Totes les entrades de Marc Arenas Camps

Llicenciat en Biologia i Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí. Apassionat de la vida marina, especialment els cetacis. Amb ganes d'apropar la naturalesa a tothom i la importància de la seva conservació. Licenciado en Biología y Máster en Oceanografía y Gestión del Medio Marino. Apasionado de la vida marina, especialmente los cetáceos. Con ganas de acercar la naturaleza a todo el mundo y la importancia de su conservación. Degree in Biology and Master in Oceanography and Marine Environment Management. Passionate of marine life, specially cetaceans. I want to bring nature closer to everyone and the importance of its conservation.

This is the state of the planet: Living Planet Index 2018 (WWF)

Even though nature provides us with everything our modern society needs, our relationship with her is rather destructive. All the impact that our society has inflicted on Earth has led to a new geological era, which experts have baptised as Anthropocene. The Living Planet Report shows us what is the state of the planet. Do not miss it!

THIS IS THE STATE OF THE PLANET: LIVING PLANET INDEX 2018 (WWF)

This is not the first time that we make a summary of the Living Planet Report, carried out by the WWF and, with this latest edition, turns 20 years and has the participation of more than 50 experts. Previous reports stressed the remarkable deterioration of Earth’s natural systems: both nature and biodiversity are disappearing at an alarming rate. In addition, it is estimated that on a global scale nature provides services valued at around 110 billion euros per year.

WHAT IS THREATENING BIODIVERSITY?

According to a recent study, the main threats to biodiversity are two: overexploitation and agriculture. In fact, 3 out of 4 species of plants, amphibians, reptiles, birds and mammals extinct since 1500 disappeared due to these two reasons. This is due to the huge growth of consumption worldwide, which explains that the ecological footprint has increased by 190% in the last 50 years.

sobreexplotacion, agricultura, amenazas biodiversidad, informe planeta vivo 2018, wwf
Overexploitation and agriculture are the main threats for biodiversity (Picture: Ininsa, Creative Commons).

The demand for products derived from ecosystems, linked to their lower capacity to replace them, explains that only 25% of the earth’s surface is completely free of the impacts of human activities. This fraction is expected to be only 10% by 2050.

Soil degradation includes the loss of forest, with the highest rate of deforestation in tropical forests, which harbour the highest levels of biodiversity. Soil degradation has diverse impacts on the species, the quality of the habitats and the functioning of the ecosystems:

  • Biodiversity loss.
  • Alteration of the biological functions of biodiversity.
  • Alteration of habitats and their functions.
  • Alteration of the wealth and abundance of the species.

Invasive species are also a common threat, the dispersion of which is associated with trade. Pollution, dams, fires and mining are additional pressures, in addition to the increasing role of global change.

LIVING PLANET INDEX 2018

The Living Planet Index (LPI) is an indicator of the state of global biodiversity and the health of the planet. It is established by calculating the average abundance of about 22,000 populations of more than 4,000 different species of fish, amphibians, reptiles, birds and mammals from around the world.

The global LPI shows that the size of vertebrate populations has decreased by 60% in just over 40 years (between 1970 and 2014).

indice planta vivo, tortuga marina, wwf, marc arenas camps, flores island, komodo national park, indonesia
Vertebrate populations has been reduced a 60% in just over 40 years (Picture: Marc Arenas Camps ©).

If we distribute the analysed species into biogeographic realms, as the lower image shows, we can observe differences in the LPI. The most pronounced population declines occur in the tropics. The Neotropical realm has suffered the most drastic decline: 89% loss respect the year 1970. On the other hand, in the Nearctic and Palearctic the reductions have been much lower: 23 and 31% respectively. The other two realms have intermediate declines, although important: in tropical Africa it is 56% and in the Indo-Pacific 64%. In all the realms, the main threat is the degradation and loss of habitats, but variations are observed.

reinos biogeograficos, indice planeta vivo 2018, wwf
Biogeographic realms of the LPI (Image: Modified de WWF).

Unlike recent reports, in which the index was separated according to whether the populations were terrestrial, marine or freshwater, in this edition only the freshwater LPI has been calculated. These are the most threatened ecosystems since they are affected by the modification, fragmentation and destruction of habitats; the invasive species; excessive fishing; pollution; forestry practices; diseases and climate change. Analysing 3,358 populations of 880 different species it has been calculated that the freshwater LPI has decreased by 83% since 1970, specially the Neotropical (94% decrease), the Indo-Pacific (82%) and tropical Africa (75%) realms.

