Arxiu d'etiquetes: tintorera

Amenazas y protección de tiburones – Entrevista a Mónica Alonso

En este blog ya hemos hablado de los tiburones en varias ocasiones, pero esta vez lo hacemos para entrevistar a Mónica Alonso, miembro de la Alianza Tiburones Canarias. Aunque es ingeniera, lleva más de 15 años formándose sobre biologia marina y, especialmente, elasmobranquios; lo que la motivó a crear el blog Protejamos las maravillas del mar

Mónica, muchas gracias por acceder a que te hiciéramos esta entrevista para compartir tu conocimiento y experiencia en el mundo de los elasmobranquios. Siendo ingeniera, ¿Cómo surgió tu interés por los tiburones y demás elasmobranquios?

Hace más de 15 años que empecé a bucear, e inmediatamente me interesé por el medio marino, del que desconocía casi todo. Hice una serie de cursos de biología marina y el tema me apasionó.

mónica alonso ruiz alianza tiburones canarias
Mónica Alonso buceando

Estudiando a los tiburones, me di cuenta de que eran unos seres fascinantes, y sobre todo cuando empecé a ser consciente del precario estado de conservación de muchas de sus especies: el tema del finning y de la pesca abusiva.

Eres la directora de contenidos y comunicación de la Alianza Tiburones Canarias. ¿Qué es? ¿Por qué en Canarias?

Según iba avanzando en mi interés por los elasmobranquios (tiburones y rayas) e iba aprendiendo más sobre ellos, más me daba cuenta de que en Canarias tenemos un tesoro: el angelote (Squatina squatina), un tiburón que pertenece a una de las familias más amenazadas de entre todos los tiburones, y cuya especie está declarada por la IUCN como críticamente amenazada, a un paso de la extinción.

angelote squatina squatina alianza tiburones canarias
Angelote (Squatina squatina) (Foto: Ricardo R. Fernández).

La Alianza por los Tiburones de Canarias es una asociación de personas preocupadas por el medio marino canario, y especialmente por los elasmobranquios que allí viven, y en particular por el estado de conservación del angelote.

En la actualidad no hemos conseguido aún que se dejen de pescar angelotes, pese a estar prohibido y el nivel de crítica amenaza de la especie, pero al menos hemos conseguido del Gobierno Canario una medida “educativa”. Creemos que los turistas que contratan los servicios de estas empresas de pesca no saben que cuando pescan un angelote están contribuyendo a su extinción (aunque lo suelten tras sufrir graves daños), ni de que es algo prohibido. Por ello, desde hace más de un año, es obligatorio que dichas empresa exhiban claramente visible un cartel con las especies de elasmobranquios que no se pueden pescar.

Para nuestra asociación, que no tenemos interés en enfrentarnos con esas empresas, sino colaborar con ellas en las tareas educativas, ha sido un gran espaldarazo para nuestra labor educativa.

¿Cuál es la misión de la Alianza?

La “visión”, como objetivo a largo plazo, de nuestra asociación es hacer de Canarias un paraíso del buceo con elasmobranquios. Más a corto plazo, nuestra “misión” es la promoción, difusión y educación ambientalista y conservacionista de la biodiversidad marina canaria, con especial incidencia en los elasmobranquios.

Por ello, desde entonces, tanto mis compañeros en Canarias, como el equipo de Madrid, nos dedicamos a cambiar la mala imagen que tienen los tiburones, y a participar en todo aquello relacionado con su protección.

¿Qué actividades realizáis para la conservación de los tiburones?

Es en Canarias precisamente donde realizamos más actividades. Mis compañeros que viven allí, están continuamente moviéndose por todas las islas, dando charlas educativas en colegios, universidades, cofradías de pescadores, foros de buceadores, participando en ferias de biodiversidad, en mercadillos solidarios… Una labor ingente de difusión y educación enfocada en particular en la gente más joven, que creemos que poco a poco va dando sus frutos.

Allí también, y a través de las redes sociales, recibimos mucha información sobre avistamientos de tiburones por parte de los buceadores. Nuestra página de Facebook muestra todas las semanas fotografías de angelotes y otros elasmobranquios, realizadas por buceadores, que nos dan datos del animal avistado, su talla, sexo, profundidad del avistamiento, lugar (que no publicamos para evitar que vayan los furtivos), y otros datos relevantes para el estudio estadístico que estamos realizando.

Ahora que ya conocemos un poco más a la Alianza, me gustaría saber si hay muchas especies de tiburones y rayas en las aguas españolas, ya que la mayoría de gente piensa que no tenemos de estos animales en nuestras costas.

España tiene muchos kilómetros de costa, tanto mediterránea como atlántica. Tanto el Mar Mediterráneo como el Atlántico albergan muchas especies de tiburones. Por eso debemos erradicar la idea de que en nuestras costas no hay tiburones. En cuanto al número de especies, pues eso os lo dejo a vosotros, los biólogos, algunos informes hablan de que en el Mediterráneo hay 90 especies de tiburones. Y el Atlántico alberga muchas más.

Yo creo que los buzos tenemos claro que en todos los mares y  océanos hay tiburones, pero que es muy raro encontrarse con alguno, especialmente porque ellos nos detectan antes que nosotros a ellos, y huyen. Y porque cada vez hay muchos menos, por la sobrepesca y el “finning”.

Noventa especies sólo en el Mediterráneo son unas cuantas… ¿Qué papel juegan los tiburones en los ecosistemas marinos?

Hay más de 500 especies de tiburones en todo el mundo, con muy variadas formas, tamaños, formas de vida…, por lo que en general no se puede generalizar para todo el grupo todo lo que se hable de tiburones. Tenemos el pez más grande de todos, el tiburón ballena, que se alimenta de plancton, y por el contrario, tiburones muy pequeños funcionan como depredadores a su nivel.

