de los peces óseos más grandes. Aunque pueden crecer hasta los 3 metros, se suelen encontrar ejemplares de entre 0,4 y 2 metros. Además, pesan entre 140 y 680 kg, aunque es difícil encontrar un ejemplar de más de 450 kg. Se trata de una especie migratoria con un alto valor comercial debido a su carne oscura y roja. Tiene el cuerpo fusiforme y se puede distinguir del resto de atunes por las aletas pectorales: son bastante cortas y se extienden hasta la espina dorsal 11 o 12.

Tonyina vermella (Thunnus thynnus) (Foto de Club de la Mar).
Atún rojo (Thunnus thynnus) (Foto de Club de la Mar).

En cuanto a su coloración, los lados posteriores y superiores son de azul oscuro a negros, con una iridiscencia gris o verde. Los lados inferiores son plateados con marcas grises y bandas. La aleta anal es oscura y amarilla.

La dieta del atún rojo incluye calamares, anguilas y crustáceos, como también otros peces que forman bancos como caballas y arenques.

DISTRIBUCIÓN

El atún rojo vive en aguas subtropicales y temperadas del Pacífico norte, Atlántico, Mediterráneo y mar Negro. Aunque en el Mediterráneo se encuentra todo el año, es más abundante entre junio y julio.

Tonyina vermella en llibertat (Foto de Animals on Earth).
Atún rojo en libertad (Foto de Animals on Earth).

ESTADO DE CONSERVACIÓN Y PROBLEMÁTICA

Según la IUCN, el atún rojo está en peligro de extinción y su población continua disminuyendo. Debido a la sobrepesca, siendo gran parte de las capturas ilegales, se estima que la población del Atlántico oeste ha caído en un 87% desde 1970. De todas formas, otras referencias indican que esta caída ha sido del 29 al 51%. En 1996, los científicos alarmaron que las cuotas mundiales debían de ser reducidas un 80% para recuperar las poblaciones en 20 años, pero en realidad fueron aumentadas. Aún así, parece ser que la reducción de sus capturas en los últimos años está produciendo un ascenso de las poblaciones.

Al llegar a la madurez en un punto avanzado de su vida, son especialmente vulnerables a la sobreexplotación. A pesar de que se han establecido cuotas pesqueras, la medida no ha sido siempre exitosa por varios motivos: se ha mantenido el desembarco de atunes pequeños (y grandes), la falta de regulaciones en algunas zonas, los pescadores ignoran las restricciones en algunos países y la falta de sanciones por saltarse la normativa.

Entre el año 2000 y 2004, se capturaron unas 32.000 – 35.000 toneladas por año el Atlántico este y el Mediterráneo, aumentando a las 50.000-60.000 toneladas el año 2006, de manera que el estado del stock es de sobreexplotado. Actualmente, la cuota está restringida a las 13.500 toneladas anuales, de las cuales casi 3.000 toneladas son para España.

Este atún es capturado con diferentes artes de pesca: el cerco, el palangre y con trampas. El motivo de su pesca es cubrir las demandas del mercado japonés de sashimi (una única pieza puede llegar a venderse por 90.000€), lo que lo ha conducido a la sobrepesca. Además, es una especie objetivo de la pesca recreativa de los Estados Unidos y Canadá.

Sashimi de atún rojo (Foto de TripAdvisor).
Sashimi de atún rojo (Foto de TripAdvisor).

Así pues, las pesquerías se están agotando y, de momento, ni la Unión Europea ni otros países han actuado para salvarla. Además, los gobiernos han ignorado las denuncias de los expertos.

¿QUÉ PASARÁ SI NOS QUEDAMOS SIN ATÚN ROJO?

El atún rojo es un animal depredador de medusas. La disminución de éste, junto con el aumento de la temperatura del mar, es lo que está produciendo un aumento tan importante de las medusas. Además, su desaparición produciría un desequilibrio en todas las redes tróficas.

