Arxiu d'etiquetes: zona litoral

¿Por qué nos quedamos sin playas?

Muy probablemente habrás escuchado decir o habrás leído a la prensa que nuestras playas están desapareciendo. ¿Por qué cuando hay un temporal las playas desaparecen? ¿Por qué después del temporal no se regeneran de forma natural? Son varias las causas que explican el retroceso de la línea de costa, presentando todas un origen antropológico. En este artículo pretendo dar a conocer cuáles son los motivos principales de la regresión de las playas y cuáles son las posibles soluciones al problema. 

INTRODUCCIÓN

Las playas, zonas situadas entre la tierra y el mar donde se acumulan los sedimentos, además de ser un espacio donde la población puede ir para su disfrute y bienestar, tiene la función de defender la costa de los posibles impactos del mar y es el área de muchas especies de fauna y flora silvestres.

FUNCIONAMIENTO DE UNA PLAYA

Como se ha mencionado, es en las playas donde se produce una acumulación de sedimentos, provenientes principalmente de los caudales fluviales. El oleaje, por su lado, provoca el desplazamiento de estos sedimentos a lo largo de toda la costa (con más o menos intensidad), lo que se conoce como transporte litoral longitudinal. Para mantener una playa, la cantidad de sedimentos que se va por el transporte litoral longitudinal debe de ser igual a la cantidad que le llega. En caso contrario, la playa disminuye (predomina la erosión) o aumenta. También hay que añadir el transporte litoral transversal, consistente en que el oleaje transporta los sedimentos de la playa emergida hacia la parte sumergida, o del revés. El viento, a la vez, puede producir la acumulación de sedimentos en la parte más interior de la playa, generando las dunas.

Funcionament dinàmic de la costa (Imatge: Directrices sobre Actuaciones en Playas)
Funcionamiento dinámico de la costa (Imagen: Directrices sobre Actuaciones en Playas)

Por lo tanto, una playa funciona correctamente si:

  • Hay una fuente estable que aporte los sedimentos necesarios para formar la playa.
  • Hay libertad de movimiento de los sedimentos a lo largo de la costa y en sentido transversal.

Así pues, los principales problemas de desaparición de las playas se deben a la alteración de uno o de los dos factores indicados.

¿POR QUÉ NOS ESTAMOS QUEDANDO SIN PLAYAS?

Ha llegado el momento de hablar de los motivos que explican la reducción o regresión de las playas de nuestros litorales. Como ya se ha mencionado antes, éstos pueden ser clasificados en dos grandes tipos: causas que disminuyen las aportaciones de sedimentos y causas que impiden su movimiento.

¿CUÁLES SON LAS CAUSAS DE QUE HAYA MENOS APORTE DE SEDIMENTOS?

La construcción de presas, con el objetivo de regular el caudal de los ríos, es una de las principales causas de regresión de las playas. La construcción de una presa produce la retención de los sedimentos en el embalse, lo que impide su movimiento río abajo y, por lo tanto, su llegada a la costa. Es justamente esta acumulación la que explica que la vida útil de una presa sea sólo de 55-60 años. Por poner un ejemplo, en el delta del Ebro (Cataluña) cada año llegan 200.000 toneladas de sedimentos, 10 veces menos de lo que se necesitaría para mantenerlo constante y 100 veces menos de lo que llegaba a principios del siglo XX.

Les preses produeixen l'acumulació de sediments i, per tant, la regressió de les platges (Foto extreta de Adasa).
Las presas producen la acumulación de sedimentos y, por lo tanto, la regresión de las playas (Foto extraída de Adasa).

La urbanización de la zona litoral adyacente a las playas impide la movilización de los sedimentos. Sin ir más lejos, debido al aumento del interés en las últimas décadas de la población hacia la costa, ha tenido como consecuencia la construcción de paseos marítimos justo detrás de la playa, seguida de importantes bloques de pisos. Ésto ha implicado en la mayor parte del litoral la destrucción de la zona de dunas y de su vegetación. Las dunas son importantes acumulaciones de sedimentos, de manera que constituyen una reserva de sedimentos, es decir, después de un temporal el viento puede arrastrar la arena de este particular ecosistema y, así, regenerar la playa de forma natural. Además, la vegetación de las dunas da estabilidad a la playa, de manera que fija la arena e impide su erosión.

La construcció de passeigs marítims sovint va acompanyada de la destrucció de les dunes, el que té un efecte negatiu sobre les platges (Foto de Ayuntamientos.org)
La construcción de paseos marítimos suele ir acompañada de la destrucción de las dunas, lo que tiene un efecto negativo sobre las playas  (Foto de Ayuntamiento.org)

Hay otras explicaciones a todo ésto, como la ocupación de la superficie de los ríos por urbanizaciones y la extracción de áridos, entre otras.