Pero en general los tiburones son superdepredadores que se sitúan en lo alto de la cadena alimenticia. Por ello cumplen un importante rol en el ecosistema oceánico, manteniendo el equilibrio ecológico. En general actúan como carroñeros ayudando a eliminar de las aguas los animales muertos, impidiéndose así la propagación de enfermedades y fortaleciendo la composición genética de las poblaciones de presas. Como depredadores ayudan a mantener los niveles de individuos del nivel inferior de la cadena alimenticia marina.

Red trófica marina, en la que vemos que el tiburón está en la parte superior de ésta (Imagen: Transformación del Entorno).
Red trófica marina, en la que vemos que el tiburón está en la parte superior de ésta (Imagen: Transformación del Entorno).

A pesar de su importancia, seguro que están amenazados. ¿Cuáles son los principales problemas a los que se enfrentan?

Las mayores amenazas, según la FAO, son la sobrepesca y el finning.

Para los que no conozcáis el término fínning, hay que decir que las aletas de los tiburones son muy valiosas (alrededor de 20 €/kg), mucho más que su carne (entre 1 y 2 € el kg), dado que se han puesto de moda en China como ingrediente en un plato tradicional, la sopa de aleta de tiburón, que es una delicatesen, que puede llegar a costar a casi 100€ el plato de sopa. El rápido crecimiento de la clase media en China ha provocado que el precio del kilo de aleta se haya disparado en el mercado internacional de aletas. Así, los barcos de altura prefieren tener almacenadas en sus bodegas muchas aletas y poca carne. Por ello cogen al tiburón pescado, le cortan las aletas y lo devuelven moribundo al mar, donde se asfixia y se desangra; tal y como muestra este duro vídeo:

Esta macabra actividad está prohibida en muchas partes del mundo, pero no en todos los lugares. En la Unión Europea está prohibida desde 2003, pero el reglamento que se aprobó permitía ciertas descargas de aletas con una autorización. Las flotas de España y Portugal, potencias pesqueras europeas, utilizaban este resquicio de la ley, apoyadas por los gobiernos español y portugués y practicaban el aleto impunemente.

¿Y este resquicio aún se sigue usando para descargar aletas sin sus cuerpos?

Hace unos años, hubo un movimiento europeo para eliminar los resquicios de esta ley, y numerosas organizaciones conservacionistas, así como los gobiernos de muchos países europeos se unieron para aprobar la medida de “aletas adheridas”, es decir, cuando se pesca un tiburón, no se pueden desembarcar cuerpo y aletas por separado. Ésta es una medida que ha tenido mucho éxito para erradicar el finning en muchas zonas del mundo, y evita que los cuerpos de los tiburones se “pierdan” entes de ser desembarcados. La nueva ley antifinning europea se aprobó en 2012 y entró en vigor en 2013, con la medida de “aletas adheridas” aplicable a las aguas internacionales de la UE y para todos los barcos europeos en todo el mundo.

Esto no quiere decir que capturar tiburones sea ilegal, y ni siquiera vender sus aletas en un mercado global que es muy opaco y que genera muchos beneficios a numerosos países, entre los que se encuentra el nuestro.

¿Qué papel juega España en todo esto?

En España se pescan muchos tiburones, y la especie más pescada es, sin duda la tintorera. El Puerto de Vigo, el puerto pesquero más importante de Europa, es el único puerto que publica cada año su estadística pesquera, detallando las especies. El año 2014, se descargaron casi 10.000 toneladas de tiburones de todo tipo, siendo la mayor parte tintorera. Y la carne de tintorera, en Galicia llamada Quenlla o Caella está viendo incrementado su consumo en España, fundamentalmente por la campaña que las grandes empresas pesqueras están haciendo. Y es muy fácil ver que la tintorera se vende fresca o congelada en los principales supermercados españoles.

Viendo todo esto, imagino que no están muy protegidos los tiburones. ¿Es así?

Desgraciadamente, en España y en el resto del mundo, el nivel de protección de los tiburones es muy bajo.

Los océanos son desgraciadamente una zona del planeta muy poco protegida. Quizá es porque gran parte de su superficie “es de todos”: las denominadas aguas internacionales.

En España y en Europa hay una serie de especies para las que está prohibido, no solo su pesca, sino incluso subirlas al barco para poder quitarles los anzuelos y devolverlas al mar. Es el caso del angelote, los tiburones zorro, los martillo, el tiburón peregrino, el blanco, el marrajo sardinero y algunas rayas.

Desde el año pasado se han protegido nuevas especies de tiburones en España, pero sólo en el ámbito del Mediterráneo. Son el cazón, el marrajo común y al cailón, y varias especies de rayas, como los peces guitarra. Esto quiere decir que si encontramos en una carta de un bar “cazón” en adobo, solo será ilegal si su pesca proviene del Mediterráneo, pero nosotros nunca sabremos, como consumidores, si el animal viene del Atlántico o del Mediterráneo. Lo mejor en este caso es no comerlo.

Así pues, ¿en el mercado actual, hay algún producto ilegal?

Las aletas de tiburón no son ilegales en nuestro país si provienen de especies no protegidas, como la tintorera.

En el ámbito internacional, solo está prohibido comerciar con aletas de martillos, tiburón ballena, blanco, cailón, peregrino y longimanus (y de algunas rayas y todas las mantas). Este es el verdadero drama: el mercado de aletas no es ilegal, aunque para muchos de nosotros es inmoral.

Hay un movimiento internacional denominado “Fin Free”, al que se han sumado algunas ciudades, y en ellas no se permite la venta y el consumo de aletas.

Entiendo; es realmente muy complicado todo esto. Cambiando de tema… Todos hemos visto multitud de películas en las que el tiburón es el malo, el asesino. ¿Se trata de realidad o de ficción?

Es muy cierto que el cine ha hecho mucho daño a la conservación de los tiburones puesto que todos, hasta que no empezamos a aprender cosas de tiburones, hemos experimentado temor incluso ante la misma palabra tiburón.

entrevista tiburones alianza canarias
Las películas en las que los tiburones son unos asesinos son abundantes y son responsables en gran medida de la imagen que estos animales tienen en la sociedad (Foto: Misterios).

