Què està acabant amb les tortugues marines?

La setmana passada vam veure en detall com és la vida d’una tortuga marina. Et vas perdre l’article? Doncs fes clic aquí per llegir-lo! Aquesta setmana continuo parlant sobre aquests meravellosos animals, però centrant-me en els perills que estan acabant amb elles, tant naturals com humans, i quines accions podem fer nosaltres per salvar-les.

PERILLS NATURALS

Les tortugues marines es veuen amenaçades per una varietat de factors naturals i antropogènics. Entre els factors naturals s’hi inclouen la pèrdua d’ous degut a la inundació de les platges o l’erosió, la depredació en totes les fases del cicle, les temperatures extremes i algunes malalties.

Pèrdua d’ous

Les marees altes i les tempestes poden provocar la pèrdua dels ous per diferents motius: els ous queden inundats, s’erosiona o augmenta l’alçada de la platja, o bé els nius són dispersats per l’aigua. A més d’això, diversos animals poden depredar-los.

La pèrdua d’ous es pot produir per diferents motius (Foto: PaddleAndPath).

Depredació de tortugues

Tot i que les petites tortugues surten del niu normalment de nit, el risc de ésser menjat per un depredador no és zero, doncs formen part de la dieta d’óssos rentadors, ocells, crancs, taurons i altres peixos. Els joves i adults també són consumits per alguns animals, principalment taurons i altres peixos de grans dimensions, tot i que el impacte no és tant gran com en les primeres fases. Llegeix l’article de la setmana passada per saber quantes tortugues moren de velles per cada 10.000 ous! La xifra et sorprendrà!

Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l’ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).

Hipotèrmia

Per sota els 8-10ºC les tortugues queden flotant per la superfície en un estat de letargia, però per sota dels 5-6ºC la taxa de moralitat és important.

Malalties

Les infeccions parasítiques són comunes en les tortugues. Més del 30% de les tortugues babaues de l’Atlàntic tenen trematodes que infecten el seu sistema cardiovascular. Aquestes, a la vegada, disminueixen les seves defenses i permeten que alguns bacteris (com ara Salmonella i E. coli) puguin infectar-les. Els afloraments de dinoflagel·lats també són un problema per a elles, doncs contenen toxines que els provoquen problemes de salut.

PERILLS ANTROPOGÈNICS

Són 4 els principals perills d’origen antròpic per a les tortugues marines: l’explotació comercial d’ous i tortugues per consum humà, la destrucció de les platges de posta degut a la urbanització i el turisme, la contaminació i les captures accidentals en la pesca. Aquí, en veurem alguna més.

Caça furtiva

La caça furtiva afortunadament no és extensa a tot el món, però en alguns països pot ser especialment important. Són caçades per la seva carn i cartílags o per les seves closques (per a decoració i joieria). Els ous també són objecte de furtivisme.

Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).

Venta d’ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).

Destrucció de les platges de posta

La construcció d’infraestructures per tal de protegir els béns de la costa produeix que les femelles no puguin accedir a les platges de posta, a més de produir la seva erosió. Les regeneracions de platges per combatre l’erosió de les platges també les afecta, ja sigui perquè la nova platja colga els nius, per la mort causada pel dragatge del fons marí, pel fet de compactar excessivament la sorra o perquè es regenera amb materials diferents als originals (el que pot provocar, per exemple, una reducció en la difusió dels gasos). Les molèsties causades per l’augment del turisme també s’han de tenir en compte.

Contaminació i residus

No es massa conegut si els contaminants, com ara fertilitzants i pesticides tenen un efecte directe sobre les tortugues, però se sap que entre els indirectes hi ha la degradació dels seus hàbitats, doncs un excés de nutrients causa un augment de les algues, que poden afectar la seva salut.

Els residus sòlids flotants també són un problema per a elles. S’han trobat exemplars de tortugues amb plàstics a l’estómac, doncs moltes vegades confonen les bosses de plàstic per meduses, el que obstrueix els intestins i els provoquen la mort. Però no només els ingereixen, sinó que també molt sovint queden atrapats en objectes com les anelles de les llaunes de refrescos o xarxes, de manera que produeix una deformació en el seu creixement.

La ingesta de plàstics obstrueix els seus intestins i els causa la mort (Foto: Fethiyetimes).

Captures accidentals en la pesca

Les tortugues es veuen afectades per les captures accidentals en la pesca.

Les xarxes de deriva, tot i estar prohibides en aigües espanyoles, es continuen utilitzant i se sap que causen la mort per asfixia a més d’un centenar de tortugues cada any per cada vaixell.

