Arxiu d'etiquetes: tortuga marina

Los ancianos del océano

¿Te has preguntado alguna vez cuáles son los organismos más longevos de los mares y océanos de la Tierra? Las tortugas marinas son bien conocidos por tener una vida larga. Pero, ¿cuál es el organismo más anciano del océano (y el planeta)?

BALLENA DE GROENLANDIA

Las ballenas de Groenlandia (Balaena mysticetus), también llamadas ballenas boreales, viven la mayor parte del año asociadas con el hielo marino en el océano Ártico. Estos mamíferos marinos se encuentran entre los animales más grandes de la Tierra, con un peso de hasta 75-100 toneladas y con una longitud de 14-17 m en los machos y de 16-18 m en las hembras.

Bowhead whale (Balaena mysticetus) (Picture: WWF).
Ballena de Groenlandia (Balaena mysticetus) (Foto: WWF).

Hace más de 20 años, en 1993, se descubrió por casualidad que las ballenas de Groenlandia tienen una vida más larga de la que se pensaba. Su esperanza de vida se consideraba que era de unos 50 años, pero el descubrimiento inesperado permitió saber que viven más de 100 años. De hecho, se sabe que algunas han vivido durante unos 200 años.

¿Cuál fue ese descubrimiento fortuito? Un esquimal de Alaska cazó un individuo con la punta de un arpón en el interior de su grasa. Este arpón fue creado con una técnica que no se utilizaba desde hacía 100 años.

Se encuentran entre los mamíferos que llegan a mayor edad, incluso entre otras ballenas. Y la explicación a este hecho se encuentra en el extremo frío de su hábitat: tienen que invertir tanta energía en el mantenimiento de la temperatura del cuerpo que su primer embarazo es por lo general a los 26 años y, por tanto, tienen una esperanza de vida larga.

* * *

Discover_Scuba_Diving_--_St._Croix,_US_Virgin_Islands

Si eres buceador/a, ¿te importaría responder a esta breve encuesta para saber si te gusta saber lo que estás viendo mientras buceas y cómo lo haces para saberlo? Son sólo 2 minutos. Puedes hacer clic en la foto o acceder con este enlace. ¡Muchas gracias!

* * *

TORTUGAS MARINAS

En la famosa película de Disney Buscando a Nemo, Marlin, el padre de Nemo, conoce a Crush, una tortuga marina de 150 años de edad. Sin embargo, ¿es cierto que vivan tanto?

¿Quieres descubrir la increíble vida de las tortugas marinas? ¿Quieres saber por qué las tortugas marinas están amenazadas?

Sea turtles have long lives, but their age is unknown (Picture: Key West Aquarium).
Las tortugas marinas tienen vidas largas, pero su edad es desconocida (Foto: Key West Aquarium).

Es bien conocido que las tortugas marinas tienen una larga vida, pero sus edades son poco conocidas. Se ha confirmado que las líneas de crecimiento en algunos huesos de tortuga son anuales, pero debido a que crece a diferentes velocidades dependiendo de la edad, ésto no puede ser utilizado para estimar su edad.

Sin embargo, los científicos creen que estos impresionantes reptiles pueden vivir mucho tiempo, como las ballenas. Las tortugas que sobreviven a las primeras etapas de la vida pueden esperar vivir por lo menos 50 años. Además, el envejecimiento biológico está casi suspendido en estos animales.

A pesar de desconocer la edad de la tortuga marina más anciana en estado salvaje, una tortuga en cautiverio en China se dice que tiene unos 400 años de edad.

EL ANIMAL MÁS ANTIGUO CONOCIDO

Los corales negros son los animales más antiguos conocidos en la Tierra. No obstante, no son los organismos más antiguos del planeta.

Leiopathes sp. is a genus of black corals that can live several millenniums (Picture: CBS News).
Leiopathes sp. es un género de corales negros que pueden vivrr varios milenios  (Foto: CBS News).

Estos corales de esqueleto carbón oscuro crecen mucho menos de un milímetro por año, como el coral rojo del Mediterráneo. A pesar de su nombre, por lo general muestran colores amarillos, rojos, marrones y verdes. Aunque se consideran corales de aguas profundas, se encuentran por todo el mundo y en todas las profundidades.

Una investigación de 2009 demostró que un coral negro de Hawaii incluido en la especie Leiopathes glaberrima había estado viviendo y creciendo desde la construcción de las pirámides de Egipto; hace 4.600 años.

Al igual que las tortugas marinas, en el caso de que un individuo sobreviva al primer siglo de edad, es muy probable que viva un milenio o más.

LA MEDUSA INMORTAL

Es un hecho de la vida que todos los seres vivos mueren; a excepción de Turritopsis nutricula, la medusa inmortal. Esta pequeña (4,5 mm) medusa en forma de campana es inmortal debido al hecho de que posee la capacidad de “invertir su edad”.

The immortal jellyfish, Turritopsis nutricula (Picture: Bored Panda).
La medusa inmortal, Turritopsis nutricula (Foto: Bored Panda).

Esta especie comienza su vida siendo una masa de pólipos que crecen en el fondo del mar, que en algún momento producen medusas que desarrollan gónadas para crear la siguiente generación de pólipos, y luego mueren. Esto no tiene nada especial en comparación con otras medusas. Más información sobre estos bellos animales aquí.

Esta especie de cnidario, bajo la presencia de un factor de estrés o lesión, transforma todas sus células en formas larvales, es decir, que cambia de adulto a larva. Entonces, cada larva puede transformarse en un nuevo adulto. Ese proceso es llamado transdiferenciación. De todas formas, los científicos saben poco sobre este proceso en animales salvajes.

Transdifferentiation in Turritopsis nutricula (Picture: Bored Panda).
Transdiferenciación en Turritopsis nutricula: (A) Una medusa herida se hunde hacia el fondo oceánico, (B) su cuerpo se repliega sobre sí mismo y se reabsorbe, (C) se forma un pólipo y (D) el nuevo pólipo forma una medusa  (Foto: Bored Panda).

EL ORGANISMO MÁS VIEJO DE LA TIERRA

El organismo más antiguo de la Tierra no es ni un animal, ni una alga ni un microorganismo. El organismo más anciano en el planeta es una planta. En concreto, una planta marina conocida como Posidonia oceanica. ¿Quieres saber la razón por la cual los ecosistemas de Posidonia se consideran las selvas marinas?

pradera posidonia oceanica
Pradera de Posidonia oceanica (Foto: SINC).

Investigadores españoles descubrieron que en Formentera (Islas Baleares) hay un clon de Posidonia de 100.000 años de edad. Esto significa que éste es el organismo más longevo en la biosfera.

La clave para entender su edad es el crecimiento clonal: se basa en la división constante de células colocadas en los meristemos y en el extremadamente lento crecimiento de su tallo (rizomas).

* * *

Recuerda que, si quieres, puedes ayudarme respondiendo a la encuesta sobre tus gustos a la hora de bucear con este enlace. ¡Muchas gracias!

REFERENCIAS

  • Arnaud-Haond S, Duarte CM, Diaz-Almela E, Marba` N, Sintes T, et al. (2012) Implications of Extreme Life Span in Clonal Organisms: Millenary Clones in Meadows of the Threatened Seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE 7(2): e30454. doi:10.1371/journal.pone.0030454
  • NOAA: Black corals of Hawaii
  • Palumbi, S.R & Palumbi, A.R (2014). The extreme life of the sea. Princepton University Press
  • Reference: The oldest sea turtle
  • Rugh, D.J. & Shelden, K.E.W. (2009). Bowhead whale. Balaena mysticetus. In Perrin, W.F; Würsig, B & Thewissen, J.G.M. Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press (2 ed).
  • Schiffman, J & Breen, M (2008). Comparative oncology: what dogs and other species can teach us about humans with cancer. The Royal Society Publishing. DOI: 10.1098/rstb.2014.0231
  • WWF: How long do sea turtles live? And other sea turtle facts
  • Foto de portada: Takashi Murai (Bored Panda)

Difusió-castellà

Els ancians dels oceans

T’has preguntat alguna vegada quins són els organismes més longeus dels mars i oceans de la Terra? Les tortugues marines són ben coneguts per tenir una vida llarga. Però, quin és l’organisme més ancià de l’oceà (i el planeta)?

BALENA DE GROENLÀNDIA

Les balenes de Groenlàndia (Balaena mysticetus), també anomenades balenes franques àrtiques, viuen la major part de l’any associades amb el gel marí a l’oceà Àrtic. Aquests mamífers marins es troben entre els animals més grans de la Terra, amb un pes de fins a 75-100 tones i amb una longitud de 14-17 m en els mascles i de 16-18 m en les femelles.

Bowhead whale (Balaena mysticetus) (Picture: WWF).
Balena de Groenlàndia (Balaena mysticetus) (Foto: WWF).

Fa més de 20 anys, al 1993, es va descobrir per casualitat que les balenes de Groenlàndia tenen una vida més llarga de la que es pensava. La seva esperança de vida es considerava que era d’uns 50 anys, però el descobriment inesperat va permetre saber que viuen més de 100 anys. De fet, se sap que algunes han viscut durant uns 200 anys.

