Arxiu d'etiquetes: voluntariat

El pangolí: la caça el condemna a l’extinció

Ni el tigre, ni l’elefant, ni el rinoceront: el mamífer més caçat per l’humà és el pangolí, desconegut per a molts, fins al punt d’amenaçar críticament la seva supervivència com a espècie. Descobreix l’únic mamífer amb escates, el seu estat actual de conservació i què podem fer per evitar l’extinció de les vuit espècies que existeixen.

QUÈ ÉS UN PANGOLÍ?

manis tricuspis, pangolin, árbol, tree, trepando
Pangolí arborícola (Phataginus tricuspis). (Foto de Bart Wursten).

El nom pangolí inclou 8 espècies diferents distribuïdes per una gran varietat d’hàbitats (boscos humits tropicals, boscos secs, camps de sabana, camps oberts conreats…) d’Àfrica i Àsia. Mesuren entre 90 cm i 1,65 m. Són l’única família de l’ordre Pholidota: encara que físicament semblants, els armadillos, peresosos i óssos formiguers no són parents seus (ordre Xenarthra). La majoria són d’hàbits nocturns, solitaris i de comportament tímid, de manera que encara queden molts interrogants sobre la seva biologia i comportament en llibertat (no solen sobreviure a la captivitat).

MORFOLOGIA

Els pangolins són els únics mamífers amb escates: estan formades per queratina (igual que les nostres ungles) i els confereixen un aspecte com de pinya o carxofa. Les tenen molt esmolades i les poden moure voluntàriament. En cas de sentir-se amenaçats, xiulen i esbufeguen, s’enrotllen en forma de bola deixant les escates exposades i segreguen àcids pestilents per espantar als seus depredadors (tigres, lleons, panteres i humans).

leon, leona, pangolin, bola, lion, defensa
Una defensa impenetrable fins i tot per a una lleona. (Foto de Holly Cheese)

Les urpes els permeten tant enfilar-se com excavar: els pangolins terrestres es refugien i crien en galeries sota terra i els arborícoles fan el mateix en forats dels arbres. La cua del pangolí arborícola és prènsil per subjectar-se a les branques. A més, els pangolins són excel·lents nedadors.
Són animals principalment bípedes: les urpes davanteres són tan grans que els obliguen a caminar sobre les potes posteriors, amb una velocitat màxima de 5 km/h. Observa un pangolí caminant i alimentant-se:

ALIMENTACIÓ

El pangolí no dents i és incapaç de mastegar. S’alimenta de formigues i tèrmits, que localitza amb el seu poderós sentit de l’olfacte (la vista està poc desenvolupada) i atrapa amb la seva enganxosa i llarga llengua (pot ser més llarga que el propi cos, fins a 40 cm). Les pedres que ingereix involuntàriament i estructures còrnies punxegudes del seu estómac l’ajuden a digerir els exosquelets dels insectes. Amb les seves potents urpes destrossen els nius de les seves preses per accedir-hi i eviten el seu atac taponant les orelles i fosses nasals, a més de posseir una parpella blindada. Es calcula que poden consumir uns 70 milions d’insectes anuals, el que els converteix en importants reguladors de la població de formigues i tèrmits.

lengua, pangolin, tongue
Llengua del pangolí. (Foto de Wim Vorster).

REPRODUCCIÓ

Els pangolins poden reproduir-se en qualsevol època de l’any. Després de la gestació (de dos a cinc mesos, segons l’espècie) neix una sola cria (espècies africanes) o fins a tres (espècies asiàtiques).

pangolin, hembra, female, mamas, breast, pecho, tetas
Pangolí femella. (Foto de Scott Hurd)

El pangolí neix amb les escates toves, que comencen a endurir-se al cap de dos dies. Quan al cap d’un mes surten a l’exterior, es desplacen sobre la cua de la seva mare i s’independitzen als 3-4 mesos. Es desconeix la seva esperança de vida, encara que en captivitat un exemplar va viure fins als 20 anys.