La pesca amb palangre té un impacte especialment important. En aigües espanyoles, cada any es capturen entre 15.000 i 20.000 exemplars. Tot i que es tornen, s’emporten de regal un ham enganxat, de manera que moltes acaben morint posteriorment per ferides. Aquí pots llegir una revisió sobre els mètodes per reduir les captures accidentals en la tortuga babaua en la pesca amb palangre.

La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).

La pesca d’arrossegament també té un gran impacte, però depèn del temps que estiguin sota l’aigua. La mortalitat quan el temps era inferior als 50 minuts era del 0%, mentre que si superava els 90 minuts, era del 70%. Això s’explica per la capacitat respiratòria d’aquests animals.

Canvi global

L’acidificació dels oceans degut a la contínua acumulació de diòxid de carboni pot tenir un impacte important en les poblacions de tortugues, doncs aquestes podrien veure reduïda la qualitat de les seves fonts d’aliments.

L’augment del nivell del mar degut al canvi global es creu que tindrà un efecte negatiu sobre les tortugues marines, doncs amenaça l’existència de les platges, hàbitats de màxima importància per a les tortugues, doncs és on fan les postes. El Parc Nacional de Zakynthos (Grècia) és la zona més important de posta per la tortuga babaua (Caretta caretta) al Mediterrani. Un estudi realitzat pel mateix Parc i la Universitat de l’Egeu (Grècia) ha determinat que l’augment del nivell del mar posa en perill a les poblacions d’aquesta espècie degut a la reducció de l’espai disponible per fer la posta a les platges. Segons els models, amb un augment del nivell del mar de 0,2 m, la pèrdua de platja oscil·larà entre 0,8 i 15,9 m; mentre que amb un augment de 0,5; 1,0 o 2 m, oscil·larà respectivament entre 4,9-25,2; 10,8-37,3 i 23,2-80,8 m. En les platges d’aquest Parc Nacional, d’acord amb aquests escenaris, la pèrdua de platges oscil·larà entre un 44 i 94%, tot i que quedaran totalment inundades en el cas de que es compleixi l’escenari de 2 m d’augment.

A més, l’augment de la temperatura afectaria al creixement i relació de sexes, doncs el sexe ve determinat per la temperatura d’incubació: per sota dels 29ºC predominen els mascles i per sobre les femelles, tot i que si és superior als 33ºC llavors el 100% de les tortugues seran femelles. Així doncs, el canvi global tindrà com a conseqüència l’augment del nombre de femelles.

COM LES PUC AJUDAR?

• Evita qualsevol activitat o comportament que pugui molestar a les tortugues marines. En cas de que se sentin molestes, observaràs que intenten abandonar la zona, que fan una immersió precipitada i que fan moviments natatoris bruscs.
• Redueix la velocitat de l’embarcació si veus qualsevol element que pugui ser una tortuga marina. En cas de ser-ho, evita qualsevol maniobra que pugui posar-les en perill.
• Recull les restes de xarxes i brossa que trobis, encara que no siguin teus. Així pots evitar la mort de les tortugues i altres animals.
• En el cas de que l’animal estigui en perill, truca d’entrada al telèfon d’emergències del teu país. Pel cas d’Espanya, truca al 112. De totes maneres, hi ha algunes coses que pots fer mentre no arriben els veterinaris:
  • Tortuga amb la closca trencada o ferides obertes: cobrir les ferides amb un drap moll d’aigua i iode (no aplicar-ho als ulls, orelles ni nas).
  • Tortugues afogades: mantenir-la durant 5 minuts amb la part ventral cap amunt i el cos inclinat (el cap ha de quedar més avall) i movent-li les aletes. Algunes poden ser reanimades d’aquesta manera. Quan hagi expulsat l’aigua, girar-la.
  • Tortuga amb plàstics a la boca: extreure el plàstic amb molta cura i trucar a emergències.
  • Tortuga morta: no manipular a l’animal i trucar directament a emergències.
  • Tortuga enganxada en un ham: no estirar de l’ham i tallar el fil deixant un mínim de 30 cm.
• Avisa a les administracions competents de la localització de possibles nius de tortuga, amb l’objectiu que puguin protegir-lo. Hi ha algunes pistes que et poden ajudar a identificar-los:
  • Rastres de que una tortuga s’ha arrossegat per la sorra, normalment tenen forma de V, amb el niu situat al seu vèrtex.
  • Depressió en la sorra, que indica que els ous han eclosionat, de la qual surten línies que formen una V en direcció al mar.
  • Observació d’una tortuga realitzant una posta.
  • Restes d’ous o exemplars nounats.