Quin va ser aquest descobriment fortuït? Un esquimal d’Alaska va caçar un individu amb la punta d’un arpó a l’interior del seu greix. Aquest arpó va ser creat amb una tècnica que no s’utilitzava des de feia 100 anys.

Es troben entre els mamífers que arriben a més edat, fins i tot entre altres balenes. L’explicació a aquest fet es troba a l’extrem fred del seu hàbitat: han d’invertir tanta energia en el manteniment de la temperatura del cos que el seu primer embaràs és en general als 26 anys i, per tant, tenen una esperança de vida llarga.

* * *

Discover_Scuba_Diving_--_St._Croix,_US_Virgin_Islands

Si ets bussejador/a, t’importaria respondre a aquesta breu enquesta per saber si t’agrada saber el que estàs veient mentre busseges i com ho fas per saber-ho? Són només 2 minuts. Pots fer clic a la imatge o accedir-hi amb aquest enllaç. Moltes gràcies!

* * *

TORTUGUES MARINES

A la famosa pel·lícula de Disney Buscant en Nemo, Marlin, el pare de Nemo, coneix a Crush, una tortuga marina de 150 anys d’edat. No obstant això, és cert que visquin tant?

Vols descobrir la increïble vida de les tortugues marines? Vols saber per què les tortugues marines estan amenaçades?

Sea turtles have long lives, but their age is unknown (Picture: Key West Aquarium).
Les tortugues marines tenen vides llargues, però la seva edat és desconeguda (Foto: Key West Aquarium).

És ben conegut que les tortugues marines tenen una llarga vida, però les seves edats són poc conegudes. S’ha confirmat que les línies de creixement en alguns ossos de tortuga són anuals, però a causa de que creixen a diferents velocitats depenent de l’edat, això no pot ser utilitzat per estimar la seva edat.

No obstant això, els científics creuen que aquests impressionants rèptils poden viure molt de temps, com les balenes. Les tortugues que sobreviuen a les primeres etapes de la vida poden esperar viure almenys 50 anys. A més, l’envelliment biològic està gairebé suspès en aquests animals.

Tot i desconèixer l’edat de la tortuga marina més anciana en estat salvatge, una tortuga en captivitat a la Xina es diu que té uns 400 anys d’edat.

L’ANIMAL MÉS ANTIC CONEGUT

Els coralls negres són els animals més antics coneguts a la Terra. No obstant això, no són els organismes més antics del planeta.

Leiopathes sp. is a genus of black corals that can live several millenniums (Picture: CBS News).
Leiopathes sp. és un gènere de coralls negres que poden viure varis mil·lenis  (Foto: CBS News).

Aquests coralls d’esquelet carbó fosc creixen molt menys d’un mil·límetre per any, com el corall vermell de la Mediterrània. Malgrat el seu nom, en general mostren colors grocs, vermells, marrons i verds. Encara que es consideren corals d’aigües profundes, es troben per tot el món i en totes les profunditats.

Una investigació de 2009 va demostrar que un corall negre de Hawaii inclòs en l’espècie Leiopathes glaberrima havia estat vivint i creixent des de la construcció de les piràmides d’Egipte; fa 4.600 anys.

Igual que les tortugues marines, en el cas que un individu sobrevisqui al primer segle d’edat, és molt probable que visqui un mil·lenni o més.

LA MEDUSA IMMORTAL

És un fet de la vida que tots els éssers vius moren; a excepció de Turritopsis nutricula, la medusa immortal. Aquesta petita (4,5 mm) medusa en forma de campana és immortal a causa del fet que posseeix la capacitat de “invertir la seva edat”.

The immortal jellyfish, Turritopsis nutricula (Picture: Bored Panda).
La medusa immortal, Turritopsis nutricula (Foto: Bored Panda).

Aquesta espècie comença la seva vida essent una massa de pòlips que creixen al fons del mar, que en algun moment produeixen meduses que desenvolupen gònades per crear la següent generació de pòlips, i després moren. Això no té res especial en comparació amb altres meduses. Més informació sobre aquests bells animals aquí.

Aquesta espècie de cnidari, sota la presència d’un factor d’estrès o lesió, transforma totes les seves cèl·lules en formes larvals, és a dir, que canvia d’adult a larva. Llavors, cada larva pot transformar-se en un nou adult. Aquest procés és anomenat transdiferenciació. De tota manera, els científics saben poc sobre aquest procés en animals salvatges.

Transdifferentiation in Turritopsis nutricula (Picture: Bored Panda).
Transdiferenciació en Turritopsis nutricula: (A) Una medusa ferida s’enfonsa cap el fons de l’oceà, (B) el seu cos es replega sobre sí mateix i es reabsorveix, (C) es forma un pólip i (D) el nou pólip forma una mesua (Foto: Bored Panda).

L’ORGANISME MÉS VELL DE LA TERRA

L’organisme més antic de la Terra no és ni un animal, ni una alga ni un microorganisme. L’organisme més ancià del planeta és una planta. En concret, una planta marina coneguda com a Posidonia oceanica. Vols saber la raó per la qual els ecosistemes de Posidonia es consideren les selves marines?

pradera posidonia oceanica
Praderia de Posidonia oceanica (Foto: SINC).

Investigadors espanyols van descobrir que a Formentera hi ha un clon de Posidonia de 100.000 anys d’edat. Això vol dir que aquest és l’organisme més longeu de la biosfera.

La clau per entendre la seva edat és el creixement clonal: es basa en la divisió constant de cèl·lules col·locades en els meristemes i en l’extremadament lent creixement de la seva tija (rizomes).

* * *

Recorda que em pots ajudar contestant a l’enquesta sobre els teus gustos a l’hora de bussejar tot accedint a aquest enllaç. Moltes gràcies!

* * *

REFERÈNCIES

  • Arnaud-Haond S, Duarte CM, Diaz-Almela E, Marba` N, Sintes T, et al. (2012) Implications of Extreme Life Span in Clonal Organisms: Millenary Clones in Meadows of the Threatened Seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE 7(2): e30454. doi:10.1371/journal.pone.0030454
  • NOAA: Black corals of Hawaii
  • Palumbi, S.R & Palumbi, A.R (2014). The extreme life of the sea. Princepton University Press
  • Reference: The oldest sea turtle
  • Rugh, D.J. & Shelden, K.E.W. (2009). Bowhead whale. Balaena mysticetus. In Perrin, W.F; Würsig, B & Thewissen, J.G.M. Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press (2 ed).
  • Schiffman, J & Breen, M (2008). Comparative oncology: what dogs and other species can teach us about humans with cancer. The Royal Society Publishing. DOI: 10.1098/rstb.2014.0231
  • WWF: How long do sea turtles live? And other sea turtle facts
  • Foto de portada: Takashi Murai (Bored Panda)

Difusió-català

¿Qué está acabando con las tortugas marinas?

La semana pasada vimos con detalle cómo es la vida de una tortuga marina. ¿Te perdiste el artículo? ¡Pues haz clic aquí para leerlo! Esta semana continúo hablando de estos maravillosos animales, pero centrándome en los peligros que están acabando con ellas, tanto naturales como humanos, y qué acciones podemos hacer nosotros para salvarlas. 

PELIGROS NATURALES

Las tortugas marinas se ven amenazadas por una variedad de factores naturales y antrópicos. Entre los factores naturales se incluyen la pérdida de huevos debido a la inundación de las playas o la erosión, la depredación en todas las fases del ciclo, las temperaturas extremas y algunas enfermedades.

Pérdida de huevos

Las mareas altas y las tormentas pueden provocar la pérdida de los huevos por diferentes motivos: los huevos quedan inundados, se erosiona o aumenta la altura de la playa o bien los nidos son dispersados por el agua. Además de ésto, varios animales pueden depredarlos.

seaturtleeggs
La pérdida de huevos se puede producir por diferente motivos (Foto: PaddleAndPath).

Depredación de tortugas

Aunque las pequeñas tortugas salen del nido normalmente de noche, el riesgo de ser comido por un depredador no es cero, pues forman parte de la dieta de mapaches, aves, cangrejos, tiburones y otros peces. Los jóvenes y adultos también son consumidos por algunos animales, principalmente tiburones y otros peces de grandes dimensiones, aunque el impacto no es tan grande como en las primeras fases. Lee el artículo de la semana pasada para saber cuántas tortugas mueren de viejas de cada 10.000 huevos. ¡La cifra te va a sorprender!

Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l'ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).
Los cangrejos pueden comerse a las tortugas acabadas de salir del huevo (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).

Hipotermia

Por debajo los 8-10ºC las tortugas quedan flotando por la superficie en un estado de letargo, pero por debajo de los 5-6ºC la tasa de mortalidad es importante.