Sin embargo, cada vez hay más buceadores que se sumergen con ellos y no tienen problemas. Hay muchas formas de bucear con tiburones y tan solo un grupo de especies más agresivas por su naturaleza son objeto de precauciones especiales, como es el caso del tiburón blanco, el tigre o el toro. Lo que está claro es que no estamos en su menú.

Los accidentes con este tipo de animales, aunque de gran trascendencia mediática, son muy escasos en comparación con las personas que mueren, por ejemplo, frente a ataques de hipopótamos o de cocodrilos.

Dada su importancia y su grado de amenaza, ¿qué puede hacer la sociedad para salvar a estas especies?

Pues la verdad es que mucho. El simple hecho de conocer la situación ya ayuda mucho, pues lo que ocurre es que la población en general, e incluso los gobiernos, desconocen muchas de las cosas de las que hemos hablado hoy. Sin duda una mayor concienciación y la presión popular son las mejores armas para conseguir que los gobiernos actúen. Por ello el camino de la difusión y educación es el que elegimos muchos de nosotros para poder aportar algo a la conservación de estas especies.

Y luego también no comprar los productos de los que hemos hablado, formar parte de todas las oportunidades de participación ciudadana en la elaboración de leyes que se pueda. La actual ley antifinning es el resultado de la presión de muchos grupos conservacionistas europeos, que pudieron ser escuchados y gracias a los cuales se establecieron las iniciativas regulatorias.

Muchas gracias por dedicarnos tu tiempo. Seguro que nuestros lectores y lectoras agradecerán todo este conocimiento que nos has brindado.

Difusió-castellà

Anuncis

Amenaces i protecció de taurons – Entrevista a Mónica Alonso

En aquest blog ja hem parlat dels taurons en diverses ocasions, però aquesta vegada ho fem per entrevistar a Mónica Alonso, membre de Alianza Tiburones Canarias. Tot i que és enginyera, porta més de 15 anys formant-se sobre biologia marina i, especialment, elasmobranquis; el que la va motivar a crear el blog Protejamos las maravillas del mar

Mónica, moltes gràcies per accedir a que et féssim aquesta entrevista per compartir el teu coneixement i experiència en el món dels elasmobranquis. Essent enginyera, com va sorgir el teu interès pels taurons i altres elasmobranquis?

Fa més de 15 anys que vaig començar a bussejar, i immediatament em vaig interessar pel medi marí, del qual ho desconeixia gairebé tot. Vaig fer una sèrie de cursos de biologia marina i el tema em va apassionar.

mónica alonso ruiz alianza tiburones canarias
Mónica Alonso bussejant

Estudiant als taurons, em vaig adonar que eren uns éssers fascinants, i sobretot quan vaig començar a ser conscient del precari estat de conservació de moltes de les seves espècies: el tema del finning i de la pesca abusiva.

Ets la directora de continguts i comunicació de Alianza Tiburones Canarias. Què és? Per què a les Canàries?

Segons anava avançant en el meu interès pels elasmobranquis (taurons i rajades) i anava aprenent més sobre ells, més m’adonava que a les Canàries tenim un tresor: l’angelot (Squatina squatina), un tauró que pertany a una de les famílies més amenaçades d’entre tots els taurons, i la espècie està declarada per la IUCN com críticament amenaçada, a un pas de l’extinció.

angelote squatina squatina alianza tiburones canarias
Angelot (Squatina squatina) (Foto: Ricardo R. Fernández).

Alianza Tiburones Canarias és una associació de persones preocupades pel medi marí canari, i especialment pels elasmobranquis que hi viuen, i en particular per l’estat de conservació de l’angelot.

En l’actualitat no hem aconseguit encara que es deixin de pescar angelots, malgrat estar prohibit i el nivell de crítica amenaça de l’espècie, però almenys hem aconseguit del Govern Canari una mesura “educativa”. Creiem que els turistes que contracten els serveis d’aquestes empreses de pesca no saben que quan pesquen un angelot estan contribuint a la seva extinció (tot i que el deixin anar després de patir greus danys), ni que és una cosa prohibida. Per això, des de fa més d’un any, és obligatori que aquestes empresa exhibeixin clarament visible un cartell amb les espècies d’elasmobranquis que no es poden pescar.

Per a la nostra associació, que no tenim interès en enfrontar-nos amb aquestes empreses, sinó col·laborar amb elles en les tasques educatives, ha estat un gran recolzament per a la nostra tasca educativa.

Quina és la missió d’Alianza?

La “visió”, com a objectiu a llarg termini, de la nostra associació és fer de Canàries un paradís del busseig amb elasmobranquis. Més a curt termini, la nostra “missió” és la promoció, difusió i educació ambiental i conservacionista de la biodiversitat marina canària, amb especial incidència en els elasmobranquis.

Per això, tant els meus companys a Canàries, com l’equip de Madrid, ens dediquem a canviar la mala imatge que tenen els taurons, i a participar en tot allò relacionat amb la seva protecció.

Quines activitats realitzeu per a la conservació dels taurons?

És a Canàries precisament on realitzem més activitats. Els meus companys que hi viuen estan contínuament movent-se per totes les illes, impartint xerrades educatives en col·legis, universitats, confraries de pescadors, fòrums de bussejadors, participant en fires de biodiversitat, en mercats solidaris … Una tasca ingent de difusió i educació enfocada en particular a la gent més jove, que creiem que a poc a poc va donant els seus fruits.

Allà també, i a través de les xarxes socials, rebem molta informació sobre albiraments de taurons per part dels bussejadors. La nostra pàgina de Facebook mostra totes les setmanes fotografies d’angelots i altres elasmobranquis, realitzades per bussejadors, que ens donen dades de l’animal albirat, la seva talla, sexe, profunditat de l’albirament, lloc (que no publiquem per evitar que hi vagin els furtius), i altres dades rellevants per a l’estudi estadístic que estem realitzant.