REFERÈNCIES

• Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
• Gray, J (1997). Marine biodiversity: patterns, threats and conservation needs. Biodiversity and Conservation 6, 153-175
• Hamann, M et al. ‘Climate Change And Marine Turtles’. The Biology Of Sea Turtles. Volume III. Jeanette Wyneken, Kenneth J. Lohmann and John A. Musick. 1st ed. New York: CRC Press, 2013. 353-378. Print.
• Harrould-Kolieb, E. & Savitz, J. (2009). Acidificación: ¿Cómo afecta el CO2 a los océanos? Oceana
• Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Guía de buenas prácticas en las Zonas Especiales de Conservación de ámbito marino de Canarias. España. http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/201311_guia_bbpp_web_tcm7-229984.pdf
• Oceana (2006). Las tortugas marinas en el Mediterráneo. Amenazas y soluciones para la supervivencia. 38 pp.
• Otero, M., Garrabou, J., Vargas, M. 2013. Mediterranean Marine Protected Areas and climate change: A guide to regional monitoring and adaptation opportunities. Malaga, Spain: IUCN. 52 pages.
• Shigenaka, G (2010). Oil and Sea Turtles. Biology, planning and response. NOAA
• Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)
• Velegrakis, A., Hasiotis, T., Monioudi, I., Manoutsoglou, E., Psarros, F., Andreadis, O. and Tziourrou, P., (2013). Evaluation of climate change impacts on the sea-turtle nesting beaches of the National Marine Park of Zakynthos Protected Area. Med-PAN North Project, Final report, 81 pp.

Com és la vida d’una tortuga marina?

Ja hem dedicat alguns articles anteriors a parlar sobre les tortugues marines. En concret, sobre la tortuga babaua (Caretta caretta). En les properes setmanes, em dedicaré a ampliar els continguts sobre aquests meravellosos animals marins. En concret, aquesta setmana estarà dedicat a explicar com és la vida d’una tortuga marina, especialment de la tortuga babaua, i la propera setmana tractarà sobre quines són les amenaces que posen en perill aquests animals i què hi podem fer nosaltres per salvar-les.

INTRODUCCIÓ

La tortuga babaua, tal com vam veure en aquest article, és una de les 7 tortugues marines del planeta. Té una distribució cosmopolita, essent la més abundant del Mediterrani, i es pot identificar per la presència d’una closca de entre 80 i 100 cm de longitud en forma de cor amb 5 escuts costals, de manera que el primer d’aquests està en contacte amb l’escut nucal (el de davant de tot de la closca). Està en perill d’extinció segons la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa). La tortuga babaua s’alimenta principalment de plàncton gelatinós com meduses durant la fase oceànica, però pràcticament no en consumeix durant la fase nerítica, fase en la qual s’alimenten principalment de peix i calamars. A més, poden consumir aigua de mar perquè tenen unes glàndules especials de secreció de sal, situades a la part superior del crani. Com la resta de tortugues marines, no pot amagar ni el cap ni les aletes dins la closca.

Claus d’identificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto extreta de MarineBio).

COM ÉS LA VIDA D’UNA TORTUGA MARINA?

En les tortugues marines, els cicles reproductius són circadians, és a dir, es produeixen de manera regular al llarg del temps. Aquesta periodicitat depèn de cada espècie, però en el cas de la tortuga babaua sol ser bianual, és a dir, es reprodueixen aproximadament cada dos anys (o fins i tot cada tres). Tot i així, aquest cicle no és estricte, doncs hi ha factors que el poden reduir o ampliar, com ara la disponibilitat d’aliments o les malalties.

La conducta gregària en moltes espècies es deu a la capacitat de reconèixer els individus de la mateixa espècie. Per a fer-ho, en la majoria de casos utilitzen l’olfacte, tot i que també poden utilitzar la vista o el so. Durant el festeig, quan la femella accepta al mascle, aquest li fa mossegades al coll i a les extremitats anteriors i ella es col·loca per a la còpula. El mascle es situa sobre seu i la reté amb les ungles de les extremitats anteriors (en el cas de la babaua, n’hi ha dues en cada una). L’aparellament té lloc al mar i es sol realitzar normalment durant les primeres hores del dia. A més, una mateixa femella pot ser fecundada per diferents mascles.

Aparellament de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).