Enfermedades

Las infecciones parasíticas son comunes en las tortugas. Más del 30% de las tortugas boba del Atlántico tienen trematodos que infectan su sistema cardiovascular. Éstas, a la vez, disminuyen las defensas y permiten que algunas bacterias (como Salmonella y E. coli) puedan infectarlas. Los blooms de dinoflagelados también son un problema para ellas, pues contienen toxinas que les provocan problemas de salud.

PELIGROS ANTRÓPICOS 

Son 4 los principales peligros antrópicos para las tortugas marinas: la explotación comercial de huevos y tortugas para consumo humano, la destrucción de las playas de puesta debido a la urbanización y el turismo, la contaminación y las capturas accidentales en la pesca. Aquí, veremos alguna más.

Caza furtiva

La caza furtiva afortunadamente no está extendida en todo el mundo, pero en algunos países puede ser especialmente importante. Son cazadas por su carne y cartílagos o por sus conchas (para decoración y joyería). Los huevos también son objeto de furtivismo.

Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).
Tortugas marinas decomisadas por la policía de Filipinas (Foto: Mongabay).
Venta d'ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).
Venta de huevos de tortuga marina (Foto: OceanCare).

Destrucción de las playas de puesta

La construcción de infraestructuras para proteger los bienes de la costa produce que las hembras no puedan acceder a las playas de puesta, además de producir su erosión. Las regeneraciones de playas para combatir la erosión de las playas también les afecta, ya sea porque la nueva playa tapa los nidos, por la muerte causada por el dragado del fondo marino, por el hecho de compactar excesivamente la arena o porque se regenera con materiales diferentes de los originales (lo que puede provocar, por ejemplo, una reducción en la difusión de los gases). Las molestias causadas por el aumento del turismo también hay que tenerlas en cuenta.

Contaminación y residuos

No es muy conocido si los contaminantes, como fertilizantes y pesticidas, tienen un efecto directo sobre las tortugas, pero se sabe que entre los indirectos hay la degradación de sus hábitats, pues un exceso de nutrientes causa un aumento de las algas, que pueden afectar su salud.

Los residuos sólidos flotantes también son un problema para ellas. Se han encontrado ejemplares de tortugas con plásticos en el estómago, pues muchas veces confunden las bolsas de plástico por medusas, lo que obstruye los intestinos y les provoca la muerte. Pero no sólo los ingieren, sino que también a menudo quedan atrapados en objetos como las anillas de las latas de refresco o redes, de manera que produce una deformación en su crecimiento.

La ingesta de plàstics (Foto: Fethiyetimes).
La ingestión de plásticos obstruye sus intestinos y les provoca la muerte (Foto: Fethiyetimes).

Capturas accidentales en la pesca

Las tortugas se ven afectadas por las capturas accidentales en la pesca.

Las redes de deriva, aunque están prohibidas en aguas españolas, se continúan utilizando y se sabe que causan la muerte por asfixia a más de un centenar de tortugas cada año por cada barco.

La pesca con palangre tiene un impacto especialmente importante. En aguas españolas, cada año se capturan entre 15.000 y 20.000 ejemplares. Aunque se suelen devolver vivas, se llevan de regalo un anzuelo enganchado, de manera que muchas acaban muriendo posteriormente por heridas. Aquí puedes leer una revisión sobre los métodos para reducir las capturas accidentales en la tortuga boba en la pesca de palangre. 

La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).
La pesca de palangre captura entre 15.000 y 20.000 ejemplares cada año en aguas españolas (Foto: Phys).

La pesca de arrastre también tiene un gran impacto, pero depende del tiempo que esté bajo del agua. La mortalidad cuando el tiempo es inferior a los 50 minutos es del 0%, mientras que si supera los 90%, es del 70%. Ésto se explica por la capacidad respiratoria de estos animales.

Cambio global

La acidificación de los océanos debido a la continua acumulación de dióxido de carbono puede tener un impacto importante en las poblaciones de tortugas, pues éstas podrían ver reducida la calidad de sus fuentes de alimentos.

El aumento del nivel del mar debido al cambio global se cree que tendrá un efecto negativo sobre las tortugas marinas, pues amenaza la existencia de las playas, hábitats de máxima importancia para las tortugas, pues es donde hacen las puestas. El Parque Nacional de Zakynthos (Grecia) es la zona más importante de puesta para la tortuga boba (Caretta caretta) en el Mediterráneo. Un estudio realizado por el mismo Parque y la Universidad del Egeo (Grecia) ha determinado que el aumento del nivel del mar pone en peligro a las poblaciones de esta especie debido a la reducción del espacio disponible para realizar la puesta en las playas. Según los modelos, con un aumento del nivel del mar de 0,2 m, la pérdida de playa oscilará entre 0,8 y 15,9 m; mientras que con un aumento de 0,5; 1,0 o 2,0 m, oscilará respectivamente entre 4,9-25,2; 10,8-37,3 y 23,2-80,8 m. En las playas de este Parque Natural, de acuerdo con estos escenarios, la perdida de las playas oscilará entre un 44 y 94%, aunque quedarán totalmente inundadas en el caso de que es cumpla el escenario de 2 m de aumento.

Además, el aumento de la temperatura afectaría al crecimiento y relación de sexos, pues el sexo viene determinado por la temperatura de incubación: por debajo de los 29ºC predominan los machos y por encima las hembras, aunque si es superior a los 33ºC, el 100& de las tortugas serán hembras. Así pues, el cambio global tendrá como consecuencia el aumento del número de hembras.

¿CÓMO LAS PUEDO AYUDAR?

  • Evita cualquier actividad o comportamiento que pueda molestar a las tortugas marinas. En el caso de que se sientan molestadas, observarás que intentan abandonar la zona, que hacen una inmersión precipitada y que hacen movimientos natatorios bruscos.
  • Reduce la velocidad de la embarcación si ves cualquier elemento que pueda ser una tortuga marina. En el caso de serlo, evita cualquier maniobra que pueda ponerlas en peligro.
  • Recoge los restos de redes y basura que encuentres, aunque no sean tuyos. Así podrás evitar la muerte de las tortugas y otros animales.
  • En el caso de que el animal esté en peligro, llama de entrada al teléfono de emergencias de tu país. Para el caso de España, llama al 112. De todas formas, hay algunas cosas que puedes hacer mientras no llegan los veterinarios:
    • Tortuga con el caparazón roto o heridas abiertas: cubrir las heridas con un trapo húmedo de agua y yodo (no aplicarlo en ojos, orejas ni nariz).
    • Tortugas ahogadas: mantenerla durante 5 minutos con la parte ventral hacia arriba y el cuerpo inclinado (la cabeza tiene que quedar hacia abajo) y moviendo las aletas. Algunas pueden ser reanimadas de esta manera. Cuando haya expulsado el agua, girarla.
    • Tortuga con plásticos en la boca: extraer el plástico con mucho cuidado y llamar a emergencias.
    • Tortuga muerta: no manipular el animal y llamar directamente a emergencias.
    • Tortuga atrapada en un azuelo: no estirar del anzuelo y cortar el hilo dejando un mínimo de 30 cm.
  • Avisa a las administraciones competentes de la localización de posibles nidos de tortuga, con el objetivo de que puedan protegerlo. Hay algunas pistas que te ayudaran a identificarlos:
    • Rastros de que una tortuga se ha arrastrado por la arena, normalmente tienen forma de V, con el nido situado en el vértice.
    • Depresión en la arena, que indica que los huevos han eclosionado, de la cual salen lineas que forman una V en dirección al mar.
    • Observación de una tortuga realizando una puesta.
    • Restos de huevos o ejemplares recién nacidos.

REFERENCIAS

  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • Gray, J (1997). Marine biodiversity: patterns, threats and conservation needs. Biodiversity and Conservation 6, 153-175
  • Hamann, M et al. ‘Climate Change And Marine Turtles’. The Biology Of Sea Turtles. Volume III. Jeanette Wyneken, Kenneth J. Lohmann and John A. Musick. 1st ed. New York: CRC Press, 2013. 353-378. Print.
  • Harrould-Kolieb, E. & Savitz, J. (2009). Acidificación: ¿Cómo afecta el CO2 a los océanos? Oceana
  • Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Guía de buenas prácticas en las Zonas Especiales de Conservación de ámbito marino de Canarias. España. http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/201311_guia_bbpp_web_tcm7-229984.pdf
  • Oceana (2006). Las tortugas marinas en el Mediterráneo. Amenazas y soluciones para la supervivencia. 38 pp.
  • Otero, M., Garrabou, J., Vargas, M. 2013. Mediterranean Marine Protected Areas and climate change: A guide to regional monitoring and adaptation opportunities. Malaga, Spain: IUCN. 52 pages.
  • Shigenaka, G (2010). Oil and Sea Turtles. Biology, planning and response. NOAA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)
  • Velegrakis, A., Hasiotis, T., Monioudi, I., Manoutsoglou, E., Psarros, F., Andreadis, O. and Tziourrou, P., (2013). Evaluation of climate change impacts on the sea-turtle nesting beaches of the National Marine Park of Zakynthos Protected Area. Med-PAN North Project, Final report, 81 pp.

