Arxiu d'etiquetes: trichoplax

4 marine animals that maybe you don’t know

There are many groups of marine animals, like cnidarians, ctenophores, echinoderms or amphioxus, that are well-known, mainly because they are taught in school or because divers can enjoy their presence for its macro size. In this post, I am talking about 4 groups of marine animals that probably, unless you are a biologist or similar, you don’t know. 

1. PLACOZOA

Placozoa is a group of marine animals that were discovered in 1883 in an aquarium of Austria. This group has been considered for a long time a phyllum with just one species, Trichoplax adherens, but a research from 2010 found 7 new possible species, with different geographical distributions.

The species is a flat (thickness between 0.01 to 0.015 mm) and small (3 mm) animal, without neither a particular shape nor symmetry. Its body present just 4 types of cells, but doesn’t include neither nervous, sensory or muscular cells. Trichoplax lives in the bottom of tropical and subtropical seas. To feed, it can withdraw its body surrounding the feeding particles in order to constitute a cavity, in which digestive enzymes (external digestion) are poured and then the digested particles penetrate into the body. Placozoa can reproduce both sexually by fission, fragmentantion or budding and sexually.

Placozou Trichoplax adherens (Foto: Taringa).
Placozoa Trichoplax adherens (Picture: Taringa).

2. GNATHOSTOMULIDA

Gnathostomulida is a group of 100 species of small size (between 0.5 and 1 mm), with a worm-like shape and that lives in the sand of the bottom of the oceans poor in oxygen. Some curiosities are the absence of anus or it is temporary, the epithelium has just one layer of cells, normally have one penis, two testis and one ovary (hermaphrodite animals) and they produce one egg per lay. Despite its simplicity, Gnathostomulida has a nervous system with sensory cells, musculature and protonephridia to excrete liquids, but circulation and breathing take place for diffusion through the epithelium. They feed on bacteria and fungi.

Gnatostomúlid Problognathia minima (Foto: Xtec).
Gnathostomulida Problognathia minima (Picture: Xtec).

3. KINORHYNCHA

Kinorhyncha is a group of 150 species with a size less than 1 mm. The body is covered by 13 plates of chitin (like insects and other arthropods), which are articulated between them. They can eat thanks to the presence of a trunk with spines, which is also involved in its movement. They present all the anatomical systems, but circulation and breathing is for diffusion. Their body is full of sensory cells: pigment pits to detect light and mechanoreceptor spines. Sexes are separated. They feed on detritus and diatoms. They live in the intersticial water of the sea bottom.

Quinorrinc (Foto: O Cays Doze)
Kinorhyncha (Picture: O Cays Doze)

4. CYCLIOPHORA

Until recently, Cycliophora was considered to include just one species: Symbion pandora. This animal lives on the mouth pieces of Norway lobster (Nephrops narvegicus). Males are tiny, so tiny that are sperm sacks, and live joined to females. Females have digestive system, a cilium crown and an adhesive disc in the base to join in the oral pieces. Reproduction is both asexual, forming a larvae known as pandora, and sexual, with a larvae known as chordoid, which always gives females. Other species are Symbion americanus, which lives on the American lobster (Homarus americanus); but it could be more species (still not described and named), that would live on other crustaceans.

Cicliòfor Symbion pandora (Foto: )
Cicliòfor Symbion pandora (Foto: Peter Funch, University of Copenhagen)

REFERENCES

  • Nots of the subject Invertebrates from the Degree in Biology (University of Barcelona).
  • Brusca RC & Brusca GJ (2005). Invertebrados. Ed. McGraw Hill (2 ed).
  • Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. Ed. McGraw Hill (13 ed).

4 animales marinos que a lo mejor no conoces

Hay muchos grupos de animales marinos, como los cnidarios, los ctenóforos, los equinodermos o los anfioxos, que son muy conocidos, principalmente porque se enseñan en las escuelas o porqué los buceadores pueden disfrutar de ellos debido  su tamaño macroscópico. En este artículo se hablará sobre 4 grupos de animales marinos que seguramente, a no ser que seas biólogo/a o hayas estudiado algo parecido, no conoces. 