Ara que ja coneixem una mica més a l’Alianza, m’agradaria saber si hi ha moltes espècies de taurons i rajades en les aigües espanyoles, ja que la majoria de gent pensa que no n’hi ha en les nostres costes.

Espanya té molts quilòmetres de costa, tant mediterrània com atlàntica. Tant el Mar Mediterrani com l’Atlàntic alberguen moltes espècies de taurons. Per això hem d’eradicar la idea de que a les nostres costes no hi ha taurons. Pel que fa al nombre d’espècies, ja que això us ho deixo a vosaltres, als biòlegs, alguns informes parlen de que a la Mediterrània hi ha 90 espècies de taurons. I l’Atlàntic n’alberga moltes més.

Jo crec que els bussos tenim clar que en tots els mars i oceans hi ha taurons, però que és molt rar trobar-ne algun, especialment perquè ells ens detecten abans que nosaltres a ells, i fugen. I perquè cada vegada n’hi ha molts menys, per la sobrepesca i el “finning”.

Noranta espècies només al Mediterrani en són unes quantes… Quin paper juguen els taurons als ecosistemes marins?

Hi ha més de 500 espècies de taurons a tot el món, amb formes, mides i formes de vida molt variades, pel que no es pot generalitzar per a tot el grup tot el que es parli de taurons. Tenim el peix més gran de tots, el tauró balena, que s’alimenta de plàncton, i per contra, taurons molt petits funcionen com a depredadors al seu nivell.

Però en general els taurons són superdepredadors que se situen a la part alta de la cadena alimentària. Per això compleixen un important paper en l’ecosistema oceànic, mantenint l’equilibri ecològic. En general actuen com a carronyers ajudant a eliminar de les aigües els animals morts, impedint-se així la propagació de malalties i enfortint la composició genètica de les poblacions de preses. Com a depredadors ajuden a mantenir els nivells d’individus del nivell inferior de la cadena alimentària marina.

Red trófica marina, en la que vemos que el tiburón está en la parte superior de ésta (Imagen: Transformación del Entorno).
Xarxa tròfica marina, en la que es pot observar que el tauró està a la seva part superior (Imatge: Transformación del Entorno).

Malgrat la seva importància, segur que están amenaçats. Quins són els principals problemes que han d’afrontar?

Les majors amenaces, segons la FAO, són la sobrepesca i el finning.

Pels que no conegueu el terme finning, cal dir que les aletes dels taurons són molt valuoses (al voltant de 20 € / kg), molt més que la seva carn (entre 1 i 2 € el kg), atès que s’han posat de moda a la Xina com a ingredient en un plat tradicional, la sopa d’aleta de tauró, que és una delicatessen, que pot arribar a costar gairebé 100 € el plat de sopa. El ràpid creixement de la classe mitjana a la Xina ha provocat que el preu del quilo d’aleta s’hagi disparat en el mercat internacional d’aletes. Així, els vaixells d’altura prefereixen tenir emmagatzemades en les seves bodegues moltes aletes i poca carn. Per això agafen al tauró viu, li tallen les aletes i el tornen moribund al mar, on s’asfixia i es dessagna; tal com mostra durament aquest vídeo:

Aquesta macabra activitat està prohibida en moltes parts del món, però no en tots els llocs. A la Unió Europea està prohibida des de 2003, però el reglament que es va aprovar permetia certes descàrregues d’aletes amb una autorització. Les flotes d’Espanya i Portugal, potències pesqueres europees, utilitzaven aquesta escletxa en la llei, recolzades pels governs espanyol i portuguès i practicaven l’aleteig impunement.

I aquesta escletxa encara es segueix usant per descarregar aletes sense els seus cossos?

Fa uns anys, hi va haver un moviment europeu per eliminar les escletxes d’aquesta llei, i nombroses organitzacions conservacionistes, així com els governs de molts països europeus, es van unir per a aprovar la mesura de “aletes adherides”, és a dir, quan es pesca un tauró, no es poden desembarcar cos i aletes per separat. Aquesta és una mesura que ha tingut molt èxit per eradicar el finning en moltes zones del món, i evita que els cossos dels taurons es “perdin” abans de ser desembarcats. La nova llei antifinning europea es va aprovar el 2012 i va entrar en vigor el 2013, amb la mesura de “aletes adherides” aplicable a les aigües internacionals de la UE i per a tots els vaixells europeus a tot el món.

Això no vol dir que capturar taurons sigui il·legal, i ni tan sols vendre les seves aletes en un mercat global que és molt opac i que genera molts beneficis a nombrosos països, entre els quals es troba el nostre.

Quin paper juga Espanya en tot això?

A Espanya es pesquen molts taurons, i l’espècie més pescada és sens dubte la tintorera. El Port de Vigo, el port pesquer més important d’Europa, és l’únic port que publica cada any la seva estadística pesquera, detallant les espècies. L’any 2014, es van descarregar gairebé 10.000 tones de taurons de tot tipus, essent la major part tintorera. I la carn de tintorera, a Galícia anomenada Quenlla o Caella està veient incrementat el seu consum a Espanya, fonamentalment per la campanya que les grans empreses pesqueres estan fent. I és molt fàcil veure que la tintorera es ven fresca o congelada en els principals supermercats espanyols.

Veient tot això, imagino que no deuen estar molt protegits els taurons. És així?

Malauradament, a Espanya i a la resta del món, el nivell de protecció dels taurons és molt baix.

Els oceans són desgraciadament una zona del planeta molt poc protegida. Potser és perquè gran part de la seva superfície “és de tots”: les denominades aigües internacionals.

A Espanya i a Europa hi ha una sèrie d’espècies per a les quals està prohibit, no només la seva pesca, sinó fins i tot pujar-les al vaixell per poder llevar-los els hams i retornar-les al mar. És el cas de l’angelot, els taurons guineu, els martell, el tauró pelegrí, el blanc, el marraix sardiner i algunes ratlles.