Difusió-castellà

Què està acabant amb les tortugues marines?

La setmana passada vam veure en detall com és la vida d’una tortuga marina. Et vas perdre l’article? Doncs fes clic aquí per llegir-lo! Aquesta setmana continuo parlant sobre aquests meravellosos animals, però centrant-me en els perills que estan acabant amb elles, tant naturals com humans, i quines accions podem fer nosaltres per salvar-les.

PERILLS NATURALS

Les tortugues marines es veuen amenaçades per una varietat de factors naturals i antropogènics. Entre els factors naturals s’hi inclouen la pèrdua d’ous degut a la inundació de les platges o l’erosió, la depredació en totes les fases del cicle, les temperatures extremes i algunes malalties.

Pèrdua d’ous

Les marees altes i les tempestes poden provocar la pèrdua dels ous per diferents motius: els ous queden inundats, s’erosiona o augmenta l’alçada de la platja, o bé els nius són dispersats per l’aigua. A més d’això, diversos animals poden depredar-los.

seaturtleeggs
La pèrdua d’ous es pot produir per diferents motius (Foto: PaddleAndPath).

Depredació de tortugues

Tot i que les petites tortugues surten del niu normalment de nit, el risc de ésser menjat per un depredador no és zero, doncs formen part de la dieta d’óssos rentadors, ocells, crancs, taurons i altres peixos. Els joves i adults també són consumits per alguns animals, principalment taurons i altres peixos de grans dimensions, tot i que el impacte no és tant gran com en les primeres fases. Llegeix l’article de la setmana passada per saber quantes tortugues moren de velles per cada 10.000 ous! La xifra et sorprendrà!

Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l'ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).
Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l’ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).

Hipotèrmia

Per sota els 8-10ºC les tortugues queden flotant per la superfície en un estat de letargia, però per sota dels 5-6ºC la taxa de moralitat és important.

Malalties

Les infeccions parasítiques són comunes en les tortugues. Més del 30% de les tortugues babaues de l’Atlàntic tenen trematodes que infecten el seu sistema cardiovascular. Aquestes, a la vegada, disminueixen les seves defenses i permeten que alguns bacteris (com ara Salmonella i E. coli) puguin infectar-les. Els afloraments de dinoflagel·lats també són un problema per a elles, doncs contenen toxines que els provoquen problemes de salut.

PERILLS ANTROPOGÈNICS

Són 4 els principals perills d’origen antròpic per a les tortugues marines: l’explotació comercial d’ous i tortugues per consum humà, la destrucció de les platges de posta degut a la urbanització i el turisme, la contaminació i les captures accidentals en la pesca. Aquí, en veurem alguna més.

Caça furtiva

La caça furtiva afortunadament no és extensa a tot el món, però en alguns països pot ser especialment important. Són caçades per la seva carn i cartílags o per les seves closques (per a decoració i joieria). Els ous també són objecte de furtivisme.

Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).
Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).
Venta d'ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).
Venta d’ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).

Destrucció de les platges de posta

La construcció d’infraestructures per tal de protegir els béns de la costa produeix que les femelles no puguin accedir a les platges de posta, a més de produir la seva erosió. Les regeneracions de platges per combatre l’erosió de les platges també les afecta, ja sigui perquè la nova platja colga els nius, per la mort causada pel dragatge del fons marí, pel fet de compactar excessivament la sorra o perquè es regenera amb materials diferents als originals (el que pot provocar, per exemple, una reducció en la difusió dels gasos). Les molèsties causades per l’augment del turisme també s’han de tenir en compte.

Contaminació i residus

No es massa conegut si els contaminants, com ara fertilitzants i pesticides tenen un efecte directe sobre les tortugues, però se sap que entre els indirectes hi ha la degradació dels seus hàbitats, doncs un excés de nutrients causa un augment de les algues, que poden afectar la seva salut.

Els residus sòlids flotants també són un problema per a elles. S’han trobat exemplars de tortugues amb plàstics a l’estómac, doncs moltes vegades confonen les bosses de plàstic per meduses, el que obstrueix els intestins i els provoquen la mort. Però no només els ingereixen, sinó que també molt sovint queden atrapats en objectes com les anelles de les llaunes de refrescos o xarxes, de manera que produeix una deformació en el seu creixement.

La ingesta de plàstics (Foto: Fethiyetimes).
La ingesta de plàstics obstrueix els seus intestins i els causa la mort (Foto: Fethiyetimes).

Captures accidentals en la pesca

Les tortugues es veuen afectades per les captures accidentals en la pesca.

Les xarxes de deriva, tot i estar prohibides en aigües espanyoles, es continuen utilitzant i se sap que causen la mort per asfixia a més d’un centenar de tortugues cada any per cada vaixell.

La pesca amb palangre té un impacte especialment important. En aigües espanyoles, cada any es capturen entre 15.000 i 20.000 exemplars. Tot i que es tornen, s’emporten de regal un ham enganxat, de manera que moltes acaben morint posteriorment per ferides. Aquí pots llegir una revisió sobre els mètodes per reduir les captures accidentals en la tortuga babaua en la pesca amb palangre.

La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).
La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).

La pesca d’arrossegament també té un gran impacte, però depèn del temps que estiguin sota l’aigua. La mortalitat quan el temps era inferior als 50 minuts era del 0%, mentre que si superava els 90 minuts, era del 70%. Això s’explica per la capacitat respiratòria d’aquests animals.

Canvi global

L’acidificació dels oceans degut a la contínua acumulació de diòxid de carboni pot tenir un impacte important en les poblacions de tortugues, doncs aquestes podrien veure reduïda la qualitat de les seves fonts d’aliments.

L’augment del nivell del mar degut al canvi global es creu que tindrà un efecte negatiu sobre les tortugues marines, doncs amenaça l’existència de les platges, hàbitats de màxima importància per a les tortugues, doncs és on fan les postes. El Parc Nacional de Zakynthos (Grècia) és la zona més important de posta per la tortuga babaua (Caretta caretta) al Mediterrani. Un estudi realitzat pel mateix Parc i la Universitat de l’Egeu (Grècia) ha determinat que l’augment del nivell del mar posa en perill a les poblacions d’aquesta espècie degut a la reducció de l’espai disponible per fer la posta a les platges. Segons els models, amb un augment del nivell del mar de 0,2 m, la pèrdua de platja oscil·larà entre 0,8 i 15,9 m; mentre que amb un augment de 0,5; 1,0 o 2 m, oscil·larà respectivament entre 4,9-25,2; 10,8-37,3 i 23,2-80,8 m. En les platges d’aquest Parc Nacional, d’acord amb aquests escenaris, la pèrdua de platges oscil·larà entre un 44 i 94%, tot i que quedaran totalment inundades en el cas de que es compleixi l’escenari de 2 m d’augment.

A més, l’augment de la temperatura afectaria al creixement i relació de sexes, doncs el sexe ve determinat per la temperatura d’incubació: per sota dels 29ºC predominen els mascles i per sobre les femelles, tot i que si és superior als 33ºC llavors el 100% de les tortugues seran femelles. Així doncs, el canvi global tindrà com a conseqüència l’augment del nombre de femelles.

COM LES PUC AJUDAR?

  • Evita qualsevol activitat o comportament que pugui molestar a les tortugues marines. En cas de que se sentin molestes, observaràs que intenten abandonar la zona, que fan una immersió precipitada i que fan moviments natatoris bruscs.
  • Redueix la velocitat de l’embarcació si veus qualsevol element que pugui ser una tortuga marina. En cas de ser-ho, evita qualsevol maniobra que pugui posar-les en perill.
  • Recull les restes de xarxes i brossa que trobis, encara que no siguin teus. Així pots evitar la mort de les tortugues i altres animals.
  • En el cas de que l’animal estigui en perill, truca d’entrada al telèfon d’emergències del teu país. Pel cas d’Espanya, truca al 112. De totes maneres, hi ha algunes coses que pots fer mentre no arriben els veterinaris:
    • Tortuga amb la closca trencada o ferides obertes: cobrir les ferides amb un drap moll d’aigua i iode (no aplicar-ho als ulls, orelles ni nas).
    • Tortugues afogades: mantenir-la durant 5 minuts amb la part ventral cap amunt i el cos inclinat (el cap ha de quedar més avall) i movent-li les aletes. Algunes poden ser reanimades d’aquesta manera. Quan hagi expulsat l’aigua, girar-la.
    • Tortuga amb plàstics a la boca: extreure el plàstic amb molta cura i trucar a emergències.
    • Tortuga morta: no manipular a l’animal i trucar directament a emergències.
    • Tortuga enganxada en un ham: no estirar de l’ham i tallar el fil deixant un mínim de 30 cm.
  • Avisa a les administracions competents de la localització de possibles nius de tortuga, amb l’objectiu que puguin protegir-lo. Hi ha algunes pistes que et poden ajudar a identificar-los:
    • Rastres de que una tortuga s’ha arrossegat per la sorra, normalment tenen forma de V, amb el niu situat al seu vèrtex.
    • Depressió en la sorra, que indica que els ous han eclosionat, de la qual surten línies que formen una V en direcció al mar.
    • Observació d’una tortuga realitzant una posta.
    • Restes d’ous o exemplars nounats.