Si te preocupa el estado del atún y de los océanos, cuando vayas a la pescadería no compres atún rojo y, además, cuando comas en un restaurante japonés, rechaza cualquier plato que lo contenga. Sólo reduciendo su demanda podremos aturar su pesca, pues los gobiernos no parece que estén muy interesados en poner de su parte. 

REFERENCIAS

Difusió-castellà

You can save bluefin tuna!

Bluefin tuna is an endangered predator fish. Last week, we explained that other species like sardines and mackerel are also endangered due to overfishing. This week, we will focus on this species and we will explain its biology and distribution, in addition to the reasons why it is under threat. 

BIOLOGY

Bluefin tuna (Thunnus thynnus) is the biggest species of the Scombridae family and one of the biggest bony fishes. Despite they can achieve a length of 3 meters, they usually range between 0.4 and 2 meters. Moreover, they weight between 140 and 680 kilos, but it is difficult to find an organism that exceed 450 kilos. It is a migratory animal with a high economical value for its red and dusky meat. The body is fusiform and can be distinguished from the rest of tunas by pectoral fins: they are rather short and reach the 11th or 12th dorsal spine.

Tonyina vermella (Thunnus thynnus) (Foto de Club de la Mar).
Bluefin tuna (Thunnus thynnus) (Picture from Club de la Mar).

Back and upper sides are dark blue to black, with a grey or green iridescence. Inferior sides are silvery with grey spots and bands. Anal in is dark and yellow.

Diet of bluefin tuna includes squids, eels and crustaceans, but also schooling fishes like herrings and mackerels.

DISTRIBUTION

Bluefin tuna lives in subtropical and temperate waters of North Pacific, Atlantic, Mediterranean and Black Sea. Despite bluefin tuna can be found along the year in the Mediterranean, they are present mainly in June and July.

Tonyina vermella en llibertat (Foto de Animals on Earth).
Free bluefin tuna (Picture from Animals on Earth).

CONSERVATION STATUS AND PROBLEMS

According to IUCN, bluefin tuna is endangered and its population is in decline. Due to overfishing, being the most important the illegal fishing, it is estimated that Western Atlantic population has decreased in an 87% since 1970. Anyway, other references indicates that this drop has been between 29 to 51%. In 1996, scientist alarmed that worldwide catch quotas must be reduced an 80% to recover populations in 20 years, but in fact they were increased. Nevertheless, it seems like the reduction of captures recently has produced an increase of populations.

Because they achieve maturity in an advanced age, they are specially vulnerable to overexplotation. Despite catch quotas have been established, the measure have not had always success for several reasons: disembark of small fishes (and big) has continued, the lack of regulations in some areas, fishermen ignore restrictions in some countries and the lack of fines when breaking the lows.

Between 2000 and 2004, it had been captured about 32,000 – 35,000 tonnes per year in the Eastern Atlantic and Mediterranean, achieving 50,000-60,000 tonnes in 2006, so the stock status is overexploited. Nowadays, the catch quota is restricted to 13,500 annual tonnes, but 3,000 tones are for Spain.

This tuna is captured with different types of fishing: purse-seine, longline and tramps. The reason of its fishing is to meet demand of Japanese market of sashimi (just one piece of tuna can be sold for 90,000€), what caused its overfishing. In addition, it is a goal species in recreational fishing of United States and Canada.

Sashimi de atún rojo (Foto de TripAdvisor).
Bluefin tuna sashimi (Picture from TripAdvisor).

So, fisheries are being reduced and, at the moment, neither European Union nor other countries have acted to save it. In addition, governments have ignored experts.

¿WHAT WILL IT HAPPEN IF WE RUN OUT OF BLUEFIN TUNA?

Bluefin tuna is a predator of jellyfishes. Its reduction, together with the rise of sea temperature, is causing a rising of jellyfishes. Moreover, its disappearance would produce an imbalance of food webs.