Des de l’any passat s’han protegit noves espècies de taurons a Espanya, però només en l’àmbit de la Mediterrània. Són el caçó, el marraix comú i el marraix, i diverses espècies de ratlles, com els peixos guitarra. Això vol dir que si trobem en una carta d’un bar “caçó” en adob, només serà il·legal si la seva pesca prové de la Mediterrània, però nosaltres mai sabrem, com a consumidors, si l’animal ve de l’Atlàntic o del Mediterrani. El millor en aquest cas és no menjar-lo.

Així doncs, ¿al mercat actual, hi ha algun producte il·legal?

Les aletes de tauró no són il·legals al nostre país si provenen d’espècies no protegides, com la tintorera.

En l’àmbit internacional, només està prohibit comercialitzarr amb aletes de martells, tauró balena, blanc, marraix, pelegrí i longimanus (i d’algunes rajades i totes les mantes). Aquest és el veritable drama: el mercat d’aletes no és il·legal, tot i que per a molts de nosaltres és immoral.

Hi ha un moviment internacional denominat “Fin Free”, al qual s’han sumat algunes ciutats, i en elles no es permet la venda i el consum d’aletes.

Ja ho veig; és realment molt complicat tot això. Canviant de tema … Tots hem vist multitud de pel·lícules en les que el tauró és el dolent, l’assassí. ¿Es tracta de realitat o de ficció?

És molt cert que el cinema ha fet molt de mal a la conservació dels taurons ja que tots, fins que no comencem a aprendre coses de taurons, hem experimentat por fins i tot davant la mateixa paraula tauró.

entrevista tiburones alianza canarias
Les pel·lícules en les que els taurons són uns assassins són abundants i són responsables en gran mesura de la mala imatge que aquests tenen en la societat (Foto: Misterios).

No obstant això, cada vegada hi ha més bussejadors que es submergeixen amb ells i no tenen problemes. Hi ha moltes formes de bussejar amb taurons i tan sols un grup d’espècies més agressives per la seva naturalesa són objecte de precaucions especials, com és el cas del tauró blanc, el tigre o el camús. El que està clar és que no estem en el seu menú.

Els accidents amb aquest tipus d’animals, encara que de gran transcendència mediàtica, són molt escassos en comparació amb les persones que moren, per exemple, per atacs d’hipopòtams o de cocodrils.

Donada la seva importància i el seu grau d’amenaça, què pot fer la societat per salvar aquestes espècies?

Doncs la veritat és que molt. El simple fet de conèixer la situació ja ajuda molt, ja que el que passa és que la població en general, i fins i tot els governs, desconeixen moltes de les coses de les que hem parlat avui. Sens dubte una major conscienciació i la pressió popular són les millors armes per aconseguir que els governs actuïn. Per això el camí de la difusió i educació és el que vam triar molts de nosaltres per poder aportar alguna cosa a la conservació d’aquestes espècies.

I després també no comprar els productes dels que hem parlat, formar part de totes les oportunitats de participació ciutadana en l’elaboració de lleis que es pugui. L’actual llei antifinning és el resultat de la pressió de molts grups conservacionistes europeus, que van poder ser escoltats i gràcies als quals es van establir les iniciatives reguladores.

Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps. Segur que els nostres lectors i lectores agrairan tot aquest coneixement que ens has brindat.

Difusió-català

Tiburones: de depredador a presa

En esta ocasión os queremos hablar de un tema bastante delicado y que puede ser que muchos de vosotros ni siquiera lo conozcáis, aunque en los últimos años se habla bastante. Se trata de aleteo de tiburones, una práctica insostenible y macabra que se produce en nuestras aguas. 

INTRODUCCIÓN

Los tiburones, junto a las rayas y torpedos, forman el grupo de los elasmobranquios. Se caracterizan por la falta de espinas óseas y tienen el esqueleto formado por cartílagos. Presentan varias filas de dientes, las cuales se van renovando continuamente. Los tiburones, al encontrarse arriba de las redes tróficas, son animales depredadores. Esto significa que devoran y no son devorados. De todas formas, ésto ya veremos que no es así, pues hay una especie que tiene la capacidad de pescarlos, cortarles las aletas y devolverlos al mar

¿QUÉ ES EL ALETEO DE TIBURONES?

El aleteo de tiburones (conocido en inglés como shark finning) consiste en cortar y guardar las aletas de los tiburones y descartar el resto del cuerpo.

4145Pescador cortado una aleta de tiburón (Foto: Gary Stokes; Sea Shepherd, Hong Kong).

El animal muchas veces sigue con vida cuando se tira al agua, de manera que no puede nadar y se hunde lentamente hacia el fondo del mar; donde, aún vivo, sirve de comida para otros organismos. Los pescadores sólo guardan las aletas, pues su valor económico es mucho mayor que la carne del animal, de manera que descartan el cuerpo para tener más espacio para más aletas. En el siguiente vídeo, el cual es muy duro de ver, podemos ver esta actividad:

¿ES ILEGAL?

El aleteo de tiburones es una práctica prohibida en toda Europa des del año 2003, con la aprobación del Reglamento (CE) Nº 1185/2003 del Consejo (de 26 de junio de 2003), sobre el cercenamiento de las aletas de tiburón en buques, pero la legislación permitía desembarcar aletas sin el cuerpo, bajo permiso, y si el peso de la aleta no superaba el 5% del peso del animal. Esto significa que, a pesar de la norma, el aleteo continuaba produciéndose. Este reglamento presentaba un conjunto de vacíos legales que permitían, gracias al artículo 4, expedir unos permisos especiales para cortar las aletas a bordo de los barcos y desembarcar estas aletas y el cuerpo en puertos diferentes, lo que suponía una gran dificultad para controlar el aleteo.

