Arxiu d'etiquetes: zoòspores

The killer fungus: the nightmare of the amphibians

In recent years, the populations of amphibians around the world have suffered a major decline, to the point that many of them disappear completely. Many researchers are running that the loss of these populations is due to several factors: climate change, habitat loss and the presence of a parasitic fungus. In this article will announce the parasite known as killer fungus.


This is the scientific name given to this fungus. It belongs to the class Chytridiomycetes, which gathers fungus parasites of plants and invertebrates. However, this is the only one of this kind affecting vertebrate organisms. It is related to the disappearance of more than 200 species of amphibians, including the golden toad of Costa Rica.

One of the latest images that we have of the golden toad (Almirante periglenes). (Photo: Richard K.)

It has a life cycle that consists of two phases: a stationary (sporangium) and one mobile (via zoospores). In the image below we can see an outline of the structure of this type of fungi. The sporangium has some fine extensions known as rhizoids or mycelium rizoidal that allows to anchor itself in the inner skin layer. The zoospore emerges from the sporangium when it matures and presents a single apical flagellum.

Diagram of the structure of the fungus Bd. (photo: trilobite glassworks)

Batrachocytrium dedrobatidis is a parasite and need a host that provide nutrients. In this case, the fungus feeds on keratin of skin of amphibians. Zoospores arrives to the skin of the host by water and encyst in the areas with greatest amount of keratin. They lose the flagel and become a sporangium. They develop the mycelium and again produce zoospores that emerge into the water. In the event that there are no hosts around, the parasite becomes a saprophyte (feeds on organic matter in decomposition) waiting for the arrival of new amphibians.

Life cycle of B. dendrobatidis. (Photo: Roseblum)

Why this process results in a disease for amphibians?


In amphibians, the skin is one of the most important organs. It develops functions such as hydration, osmoregulation, the thermoregulation and breathing (for example, the lissamphibians breathe only through the skin. Discover them in this article). Fungus feeds on keratin of skin, destroys the upper layers and spread over all body surface, preventing this organ to perform ion exchange. Individuals die from cardiac arrest.

Image of microscopy of skin of an amphibian stricken with chytridiomycosis. The arrows indicate the sporangia. (Photo: Che Weldon)

The sporangia are attached to keratinized skin areas, which get their nutrients. Approximately between 4 and 6 days after infection, they begin to develop the zoospores (black areas in the interior of the sporangia of the image above).When these spores have matured, are released through a spout that is initially closed. Stopper (bottom image) dissolves shortly before the release of zoospores.

Image of the surface of the skin of a frog by electronic scanner. The papillae of the sporangium are identified with a triangle. The black arrow indicates a sporangium with the plug dissolved. (Photo: Berger).

This disease affects only adult specimens. Even so, tadpoles are reservoirs of the disease, so they can become infected but do not develop symptoms. The fungus infects the tadpole keratinized areas (normally the areas of the mouth) and when the metamorphosis takes place, the fungus expands to other areas.


The fungus is characteristic of South African populations of Xenopus laevis (African Toad of nails, used in research), but spread all over the world through the traffic from infected individuals. The situation is so serious and the world Organization for Animal Health (OiE) has classified chytridiomycosis as a notifiable disease. In addition B. dendrobatidis is included in the list of 100 most invasive exotic species by the IUCN (if you want to know that they are invasive species, please read the following article).

World regions which have been confirmed positive cases of chytridiomycosis. (Photo: Bd-maps).

Spain was the first European country to suffer an outbreak of chytridiomycosis, particularly in the Parque Natural de Peñalara in Madrid. The common midwife toad (Alytes obstetricans) was the most affected. Positive cases in other Spanish regions, as for example in the Balearic Islands have also been found. There are many investigations underway to solve this problem, like for example of Project Zero of the CSIC General Foundation.

Positive amphibians to chytridiomycosis in Spain (photo: Bd-maps)


The Balearic midwife Toad  (Alytes muletensis) is endemic to the Balearic Islands. It is classified as a vulnerable species by the IUCN (in this article we talk about this organization and its red list of species). It lives in ponds and ravines of difficult access in the Serra de Tramuntana (Mallorca). Specimens can reach around 4 cm and are nocturnal. Generally, this species was threatened by the destruction of their habitat or predation, but the latest threat facing it is chytridiomycosis.

Balearic midwife Toad or ferreret (photo: Guillem Gutiérrez).

