Nous de mar: els ctenòfors

En aquesta ocasió, el tema que tractarem serà els ctenòfors, coneguts popularment com a nous de mar, uns animals exclusivament marins que durant molts anys varen ser considerats meduses degut a la seva aparent semblança. Aquí pretenem explicar quines característiques tenen per tal de distingir-los de les meduses i, a més, donarem exemples que podem trobar al Mediterrani. 

INTRODUCCIÓ

Els ctenòfors són un grup d’unes 100 espècies d’invertebrats exclusivament marins i bioluminescents que es troben en tots els mars, sobretot aigües càlides. La paraula ctenòfor prové del grec i significa literalment “portadors de pintes” i el cas és que presenten vuit files de làmines amb forma de pinta que utilitzen per a la locomoció. Se’ls coneix popularment com a nous de mar o meduses amb braços. Se’ls ha confós durant anys amb els cnidaris (anemones, meduses, coralls…) degut a que ambdós grups tenen simetria bilateral primària i per altres característiques.

El ctenòfor Mnemiopsis leidyi és una espècie invasora del Mediterrani. (William Browne, University of Miami)

Hi ha un conjunt de característiques que ens permeten diferenciar-los dels cnidaris:

1. No presenten nematocists, els orgànuls urticants dels cnidaris que es disparen quan quelcom els toca. L’espècie Haeckelia rubra és una excepció i sembla ser que els agafa dels cnidaris dels que s’alimenta.
2. Presenten unes cèl·lules adhesives (col·lòcits), les quals utilitzen per atrapar a les preses.
3. Generalment presenten faringe.
4. Mai formen colònies, és a dir, cada un dels individus viu de forma independent.
5. Presenten obertures anals.
6. Presenten 8 files de làmines en forma de pinta.

ANATOMIA

Els ctenòfors són animals hermafrodites de consistència gelatinosa que poden mesurar entre 5 cm i 2 metres de longitud. La característica que millor els defineix és la presència de vuit bandes equidistants en la seva superfície anomenades files de pintes, que es distribueixen des del pol aboral (on hi ha l’orifici anal) fins al pol oral (on hi ha la boca). Cada banda està constituïda per làmines transversals de cilis fusionats entre ells anomenats pintes. El seu batec es produeix de forma sincronitzada i és el que li permet la propulsió, produint-se del pol aboral a l’oral, de manera que es desplaça amb la boca cap endavant. Té la capacitat de nedar enrere invertint la direcció de la ona. Poden assolir velocitats de 5 cm per segon, és a dir, uns 2 km/h.

Quan tenen tentacles (classe Tentaculats), aquests són llargs, massius i molt extensibles (fins  15 cm). Aquests poden guardar-se a l’interior d’unes beines tentaculars. A la seva superfície hi ha els col·lòcits o cèl·lules adhesives, que produeixen una substància enganxosa que els permet capturar i retenir petits animals. Els que no tenen tentacles tenen lòbuls, unes expansions a banda i banda que els són útils per capturar l’aliment.

Ctenòfor Dryodora glandiformis (Alexander Semenov): (1) files de pintes i (2) tentacles.

HÀBITAT I ECOLOGIA

Els ctenòfors són animals nedadors lliures, excepte algunes espècies reptants o sèssils. Solen viure a les aigües superficials, tot i que algunes espècies poden viure a grans profunditats (fins als 3000 metres). Formen part del plàncton gelatinós. Són organismes depredadors i carnívors. Això significa que s’alimenten de larves de peixos, peixos petits, crustacis, cnidaris i altres ctenòfors.

EXEMPLES DEL MEDITERRANI

Al mar Mediterrani podem trobar diferents espècies de ctenòfor, bé perquè hi visquin de forma natural o bé perquè hagin arribat d’altres parts del món.

Ctenòfor Beroe ovata (Foto: Lyubomir Klissurov). Té el cos en forma de manyopla i de color blanc lletós, rosa o vermellós.

Ctenòfor Mnemiopsis leidyi (Foto: Lyubomir Klissurov). Té el cos lobulat i transparent amb una certa forma ovalada. Quan se'l molesta les pintes produeixen un color blau-verdós (bioluminescència). A més, presenta fenomens d'iridescència, és a dir, un fenomen òptic que es produeix sobre una superfície segons l'angle en que incideix la llum). Presenta varis lòbuls per a l'alimentació. Es troba a la superfície de l'aigua, en mars oberts. És una espècie invasora al Mediterrani.

Ctenòfor Pleurobranchia pileus (Foto: Lyubomir Klissurov). Té el cos en forma de pera, amb uns llargs tentacles i el cos és generalment transparent, amb algunes parts de color blanc lletós.

Ctenòfor Callianira bialata (Foto: Jordi Regàs). Animal amb el cos lobulat de color rosa clar. A la part inferior té dues banyes en els adults, d'igual longitud que el cos. Presenta dos tentacles. Sembla ser que viu al Mediterrani i Atlàntic Nord.

Ctenòfor Cestum veneris (Foto: Rokus Groeneveld). Aquest ctenòfor té forma de cinturó d'uns 1,5 metres de longitud i 7 cm d'amplada. És transparent i permet veure un conjunt de canals que el travessen. Es troba des de la superfície fins als 200 metres de profunditat.

REFERÈNCIES

• Hickman, Roberts, Larson, Anson, Eisenhour (2006). Principios integrales de zoología. Ed. McGraw Hill (15ª edició).
• Apunts de l’assignatura Invertebrats de la Llicenciatura en Biologia.
• Club d’Immersió de Biologia: http://www.cibsub.cat/biofamilia-ctenofors-31948
• Marine Species Identification Portal: http://species-identification.org/species.php?species_group=zsao&id=2464

Si t’ha agradat aquest article t’estaré molt agraït que el comparteixis a les xarxes socials perquè arribi com a més gent millor. L’objectiu del blog és la divulgació de la biologia, així que amb aquest petit gest hi estaràs contribuint. Moltes gràcies!

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.