REFERÈNCIES

  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • Gray, J (1997). Marine biodiversity: patterns, threats and conservation needs. Biodiversity and Conservation 6, 153-175
  • Hamann, M et al. ‘Climate Change And Marine Turtles’. The Biology Of Sea Turtles. Volume III. Jeanette Wyneken, Kenneth J. Lohmann and John A. Musick. 1st ed. New York: CRC Press, 2013. 353-378. Print.
  • Harrould-Kolieb, E. & Savitz, J. (2009). Acidificación: ¿Cómo afecta el CO2 a los océanos? Oceana
  • Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Guía de buenas prácticas en las Zonas Especiales de Conservación de ámbito marino de Canarias. España. http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/201311_guia_bbpp_web_tcm7-229984.pdf
  • Oceana (2006). Las tortugas marinas en el Mediterráneo. Amenazas y soluciones para la supervivencia. 38 pp.
  • Otero, M., Garrabou, J., Vargas, M. 2013. Mediterranean Marine Protected Areas and climate change: A guide to regional monitoring and adaptation opportunities. Malaga, Spain: IUCN. 52 pages.
  • Shigenaka, G (2010). Oil and Sea Turtles. Biology, planning and response. NOAA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)
  • Velegrakis, A., Hasiotis, T., Monioudi, I., Manoutsoglou, E., Psarros, F., Andreadis, O. and Tziourrou, P., (2013). Evaluation of climate change impacts on the sea-turtle nesting beaches of the National Marine Park of Zakynthos Protected Area. Med-PAN North Project, Final report, 81 pp.

Difusió-català

¿Cómo es la vida de una tortuga marina?

Ya hemos dedicado algunos artículos anteriores a hablar sobre las tortugas marinas. En concreto, sobre la tortuga boba (Caretta caretta). En las próximas semanas, me voy a dedicar a ampliar los contenidos sobre estos maravillosos animales marinos. En concreto, esta semana estará dedicado a explicar cómo es la vida de una tortuga marina, especialmente de la tortuga boba, y la próxima semana tratará sobre cuáles son las amenazas que ponen en peligro a estos animales y qué podemos hacer nosotros para salvarlas. 

INTRODUCCIÓN

La tortuga boba, como ya vimos en este artículo, es una de las 7 tortugas marinas del planeta. Tiene una distribución cosmopolita, siendo la más abundante del Mediterráneo, y se puede identificar por la presencia de un caparazón de entre 80 y 100 cm de longitud en forma de corazón con 5 escudos costales, de manera que el primero de éstos está en contacto con el escudo nucal (el de delante de todo del caparazón). Está en peligro de extinción según la IUCN (Unión Internacionall para la Conservación de la Naturaleza). La tortuga boba se alimenta principalmente de plancton gelatinoso como medusas durante la fase oceánica, pero prácticamente no consume de estas durante la fase nerítica, fase en la cual se alimenta principalmente de peces y calamares. Además, pueden consumir agua de mar porque tienen unas glándulas especiales de secreción de sal, situadas en la parte superior del cráneo. Como el resto de tortugas marinas, no puede esconder ni la cabeza ni las aletas dentro del caparazón.

Claus d'identificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto extreta de MarineBio).
Claves de identificación de la tortuga boba (Caretta caretta) (Foto extraída de MarineBio).

¿CÓMO ES LA VIDA DE UNA TORTUGA MARINA?

En las tortugas marinas, los ciclos reproductivos son circadianos, es decir, se producen de manera regular a lo largo del tiempo. Esta periodicidad depende de cada especie, pero en el caso de la tortuga boba suele ser bianual, es decir, se reproducen aproximadamente cada dos años (o incluso cada tres). De todos modos, este ciclo no es estricto, pues hay factores que lo pueden reducir o ampliar, como por ejemplo la disponibilidad de alimentos o las enfermedades.

La conducta gregaria de muchas especies se debe a la capacidad de reconocer a los individuos de la misma especie. Para hacerlo, en la mayoría de casos usan el olfato, aunque también pueden utilizar la vista o el sonido. Durante el cortejo, cuando la hembra acepta al macho, éste le hace mordeduras en el cuello y en las extremidades anteriores y ella se coloca para la cópula. El macho se sitúa encima y la retiene con las uñas de las extremidades anteriores (en el caso de la boba, hay dos en cada una). El apareamiento tiene lugar en el mar y se suele realizar durante las primeras horas del día. Además, una misma hembra puede ser fecundada por diferentes machos.

Aparellament de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).
Apareamiento de la tortuga boba (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).

El momento en que tiene lugar la puesta está influido por las fases lunares, las mareas, la temperatura y el viento, aunque se suele producir en verano en playas arenosas. Las hembras vuelven a poner los huevos en la misma playa donde nacieron, provenientes de las zonas de alimentación, que pueden estar a centenares o miles de kilómetros de distancia. Para orientarse y llegar a la playa donde nacieron, se cree que utilizan la memoria y se ayudan de las corrientes marinas, los cambios de temperatura, de las señales magnéticas y el sonido y olor de la playa.

Según las características de la playa, ésta será más o menos apta para la puesta de cada especie de tortuga. En el caso de la boba, ésta prefiere las playas abiertas o bahías, continentales o insulares, de poca profundidad, con una pendiente entre los 5-10º y con un oleaje tranquilo, las cuales están protegidas por la parte terrestre por arbustos y por la parte marina por barreras coralinas y rocosas. Además, esta especie, de la totalidad de la playa, suele poner los huevos al final de la primera terraza, en lugares libres de vegetación y lo suelen hacer al primer intento, es decir, no van de un punto a otro buscando el mejor lugar. Lo que es común en todas las tortugas es que la puesta tenga lugar por encima de la línea de marea máxima, pues el agua puede producir el abortamiento de los huevos.

Una vez localizado el punto, con las aletas anteriores hacen una cavidad para poner su cuerpo (llamada cama) y a continuación, con las aletas posteriores, excavan el nido y depositan los huevos en él. Durante el periodo comprendido entre la salida del agua y la excavación del nido, el animal es especialmente sensible y podría interrumpir el proceso en cualquier momento si se siento molesta. 

Las tortugas marinas no realizan una única puesta al año, sino que tiene lugar varias veces en cada ciclo de reproducción. En el caso de la boba, lo suelen hacer entre 2 y 4 veces al año, con unos 100 huevos de unos 40 gramos en cada puesta (aproximadamente la puesta pesa unos 4 kg). A pesar de ésto, debemos de tener en cuenta que el número de huevos producidos por la tortuga boba está limitado por la capacidad de almacenar los huevos de la hembra, que está relacionada con el tamaño de ésta. Se ha visto que entre puesta y puesta en un mismo ciclo no necesariamente hay apareamiento. Ésto significa que pueden guardar el esperma en su interior y aprovecharlo más tarde para fecundar más óvulos (lo que se conoce como fecundación retardada).

Tortuga en la fase de posta dels ous (Foto: Brandon Cole).
Tortuga en la fase de puesta de los huevos (Foto: Brandon Cole).

Una vez hecha la puesta, los huevos se incuban durante 50-60 días enterrados en la parte seca de la playa (en la boba). La eclosión es sincronizada y cuando salen a la superficie en pocos minutos ya están orientadas, gracias al pendiente de la playa, el sonido de las olas y la luz de la luna sobre el mar; para dirigirse hacia el mar.

Cria d'una tortuga babaua (Caretta caretta) sortint de l'ou (Foto: Rewilding Europe).
Cría de una tortuga boba (Caretta caretta) saliendo del huevo (Foto: Rewilding Europe).

Durante los primeros días de vida presentan una gran flotabilidad, de manera que hasta que no pasa un tiempo no se vuelven buceadoras. En las primeras semanas de vida, son transportadas por las corrientes marinas o giros, donde el alimento es abundante, de manera que tienen una vida pelágica. Si las tortugas son macho, lo más probable es que nunca más toquen tierra.

Cuando nacen, el caparazón es blando y, por este motivo, el número de ejemplares que sobrevivirá será sólo del 10% de los que salgan del huevo debido al gran número de depredadores, como cangrejos, tiburones y gaviotas. Durante el primer año tampoco dejan de ser vulnerable, pues sólo entre el 10 y el 30% de los animales conseguirá sobrevivir. Año tras año, la tasa de mortalidad se va reduciendo, debido al aumento considerable del tamaño y al endurecimiento del caparazón. Un estudio estima que de cada 10.000 huevos, sólo 10 llegarán a adultas y una morirá de vieja. 

Adult de tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).
Adulto de tortuga boba (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).

Las tortugas marinas son grandes migradoras, especialmente cuando están en la fase juvenil. Una vez han abandonado la playa donde han nacido, durante los próximos 10 años de su vida estarán viajando grandes distancias. Nos será hasta que sean maduras sexualmente, entorno a los 15-30 años, que sus movimientos se reducirán, aunque continúan recorriendo grandes distancias. Las migraciones se producen entre las zonas de alimentación y las zonas de aparamiento y puesta de huevos.