AIMING HIGHER: REVERSING THE BIODIVERSITY LOSS CURVE

Despite political agreements for the conservation and sustainable use of biodiversity (Convention on Biological Diversity, COP6, Aichi Targets…), global biodiversity trends continue to decline.

As indicated in the Living Planet Report, “between today and the end of 2020 there is a window of opportunity without equal to shape a positive vision for nature and people.” This is because the Convention on Biological Diversity is in the process of establishing new goals and objectives for the future, adding the Sustainable Development Goals (SDGs). In the case of the SDGs, these refer to:

  • SDG 14: Conserve and sustainably use oceans, seas and marine resources for sustainable development.
  • SDG 15: Protect, restore and promote sustainable use of terrestrial ecosystems, sustainably manage forests, combat desertification, and halt and reverse land degradation and halt biodiversity loss.

The authors consider that what is needed are well-defined goals and a set of credible actions to restore the abundance of nature until 2050. To achieve this, the authors recommend following three steps:

  1. Specify clearly the objective of biodiversity recovery.
  2. Develop a set of measurable and relevant indicators of progress.
  3. Agree on a package of actions that together achieve the objective within the required time frame.

CONCLUSION

Looking at the data from the Living Planet Report 2018, it is evident that nature is in retreat: we have lost 60% of the vertebrate populations of the planet, despite the differences between the different areas. In addition, environmental policies are not enough to stop this trend. Therefore, more ambitious policies are needed to stop and recover the nature of the planet in which we live. We have an obligation to live with nature, not against nature. If we do not have more sustainable and respectful habits with the environment, the benefits that nature brings us will be lost and will affect our own survival.

You can read the full report at WWF.

Anuncis

Así estamos dejando el planeta: Informe Planeta Vivo 2018 (WWF)

A pesar de que la naturaleza nos proporciona todo lo que nuestra sociedad moderna necesita, nuestra relación con ella es más bien destructiva. Todo el impacto que nuestra sociedad ha infligido sobre la Tierra ha conducido a una nueva era geológica, que los expertos han bautizado como Antropoceno. El Informe Planeta Vivo nos muestra cómo estamos dejando el planeta. ¡No te lo pierdas!

ASÍ ESTAMOS DEJANDO EL PLANETA: INFORME PLANETA VIVO 2018 (WWF)

Ésta no es la primera vez que hacemos un resumen del Informe Planeta Vivo, realizado por la WWF y que, con esta última edición, cumple los 20 años y cuenta con la participación de más de 50 expertos. Informes anteriores recalcaban el notable deterioro de los sistemas naturales de la Tierra: tanto la naturaleza como la biodiversidad están desapareciendo a un ritmo alarmante. Además, se calcula que a escala mundial la naturaleza provee servicios valorados en unos 110 billones de euros anuales.

¿QUÉ ESTÁ AMENAZANDO LA BIODIVERSIDAD?

Según un estudio reciente, las principales amenazas para la biodiversidad son dos: la sobreexplotación y la agricultura. De hecho, 3 de cada 4 especies de plantas, anfibios, reptiles, aves y mamíferos extinguidas desde el año 1500 desaparecieron debido a estos dos motivos. Ésto es debido al gran crecimiento del consumo a nivel mundial, que explica que la huella ecológica haya aumentado un 190% en los últimos 50 años.

sobreexplotacion, agricultura, amenazas biodiversidad, informe planeta vivo 2018, wwf
La sobreexplotación y la agricultura son las principales amenazas de la biodiversidad (Foto: Ininsa, Creative Commons).

La demanda de productos derivados de los ecosistemas, vinculado a su menor capacidad de reponerlos, explica que sólo el 25% de la superficie terrestre esté completamente libre de impactos de actividades humanas. Se prevé que esta fracción sea sólo un 10% en 2050.