Researchers found that certain populations experienced a significant decrease in the number of specimens, and they appeared dead without apparent reason. Studies revealed that these deaths were due to the presence of the parasitic fungus B.dendrobatidis. The population that presented more problems was the belonging to the area known as Torrent dels Ferrets (in 2004 it was confirmed the first case of chytridiomycosis).

Evolution of the population of Alytes muletensis in the Torrent dels Ferrerets. There have been deaths by Bd since 2004 (photo: Joan Mayol)

Research to ending this fungus has been a success. At the end of 2015, researchers from the Balearic Islands confirmed the first successful treatment against chytridiomycosis. They carried out disinfection in the natural environment (to eliminate any presence of zoospore) and combined it with an anti-fungal treatment to tadpoles. They managed to completely eliminate the presence of the parasite, and thus save the population. Even so, efforts to put an end to this fungus should not cease.


Chytridiomycosis is still a serious problem for global amphibian populations, but there is still hope. 


  • World organisation for animal health (OiE)
  • CSIC General Foundation: Lucha sin cuartel contra la quitridiomicosis (spanish), by Jaume Bosch.
  • 100 of the most invasive alien species in the world, ISSG. PDF
  • The Mallorcan midwife Toad, from discovery to conservation, Joan Mayol and Joan Oliver. (Spanish)
  • Cover Photo: Vance Vredenburg.



El fong assassí d’amfibis

En els darrers anys, les poblacions mundials d’amfibis han experimentat un descens molt important, algunes d’elles han desaparegut completament. Els investigadors apunten que la causa més probable d’aquestes pèrdues es degui a tres factors concrets: el canvi climàtic, la pèrdua del seu hàbitat i la presència d’un fong paràsit. En aquest article, parlarem sobre el conegut com a fong assassí.


Es coneix científicament com Batrachochytrium dendrobatidis. Pertany a la classe Chytridiomycetes, la qual agrupa fongs paràsits de plantes i invertebrats. No obstant això, el fong que tractem aquí, és l’únic capaç d’infectar vertebrats. Està relacionat amb la extinció de més de 200 espècies d’amfibis, entre elles el Gripau Dorat de Costa Rica.

Una de les darreres imatges del gripau dorat de Costa Rica. (Imatge: Richard K.)

Aquest fong presenta un cicle vital que consta de dues fases: una immòbil (que correspon a l’esporangi i una mòbil (mitjançant zoòspores). A la imatge inferior podem observar un esquema de l’estructura característica d’aquest tipus de fong. L’esporangi té unes prolongacions fines anomenades rizoides o miceli rizoïdal que els permet subjectar-se a les capes internes de la pell. La zoòspora emergeix de l’esporangi quan ha madurat i presenta un flagel simple apical.

Esquema de l’estructura de les dues fases vitals del fong Batrachocytrium dendrobatidis. (Imatge: trilobite glassworks).

Com es tracta d’un organisme paràsit, necessita un hostatger que li proporcioni els nutrients. En aquest cas, el fong s’alimenta de la queratina de la pell dels amfibis. Les zoòspores arriben mitjançant l’aigua i s’enquisten a les zones de la pell que presenten major quantitat de queratina. Un cop entren en contacte amb l’hostatger, les espores perden el flagel i germinen donant lloc a l’esporangi. Aquests desenvolupen el miceli i produeixen, de nou, zoòspores que surten madures cap a l’aigua. Cal destacar que si no hi ha amfibis a la zona, el fong es pot mantenir com a sapròfit (alimentant-se de matèria orgànica en descomposició).

Cicle vital de B. dendrobatidis. (Imatge: Roseblum)


Pèro, per què aquest fong resulta tan perjudicial pels amfibis?


La pell és l’òrgan més important als amfibis. S’encarrega de la realització de funcions vitals com ara la hidratació, l’osmoregulació, la termoregulació i la respiració (alguns amfibis respiren únicament per la pell, un exemple extraordinari és el que ens presenta David López en aquest article). Com el fong s’alimenta de la queratina de la pell, provoca la destrucció de les capes superficials d’aquesta i s’estén per tota la superfície de l’organisme. Aquest fet impedeix que l’òrgan realitzi les seves funcions i provoca la mort dels amfibis.