Después de todo ésto, el ciclo vuelve a empezar con las nuevas puestas.

REFERENCIAS

  • Cardona L, Álvarez de Quevedo I, Borrell A, Aguilar A (2012). Massive Consumption of Gelatinous Plankton by Mediterranean Apex Predators. PLoS ONE 7(3): e31329. doi:10.1371/journal.pone.0031329
  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • CRAM: Caretta caretta
  • Dodd, C. Kenneth, Jr. 1988. Synopsis of the biological data on the Loggerhead Sea Turtle Caretta caretta (Linnaeus 1758). U.S. Fish Wildl. Serv., Biol. Rep. 88(14). 110 pp.
  • IUCN: Caretta caretta 
  • Márquez, R (1996). Las tortugas marinas y nuestro tiempo. México: IEPSA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)

Difusió-castellà

Com és la vida d’una tortuga marina?

Ja hem dedicat alguns articles anteriors a parlar sobre les tortugues marines. En concret, sobre la tortuga babaua (Caretta caretta). En les properes setmanes, em dedicaré a ampliar els continguts sobre aquests meravellosos animals marins. En concret, aquesta setmana estarà dedicat a explicar com és la vida d’una tortuga marina, especialment de la tortuga babaua, i la propera setmana tractarà sobre quines són les amenaces que posen en perill aquests animals i què hi podem fer nosaltres per salvar-les.

INTRODUCCIÓ

La tortuga babaua, tal com vam veure en aquest article, és una de les 7 tortugues marines del planeta. Té una distribució cosmopolita, essent la més abundant del Mediterrani, i es pot identificar per la presència d’una closca de entre 80 i 100 cm de longitud en forma de cor amb 5 escuts costals, de manera que el primer d’aquests està en contacte amb l’escut nucal (el de davant de tot de la closca). Està en perill d’extinció segons la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa). La tortuga babaua s’alimenta principalment de plàncton gelatinós com meduses durant la fase oceànica, però pràcticament no en consumeix durant la fase nerítica, fase en la qual s’alimenten principalment de peix i calamars. A més, poden consumir aigua de mar perquè tenen unes glàndules especials de secreció de sal, situades a la part superior del crani. Com la resta de tortugues marines, no pot amagar ni el cap ni les aletes dins la closca.

Claus d'identificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto extreta de MarineBio).
Claus d’identificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto extreta de MarineBio).

COM ÉS LA VIDA D’UNA TORTUGA MARINA?

En les tortugues marines, els cicles reproductius són circadians, és a dir, es produeixen de manera regular al llarg del temps. Aquesta periodicitat depèn de cada espècie, però en el cas de la tortuga babaua sol ser bianual, és a dir, es reprodueixen aproximadament cada dos anys (o fins i tot cada tres). Tot i així, aquest cicle no és estricte, doncs hi ha factors que el poden reduir o ampliar, com ara la disponibilitat d’aliments o les malalties.

La conducta gregària en moltes espècies es deu a la capacitat de reconèixer els individus de la mateixa espècie. Per a fer-ho, en la majoria de casos utilitzen l’olfacte, tot i que també poden utilitzar la vista o el so. Durant el festeig, quan la femella accepta al mascle, aquest li fa mossegades al coll i a les extremitats anteriors i ella es col·loca per a la còpula. El mascle es situa sobre seu i la reté amb les ungles de les extremitats anteriors (en el cas de la babaua, n’hi ha dues en cada una). L’aparellament té lloc al mar i es sol realitzar normalment durant les primeres hores del dia. A més, una mateixa femella pot ser fecundada per diferents mascles.

Aparellament de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).
Aparellament de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).

El moment en que té lloc la posta està influït per les fases lunars, les marees, la temperatura i el vent, tot i que es sol produir a l’estiu en platges sorrenques. Les femelles tornen a pondre els ous a la mateix platja on van néixer, provinents de les zones d’alimentació, que poden estar a centenars o milers de quilòmetres de distància. Per orientar-se i arribar a la platja on van néixer, es creu que utilitzen la memòria i s’ajuden de les corrents marines, els canvis de temperatura, dels senyals magnètics i el so i olor de la platja.

Segons les característiques de la platja, aquesta serà més o menys apta per a la posta de cada espècie de tortuga. En el cas de la tortuga babaua, aquestes prefereixen les platges obertes o badies, continentals o insulars, de poca profunditat, amb una pendent entre els 5-10º i amb un onatge tranquil, les quals estan protegides per la part terrestre per arbusts i per la part marina per barreres coral·lines o rocoses. A més, aquesta espècie, de la totalitat de la platja, sol pondre els ous al final de la primera terrassa, en llocs lliures de vegetació i ho solen fer al primer intent, és a dir, no van d’un punt a un altre buscant el millor lloc. El que és comú en totes les tortugues és que la posta té lloc per sobre de la línia de marea màxima, doncs l’aigua pot produir l’avortament dels ous.

Un cop localitzat el lloc, amb les aletes anteriors fan una cavitat per encabir-hi el seu cos (anomenada llit) i a continuació, amb les aletes posteriors, excaven el niu i hi dipositen els ous. Durant el període comprès entre la sortida de l’aigua i l’excavació del niu, l’animal és especialment sensible i podria interrompre el procés en qualsevol moment si se sent molestada.

Les tortugues marines no realitzen una sola posta a l’any, sinó que té lloc vàries vegades en cada cicle de reproducció. En el cas de la babaua, ho solen fer entre 2 i 4 vegades a l’any, amb uns 100 ous d’uns 40 grams a cada posta (aproximadament la posta pesa uns 4 kg). Tot i així, hem de tenir present que el número d’ous produïts per la tortuga babaua està limitat per la capacitat d’emmagatzematge d’ous de la femella, que està relacionada amb la mida d’aquesta. S’ha vist que entre posta i posta en un mateix cicle no necessàriament hi ha aparellament. Això significa que poden emmagatzemar l’esperma al seu interior i aprofitar-lo més tard per a fecundar més òvuls (el que es coneix com a fecundació retardada).

Tortuga en la fase de posta dels ous (Foto: Brandon Cole).
Tortuga en la fase de posta dels ous (Foto: Brandon Cole).

Un cop realitzada la posta, els ous s’incuben durant 50-60 dies enterrats a la part seca de la platja (en la babaua). L’eclosió és sincronitzada i quan surten a la superfície en pocs minuts ja estan orientades, gràcies al pendent de la platja, el soroll de les onades i a la llum de la lluna sobre el mar; per dirigir-se cap al mar.

Cria d'una tortuga babaua (Caretta caretta) sortint de l'ou (Foto: Rewilding Europe).
Cria d’una tortuga babaua (Caretta caretta) sortint de l’ou (Foto: Rewilding Europe).

Durant els primers dies de vida presenten una gran flotabilitat, de manera que fins que no transcorre un temps no es tornen bussejadores. En les primeres setmanes de vida, són transportades per les corrents marines o girs, on l’aliment és abundant, de manera que tenen una vida pelàgica. Si les tortugues són mascles, el més probable és que mai més toquin terra.

Quan neixen, la closca és tova i, per aquest motiu, el nombre d’exemplars que sobreviurà serà només del 10% dels que surtin de l’ou degut al gran nombre de depredadors, com ara crancs, taurons i gavines. Durant el primer any tampoc deixen de ser vulnerables, doncs només entre el 10 i el 30% dels animals aconseguirà sobreviure. Any rere any, la taxa de mortalitat es va reduint, degut a l’augment considerable de la mida i a l’enduriment de la closca. Un estudi estima que de cada 10.000 ous, només 10 arribaran a adultes i una morirà de vella.

Adult de tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).
Adult de tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).

Les tortugues marines són grans migradores, especialment quan estan en la fase juvenil. Un cop han abandonat la platja on han nascut, durant els propers 10 anys de la seva vida estaran viatjant grans distàncies. No serà fins que siguin madures sexualment, entorn als 15-30 anys, que els seus moviments es reduiran, tot i que continuen recorrent grans distàncies. Les migracions es produeixen entre les zones d’alimentació i les zones d’aparellament i posta d’ous.

Després de tot això, el cicle torna a començar amb les noves postes.

REFERÈNCIES

  • Cardona L, A´ lvarez de Quevedo I, Borrell A, Aguilar A (2012) Massive Consumption of Gelatinous Plankton by Mediterranean Apex Predators. PLoS ONE 7(3): e31329. doi:10.1371/journal.pone.0031329
  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • CRAM: Caretta caretta
  • Dodd, C. Kenneth, Jr. 1988. Synopsis of the biological data on the Loggerhead Sea Turtle Caretta caretta (Linnaeus 1758). U.S. Fish Wildl. Serv., Biol. Rep. 88(14). 110 pp.
  • IUCN: Caretta caretta 
  • Márquez, R (1996). Las tortugas marinas y nuestro tiempo. México: IEPSA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)

Difusió-català

Efectos de las prospecciones sísmicas en la biodiversidad marina

En anteriores entradas hablamos de lo qué eran las prospecciones sísmicas y cómo se realizaban. Con motivo del arranque de las prospecciones sísmicas en Canarias este martes 18 de noviembre en una zona de especial interés para los cetáceos, junto a los múltiples proyectos concedidos y pendientes de aprobar, me veo obligado a hablar de los impactos que acarrea esta actividad. 