If you are worried about the status of bluefin tuna and the oceans, when you go to a fish market, don’t buy it and also when you go to a Japanese restaurant, refuse to eat any dish with tuna. Only reducing the demand, we will be able to stop its fishing. 

REFERENCES

Estudio Baleària – 5 de septiembre del 2014

El pasado viernes 5 de septiembre realicé mi sexta colaboración al Estudio y seguimiento de fauna marina del mar catalanbalear (Mediterráneo Noroccidental), organizado por Biodiversidad Marina y patrocinado por Baleària. El equipo, en esta ocasión, estuvo formado por Àlex, Beatriz, Marta y yo mismo. El estudio se inició a las 14:30 des de el puente de comandos del buque Abel Matutes, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, y finalizó a las 18:19.

Referente a las condiciones meteorológicas del día conviene destacar que el estado del mar fue excelente, el viento tomó rachas entre 16 y 24 nudos (29 – 44 km/h aprox.); la visibilidad fue muy buena (visibilidad de más de 9 km de distancia) y la nubosidad tomó un valor entre el 10-30% de cobertura.

DSCN1742En cuanto a los avistamientos, a pesar de que las excelentes condiciones del mar auguraban un día también excelente, fueron bastante escasos. En cuanto a los cetáceos, observamos unas aletas muy lejanas de alguna especie de delfín que no pudimos determinar y un grupo de 6-15 individuos de delfines listados (Stenella coeruleoalba). Entre los pájaros, vimos dos pardelas cenicienta (Calonectris diomedea), 2  gaviotas patiamarillas (Larus michahelis) y 3 pardelas mediterráneas (Puffinus yelkowan). Además, tuvimos la oportunidad de observar varias especies de peces: 1 pez volador (Familia Exocoetidae), 3 peces luna (Mola mola) y 1 atún (Thunnus).

La primera fotografía fue tomada por Marta Riera y el resto por Beatriz Marín. Todas corresponden a delfines listados.

DSC_0092 10574836_10204795050982076_2069186576_o 10677236_10204795050782071_780693806_o 10698119_10204795050942075_1160131124_o 10703230_10204795050902074_1849778954_o

Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:
Llicència Creative CommonsLicencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi Baleària – 5 de setembre del 2014

El passat divendres 5 de setembre vaig realitzar la meva sisena col·laboració a l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental), organitzat per Biodiversitat Marina i patrocinat per Baleària. L’equip, en aquesta ocasió, va estar format per l’Àlex, la Beatriz, la Marta i jo mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:30 des del pont de comandament del buc Abel Matutes, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, i es va finalitzar a les 18:19.

Pel que fa a les condicions meteorològiques del dia convé destacar que l’estat del mar va ser excel·lent, el vent va prendre ratxes entre 16 i 24 nusos (29 – 44 km/h aprox.); la visibilitat va ser molt bona (visibilitat de més de 9 km de distància) i la nuvolositat va prendre un valor entorn el 10-30% de cobertura.

DSCN1742

Pel que fa als albiraments, malgrat que les excel·lents condicions de la mar auguraven un dia també excel·lent, van estar d’allò més escassos. Pel que fa als cetacis, varem observar unes aletes molt llunyanes d’alguna espècie de dofí que no varem poder determinar i un grup de 6-15 individus dofins llistats (Stenella coeruleoalba). Entre els ocells, varem veure unes 2 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea), 2 gavians argentats (Larus michahelis) i 3 baldriga mediterrànies (Puffinus yelkowan). A més de tot això, varem tenir la oportunitat d’observar vàries espècies de peixos: 1 peix volador (Família Exocoetidae), 3 peixos lluna (Mola mola) i 1 tonyina (Thunnus).

La primera fotografia va ser presa per la Marta Riera i la resta per la Beatriz Marin. Totes corresponen a dofins llistats.

DSC_0092 10574836_10204795050982076_2069186576_o 10677236_10204795050782071_780693806_o 10698119_10204795050942075_1160131124_o 10703230_10204795050902074_1849778954_o

Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.