El moment en que té lloc la posta està influït per les fases lunars, les marees, la temperatura i el vent, tot i que es sol produir a l’estiu en platges sorrenques. Les femelles tornen a pondre els ous a la mateix platja on van néixer, provinents de les zones d’alimentació, que poden estar a centenars o milers de quilòmetres de distància. Per orientar-se i arribar a la platja on van néixer, es creu que utilitzen la memòria i s’ajuden de les corrents marines, els canvis de temperatura, dels senyals magnètics i el so i olor de la platja.

Segons les característiques de la platja, aquesta serà més o menys apta per a la posta de cada espècie de tortuga. En el cas de la tortuga babaua, aquestes prefereixen les platges obertes o badies, continentals o insulars, de poca profunditat, amb una pendent entre els 5-10º i amb un onatge tranquil, les quals estan protegides per la part terrestre per arbusts i per la part marina per barreres coral·lines o rocoses. A més, aquesta espècie, de la totalitat de la platja, sol pondre els ous al final de la primera terrassa, en llocs lliures de vegetació i ho solen fer al primer intent, és a dir, no van d’un punt a un altre buscant el millor lloc. El que és comú en totes les tortugues és que la posta té lloc per sobre de la línia de marea màxima, doncs l’aigua pot produir l’avortament dels ous.

Un cop localitzat el lloc, amb les aletes anteriors fan una cavitat per encabir-hi el seu cos (anomenada llit) i a continuació, amb les aletes posteriors, excaven el niu i hi dipositen els ous. Durant el període comprès entre la sortida de l’aigua i l’excavació del niu, l’animal és especialment sensible i podria interrompre el procés en qualsevol moment si se sent molestada.

Les tortugues marines no realitzen una sola posta a l’any, sinó que té lloc vàries vegades en cada cicle de reproducció. En el cas de la babaua, ho solen fer entre 2 i 4 vegades a l’any, amb uns 100 ous d’uns 40 grams a cada posta (aproximadament la posta pesa uns 4 kg). Tot i així, hem de tenir present que el número d’ous produïts per la tortuga babaua està limitat per la capacitat d’emmagatzematge d’ous de la femella, que està relacionada amb la mida d’aquesta. S’ha vist que entre posta i posta en un mateix cicle no necessàriament hi ha aparellament. Això significa que poden emmagatzemar l’esperma al seu interior i aprofitar-lo més tard per a fecundar més òvuls (el que es coneix com a fecundació retardada).

Tortuga en la fase de posta dels ous (Foto: Brandon Cole).

Un cop realitzada la posta, els ous s’incuben durant 50-60 dies enterrats a la part seca de la platja (en la babaua). L’eclosió és sincronitzada i quan surten a la superfície en pocs minuts ja estan orientades, gràcies al pendent de la platja, el soroll de les onades i a la llum de la lluna sobre el mar; per dirigir-se cap al mar.

Cria d’una tortuga babaua (Caretta caretta) sortint de l’ou (Foto: Rewilding Europe).

Durant els primers dies de vida presenten una gran flotabilitat, de manera que fins que no transcorre un temps no es tornen bussejadores. En les primeres setmanes de vida, són transportades per les corrents marines o girs, on l’aliment és abundant, de manera que tenen una vida pelàgica. Si les tortugues són mascles, el més probable és que mai més toquin terra.

Quan neixen, la closca és tova i, per aquest motiu, el nombre d’exemplars que sobreviurà serà només del 10% dels que surtin de l’ou degut al gran nombre de depredadors, com ara crancs, taurons i gavines. Durant el primer any tampoc deixen de ser vulnerables, doncs només entre el 10 i el 30% dels animals aconseguirà sobreviure. Any rere any, la taxa de mortalitat es va reduint, degut a l’augment considerable de la mida i a l’enduriment de la closca. Un estudi estima que de cada 10.000 ous, només 10 arribaran a adultes i una morirà de vella.

Adult de tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).

Les tortugues marines són grans migradores, especialment quan estan en la fase juvenil. Un cop han abandonat la platja on han nascut, durant els propers 10 anys de la seva vida estaran viatjant grans distàncies. No serà fins que siguin madures sexualment, entorn als 15-30 anys, que els seus moviments es reduiran, tot i que continuen recorrent grans distàncies. Les migracions es produeixen entre les zones d’alimentació i les zones d’aparellament i posta d’ous.

Després de tot això, el cicle torna a començar amb les noves postes.