INTRODUCCIÓN

Los aparatos más usuales para llevar a cabo las campañas de exploración de hidrocarburos suelen generar niveles de intensidad sonora de 215 – 250 decibelios (dB), con unas frecuencias de entre 10 y 300 hercios (Hz). Por lo tanto, la alta intensidad de los sonidos producidos supone efectos potenciales a nivel físico, fisiológico y de comportamiento.

IMPACTO EN PECES

Los peces tienen la capacidad de oír gracias al oído interno y al sistema de línea lateral (órgano sensorial para detectar movimiento y vibración), de manera que usan las ondas sonoras para marcar su posición en su ambiente y coordinar el movimiento con otros peces. Los peces osteíctios (peces óseos, aquellos que tienen un esqueleto interno constituido principalmente por piezas calcificadas, y muy pocas de cartílago) son especialmente vulnerables debido a la presencia de la vejiga natatoria, un espacio lleno de gas que les ayuda a mantener la flotación neutra.

Los efectos van desde daños físicos severos en la vejiga natatoria y órganos internos (como el oído, causando pérdida auditiva temporal o permanente) o la muerte a poca distancia, a comportamientos de evitación de la zona, posiblemente incluso a varios kilómetros. 

istock_000010547689_medium

Diversos estudios señalan que las emisiones acústicas de las prospecciones sísmicas presentan un gran impacto sobre las pesquerías debido al cambio de comportamiento de los peces, lo que supone una mayor dificultad para capturarlos. En las pesquerías del Mar del Norte, se observó una reducción de un 36% para especies demersales (peces que viven cerca del fondo marino), un 54% para las pelágicas (viven en la columna de agua) y un 13% para pequeños pelágicos después de un período de prospecciones sísmicas. Se ha observado también que la reducción es más importante para peces de talla grande (más de 60 cm) que para los de talla pequeña (menos de 60 cm).

IMPACTO EN LOS CETÁCEOS

Se puede considerar a los cetáceos como animales sonoros debido a la gran importancia que éste tiene en ellos para la comunicación (funciones sociales, de localización de presas, navegación y reproductivas). Los dos subórdenes actuales de cetáceos utilizan distintos rangos:

  • Misticetos (cetáceos con barbas): utilizan frecuencias bajas (menos de 300 Hz), las cuales coinciden con los rangos utilizados en las prospecciones.
  • Odontocetos (cetáceos con dientes): utilizan frecuencias medias y altas, incluso ultrasonidos, las cuales coinciden con las frecuencias medias de las prospecciones.

De todas formas, aunque sean más sensibles a unas determinadas frecuencias, esto no evita que otras frecuencias puedan producir daños físicos en órganos auditivos y otros tejidos. La comunidad científica determinó una zona de seguridad de 160 – 180 dB (1 µPa) para los cetáceos. Es decir, por encima de este valor los animales sufren lesiones a nivel fisiológico de forma irreversible.

El impacto de las actividades sísmicas se produce a diferentes niveles: provoca daños físicos y perceptivos, tienen efecto en el comportamiento, efectos crónicos e indirectos. Aquí están más detallados:

Daños cetaceos

Todo esto puede causar la muerte de los cetáceos. De hecho, después de estudios de este tipo, suelen aparecer varados animales muertos en las playas.

IMPACTO EN LOS PINNÍPEDOS

Los otáridos (leones marinos y osos marinos), las morsas y las focas utilizan vocalizaciones de baja frecuencia (como en las prospecciones) para marcar su territorio, comunicarse, aparearse, reproducirse y proteger a sus crías.

Las prospecciones suponen cambios en su comportamiento (reacción de miedo, dejar de alimentarse o alejarse de la zona) y disminución temporal de la capacidad auditiva. A pesar de esto, son pocos los estudios y sería necesario ampliar el conocimiento en este campo.

IMPACTO EN LAS TORTUGAS MARINAS

Las tortugas marinas utilizan y reciben sonidos de baja frecuencia (70 – 750 Hz) para evitar los depredadores y puede que para detectar y regresar a las playas para depositar los huevos.

Las tortugas marinas también sufren los efectos de las prospecciones sísmicas, aunque son necesarios más estudios. En concreto, sus rutas migratorias pueden verse afectadas; pueden llegar a causar daños en los tejidos de los órganos internos, el cráneo y el caparazón; la pérdida temporal de la audición y se observan cambios de comportamiento (aumento de la actividad natatoria, alejamiento de la zona y agitación física). 

IMPACTO EN LOS INVERTEBRADOS

Es poco conocido el efecto que tienen sobre los invertebrados, pero se han registrado daños en cefalópodos (pulpos, calamares, sepias y otros). La necropsia de calamares gigantes aparecidos varados después de realizar prospecciones revelaron lesiones en tejidos internos (manto y órganos internos). Se ha demostrado también que provocan cambios de comportamiento en calamares y sepias: soltar su tinta, cambiar la velocidad de natación y buscar zonas con menos ruido.

calamar_2003_colunga

FUENTES DE CONSULTA

Para elaborar esta entrada se han consultado las siguientes fuentes, donde puedes encontrar más información:

  • Aguilar N y Brito A (2002). Cetáceos, pesca y prospecciones petrolíferas en las Islas Canarias. Facultad de Biología de la Universidad de La Laguna.
  • Ecologistas en acción (2014). Prospecciones. Impactos en el medio marino de los sondeos y exploraciones de la industria de hidrocarburos. Madrid. Este informe se puede descargar en http://ecologistasenaccion.org/article1058.html
  • Hickman et al. (2006). Principios integrales de Zoología. 13ª edición. Madrid: Mc Graw Hill
  • Instituto sindical de trabajo, ambiente y salud (2012). Informe sobre los principales impactos de las prospecciones petrolíferas en el mar.

Efectes de les prospeccions sísmiques sobre la biodiversitat marina

En anteriors entrades varem parlar del que eren les prospeccions sísmiques i com es duen a terme. En motiu de l’inici de les prospeccions sísmiques a Canàries aquest dimarts 18 de novembre en una zona d’especial interès pels cetacis, junt a las múltiples projectes aprovats i pendents, em veig obligat a parlar dels impactes que suposa aquesta activitat. 

INTRODUCCIÓ

Els aparells més usuals per dur a terme les campanyes d’exploració d’hidrocarburs solen generar nivells d’intensitat sonora de 215 – 250 decibels (dB), amb unes freqüències de entre 10 i 300 hertzs (Hz). Per tant, l’alta intensitat dels sons produïts suposa efectes potencials a nivell físic, fisiològic i de comportament.

IMPACTE EN PEIXOS

Els peixos tenen la capacitat de sentir gràcies a l’orella interna i al sistema de la línia lateral (òrgan sensorial per detectar moviment i vibració), de manera que utilitzen les ones sonores per marcar la seva posició en el seu ambient i coordinar el moviment amb altres peixos. Els peixos osteïctis (peixos ossis, aquells que tenen un esquelet intern constituït principalment per peces calcificades, i molt poques de cartílag) són especialment vulnerables degut a la presència de la bufeta natatòria, un espai ple de gas que els ajuda a mantenir la flotació neutra.

Els efectes van des de danys físics severs a la bufeta natatòria i òrgans interns (com ara l’orella, causant la pèrdua auditiva temporal o permanent) o la mort a poca distància, a comportaments d’evitació de la zona, possiblement inclòs a varis quilòmetres. 

istock_000010547689_medium

Diversos estudis senyalen que les emissions acústiques de les prospeccions sísmiques presenten un gran impacte sobre les pesqueries degut al canvi de comportament dels peixos, el que suposa una dificultat més gran per a capturar-los. En les pesqueries del Mar del Nord, es va observar una reducció en un 36% per a espècies demersals (peixos que viuen prop del fons marí), un 54% per les pelàgiques (viuen en la columna d’aigua) i un 13% per a petits pelàgics després d’un període de prospeccions sísmiques. S’ha observat també que la reducció és més gran en peixos de talla gran (més de 60 cm) que pels de talla petita (menys de 60 cm).

IMPACTE EN ELS CETACIS

Es poden considerar als cetacis com animals sonors degut a la gran importància que aquest té en ells per a la comunicació (funcions socials, de localització de preses, navegació i reproductives). Els dos subordres actuals de cetacis utilitzen diferents rangs:

  • Misticets (cetacis amb barbes): utilitzen freqüències baixes (menys de 300 Hz), les quals coincideixen amb els rangs utilitzats en las prospeccions.
  • Odontocets (cetacis amb dents): utilitzen freqüències mitjanes i altes, fins i tot ultrasons, els quals coincideixen amb les freqüències mitjanes de les prospeccions.