Como hemos visto con el tema de las dunas, estas podrían ser una fuente de regeneración natural de las playas. También hemos de tener en cuenta que la destrucción de las praderías de Posidonia y otras fanerógamas marinas debido principalmente al desarrollo urbano, a la pesca de arrastre de fondo, a la construcción de puertos, tuberías y emisarios y el aumento de los ancorajes ayuda a que la arena transportada en un temporal no quede retenida en la zona más cercana a la playa, de manera que esta no vuelve de forma natural por el oleaje a su posición original.

La destrucció de la Posidonia afavoreix l'erosió de la costa (Foto de Periodico de Ibiza).
La destrucción de la Posidonia favorece la erosión de la costa (Foto de Periodico de Ibiza).

¿POR QUÉ NO SE PUEDEN DESPLAZAR LOS SEDIMENTOS POR LA COSTA?

Nuevamente, la ocupación de las playas por edificios y otras infraestructuras explica el porque no se pueden mover con libertad los sedimentos. De todos modos, conviene destacar la construcción de estructuras marítimas. Efectivamente, nos referimos a la construcción de diques, espigones y puertos, que constituyen una barrera que produce la acumulación de sedimentos en la parte opuesta al movimiento de las corrientes de deriva litoral, mientras que causa la erosión costa abajo.

Les obres marítimes alteren la dinàmica del transport de sediments (Foto de Cyes).
Las obras marítimas alteran la dinámica del transporte de sedimentos (Foto de Cyes).

A todas estas causas también conviene añadir el cambio global que, debido al aumento del nivel del mar, está produciendo también la desaparición del litoral pues poco a poco va quedando bajo las aguas.

¿QUÉ SOLUCIONES HAY?

Las actuaciones para hacer frente a la regresión de las playas pueden ser varias, aunque no están exentas de problemas:

  • Alimentación artificial con sedimentos marinos o terrestres triturados. El dragado del fondo marino tiene un impacto negativo en la flora y fauna de la zona, especialmente si estas fuentes tienen praderías de fanerógamas como Posidonia. Cuando el origen es terrestre, suelen provenir de canteras (con la posterior trituración), de manera que no suelen ser agradables al tacto y producen la destrucción de montañas.
  • Construcción de estructuras marítimas como diques, pantallas o muros. Ya hemos visto que ésto más que ser una solución suele ser un problema ya que aguas abajo favorece la erosión.
  • Eliminación de los obstáculos que impiden el aporte o libre circulación de sedimentos.

A veces, la solución más sensata, si no hay en peligro ningún interés de la población, es dejar que la playa tenga la evolución “natural”, es decir, dejar que la playa evolucione que sea que tenga que evolucionar.

REFERENCIAS

Difusió-castellà

Per què ens quedem sense platges?

Molt probablement hauràs sentit a dir o hauràs llegit a la premsa que les nostres platges estan desapareixent. Per què quan hi ha una tempesta les platges desapareixen? Per què després de la tempesta no es regeneren de forma natural? Son vàries les causes que expliquen el retrocés de la línia de costa, presentant totes un origen antropogènic. En aquest article pretenc donar a conèixer quins són els motius principals de la regressió de les platges i quines són les possibles solucions al problema.

INTRODUCCIÓ

Les platges, zones situades entre la terra i el mar on s’acumulen els sediments, a més de ser un espai on la població hi pot anar pel seu gaudi i benestar, té la funció de defensar la costa dels possibles impactes del mar i és l’àrea de moltes espècies de fauna i flora silvestres.

FUNCIONAMENT D’UNA PLATJA

Tal com s’ha mencionat, és a les platges on es produeix una acumulació de sediments, provinents principalment dels cabals fluvials. L’onatge, per la seva banda, provoca el desplaçament d’aquests sediments al llarg de tota la costa (amb més o menys intensitat), el que es coneix com a transport litoral longitudinal. Per tal de mantenir una platja cal que la quantitat de sediments que se’n va per transport litoral longitudinal sigui igual a la quantitat que li arriba. En cas contrari, la platja disminueix (predomina l’erosió) o augmenta. També cal afegir el transport litoral transversal, consistent en que l’onatge transporta els sediments de la platja emergida cap a la part submergida, o del revés. El vent, a la vegada, pot produir l’acumulació de sediments a la part més interior de la platja, generant les dunes.

Funcionament dinàmic de la costa (Imatge: Directrices sobre Actuaciones en Playas)
Funcionament dinàmic de la costa (Imatge: Directrices sobre Actuaciones en Playas)

Per tant, una platja funciona correctament si:

  • Hi ha un font estable que aporti els sediments necessaris per formar la platja.
  • Hi ha llibertat de moviment dels sediments al llarg de la costa i en sentit transversal.

Així doncs, els principals problemes de desaparició de les platges es deuen a l’alteració d’un o dels dos factors indicats.

PER QUÈ ENS ESTEM QUEDANT SENSE PLATGES?

Ha arribat el moment de parlar dels motius que expliquen la reducció o regressió de les platges dels nostres litorals. Com ja s’ha mencionat abans, aquests poden ser classificats en dos grans tipus: causes que disminueixen les aportacions de sediments i causes que impedeixen el seu moviment.