REFERÈNCIES

• Cardona L, A´ lvarez de Quevedo I, Borrell A, Aguilar A (2012) Massive Consumption of Gelatinous Plankton by Mediterranean Apex Predators. PLoS ONE 7(3): e31329. doi:10.1371/journal.pone.0031329
• Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
• CRAM: Caretta caretta
• Dodd, C. Kenneth, Jr. 1988. Synopsis of the biological data on the Loggerhead Sea Turtle Caretta caretta (Linnaeus 1758). U.S. Fish Wildl. Serv., Biol. Rep. 88(14). 110 pp.
• IUCN: Caretta caretta 
• Márquez, R (1996). Las tortugas marinas y nuestro tiempo. México: IEPSA
• Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)

Estudi Baleària – 6 de maig del 2015

El dimecres 6 de maig, després de quatre mesos sense poder assistir a un albirament, vaig col·laborar en l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental), organitzat per l’associació BioMarina i patrocinat per Baleària. L’equip, en aquesta ocasió, va estar format per la Sara, la Mireia, la Sahra i jo mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:21 des del pont de comandament del buc Abel Matutes, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, i es va finalitzar a les 18:50.

Durant l’estona a coberta, varem aprofitar per formar una mica a una nova participant, la Sahra, sobre els possibles albiraments que es podien fer en aquesta zona, tant pel que fa als cetacis com les aus marines.

Pel que fa a les condicions meteorològiques del dia convé destacar que varem començar amb marejol a la sortida de Palma, però a mesura que ens acostàvem a Catalunya anava millorant. El vent bufava amb una velocitat entre 17 i 42 nusos; la visibilitat era molt bona i hi havia pocs núvols.

Pel que fa als albiraments de cetacis, es varen observar 2 rorquals comuns (Balaenoptera physalus), dels quals varem observar a la llunyania el seu buf i en varem poder veure gran part del llom (i l’aleta dorsal). En quan als ocells, es varen albirar 10 gavians argentats (Larus michahelis) i una possible baldriga balear (Puffinus mauretanicus). També es van veure 6 peixos lluna (Mola mola), un peix volador, un possible tauró i una tortuga babaua (Caretta caretta).

Com salvar a les tortugues marines del palangre?

Aquesta setmana, en aquest article es parla de com podem salvar a les tortugues marines del palangre, doncs moltes espècies de tortugues marines estan en perill degut a la seva captura accidental. 

INTRODUCCIÓ

La tortuga babaua (Caretta caretta) i la llaüt (Dermochelys coriacea) són les espècies de tortuga marina que més es capturen amb el palangre de superfície (Gilman et al. 2006), però també es capturen la resta de tortugues marines (Polovina et al. 2003). Tot i que les captures accidentals d’aquestes espècies són rares, el conjunt mundial té un efecte molt important (Lewison et al. 2004). Aquí ens centrarem en les mesures per reduir la captura accidental en la tortuga babaua per l’extensa bibliografia disponible.

Tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto extreta de DeviantArt).

EL PALANGRE

El palangre és un art de pesca consistent en una línia principal de la que pengen els hams amb l’esquer. És un dels sistemes de pesca més antics que es coneixen. La linia principal pot mesurar entre uns quants centenars de metres fins a 50-60 km, amb una distància entre hams que va des d’un metre fins als 50 m. Tot i ser considerada com la pesca més selectiva que existeix, ja que depenent de l’esquer i la mida de l’ham utilitzats s’aconsegueix pescar un tipus de peix o un altre, no està exempt de captures accidentals, entre les quals hi trobem aus marines i tortugues marines.

La pesca de palangre, tot i ser molt selectiva, captura tortugues marines (Foto de Sea Turtle Conservancy).

COM SALVAR A LES TORTUGUES MARINES DEL PALANGRE?

Reducció del temps de pesca

La reducció del temps en que el palangre està a l’aigua és efectiu en la babaua, però no en la llaüt (Watson et al. 2005), però inviable econòmicament per la reducció de les captures de les espècies objectiu.