pangolin, baby, cría, zoo bali
Femella de pangolí transportant la seva cria. Zoo de Bali. (Foto de Firdia Lisnawati)

AMENACES I CONSERVACIÓ

A més de la destrucció del seu hàbitat, la principal amenaça a la qual s’enfronten els pangolins és la caça directa per al consum humà. Malgrat existir lleis internacionals per protegir-lo, es calcula que es cacen uns 100 mil pangolins anualment. Donada l’estratègia de defensa d’aquest animal, els caçadors furtius es limiten a agafar-lo de terra. Igual que succeeix amb d’altres espècies, com els taurons, el mercat gastronòmic i la medicina tradicional són els principals causants de dirigir el pangolí cap a l’extinció.

pangolin, jaulas, tráfico ilega, illegal trade, bushmeat
Comerç il·legal de pangolí. (Foto de Soggydan Benenovitch).

PER QUÈ ES CAÇA EL PANGOLÍ?

  • La carn es considera una delicatessen i un indicador d’alt estatus social al Vietnam i la Xina. La sopa de fetus de pangolí es ven com un elixir per augmentar la virilitat i la producció de llet materna. El preu de la carn al mercat negre pot arribar a 300 $ per quilo. El preu per exemplar pot ser de 1000 $.
sopa, feto, soup, pangolin, feto, fetus
Sopa de fetus de pangolí. (Foto de TRAFFIC).
  • La sang es ven com un tònic per a millorar la salut i com afrodisíac.
  • Les escates poden arribar als 3000 $ per quilo i es creu que serveixen per a qualsevol cosa: curar des de l’acne fins al càncer. Curiosa dada tenint en compte que tenen la mateixa estructura que les nostres ungles.
pangolín, china, medicina, medicine, tradicional, cura para el cáncer
Productes de la medicina tradicional xinesa fets de pangolí. (Foto de TRAFFIC).

Tots aquests suposats efectes medicinals i màgics no tenen cap base científica, el que converteix encara més el tràfic il·legal de pangolí  en un acte sense sentit.

CONSERVACIÓ

Les tendència de les poblacions de totes les espècies de pangolí és el descens, en alguns casos fins a límits alarmants. La Llista roja de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) els classifica de la següent manera:

Lista roja IUCN
Categories de la Llista roja de la IUCN. (Imatge de iucn.org)

A causa del seu estat, la UICN va restablir el 2012 un grup d’especialistes dins de la Comissió de Supervivència de les Espècies (Species Survival Commission -SSC-) dedicat exclusivament als pangolins (Pangolin Specialist Group -PangolinSG-). El seu objectiu principal és la investigació per augmentar el coneixement dels pangolins, les amenaces que pateixen i com poden ser mitigades per facilitar la seva conservació.

Els projectes de conservació que s’estan duent a terme inclouen campanyes per disminuir la demanda de carn i escates de pangolí, així com l’enduriment de les lleis. Malgrat tot, el desconeixement total de les poblacions i la seva baixa supervivència en captivitat per a la reproducció fa difícil el disseny d’estratègies per a la seva conservació.

QUÈ POTS FER  TU PELS PANGOLINS?

  • Rebutja qualsevol producte que provingui d’aquest animal, ja sigui carn, escates o productes “miracle” per a la cura de malalties. Llegeix les etiquetes de possibles remeis tradicionals, especialment si són originàries del mercat asiàtic, i recorda que els seus hipotètics beneficis no tenen cap base científica, per la qual cosa et pots replantejar el seu ús.
  • Comparteix informació: si tens dades noves sobre pangolins, fotos o vídeos, contacta amb el PangolinSG per col·laborar amb la investigació. Parla sobre ell en el teu entorn proper per conscienciar i donar a conèixer aquest fantàstic animal únic.
  • Fes un doctorat sobre el pangolí. Encara és necessària gran quantitat d’investigació sobre aquestes espècies, així que si ets estudiant i penses fer un doctorat, pots col·laborar amb el PangolinSG amb les teves futures investigacions.
  • Fes-te voluntari del PangolinSG. Involucra’t en el desenvolupament i implementació de projectes i programes de conservació.
  • Fes una donació econòmica perquè el PangolinSG pogui continuar la seva labor.