Imatge microscòpica de la pell d’un amfibi afectat per la quitridiomicosi. Les fletxes senyalen els esporangis enquistats. (Imatge: Che Weldon)

Els esporangis es fixen  a les zones més queratinitzades de la pell. Aproximadament 6 dies després de la infecció, es comencen a desenvolupar les zoòspores (esferes obscures dins els esporangis de la imatge superior). Quan aquestes espores han madurat, s’alliberen al medi a través d’un tub de descàrrega que inicialment està tancat. El tap (imatge inferior) es dissol poc abans de l’alliberació de les espores madures.

Imatge d’escàner electrònic de la superfície de la pell d’un gripau. Les papil·les dels esporangis es troben senyalades amb un triangle. La fletxa negra indica un esporangi amb un tap dissolt. (Imatge: Berger).

Aquesta malaltia només afecta als individus adults. Tot i això, els capgrossos són reservoris, és a dir, es poden infectar però no desenvolupen els símptomes. Normalment el fong infecta zones queratinitzades de la boca dels capgrossos. A mesura que es realitza la metamorfosi, el fong s’estén cap a altres zones, infectant completament l’individu adult.


Inicialment, aquest fong era un paràsit característic de l’espècie Xenopus laevis (Gripau d’ungles Sud-Africà). Aquest gripau és molt utilitzat en investigació, fet que implica la seva distribució arreu del món. L’expansió del fong és una conseqüència del tràfic d’organismes infectats. La situació de les poblacions d’amfibis és tan greu, que l’Organització mundial de Sanitat Animal (OiE) ha catalogat aquesta infecció com una malaltia de declaració obligatòria. A més, B. dendrobatidis està inclòs a la llista de les 100 espècies exòtiques més invasores de la IUCN. Si t’interessa sabre que són les espècies invasores, consulta el següent article.

Regions on s’han confirmat casos positius de quitridiomicosi. (imatge: Bd-maps).


Espanya va ser el primer país europeu en detectar un brot de la malaltia. Concretament es va donar al Parc Natural de Peñalara a Madrid on el gripau paridor o tòtil (Alytes obstetricans) va ser el més afectat. També s’han donat casos a altres regions del país, com per exemple a les Illes Balears. Actualment, hi ha moltes investigacions obertes per solucionar aquest problema, com per exemple el Porjecte Zero de la Fundació General CSIC.

Espècies d’amfibis afectats per la quitridiomicosi a Espanya (Imatge: Bd-maps)



El gripau paridor balear o ferreret (Alytes muletensis) és endèmic de l’Illa de Mallorca. Està classificat com espècie vulnerable per la IUCN (en aquest article parlem sobre aquesta organització i la seva llista vermella d’espècies). Viu en zones escarpades i de difícil accés a la Serra de Tramuntana. Els individus adults poden arribar a mesurar uns 4 cm i són animals nocturns. Generalment ha estat amenaçat per la destrucció del seu hàbitat o la depredació, però des de fa 10 anys tenen una nova amenaça: el fong  B.dendrobatidis.

Exemplat adult de Ferreret carregant els ous (Foto: Guillem Gutiérrez).

Els investigadors van observar que certes poblacions experimentaven un descens molt important en el nombre d’individus. Aquests apareixien morts sense motiu aparent. Els estudis realitzats descobriren que aquestes morts eren degudes a la presència del fong assassí. La població que més va sofrir l’atac de B. dendrobatidis es troba al Torrent dels Ferrerets (que l’any 2004 va presentar la primera mort per quitriomicosi).

Evolució de la població de Ferrerets al Torrent dels Ferrerets (Mallorca). S’han registrat morts per quitridomicosi des de l’any 2004. (Imatge: Joan Mayol)

Per acabar amb aquest greu problema i evitar l’extinció d’aquesta espècie, els investigadors mallorquins van desenvolupar un mètode eficaç, el primer a escala mundial. A finals del 2015, van acabar amb els casos de quitriomicosi mitjançant un procés combinat de desinfecció del medi i un tractament antifúngic als capgrossos. Tot i això, els esforços per acabar amb la propagació d’aquest fong han de continuar.


La quitriomicosi segueix acabant amb la vida de moltes poblacions d’amfibis, però encara hi ha esperança. 


  • Organització mundial de Sanitat Animal (OiE)
  • Fundació General CSIC: Lucha sin cuartel contra la quitriomicosis (Castellà) de Jaume Bosch.
  • 100 espécies exóticas más dañinas del mundo, ISSG. PDF en castellà.
  • El ferreret: del descubrimiento a la conservación, de Joan Mayol i Joan Oliver.
  • Imatge de Portada: Vance Vredenburg.