La degradación del suelo incluye la pérdida de bosque, siendo mayor la tasa de deforestación en los bosques tropicales, que albergan los niveles más altos de biodiversidad. La degradación del suelo tiene impactos diversos sobre las especies, la calidad de los hábitats y el funcionamiento de los ecosistemas:

  • Pérdida de biodiversidad.
  • Alteración de hábitats.
  • Alteración de las funciones biológicas de la biodiversidad.
  • Alteración de los hábitats y sus funciones.
  • Alteración de la riqueza y abundancia de las especies.

Las especies invasoras también son una amenaza común, la dispersión de las cuales se asocia al comercio. La contaminación, las presas, los incendios y la minería son presiones adicionales, además del papel cada vez mayor del cambio global.

ÍNDICE PLANETA VIVO 2018

El Índice Planeta Vivo (IPV) es un indicador del estado de la biodiversidad global y de la salud del planeta. Se establece calculando la abundancia promedio de unas 22.000 poblaciones de más de 4.000 especies distintas de peces, anfibios, reptiles, aves y mamíferos de todo el mundo.

El IPV global muestra que el tamaño de las poblaciones de vertebrados han disminuido un 60% en poco más de 40 años (entre 1970 y 2014).

indice planta vivo, tortuga marina, wwf, marc arenas camps, flores island, komodo national park, indonesia
Las poblaciones de vertebrados se han reducido un 60% en poco más de 40 años (Foto: Marc Arenas Camps ©).

Si distribuimos las especies analizadas por reinos biogeográficos, como muestra la imagen inferior, podemos observar diferencias en el IPV. Las disminuciones de las poblaciones más pronunciadas se producen en los trópicos. El reino Neotropical ha sufrido la disminución más drástica: el 89% de pérdida respeto el año 1970. Por otro lado, en las Neárticas y Paleárticas las reducciones han sido muy inferiores: el 23 y 31% respectivamente. Los otros dos reinos presentan disminuciones intermedias, aunque importantes: en el África tropical es del 56% y en el Indo-Pacífico del 64%. En todos los reinos, la principal amenaza es la degradación y pérdida de hábitats, pero se observan variaciones.

reinos biogeograficos, indice planeta vivo 2018, wwf
Reinos biogeográficos del IPV (Imagen: Modificada de WWF).

A diferencia de los últimos informes, en los que se separaba el índice según si las poblaciones eran terrestres, marinas o de agua dulce, en esta edición sólo se ha calculado el IPV de agua dulce. Son éstos los ecosistemas más amenazados ya que se ven afectados por la modificación, fragmentación y destrucción de los hábitats; las especies invasoras; la pesca excesiva; la contaminación; las prácticas forestales; las enfermedades y el cambio climático. Analizando 3.358 poblaciones de 880 especies distintas se ha calculado que el IPV de agua dulce presenta una disminución del 83% desde 1970, viéndose especialmente afectadas aquellas especies de los reinos neotropical (94% de disminución), el Indo-Pacífico (82%) y el África tropical (75%).

APUNTAR MÁS ALTO: REVERTIR LA CURVA DE PÉRDIDA DE BIODIVERSIDAD

A pesar de los acuerdos políticos para la conservación y uso sostenible de la biodiversidad (Convenio de Diversidad Biológica, COP6, Metas de Aichi…), las tendencias mundiales de biodiversidad continúan disminuyendo.

Según se indica en el Informe Planeta Vivo, “entre hoy y finales de 2020 se presenta una ventana de oportunidad sin igual para dar forma a una visión positiva para la naturaleza y las personas”. Esto se debe a que el Convenio de Diversidad Biológica está en proceso de establecer nuevas metas y objetivos para el futuro, sumando los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). Para el caso de los ODS, estos hacen referencia a:

  • ODS 14: Conservar y utilizar en forma sostenible los océanos, los mares y los recursos marinos para el desarrollo sostenible.
  • ODS 15: Efectuar una ordenación sostenible de los bosques, luchar contra la desertificación, detener y revertir la degradación de las tierras y poner freno a la pérdida de diversidad biológica.

A partir de 2020, los autores consideran que lo que hace falta son metas atrevidas y bien definidas y un conjunto de acciones creíbles para restaurar la abundancia de la naturaleza hasta el 2050. Para conseguirlo, los autores recomiendan seguir tres pasos:

  1. Especificar claramente el objetivo de recuperación de la biodiversidad.
  2. Desarrollar un conjunto de indicadores de progreso medibles y relevantes.
  3. Acordar un paquete de acciones que en conjunto logren alcanzar el objetivoo en el marco de tiempo requerido.