Canvi d’hams 

Les modificacions en els hams són les més efectives. Els hams més amples redueixen la captura de tortugues i la proporció de les que s’empassen els hams sense comprometre la viabilitat comercial en el peix espasa a l’Atlàntic Nord (Gilman et al. 2006), però no és així en altres pesqueries. La forma determina la posició on s’uneix: els hams circulars ho fan a la mandíbula o la boca i els hams en J ho fan internament. El canvi a hams circulars redueix les captures i la mortalitat després de l’alliberament (retardada) en la tortuga babaua perquè tendeixen a ser capturades quan mosseguen l’esquer i aquest s’enganxa més externament i és més fàcil que es puguin alliberar (Gilman et al. 2006; Bolten i Bjorndal 2005; Watson et al. 2003). El canvi en la forma és efectiu en certes pesqueries i àrees, com ara en el peix espasa (mantenint-se les captures (Piovano et al. 2009)) i en la tintorera a les Açores (Bolten i Bjorndal 2005). Per tant, els hams circulars no redueixen les captures de les espècies objectiu i suposen una inversió baixa, però dificulten la seva extracció per part dels pescadors i solen ser més dèbils respecte els hams en J (Gilman et al. 2006). Així, l’aplicació d’hams circulars en la pesca del peix espasa al Mediterrani i a l’Atlàntic Nord-oest pot representar una tècnica senzilla i barata per disminuir les captures de tortugues (Piovano et al. 2009; Watson et al. 2005; Gilman et al. 2006, 2007). La mortalitat directa pels hams és baixa, doncs el 80% de les alliberades estan vives, però la mortalitat retardada depèn molt de la posició de l’ham (Camiñas i Valeiras 2001).

Tipus d'hams. (A) Ham circular i (B) Ham en J (Foto extreta de Cicmar).

Canvi d’esquer

L’esquer és un altre factor important. Quan és peix, es redueix molt la captura de tortugues babaues respecte de si és calamars, a la vegada que augmenten les captures de peix espasa quan és l’objectiu (Watson et al. 2005), perquè se’l mengen en petites mossegades fins que el treuen de l’ham i evita que se l’empassin, mentre que el calamars és més resistent i se l’empassen sencer (Watson et al. 2003, 2004). Al Mediterrani i a l’Atlàntic Nordoest, utilitzar verat  manté les captures de peix espasa a la vegada que es redueixen les captures de tortugues babaues (Alessandro i Antonello 2010; Watson et al. 2005; Gilman et al. 2006, 2007), tot i que disminueixen les captures de tonyina vermella (Rueda et al. 2006; Rueda i Sagaraminaga 2008). Utilitzar diferents colors d’esquer no sembla ser una bona mesura ja que no eviten les captures (Swimmer et al. 2005; Watson et al. 2002).

Canvi de la profunditat de pesca i de la distància de la costa

Com que les tortugues babaues solen bussejar per sobre els 40 m, màxim fins a 100 metres (Polovina et al. 2003), col·locar el palangre per sota de la profunditat de més abundància redueix la seva captura (Rueda i Sagarminaga 2008), però  també redueix les de l’espècie objectiu segons les pesqueries (Gilman et al. 2006) i si queden atrapades no poden sortir a superfície i moren afogades, de manera que la mortalitat directa augmenta. Segons els pescadors, els hams més propers a les boies capturen més tortugues perquè estan a menys profunditat (Watson et al. 2002), de manera que aquestes línies secundàries haurien de ser més llargues. Les captures de tortugues també depenen de la distància a la costa (Báez et al. 2007), de manera que hauria de fer-se més enllà de les 35 milles nàutiques i no afectaria les captures de peix espasa (Alessandro i Antonello 2010).

Eliminació de les barres de llum

Les barres de llum haurien d’estar prohibides perquè les atrau molt (Alessandro i Antonello 2010).

Canvi d’àrees de pesca

Com que les tortugues marines s’agreguen en àrees, la captura d’una tortuga augmenta molt la probabilitat de capturar-ne més. Per això una bona mesura seria la comunicació entre les diferents embarcacions i desplaçar-se una certa distància (100 km, per exemple) durant un període de temps (una setmana, per exemple) per evitar capturar-ne més (Gilman et al. 2007). Aquesta mesura seria molt efectiva, però suposa una despesa de combustible addicional i la reducció del temps de pesca degut als desplaçaments. També es podrien tancar aquestes àrees estacionalment o permanentment, tot i  que és inviable econòmicament, a més que pot fer concentrar l’esforç pesquer en altres àrees on hi poden haver altres problemes i genera polèmiques amb els pescadors.

Seguiment de la temperatura de l’aigua

Com que la taxa de captura de babaues augmenta a temperatures per sobre els 22ºC, mentre que la captura de peix espasa augmenta a temperatures inferiors als 20ºC, seria indicat pescar en aigües de menys de 20ºC (Watson et al. 2005). De tota manera, en aquest cas seria important controlar la pressió sobre el peix espasa.

Observadors pesquers

Una bona eina de gestió és la presència d’observadors a bord de les embarcacions, com en la flota de palangre de peix espasa a Hawaii (Gilman et al. 2007), els quals enregistren el nombre d’aparells de pesca disponibles, els dies de pesca, la posició de pesca i el nombre de tortugues capturades (Álvarez de Quevedo et al. 2010).