1. PLACOZOOS

Los placozoos son un grupo de animales marinos descubiertos en 1883 en un acuario de Austria. Se trata de animales planos (grosor entre 0,01 y 0,015 mm) y de tamaño pequeño (unos 3 mm de largo), los cuales no tienen ninguna morfología concreta ni simetría. Su cuerpo está constituido por 4 tipos de células diferentes, pero no tienen células nerviosas, sensoriales ni musculares. Viven en el fondo marino de las zonas tropicales y subtropicales. Para alimentarse, repliegan el cuerpo entorno a las partículas alimentarias para formar una especie de cavidad, en la cual abocan las enzimas digestivas (digestión externa) y posteriormente incorporan las sustancias digeridas en el interior del cuerpo. Se reproducen de forma asexual mediante fisión, fragmentación o generación de gemas; o bien de forma sexual. Este grupo se ha considerado durante mucho tiempo que contenía una única especie, Trichoplax adherens, pero un estudio del 2010 encontró hasta 7 posibles especies crípticas diferentes (aún no han sido descritas ni tienen nombre), con diferentes distribuciones geográficas.

Placozou Trichoplax adherens (Foto: Taringa).
Placozoo Trichoplax adherens (Foto: Taringa).

2. GNATOSTOMÚLIDOS

Los gnatostomúlidos son un grupo de 100 organismos de pequeñas dimensiones (entre 0,5 y 1 mm), los cuales tienen forma de gusano y que viven entre los granos de arena de los fondos marinos pobres en oxígeno (anóxicos). Algunas curiosidades de estos animales son que no tienen ano o es temporal, el epitelio tiene sólo una capa de células, normalmente tienen pene, dos testículos y un ovario (organismos hermafroditas) y hacen puestas de un único huevo. A pesar de la simplicidad del cuerpo, tienen sistema nervioso con sedas sensoriales, musculatura y protonefridios para la excreción, aunque la circulación y la respiración la hacen por difusión a través del epitelio. Se alimentan de bacterias y hongos.

Gnatostomúlid Problognathia minima (Foto: Xtec).
Gnatostomúlido Problognathia minima (Foto: Xtec).

3. QUINORRINCOS

Los quinorrincos son un grupo de 150 especies inferiores a 1 mm. Tienen el cuerpo recubierto por 13 placas de quitina (como los insectos y otros artrópodos), las cuales están articuladas entre ellas. Se alimentan gracias a la presencia de una trompa con muchas espinas, la cual también interviene en su desplazamiento. Presentan todos los sistemas anatómicos, excepto la circulación y la respiración que es también por difusión. Tienen una gran cantidad de elementos sensoriales: ocelos para detectar la luz y espinas mecanoreceptoras. Tienen sexos separados. Se alimentan de detrito y diatomeas. Viven entre los granos de arena del fondo marino.

Quinorrinc (Foto: O Cays Doze)
Quinorrinco (Foto: O Cays Doze)

4. CICLIÓFOROS

Hasta hace poco, se creía que los ciclióforos incluían una única especie: Symbion pandora. Se trata de animales que viven sobre las placas bucales de las cigalas (Nephrops narvegicus). El macho tiene un tamaño diminuto, tan diminuto que se ha convertido en una bolsa de espermatozoides, y vive pegado a la hembra. Las hembras tienen sistema digestivo, una corona de cilios y un disco adhesivo en la base para pegarse a las cigalas. Se reproducen tanto de forma asexual, formando una larva conocida como pandora, como de forma sexual, a través de una larva conocida como cordoide, la cual siempre da hembras. Otras especies son Symbion americanus, que vive sobre el bogavante americano (Homarus americanus); y podría haber más especies aún no descritas y sin nombre, que vivirían sobre otros crustáceos.

Cicliòfor Symbion pandora (Foto: )
Cicliòfor Symbion pandora (Foto: Peter Funch, University of Copenhagen)

REFERENCIAS

  • Apuntes de la asignatura Invertebrados de la Licenciatura en Biología (Universidad de Barcelona).
  • Brusca RC & Brusca GJ (2005). Invertebrados. Ed. McGraw Hill (2 ed).
  • Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. Ed. McGraw Hill (13 ed).

4 animals marins que potser no coneixes

Hi ha molts grups d’animals marins, com ara els cnidaris, els ctenòfors, els equinoderms i els amfioxos, que són àmpliament coneguts, principalment perquè s’ensenyen a les escoles o perquè els bussejadors en poden gaudir degut a la seva vida macroscòpica. En aquest article es parlarà sobre 4 grups d’animals marins que segurament, a no ser que siguis biòleg/a o hagis estudiat quelcom semblant, no coneixes. 