CONCLUSIÓN

Viendo los datos del Informe Planeta Vivo 2018, es evidente que la naturaleza está en retroceso: hemos perdido el 60% de las poblaciones de vertebrados del planeta, a pesar de las diferencias entre las diferentes áreas. Además, las políticas ambientales no son suficientes para frenar esta tendencia. Así pues, hacen falta políticas más ambiciosas para frenar y recuperar la naturaleza del planeta en el que vivimos. Tenemos la obligación de vivir con la naturaleza, no contra la naturaleza. De no tener unos hábitos más sostenibles y respetuosos con el medio ambiente, los beneficios que ésta nos aporta van a perderse y afectará nuestra propia supervivencia.

Puedes leer el informe completo en WWF.

Així estem deixant el planeta: Informe Planeta Viu 2018 (WWF)

Tot i que la natura ens proporciona tot el que la nostra societat moderna necessita, la nostra relació amb ella és més aviat destructiva. Tot l’impacte que la nostra societat ha infligit sobre la Terra ha conduït a una nova era geològica, que els experts han batejat com a Antropocè. L’Informe Planeta Viu ens mostra com estem deixant el planeta. No t’ho perdis!

AIXÍ ESTEM DEIXANT EL PLANETA: INFORME PLANETA VIU 2018 (WWF)

Aquesta no és la primera vegada que fem un resum de l’Informe Planeta Viu, realitzat per la WWF i que, amb aquesta última edició, compleix els 20 anys i compta amb la participació de més de 50 experts. Informes anteriors recalcaven el notable deteriorament dels sistemes naturals de la Terra: tant la naturalesa com la biodiversitat estan desapareixent a un ritme alarmant. A més, es calcula que a escala mundial la naturalesa proveeix serveis valorats en uns 110 bilions d’euros anuals.

QUÈ ESTÀ AMENAÇANT LA BIODIVERSITAT?

Segons un estudi recent, les principals amenaces per a la biodiversitat són dues: la sobreexplotació i l’agricultura. De fet, 3 de cada 4 espècies de plantes, amfibis, rèptils, aus i mamífers extingides des de l’any 1500 van desaparèixer a causa d’aquests dos motius. Això és a causa del gran creixement del consum a nivell mundial, que explica que l’empremta ecològica hagi augmentat un 190% en els últims 50 anys.

sobreexplotacion, agricultura, amenazas biodiversidad, informe planeta vivo 2018, wwf
La sobreexplotació i l’agricultura són les principals amenaces de la biodiversitat (Foto: Ininsa, Creative Commons).

La demanda de productes derivats dels ecosistemes, vinculat a la seva menor capacitat de reposar-los, explica que només el 25% de la superfície terrestre estigui completament lliure d’impactes d’activitats humanes. Es preveu que aquesta fracció sigui només un 10% al 2050.

La degradació del sòl inclou la pèrdua de bosc, essent major la taxa de desforestació als boscos tropicals, que tenen els nivells més alts de biodiversitat. La degradació del sòl té impactes diversos sobre les espècies, la qualitat dels hàbitats i el funcionament dels ecosistemes:

  • Pèrdua de biodiversitat.
  • Alteració de les funcions biològiques de la biodiversitat.
  • Alteració dels hàbitats i les funcions.
  • Alteració de la riquesa i abundància de les espècies.

Les espècies invasores també són una amenaça comuna, la dispersió de les quals s’associa al comerç. La contaminació, les preses, els incendis i la mineria són pressions addicionals, a més del paper cada vegada més gran del canvi global.

ÍNDEX PLANETA VIU 2018

L’Índex Planeta Viu (IPV) és un indicador de l’estat de la biodiversitat global i de la salut del planeta. S’estableix calculant l’abundància mitjana d’unes 22.000 poblacions de més de 4.000 espècies diferents de peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers de tot el món.

L’IPV global mostra que la mida de les poblacions de vertebrats han disminuït un 60% en poc més de 40 anys (entre 1970 i 2014).

indice planta vivo, tortuga marina, wwf, marc arenas camps, flores island, komodo national park, indonesia
Les poblacions de vertebrats s’han reduït en un 60% en poc més de 40 anys (Foto: Marc Arenas Camps ©).