De tota manera, tot i que siguin més sensibles a unes determinades freqüències, això no evita que altres freqüències puguin produir danys físics en òrgans auditius i altres teixits. La comunitat científica va determinar una zona de seguretat de 160 – 180 dB (1 µPa) pels cetacis. És a dir, per sobre d’aquest valor els animals pateixen lesions a nivell fisiològic de forma irreversible. 

L’impacte de les activitats sísmiques es produeix a diferents nivells: provoca danys físics i perceptius, tenen efecte en el comportament, efectes crònics i indirectes. Aquí estan més detallats:

Danys

Tot això pot causar la mort dels cetacis. De fet,  després d’estudis d’aquest tipus, solen aparèixer varats animals morts a les platges.

IMPACTE EN ELS PINNÍPEDES

Els otàrids (lleons marins i ossos marins), les morses i les foques utilitzen vocalitzacions de baixa freqüència (com en les prospeccions) per marcar el seu territori, comunicar-se, aparellar-se, reproduir-se i protegir a les cries.

Les prospeccions suposen canvis en el seu comportament (reacció de por, deixar d’alimentar-se o allunyar-se de la zona) i disminució temporal de la capacitat auditiva. Malgrat això, són pocs els estudis i seria necessari ampliar el coneixement den aquest camp.

IMPACTE EN LES TORTUGUES MARINES

Les tortugues marines utilitzen i reben sons de baixa freqüència (70 – 750 Hz) per evitar els depredadors i pot ser que per detectar i tornar a les platges per pondre-hi els ous.

Les tortugues marines també pateixen els efectes de les prospeccions sísmiques, tot i que són necessaris més estudis. En concret, les seves rutes migratòries poden veure’s afectades; poden arribar a causar danys en els teixits dels òrgans interns, el crani i la closca; la pèrdua temporal de l’audició i s’observen canvis de comportament (augment de l’activitat natatòria, allunyament de la zona i agitació física). 

IMPACTE EN ELS INVERTEBRATS

És poc conegut l’efecte que tenen sobre els invertebrats, però s’han enregistrat danys en cefalòpodes (pops, calamars, sèpies i altres). La necròpsia de calamars gegants apareguts varats després de realitzar prospeccions sísmiques varen revelar lesions en teixits interns (mantell i òrgans interns). S’ha demostrat també que provoquen canvis de comportament en calamars i sèpies: tirar la seva tinta, canviar la velocitat de natació i buscar zones amb menys soroll.

calamar_2003_colunga

FONTS DE CONSULTA

Per a elaborar aquesta entrada s’han consultat les següents fonts, on hi pots trobar més informació:

  • Aguilar N i Brito A (2002). Cetáceos, pesca y prospecciones petrolíferas en las Islas Canarias. Facultad de Biología de la Universidad de La Laguna.
  • Ecologistas en acción (2014). Prospecciones. Impactos en el medio marino de los sondeos y exploraciones de la industria de hidrocarburos. Madrid. Aquest informe es pot descarregar a http://ecologistasenaccion.org/article1058.html
  • Hickman et al. (2006). Principios integrales de Zoología. 13ª edición. Madrid: Mc Graw Hill
  • Instituto sindical de trabajo, ambiente y salud (2012). Informe sobre los principales impactos de las prospecciones petrolíferas en el mar.

La tortuga boba (Caretta caretta)

La prensa catalana se ha hecho eco hoy de la localización de una puesta de tortuga boba en una playa de Tarragona (Cataluña). Es por este motivo que esta entrada está dedicada a dar algunos detalles sobre las tortugas marinas y de esta especie concreta.

Hay más de 200 especies de tortugas en el mundo, pero de éstas sólo 7 son marinas y forman un grupo monofiletico, es decir, forman un grupo que incluyen a todos los descendientes de un ancestro común. Estas 7 especies de tortugas marinas son: tortuga laúd (Dermochelys coriacea), la tortuga verde (Chelonia mydas), la tortuga carey (Eretmochelys imbricata), la tortuga boba(Caretta caretta), la tortuga kempi (Lepidochelis kempii), la tortuga olivácea (Lepidochelis olivacea) y la tortuga plana de Austrália (Natator depressus).La tortuga boba(Caretta caretta) es una especie presente en todos los mares y océanos del planeta, encontrándose tanto en mar abierto como en aguas poco profundas. Se puede diferenciar del resto por la presencia de una concha en forma de corazón con 5 escudos costales, de coloración entre marrón y roja, con la parte ventral (plastrón) de color amarillo, y con dos uñas por aleta.
carettaConviene no confundirla con la tortuga verde, la cual presenta sólo 4 escudos costales, aunque esta segunda habita en mares tropicales. Como el resto de tortugas marinas, no pueden introducir ni la cabeza ni las aletas en la concha. La figura siguiente permite la diferenciación de estas dos especies.
tortugues

Está en peligro debido a la interacción con la pesca de palangre y de arrastre, aunque con el tiempo se han aplicado medidas para paliar los efectos.

Las tortugas hembras son las únicas que salen a la playa y lo hacen para poner los huevos. Se trata de una especie notablemente filopátrica, es decir, las hembras tienden a reproducirse en aquellas playas donde han nacido, aunque no pasa en todos los casos. Cuando una hembra tiene que poner los huevos, sale de noche y excava un nido con las patas traseras de 50 cm de profundidad y pone entorno a 100 huevos. Pasados los 60 días, salen los nuevos individuos y miden entre 5 y 6 cm. Generalmente, eclosionan el 80% de los huevos, aunque es variable. Al no nacer todas las tortugas de golpe, hasta que no han eclosionado la mayoría, se esperan para salir a la superficie y lo hacen dirigiéndose hacia donde disminuye la temperatura (es decir, hacia arriba). Al salir a la superficie se dirigen haca el mar utilizando la luz de la luna. Es por este motivo que, como utilizan la luz, muchas veces se encuentran tortugas dirigiéndose hacia los paseos marítimos ya que la luz es más fuerte que el reflejo de la luna en el agua.

Esta entrada se ha elaborado consultando las siguientes fuentes:

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La tortuga babaua (Caretta caretta)

La premsa catalana s’ha fet ressò avui de la localització d’una posta de tortuga babaua en una platja de Tarragona (Catalunya). És per això que aquesta entrada està dedicada a donar alguns detalls sobre les tortugues marines i d’aquesta espècie en concret, per tal que puguis adquirir alguns coneixements bàsics.

 

Hi ha més de 200 espècies de tortugues al món, però d’aquestes només 7 són marines i formen un grup monofilètic, és a dir, formen un grup que inclouen tots els descendents d’un ancestre comú. Aquestes 7 espècies de tortugues marines són: la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), la tortuga verda (Chelonia mydas), la tortuga carey (Eretmochelys imbricata), la tortuga babaua (Caretta caretta), la tortuga kempi (Lepidochelis kempii), la tortuga llora (Lepidochelis olivacea) i la tortuga plana d’Austràlia (Natator depressus).

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie present en tots els mars i oceans càlids del planeta, trobant-se tant a mar obert com en aigües poc profundes. Es pot diferenciar de la resta per la presència d’una closca en forma de cor amb 5 escuts costals, de coloració entre marró i vermella, amb la part ventral (plastró) de color groc, i amb dues ungles per aleta.

caretta

Convé no confondre-la per la tortuga verda, la qual presenta només 4 escuts costals, malgrat aquesta segona habita en mars tropicals. Com la resta de tortugues marines, no poden introduir ni les aletes ni el cap dins la closca. La figura següent permet la diferenciació d’aquestes dues espècies.

tortugues

Està en perill degut a la interacció amb la pesca de palangre i d’arrossegament, tot i que amb el temps s’han anat aplicant diverses mesures per pal·liar-ne els efectes.

Les tortugues femelles són les úniques que surten a la platja i ho fan per pondre els ous. Es tracta d’una espècie notablement fil·lopàtrica, és a dir, les femelles tendeixen a reproduir-se en aquelles platges on han nascut, tot i que no passa en tots els casos. Quan una femella ha de pondre els ous, surt de nit i excava un niu amb les potes del darrere de 50 cm de profunditat i pon entorn a 100 ous. Passat els 60 dies, surten els nous individus i mesuren entre 5 i 6 cm. Generalment, eclosionen el 80% dels ous, tot i que és variable. Com que no neixen totes les tortugues de cop, fins que no han eclosionat la majoria, s’esperen per sortir a la superfície i ho fan dirigint-se cap on disminueix la temperatura (és a dir, cap amunt). Al sortir a la superfície es dirigeixen cap al mar utilitzant la llum de la lluna. És per aquest motiu que, com que utilitzen la llum, moltes vegades es troben tortugues dirigint-se cap als passejos marítims ja que la llum és més forta que el reflex de la lluna en l’aigua.

Aquesta entrada ha estat elaborada consultant les següents referències:

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.