Por todo esto, el año 2011, la Comisión Europea propone la obligatoriedad de desembarcar a los tiburones con las aletas adheridas de forma natural en el cuerpo, la cual fue muy bien recibida por las organizaciones conservacionistas, gran parte de la comunidad científica, el público en general, el Consejo de Ministros de la UE y el Comité de Medio Ambiente de la UE. De todas formas, no todo era tan bonito, pues España y Portugal, principales países pescadores de tiburones en la UE, se manifestaron en contra de esta reforma. Estos dos países tienen una flota de palangreros de altura que trabajan en el Atlántico Norte.

Finalmente, en julio de 2013, se aprueba la modificación del reglamento europeo sobre el aleteo, el Reglamento (UE), Nº 605/2013 del Parlamento Europeo y el Consejo (de 12 de junio de 2013), por el cual se modifica el reglamente del año 2003; y se establece la medida de obligar a desembarcar los cuerpos de los tiburones con las aletas adheridas. Esta medida ha sido eficaz en la lucha contra esta práctica en otras partes del mundo. Portugal y España se opusieron a esta medida ya que reducía mucho el beneficio, pues las bodegas de les llenan mucho antes.

¿POR QUÉ SE HACE?

Esta mala práctica pesquera se expandió debido al elevado precio de las aletas de tiburón en el mercado asiático para hacer sopa de aleta de tiburón y para curas tradicionales. Para hacernos a la idea, cada kilo de aleta fresca o congelada tiene un valor de 20€ (si se seca el precio se incrementa mucho más), mientras que si es de carne el beneficio es sólo de 1€. La UE captura tiburones en el Mediterráneo y en los océanos Atlántico, Índico y Pacífico. Es la potencia mundial en pesca de tiburón, con un 17% de las captura declaradas el 2009, y el exportador más grande de aletas a Hong Kong y China.

_MG_7002Aletas de tiburón esparcidas para que se sequen al sol (Gary Stokes; Sea Shepherd, Hong Kong).
_MG_7411Aletas de tiburón esparcidas para que se sequen al sol (Gary Stokes; Sea Shepherd, Hong Kong).

¿QUÉ ESPECIES SE PESCAN?

Actualmente, se pescan muchas especies de tiburón ya que, a pesar de que el 28% de las especies se consideran amenazadas de extinción por la IUCN, no están protegidas muchas de ellas. En España y Europa hay un total de 9 especies protegidas. Además, no hay cuotas pesqueras establecidas para estas especies, lo que significa que se pueden pescar hasta la extinción. ¿Y por qué no hay cuotas? Pues porque la regulación de la pesca en la UE está muy condicionada por la presión de España y Portugal. De todas formas, los especialistas estiman que cada año se matan 100 millones de tiburones sólo por sus aletas.

La tintorera es la especie principal capturada por la flota palangrera del Atlántico. Si nos fijamos en las estadísticas de las capturas de tintoreras declaradas en el puerto de Vigo (2468 toneladas y más de 3 millones de euros de beneficio, según datos del Puerto de Vigo) se puede observar que es un gran negocio: es legal, no hay cutoas y las aletas se pagan muy bien en el mercado de aletas de Hong Kong.

¿QUÉ IMPACTO TIENE EL ALETEO DE TIBURONES?

El aleteo tiene los siguientes impactos:

  • Pérdida y devastación de las poblaciones de tiburones en todo el mundo. Los expertos estiman que en una década, muchas especies de tiburones se habrán perdido debido a la pesca de palangre.
  • Pesquería insostenible. La gran cantidad de tiburones pescados y la falta de selección hará decaer sus poblaciones más rápido de lo que ellos tienen la capacidad de recuperar.
  • Amenaza la estabilidad de los ecosistemas.
  • Imposibilita la recogida de datos fiables sobre capturas de tiburones.
  • Reduce las proteínas y otros productos derivados, pues el aleteo reduce el uso de los productos del tiburón en un 95%.

REFERENCIAS

AGRADECIMIENTO

No quisiera acabar este artículo sin agradecer la ayuda y paciencia brindada por Mónica Alonso Ruíz, responsable de comunicación y de Madrid de Alianza Tiburones Canarias, la cual me ha informado y aportado gran parte de la información y los datos contenidos aquí.

Si te ha gustado este artículo, por favor, compártelo en las redes sociales para hacer difusión, pues el objetivo del blog, al fin y al cabo, es divulgar la ciencia y que llegue al máximo de gente posible. 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Taurons: de depredador a presa

En aquesta ocasió us volem parlar d’un tema bastant delicat i que potser molts de vosaltres ni tant sols coneix, tot i que en els últims anys se’n parla bastant. Es tracta de l’aleteig de taurons, una pràctica insostenible i macabra que es produeix en les nostres aigües.

INTRODUCCIÓ

Els taurons, junt a les rajades i torpedes, formen el grup dels elasmobranquis. Es caracteritzen per la  manca d’espines òssies i tenen l’esquelet format per cartílags. Presenten vàries fileres de dents, les quals es van renovant contínuament. Els taurons, com que es troben a dalt de tot de les xarxes tròfiques, són animals depredadors. Això significa que devoren però no són devorats. De tota manera, això ja veurem que no és així, doncs hi ha una espècie que té la capacitat de pescar-los, tallar-els-hi les aletes i tornar-los a tirar al mar.

QUÈ ÉS L’ALETEIG DE TAURONS?

L’aleteig de taurons (conegut en anglès com a shark finning) consisteix en treure i guardar les aletes dels taurons i descartar la resta del cos.

4145Pescador tallant una aleta a un tauró (Foto: Gary Stokes; Sea Shepherd, Hong Kong).

L’animal molt sovint encara és viu quan es tira a l’aigua, de manera que no pot nedar i s’enfonsa lentament cap al fons del mar; on, encara viu, serveix d’aliment per altres organismes. Els pescadors només guarden les aletes doncs el seu valor econòmic és molt més alt que la carn de l’animal, de manera que descarten el cos per tal de tenir més espai per a més aletes. En el següent vídeo, el qual és molt dur de veure, podem veure aquesta activitat:

ÉS IL·LEGAL?

