Unicorns de mar: els pirosòmids

Aquesta setmana, s’ha difós per les xarxes socials un vídeo d’un animal marí que poques vegades es té la oportunitat d’observar. Un grup de bussejadors, mentre feien immersió en aigües de Filipines, van tenir l’ocasió d’observar un unicorn de mar o pirosòmid. O potser no! Alguns professionals diuen que és una posta del calamar Thysanoteuthis. De fet, és fàcil de distinguir una posta del calamar Thysanoteuthis d’un pirosòmid: mentre que la posta està formada per boles (els ous) disposades en espiral, en els pirosòmids és una malla homogènia d’organismes. En aquest article s’expliquen les característiques generals dels pirosòmids.

INTRODUCCIÓ

Els pirosòmids són un ordre d’animals marins inclosos en els cordats (grup que també inclou als animals vertebrats). En concret, estan situats dins la classe dels taliacis dins el grup dels urocordats (o tunicats). Els urocordats comprenen unes 2000 espècies àmpliament distribuïdes en tots els mars, des de prop de la costa fins a les grans profunditats. El nom tunicats es deu a la presència d’una túnica resistent que revesteix i protegeix a l’animal i que conté cel·lulosa. Aquests es subdivideixen en tres classes diferents: ascidiacis, larvacis i taliacis.

Classes de Tunicats o Urocordats. (A) Ascidiacis (Foto: Gronk, Creative Commons), (B) Larvacis (Foto: Rocco Mussat Sartor, Università degli Studi di Torino); i (C) Taliacis (Foto: Mingorance Rodríguez, Creative Commons)

ELS TALIACIS

Els taliacis són formes pelàgiques semblants a un barril o a una llimona, amb el cos transparent i gelatinós, motiu pel qual és complicat de poder-los veure quan estan a la superfície del mar. Cada individu està constituït per bandes de musculatura circular i un sifó inhalant i exhalant en extrems oposats. Poden presentar dues formes de vida diferents: mentre que alguns són solitaris, és a dir, cada individu viu de forma independent un de l’altre; altres formen colònies que poden assolir varis metres de longitud.

Es desplacen mitjançant contraccions del cos, de manera que bombegen aigua a través del cos i es propulsen amb un raig d’aigua. Això també els permet respirar i alimentar-se de les partícules que hi ha a l’aigua.

Molts són bioluminescents i emeten llum brillant durant la nit.

ELS PIROSÒMIDS

Com hem dit, els pirosòmids són un grup d’animals marins pelàgics inclosos en la classe dels Taliacis, explicats en l’apartat anterior, els quals són arrossegats per les corrents.

Els organismes viuen agrupats en colònies, les quals mesuren entre 20 i 30 cm al Mediterrani, tot i que en mars tropicals poden mesurar 4 metres de llarg i en casos més extrems superar els 10 metres. Cada individu s’anomena blastozooide i mesura uns pocs mil·límetres, constituïts per un sifó bucal a l’exterior de la colònia i el cloacal a l’interior. Tot i que cada organisme manté la seva individualitat, viuen junts sota una túnica comuna. Les colònies presenten una cavitat interna, la qual es comunica amb l’exterior a través d’una cloaca de mides considerables.

Són animals filtradors, de manera que l’aigua travessa les fenedures faríngies carregada de partícules alimentaries i, gràcies a un òrgan que secreta mucus (anomenat endostil) i a unes llengüetes del cos (llengüetes de Listers), formen un cordó alimentari.

Pel que fa a la reproducció, cada individu emet les gàmetes a l’interior de la colònia i després són expulsats a l’exterior a través de l’orifici general de la colònia. Un cop té lloc la fecundació, es forma un oozooide anomenaat ciatozooide, el qual per gemmació formarà quatre individus nous, els quals formaran l’àpex de la nova colònia. Aquests quatre individus, per gemmació, seran els que formaran la colònia sencera.

Els pirosòmids són dels organismes més bioluminescents del zooplàntcon ja que produeixen una llum blava que es pot veure fàcilment a varis metres sota la l’aigua.

A continuació hi ha una petita mostra fotogràfica d’alguns pirosòmids:

Colònia jove de pirosòmid. Mesurava aproximadament 1 cm de longitud. (Foto: Nick Hobgood, Creative Commons). 
Exemplar de Pyrosoma atlanctium (Foto: Show_ryu, Creative Commons)

REFERÈNCIES

• Apunts de l’assignatura Cordats de la Llicenciatura en Biologia de la Universitat de Barcelona
• Hickman, Roberts, Larson, Anson & Eisenhour (2006). Integreted principles of Zoology. Mc Graw Hill (13 ed).
• Storer, TI; Usinger, RL; Stebbins, RC & Nybakken JW (1975). Zoología general. Ed. Omega (6 ed)
• http://www.sensaciones.org/down/aquanet/aquanet-34.pdf

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

 Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.