QUINES SÓN LES CAUSES DE QUE HI HAGI MENYS APORTACIÓ DE SEDIMENTS?

La construcció de preses, amb l’objectiu de regular el cabal dels rius, és una de les principals causes de regressió de les platges. La construcció d’una presa produeix la retenció dels sediments a l’embassament, el que impedeix el seu moviment riu avall i, per tant, la seva arribada a la costa. És justament aquesta acumulació la que explica que la vida útil d’una presa sigui només de 55-60 anys. Per posar un exemple, al delta de l’Ebre cada any hi arriben 200.000 tones de sediments, 10 vegades menys del que es necessitaria per mantenir-lo constant i 100 vegades menys del que arribava a principis del segle XX.

Les preses produeixen l'acumulació de sediments i, per tant, la regressió de les platges (Foto extreta de Adasa).
Les preses produeixen l’acumulació de sediments i, per tant, la regressió de les platges (Foto extreta de Adasa).

La urbanització de la zona litoral adjacent a les platges impedeix la mobilització dels sediments. Sense anar més lluny, degut a l’augment de l’interès en les últimes dècades de la població vers la costa ha tingut com a conseqüència la construcció de passeigs marítims just darrere de la platja, seguida d’importants blocs de pisos. Això ha implicat en la major part del litoral la destrucció de la zona de dunes i de la seva vegetació. Les dunes són importants acumulacions de sediments, de manera que constitueixen una reserva de sediments, és a dir, després d’un temporal el vent pot arrossegar la sorra d’aquest particular ecosistema i, així, regenerar la platja de forma natural. A més, la vegetació de les dunes dóna estabilitat a la platja, de manera que fixa la sorra i n’impedeix la seva erosió.

La construcció de passeigs marítims sovint va acompanyada de la destrucció de les dunes, el que té un efecte negatiu sobre les platges (Foto de Ayuntamientos.org)
La construcció de passeigs marítims sovint va acompanyada de la destrucció de les dunes, el que té un efecte negatiu sobre les platges (Foto de Ayuntamiento.org)

Hi ha altres explicacions a tot això, com ara la ocupació de la superfície dels rius per urbanitzacions i l’extracció d’àrids, entre altres.

Com hem vist amb el tema de les dunes, aquestes podrien ser una font de regeneració natural de les platges. També hem de tenir en compte que la destrucció de les praderies de Posidonia i altres fanerògames marines degut principalment al desenvolupament urbà, a la pesca d’arrossegament de fons, a la construcció de ports, canonades i emissaris i l’augment dels ancoratges ajuda a que la sorra transportada en un temporal no quedi retinguda a la zona més propera a la platja, de manera que aquesta no torna de forma natural per l’onatge a la seva posició original.

La destrucció de la Posidonia afavoreix l'erosió de la costa (Foto de Periodico de Ibiza).
La destrucció de la Posidonia afavoreix l’erosió de la costa (Foto de Periodico de Ibiza).

PER QUÈ NO ES PODEN DESPLAÇAR ELS SEDIMENTS PER LA COSTA?

Novament, l’ocupació de les platges per edificis i altres infraestructures explica el perquè no es poden moure amb llibertat els sediments. Tot i així, convé destacar la construcció d’estructures marítimes. Efectivament, ens referim a la construcció de dics, espigons i ports, que constitueixen una barrera que produeix l’acumulació de sediments en la part oposada al moviment de les corrents de deriva litoral, mentre que causa l’erosió costa avall.

Les obres marítimes alteren la dinàmica del transport de sediments (Foto de Cyes).
Les obres marítimes alteren la dinàmica del transport de sediments (Foto de Cyes).

A totes aquestes causes també convé afegir-hi el canvi global que, degut a l’augment del nivell del mar, està produint també la desaparició del litoral doncs mica en mica va quedant sota les aigües.

QUINES SOLUCIONS HI HA?

Les actuacions per fer front a la regressió de les platges poden ser vàries, tot i que no estan exemptes de problemes:

  • Alimentació artificial amb sediments marins o terrestres triturats. El dragatge del fons marí té un impacte negatiu en la flora i fauna de la zona, especialment si aquests fons tenen praderies de fanerògames com la Posidonia. Quan l’origen és terrestre, sovint provenen de canteres (amb la posterior trituració), de manera que no solen ser agradables al tacte i produeixen la destrucció de muntanyes.
  • Construcció d’estructures marítimes com dics, pantalles o murs. Ja hem vist que això més que ser una solució és sovint un problema ja que aigües avall afavoreix l’erosió.
  • Eliminació dels obstacles que impedeixen l’aportament o lliure circulació dels sediments.

A vegades, la solució més sensata, si no hi ha en perill cap interès de la població, és deixar que la platja tingui l’evolució “natural”, és a dir, deixar que la platja evolucioni com sigui que hagi d’evolucionar.

REFERÈNCIES

Difusió-català