Una bona eina de gestió és la presència d'observadors a bord de les embarcacions (Foto extreta de Journal of Applied Ecology).

COM S’HAN D’ALLIBERAR LES TORTUGUES ATRAPADES?

Les bones pràctiques dels pescadors per alliberar les tortugues són fonamentals: han de treure els hams de les tortugues amb un aparell indicat i si no el poden treure han de tallar el fil el màxim proper a l’ull de l’ham. Un cop enganxades, tallar totalment la línia secundària del palangre disminueix la seva mortalitat ja que la seva presència, per curta que sigui, pot afectar als intestins (Casale et al. 2007).

Per alliberar a les tortugues cal tallar el fil de tal manera que quedi el més curt possible (Foto extreta de Greenpeace).

CONCLUSIÓ

L’efectivitat i la viabilitat comercial de les estratègies per evitar la captura de tortugues babaua depèn de la pesqueria, de la mida de la tortuga, l’objectiu de pesca i altres diferències entre flotes (Gilman et al. 2006, 2007). La combinació d’hams circulars i peix com a esquer és molt efectiu en reduir les captures de babaues sense afectar les captures de l’espècie objectiu. Aquestes modificacions, junt a eines per treure els hams i els fils de les tortugues, redueixen les captures accidentals i la mortalitat post-alliberament.

REFERÈNCIES

• Alessandro L,  Antonello S (2010) An overview of loggerhead sea turtle (Caretta caretta) bycatch and technical mitigation measures in Mediterranean Sea. Rev. Fish Biol. Fisheries 20: 141-161
• Álvarez de Quevedo I, Cardona L, De Haro A, Pubill E, Aguilar A (2010) Sources of bycatch of loggerhead sea turtles in the western Mediterranean other than drifting longlines. ICES Journal of Marine Science, 67: 000-000
• Báez JC, Real R, García-Soto C, De la Serna JM, Macías D, Camiñas JA (2007) Loggerhead sea turtle bycatch depends on distance to the coast, independent of fishing effort: implications for conservation and fisheries management. Mar Ecol Prog Ser 338:249–256
• Bolten A, Bjorndal K (2005) Experiment to evaluate gear modification on rates of sea turtle bycatch in the swordfish longline fishery in the Azores – Phase 4. Final Project Report submitted to the National Marine Fisheries Service. Archie Carr Center for Sea Turtle Research, University of Florida, Gainesville, Florida, USA.
• Camiñas JA, Valeiras J (2001) Marine turtles, mammals and sea birds captured incidentally by the Spanish surface longline fisheries in the Mediterranean Sea. Rapp Comm Int Mer Medit 36:248
• Casale P, Freggi D, Rocco M (2007) Mortality induced by drifting longline hooks and branchlines in loggerhead sea turtles, estimated through observation in captivity. Aquatic Conserv: Mar Freshw Ecosyst doi: 10.1002/acq. 894
• Gilman E, Kobayashi D, Swenarton T, Brothers N, Dalzell P, Kinan-Kelly I (2007) Reducing sea turtle interactions in the Hawaii-based longline swordfish fishery. Biol Cons 139:19–28
• Gilman E, Zollet E, Beverly S, Nakano H, Davis K, Shiode D, Dalzell P, Kinan I (2006) Reducing sea turtle bycatch in pelagic longline fisheries. Fish Fish 7:2–23
• Lewison RL, Freeman SA, Crowder LB (2004) Quantifying the effects of fisheries on threatened species: the impact of pelagic longlines on loggerhead and leatherback sea turtles. Ecol Lett 7(3):221–231
• Piovano S, Swimmer Y, Giacoma C (2009) Are circle hooks effective in reducing incidental captures of loggerhead sea turtles in a Mediterranean longline fishery? Aquatic conservation: marine and freshwater ecosystems. Published online in Wiley InterScience
• Polovina JJ, Howell EA, Parker DM, Balazs GH (2003) Dive depth distribution of loggerhead (Caretta caretta) and olive ridley (Lepidochelys olivacea) turtles in the central North Pacific: Might deep longline sets catch fewer turtles? Fish Bull (Wash DC) 101:189–193
• Rueda L, Sagarminaga R (2008) Reducing bycatch of loggerhead sea turtles in the southwest Mediterranean via collaborative research with fishermen. Poster presented to the 28th international sea turtle symposium Loreto, Baja California Sur, Mexico, 19–26 January 2008
• Rueda L, Sagarminaga RJ, Báez JC, Camiñas JA, Eckert SA, Boggs C (2006) Testing mackerel bait as a possible bycatch mitigation measure for the Spanish Mediterranean swordfish longlining fleet. In: Frick M, Panagopoulou A, Rees A, Williams K (eds) Book of abstracts of the 26th annual symposium on sea turtle biology and conservation. Island of Crete, Greece, 3–8 April 2006
• Swimmer Y, Arauz R, Higgins B, McNaughton L, McCracken M, Ballestero J, Brill R (2005) Food color and marine turtle feeding behaviour: Can blue bait reduce turtle bycatch in commercial fisheries? Mar Ecol Prog Ser 295: 273–278
• Watson J, Foster D, Epperly S, Shah A (2002) Experiments in the Western Atlantic Northeast Distant Waters to Evaluate Sea Turtle Mitigation Measures in the Pelagic Longline Fishery. Report on Experiments Conducted in 2001. US National Marine Fisheries Service, Pascagoula, MS, USA
• Watson JW, Epperly SP, Shah AK, Foster DG (2005) Fishing methods to reduce sea turtle mortality associated with pelagic longlines. Can J Fish Aquat Sci 62:965–981
• Watson JW, Foster DG, Epperly S, Shah A (2004) Experiments in the western Atlantic Northeast Distant Waters to evaluate sea turtle mitigation measures in the pelagic longline fishery. Report on experiments conducted in 2001, pp 135
• Watson JW, Hataway BD, Bergmann CE (2003) Effect of hook size on ingestion of hooks by loggerhead sea turtles. Report of NOAA National Maritime Fisheries Service, Pascagoula, MS, USA