L’aleteig de taurons és una pràctica prohibida a tot Europa des de l’any 2003, amb l’aprovació del Reglament (CE) Nº 1185/2003 del Consell (de 26 de juny de 2003), sobre el tallament  de les aletes de tauró en bucs, però la legislació permetia desembarcar aletes sense el cos, sota permís, i si el pes de l’aleta no superava el 5% del pes de l’animal. Això significa que, malgrat la norma, l’aleteig continuava produint-se. Aquest reglament presentava un conjunt de buits legals que permetien, gràcies a l’article 4, expedir uns permisos especials que permetien tallar les aletes a bord dels vaixells i desembarcar aquestes i els cossos en ports diferents, el que suposava una gran dificultat per controlar que no es produís l’aleteig.

Per tot això, l’any 2011, la Comissió Europea proposa la obligatorietat de desembarcar els taurons amb les aletes adherides de forma natural al cos, la qual va ser àmpliament recolzada per les organitzacions conservacionistes, gran part de la comunitat científica, el públic en general, el Consell de Ministres de la UE i el Comitè de Medi Ambient de la UE. Però no tot era tant maco, doncs Espanya i Portugal, principals països pescadors de taurons a la UE, es van manifestar en contra d’aquesta reforma. Aquests dos països tenen una flota de palangrers d’altura que treballen a l’Atlàntic Nord.

Finalment, al juliol del 2013, s’aprova la modificació del reglament europeu sobre l’aleteig, el Reglament (UE), Nº 605/2013 del Parlament Europeu i el Consell (de 12 de juny de 2013) pel que es modifica el reglament de l’any 2003; i s’estableix la mesura d’obligar a desembarcar els cossos dels taurons amb les aletes adherides. Aquesta mesura ha estat eficaç en la lluita contra aquesta pràctica a la resta del món. Portugal i Espanya es varen oposar a aquesta mesura ja que reduïa molt el benefici, doncs les bodegues se’ls hi omplen abans.

PER QUÈ ES FA?

Aquesta mala pràctica pesquera es va expandir degut a l’elevat preu de les aletes de tauró al mercat asiàtic per a fer sopa d’aleta de tauró i per cures tradicionals. Per fer-nos una idea, cada quilo d’aleta fresca o congelada té un valor de 20€ (si és assecada el preu s’incrementa molt més), mentre que si és de carn el benefici és només d’1€. La UE captura taurons al Mediterrani i als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. És la potència mundial en pesca de tauró, amb un 17% de les captures declarades el 2009, i l’exportador més gran d’aletes a Hong Kong i a Xina.

_MG_7002Aletes de tauró escampades perquè s'assequin al sol (Gary Stokes; Sea Shepherd, Hong Kong).
_MG_7411Aletes de tauró escampades perquè s'assequin al sol (Gary Stokes; Sea Shepherd, Hong Kong).

QUINES ESPÈCIES ES PESQUEN?

Actualment, es pesquen moltes espècies de tauró ja que, malgrat el 28% de les espècies es consideren amenaçades d’extinció per la IUCN, no estan protegides moltes d’elles. A Espanya i Europa hi ha un total de 9 espècies protegides. A més, no hi ha establertes quotes pesqueres per a aquestes espècies, el que significa que es poden pescar fins a l’extinció. I per què no hi ha quotes? Doncs perquè la regulació de la pesca a la UE està molt condicionada per la pressió d’Espanya i Portugal. De tota manera, els especialistes estimen que cada any es maten 100 milions de taurons per les seves aletes.

La tintorera és l’espècie principal capturada per la flota palangrera de l’Atlàntic. Si ens fixem en les estadístiques de les captures de tintoreres declarades al port de Vigo (2468 tones i més de 3 milions d’euros de benefici, segons dades del Puerto de Vigo) es pot observar que és un gran negoci: és legal, no hi ha quotes i les aletes es paguen molt bé al mercat de les aletes de Hong Kong.

QUIN IMPACTE TÉ L’ALETEIG DE TAURONS?

L’aleteig té els següents impactes:

  • Pèrdua i devastació de les poblacions de taurons a tot el món. Els experts estimen que en una dècada, moltes espècies de taurons s’hauran perdut degut a la pesca de palangre.
  • Pesqueria insostenible. La gran quantitat de taurons pescats i la mancança de selecció farà manllevar les seves poblacions més ràpid del que ells tenen la capacitat de recuperar.
  • Amenaça l’estabilitat dels ecosistemes marins.
  • Impossibilita la recollida de dades fiables sobre captures de taurons.
  • Rebuig de proteïnes i altres productes derivats, doncs l’aleteig redueix l’ús dels productes del tauró en un 95%.

REFERÈNCIES

AGRAÏMENT

No voldria acabar aquest article sense agrair l’ajuda i paciència brindada per la Mónica Alonso Ruíz, responsable de comunicació i de Madrid de Alianza Tiburones Canarias, la qual m’ha informat i aportat gran part de la informació i les dades contingudes aquí.

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Tintoreras: tiburones del Mediterráneo

Ya en varias ocasiones durante este verano, la prensa catalana ha publicado noticias relatando la presencia de tiburones en las playas de nuestra costa. Me estoy refiriendo en específico a la tintorera (Prionace glauca). Entre otros puntos del litoral catalán que se me haya podido escapar, se han avistado tintoreras en la playa de Altafulla (Tarragona), en la playa de la Paella de Torredembarra (Tarragona) y en las de Masnou y Premià (Barcelona). En esta entrada haremos una pequeña explicación de este tiburón del Mediterráneo.

 

Los tiburones, junto con las rayas y los torpedos, forman un grupo de aproximadamente 815 especies vivas bajo el nombre de elasmobranquios.  De éstas 815 especies, 90 habitan en el Mediterráneo. Entre las más conocidas hay el tiburón blanco (Carcharodon carcharias), el tiburón cailón (Lamna nasus), la tintorera (Prionace glauca), los tiburones martillo (Sphyrna zygaena y S. lewini) y la mielga (Squalus acanthias).