1. PLACOZOUS

Els placozous són un grup d’animals marins descoberts al 1883 en un aquàrium d’Àustria. Es tracta d’animals plans (gruix entre 0,01 i 0,015 mm) i de mida petita (uns 3 mm de llarg), els quals no tenen cap morfologia concreta ni simetria. El seu cos està constituït per només 4 tipus de cèl·lules diferents, però els manquen les cèl·lules nervioses, sensorials i musculars. Viuen al fons marí de les zones tropicals i subtropicals. Per alimentar-se, repleguen el cos entorn a les partícules alimentàries per formar una mena de cavitat, en la qual hi aboquen els enzims digestius (digestió externa) i posteriorment incorporen les substàncies digerides a l’interior del cos. Es reprodueixen de forma asexual mitjançant fissió, fragmentació o generació de gemmes; o bé de forma sexual. Aquest grup s’ha considerat durant molt temps que contenia una única espècie, Trichoplax adherens, però un estudi del 2010 va trobar fins a 7 possibles espècies críptiques diferents (encara no descrites ni amb nom), amb diferents distribucions geogràfiques

Placozou Trichoplax adherens (Foto: Taringa).
Placozou Trichoplax adherens (Foto: Taringa).

2. GNATOSTOMÚLIDS

Els gnatostomúlids són un grup de 100 organismes de petites dimensions (entre 0,5 i 1 mm), els quals tenen forma de cuc i que viuen entre els grans de sorra dels fons marins pobres en oxigen (anòxics). Algunes curiositats d’aquests animals són que no tenen anus o bé és temporal, l’epiteli només té una capa de cèl·lules, normalment tenen penis, dos testicles i un ovari (organismes hermafrodites) i fan postes d’un únic ou. Tot i la simplicitat del cos, tenen sistema nerviós amb sedes sensorials, musculatura i protonefridis per a l’excreció, tot i que la circulació i la respiració la fan per difusió a través de l’epiteli. S’alimenten de bacteris i fongs.

Gnatostomúlid Problognathia minima (Foto: Xtec).
Gnatostomúlid Problognathia minima (Foto: Xtec).

3. QUINORRINCS

Els quinorrincs són un grup de 150 espècies inferiors a 1 mm. Tenen el cos recobert per 13 plaques de quitina (com els insectes i altres artròpodes), les quals estan articulades entre elles. S’alimenten gràcies a la presència d’una trompa amb moltes espines, la qual també intervé en el seu desplaçament. Presenten tots els sistemes anatòmics, excepte la circulació i la respiració que és també per difusió. Tenen una gran quantitat d’elements sensorials: ocels per detectar la llum i espines mecanoreceptores. Tenen sexes separats. S’alimenten de detritus i diatomees. Viuen entre els grans de sorra del fons marí.

Quinorrinc (Foto: O Cays Doze)
Quinorrinc (Foto: O Cays Doze)

4. CICLIÒFORS

Fins fa poc, es creia que els cicliòfors incloïen una única espècie: Symbion pandora. Es tracta d’animals que viuen sobre les plaques bucals dels escamarlans (Nephrops narvegicus). El mascle té una mida diminuta, tant diminuta que s’ha convertit en una bossa d’espermatozoides, i viu enganxat a la femella. Les femelles tenen sistema digestiu, una corona de cilis i un disc adhesiu a la base per enganxar-se als escamarlans. Es reprodueixen tant de forma asexual, formant una larva coneguda com a pandora, com de forma sexual, a través d’una larva coneguda com a cordoide, la qual sempre dóna femelles. Altres espècies són Symbion americanus, que viu sobre la llagosta americana (Homarus americanus) i hi podría haver més espècies encara no descrites i sense nom, que viurien sobre altres crustacis.

Cicliòfor Symbion pandora (Foto: )
Cicliòfor Symbion pandora (Foto: Peter Funch, University of Copenhagen)

REFERÈNCIES

  • Apunts de l’assignatura Invertebrats de la Llicenciatura en Biologia (Universitat de Barcelona).
  • Brusca RC & Brusca GJ (2005). Invertebrados. Ed. McGraw Hill (2 ed).
  • Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. Ed. McGraw Hill (13 ed).