Si distribuïm les espècies analitzades per regnes biogeogràfics, com mostra la imatge inferior, podem observar diferències en el IPV. Les disminucions de les poblacions més pronunciades es produeixen en els tròpics. El regne Neotropical ha patit la disminució més dràstica: el 89% de pèrdua respecte l’any 1970. D’altra banda, en les Neàrtiques i Paleàrtiques les reduccions han estat molt inferiors: el 23 i 31% respectivament. Els altres dos regnes presenten disminucions intermèdies, encara que importants: a l’Àfrica tropical és del 56% i a l’Indo-Pacífic del 64%. En tots els regnes, la principal amenaça és la degradació i pèrdua d’hàbitats, però s’observen variacions.

reinos biogeograficos, indice planeta vivo 2018, wwf
Regnes biogeogràfiques de l’IPV (Imatge: Modificada de WWF).

A diferència dels últims informes, en els quals es separava l’índex segons si les poblacions eren terrestres, marines o d’aigua dolça, en aquesta edició només s’ha calculat l’IPV d’aigua dolça. Són aquests els ecosistemes més amenaçats ja que es veuen afectats per la modificació, fragmentació i destrucció dels hàbitats; les espècies invasores; la pesca excessiva; la contaminació; les pràctiques forestals; les malalties i el canvi climàtic. Analitzant 3.358 poblacions de 880 espècies diferents s’ha calculat que l’IPV de l’aigua dolça presenta una disminució del 83% des del 1970, veient-se especialment afectades les espècies dels regnes neotropical (94% de disminució), l’Indo-Pacífic (82%) i l’Àfrica tropical (75%).

APUNTAR MÉS ALT: REVERTIR LA CORBA DE PÈRDUA DE BIODIVERSITAT

Tot i els acords polítics per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat (Conveni de Diversitat Biològica, COP6, Metes d’Aichi…), les tendències mundials de la biodiversitat continuen disminuint.

Segons s’indica en l’Informe Planeta Viu, “entre avui i finals de 2020 es presenta una finestra d’oportunitat sense precedents per donar forma a una visió positiva per a la naturalesa i les persones”. Això es deu al fet que el Conveni de Diversitat Biològica està en procés d’establir noves metes i objectius per al futur, sumant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per al cas dels ODS, aquests fan referència a:

  • ODS 14: Conservar i utilitzar en forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
  • ODS 15: Efectuar una ordenació sostenible dels boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i revertir la degradació de les terres i posar fre a la pèrdua de diversitat biològica.

A partir del 2020, els autors consideren que el que cal són metes atrevides i ben definides i un conjunt d’accions creïbles per restaurar l’abundància de la natura fins al 2050. Per aconseguir-ho, els autors recomanen seguir tres passos:

  1. Especificar clarament l’objectiu de recuperació de la biodiversitat.
  2. Desenvolupar un conjunt d’indicadors de progrés mesurables i rellevants.
  3. Acordar un paquet d’accions que en conjunt aconsegueixin arribar al objetiu en el marc de temps requerit.

CONCLUSIÓ

Veient les dades de l’Informe Planeta Viu 2018, és evident que la naturalesa està en retrocés: hem perdut el 60% de les poblacions de vertebrats del planeta, malgrat les diferències entre les diferents àrees. A més, les polítiques ambientals no són suficients per frenar aquesta tendència. Així doncs, calen polítiques més ambicioses per frenar i recuperar la naturalesa del planeta en què vivim. Tenim l’obligació de viure amb la natura, no contra la natura. De no tenir uns hàbits més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, perdrem els beneficis que aquesta ens aporta i afectarà la nostra pròpia supervivència.

Pots llegir l’informe complet a WWF.

 

Zero Waste: living without producing waste – Interview to Esther Peñarrubia

Esther Peñarrubia (Barcelona, December 10, 1980), known for being the translator of the book Zero Waste Home into Catalan and Spanish, by Bea Johnson, and ambassador of the Zero Waste philosophy in Catalonia and Spain, is a PhD in Agronomy Engineering from the University of Lleida (Catalonia), besides being fond of historic gardens and bicycle touring.