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

 Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La tortuga babaua (Caretta caretta)

La premsa catalana s’ha fet ressò avui de la localització d’una posta de tortuga babaua en una platja de Tarragona (Catalunya). És per això que aquesta entrada està dedicada a donar alguns detalls sobre les tortugues marines i d’aquesta espècie en concret, per tal que puguis adquirir alguns coneixements bàsics.

 

Hi ha més de 200 espècies de tortugues al món, però d’aquestes només 7 són marines i formen un grup monofilètic, és a dir, formen un grup que inclouen tots els descendents d’un ancestre comú. Aquestes 7 espècies de tortugues marines són: la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), la tortuga verda (Chelonia mydas), la tortuga carey (Eretmochelys imbricata), la tortuga babaua (Caretta caretta), la tortuga kempi (Lepidochelis kempii), la tortuga llora (Lepidochelis olivacea) i la tortuga plana d’Austràlia (Natator depressus).

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie present en tots els mars i oceans càlids del planeta, trobant-se tant a mar obert com en aigües poc profundes. Es pot diferenciar de la resta per la presència d’una closca en forma de cor amb 5 escuts costals, de coloració entre marró i vermella, amb la part ventral (plastró) de color groc, i amb dues ungles per aleta.

Convé no confondre-la per la tortuga verda, la qual presenta només 4 escuts costals, malgrat aquesta segona habita en mars tropicals. Com la resta de tortugues marines, no poden introduir ni les aletes ni el cap dins la closca. La figura següent permet la diferenciació d’aquestes dues espècies.

Està en perill degut a la interacció amb la pesca de palangre i d’arrossegament, tot i que amb el temps s’han anat aplicant diverses mesures per pal·liar-ne els efectes.

Les tortugues femelles són les úniques que surten a la platja i ho fan per pondre els ous. Es tracta d’una espècie notablement fil·lopàtrica, és a dir, les femelles tendeixen a reproduir-se en aquelles platges on han nascut, tot i que no passa en tots els casos. Quan una femella ha de pondre els ous, surt de nit i excava un niu amb les potes del darrere de 50 cm de profunditat i pon entorn a 100 ous. Passat els 60 dies, surten els nous individus i mesuren entre 5 i 6 cm. Generalment, eclosionen el 80% dels ous, tot i que és variable. Com que no neixen totes les tortugues de cop, fins que no han eclosionat la majoria, s’esperen per sortir a la superfície i ho fan dirigint-se cap on disminueix la temperatura (és a dir, cap amunt). Al sortir a la superfície es dirigeixen cap al mar utilitzant la llum de la lluna. És per aquest motiu que, com que utilitzen la llum, moltes vegades es troben tortugues dirigint-se cap als passejos marítims ja que la llum és més forta que el reflex de la lluna en l’aigua.

Aquesta entrada ha estat elaborada consultant les següents referències:

• http://cram.org/ca/cram/tortuga-babaua/
• http://www.asturnatura.com/especie/caretta-caretta.html
• Apunts de l’assignatura Rèptils i Mamífers Marins del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.