En conclusió, es necessita més investigació científica, un canvi de mentalitat i polítiques de protecció per evitar que el pangolí es converteixi en un exemple més d’espècie extingida a mans de la nostra, com li està a punt de succeir al rinoceront blanc.

REFERÈNCIES

mireia querol rovira

 

Estudi i seguiment de fauna marina – Baleària

PROJECTE

Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental)

 

INTRODUCCIÓ

El Mar Mediterrani és la residència de moltes espècies de cetacis. De forma permanent, hi viuen el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el catxalot (Physeter macrocephalus), el cap d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas), el cap d’olla gris o dofí de Risso (Grampus griseus), el dofí comú (Delphinus delphis), el dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) i el zífid comú o zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris) (Otero, M i Conigliaro, M; 2012, IUCN). D’aquestes 8 espècies, dues estan en perill d’extinció, tres tenen un estat vulnerable de conservació i de la resta se’n desconeix el seu estat de conservació. A més, de forma espontània hi podem trobar fins a 12 espècies més, entre misticets i odontocets. És per aquest motiu que es fa imprescindible conèixer-ne la seva distribució en el Mediterrani per tal de crear Àrees Marines Protegides (AMP) per a la seva protecció.

Tots aquests estan inclosos en els annexos II i IV de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. De la seva transposició a l’ordenament jurídic espanyol d’aquesta Directiva, els cetacis també queden inclosos als annexos II i V de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, a més de ser inclosos al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. A més, el Reial Decret 1727/2007, de 21 de desembre, estableix mesures de protecció dels cetacis.

A més, el Mediterrani és l’hàbitat de moltes aus marines.

L’àrea d’estudi es centra en el mar Catalano-Balear (Mediterrani Nord-Occidental), limitat a l’est per les Illes Balears i a l’oest per Catalunya i el País Valencià.

 

OBJECTIUS

L’objectiu del projecte és realitzar un estudi i seguiment de la fauna marina, especialment cetacis i aus, per obtenir mapes de distribució, conèixer-ne la seva abundància i èpoques de l’any en que hi són presents… de les espècies més freqüents als nostres mars.

 

METODOLOGIA

Els trajectes d’estudi es fan a bord de ferris de la companyia naviliera Baleària, a les línies Barcelona-Palma-Barcelona i Barcelona-Menorca-Barcelona, tot i que es preveu ampliar a altres línies o destinacions. Les observacions de fauna es fan des de les cobertes del vaixell i des del pont de comandament, des de la sortida del port balear fins a l’arribada al de Barcelona.

En cada albirament s’anota la hora, les coordenades del punt on s’ha realitzat l’albirament, l’espècie, la mida del grup, la distància a la que s’han observat, l’angle, la direcció del vaixell i de l’animal, el comportament respecte el vaixell i el comportament de l’animal, a més de totes les possibles observacions. A més de tot això, en cada albirament s’anoten les condicions meteorològiques.

Els albiraments es realitzen de forma continuada en el temps amb l’objectiu d’obtenir dades fiables.

 

ENTITAT ORGANITZADORA

Biodiversitat Marina, organització sense ànim de lucre nascuda al 2012, és un grup de voluntaris que es dedica a l’estudi de la biodiversitat marina del mar catalano-balear, a més de realitzar activitats divulgatives.

bio-mar

 

EMPRESA PATROCINADORA

L’empresa naviliera Baleària és l’empresa patrocinadora de l’estudi, la qual ofereix una cabina pel trajecte durant la nit i el sopar i dinar de cada trajecte, a més de subvencionar el cost del trajecte.

LOGO FUNDACIO BALEÀRIA

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.