Tiburones

 

La tintorera, especie oceánica con un estado de conservación de Casi amenazado (NT) a nivel global y con un estado de conservación de Vulnerable (VU) en el Mediterráneo según la IUCN, es la especie de tiburón con una distribución más amplia en los mares tropicales y temperados (con temperaturas entre 7 y 21ºC). A pesar de ser una especie oceánica, se puede encontrar cerca de la costa cuando la plataforma continental es estrecha. Aunque su rango de profundidades llega hasta los 1000 metros, es más común encontrarla entre los 80 y 200 metros.

Mide entre 2,5 y 4 metros de longitud y puede llegar a los 220 kg de peso. A diferencia de otros tiburones, presenta el cuerpo de color intenso en su parte dorsal, azul claro en los laterales y es blanco en el vientre. Además, la punta de las aletas pectorales y anales es de color negruzco.

s3Su dieta está constituida por pez (arenques, merluza, bacalao, caballa…), tiburones pequeños, calamares, cangrejos, carroña de cetáceos y pájaros marinos.

Se trata de una especie vivípara, es decir, los huevos se desarrollan en el interior de la hembra, de manera que los descendientes nacen en forma de juveniles. En la tintorera, la gestación dura casi un año y los juveniles miden 40 cm de largo al nacer. Maduran sexualmente a los 2,5 metros de longitud, cuando tienen entre 4-5 años.

Es uno de los componentes principales de la pesca accidental en las pesquerías de palangre y de deriva (a pesar de que esta segunda está totalmente prohibida en el Mediterráneo). Además, su pesca como especie objetivo está creciendo en la Unión Europea por sus aletas. Para hacerse una idea de la importancia de la pesca de tiburones (no sólo tintorera) en la Unión Europea, mencionar que una tercera parte de las aletas exportadas a Asia provienen de la UE y que España es el primer país exportador pues exporta la mitad.

No podría terminar esta entrada sin mencionar que su fama de animales asesinos es equívoca. Para hacernos una idea, según el Registro Internacional de Ataques de Tiburón realizado por la Universidad de Florida, contabilizó 118 incidentes en 2012 a nivel mundial, de los cuales 80 se confirmaron como ataques contra humanos sin que previamente hubiese una provocación (casi todos en las costas de Florida), de los cuales sólo murieron 7 personas.

La información ha sido obtenida principalmente de las siguientes fuentes, de las cuales podéis ampliar la información:

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Tintoreres: taurons del Mediterrani

Ja en vàries ocasions durant aquest estiu, la premsa catalana ha estat colpejada per noticies relatant la presència de taurons en les platges de la nostra costa. M’estic referint en específic a la tintorera (Prionace glauca). Entre altres punts del litoral català que se m’hagin pogut escapar, s’han albirat tintoreres a la platja d’Altafulla (Tarragona), a la platja de la Paella de Torredembarra (Tarragona) i en les de Masnou i Premià (Barcelona). En aquesta entrada farem una petita explicació d’aquest tauró del Mediterrani.

 

Els taurons, junt amb les rajades i els torpedes, formen un grup de aproximadament  815 espècies vives anomenat elasmobranquis. D’aquestes 815 espècies, 90 habiten al Mediterrani. Entre les més conegudes hi ha el tauró blanc (Carcharodon carcharias), el marraix (Lamna nasus), la tintorera (Prionace glauca), els taurons martell (Sphyrna zygaena i S. lewini) i l’agullat o ferró (Squalus acanthias).

Tiburones

 

La tintorera, espècie oceànica amb un estat de conservació de Quasi Amenaçat (NT) a nivell global i amb un estat de conservació de Vulnerable (VU) al Mediterrani segons la IUCN, és l’espècie de tauró amb una distribució més àmplia en els mars tropicals i temperats (amb temperatures entre 7 i 21ºC). Malgrat ésser una espècie oceànica, es pot trobar prop de la costa quan la plataforma continental és estreta. Tot i que el seu rang de profunditats arriba fins als 1000 metres, és més comú trobar-lo entre els 80 i 220 metres.

Mesura entre 2,5 i 4 metres de longitud i pot arribar als 220 kg de pes. A diferència d’altres taurons, presenta el cos de color blau intens en la seva part dorsal, blau clar als laterals i és blanc al ventral. A més, la punta de les aletes pectorals i anals és de color negrós.

s3

La seva dieta està constituïda per peix (arengades, lluç, bacallà, verats…), taurons petits, calamars, crancs, carronya de cetacis i ocells marins.

Es tracta d’una espècie vivípara, és a dir, els ous es desenvolupen en l’interior de la femella, de manera que els descendents neixen en forma de juvenils. En la tintorera, la gestació dura quasi un any i els juvenils mesuren 40 cm de llarg al néixer. La maduració sexual s’assoleix als 2,5 metres de longitud, quan tenen 4-5 anys.

És un dels components principals de la pesca accidental en les pesqueries de palangre i de deriva (malgrat aquesta segona està totalment prohibida al Mediterrani). A més, la seva pesca com a espècie objectiu està creixent a la Unió Europea per les seves aletes. Per fer-se una idea de la importància de la pesca de taurons (no només tintorera) a la Unió Europea, mencionar que una tercera part de les aletes exportades a Àsia provenen de la Unió Europea i que Espanya és el primer país exportador doncs n’exporta la meitat.

No podria acabar aquesta entrada sense mencionar que la seva fama d’animals assassins és equívoca. Per fer-nos una idea, segons el Registre Internacional d’Atacs de Tauró realitzat per la Universitat de Florida, va comptabilitzar 118 incidents al 2012 a nivell mundial, dels quals 80 es varen confirmar com a atacs contra humans sense que prèviament existís una provocació (quasi tots en les costes de Florida), dels quals només en varen morir 7 persones.

La informació ha estat obtinguda principalment de les següents fonts, d’on en podreu ampliar la informació:

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.