ZERO WASTE: LIVING WITHOUT PRODUCING WASTE – INTERVIEW TO ESTHER PEÑARRUBIA

Esther, thank you very much for accepting this interview to share with us and our readers your experience with the non-generation of waste. Being an agronomist, why did you translate the book Zero Waste Home?

Looking for a recipe in Google to make homemade toothpaste, I saw a video of Bea Johnson, the author of the book. Many of the examples she mentioned to reduce waste were already made at home, but we didn’t call it Zero Waste. Nevertheless, there were still some tips that we weren’t applying. I saw the book was not available neither in Catalan nor in Spanish, so I was encouraged to contact her to translate it.

zero waste home, bea johnson, residuo cero, esther peñarrubia
The book Zero Waste Home was translated into Catalan and Spanish by Esther Peñarrubia (Picture: Zero Waste Home).

I see you were practising the zero waste without knowing the concept itself. What did it lead you to live without generating waste?

It has been a passion since adolescence and now it has become a philosophy of life.

What changes did you make in your life?

We learned to reduce many things, we lost the shame at the time of asking for objects or tools that we need punctually to friends, we adopted the bicycle as a daily means of family transport, we try to share a vehicle on long trips…

The Zero Waste is a current issue. Is it really possible to live without generating any waste?

Of course not, we do not live isolated inside a cave! Absolute zero is almost impossible, we will always need a drug, for example, that goes in a container. But it is very easy to live without generating too much waste… For years we have tried and it is not difficult, you just have to want to change habits.

I imagine that at the beginning it is a bit complicated and that you have to be always alert and vigilant. Is it like that?

In a certain way yes, above all you have to learn to reject, like the small objects that you want to filter in your life and that should not go beyond the threshold of the entrance: advertising gifts or samples of new products…

Few weeks ago, the European Union approved the banning of several single-use plastic items in 2020. What do you think of this measure?

It’s perfect, I would like they had set it up from tomorrow! If people need to be prohibited from certain aspects of their lives to have to change their habits when these are not beneficial for them or for the environment, such as smoking in public places a few years ago or the current indiscriminate use of disposable plastics, law must be those that mark the guidelines.

Imagine for a moment that you have the power to make decisions of a political nature. What measures would you promote to avoid the generation of garbage?

I would encourage companies to invest in R & D, taking into account aspects of sustainability and the circular economy. I would also try to promote responsible and second-hand trade in various fields and the exchange of goods between people and groups, such as repair shops, tool libraries, free books…

Surely when you explain that you live without almost generating waste, people give you all kinds of excuses to avoiding start. It has happened to me.

One of the most recurrent is the lack of time and another the lack of legislation to prevent the generation of waste. They often tell me: “Until governments and big companies don’t act, I cannot do anything”. It’s not true! It is clear that as consumers we have a power that we sometimes forget, and buying equals voting, so individually we can do a lot! We all have the same time, what is needed is to learn to prioritise, although it is not an easy task and, above all, to value if our free time can be invested in interesting things that fill us and make us happy or we simply dedicate it to non-meaningful actions.

One of the excuses that I have found is that this way of living is more expensive. What does your own experience say?

It is true that there are products related to the Zero Waste that compared with the conventional ones from a common supermarket are more expensive, such as some that may come from Fair Trade, organic farming or available in bulk. But, on the whole, if we consume less, we share more, we buy in bulk, second hand and local and seasonal products we can save money, without taking into account other collateral benefits.

Now let’s go to the practical part. Someone who might consider living according to Zero Waste in a big city will find it easier to buy in stores that sell all kinds of bulk products. However, in smaller populations, how can it be carried out?

Searching and buying local producers, which there are for sure. Buying in a cooperative way, together with other families (forming part or not of a consumer cooperative) and taking advantage of trips for different reasons to other populations where they do have these products that you don’t find near your home. There are no excuses! Now we are in the information era and luckily webs and apps start coming out that can help us a lot to make our lives easier and more sustainable.

armario residuo cero, residuo cero, compra a granel, esther peñarrubia
A Zero Residue cabinet is made up of glass jars with all products bought in bulk (Picture: Esther Peñarrubia).

Buying food in bulk is easy if we think about it. Now, how do we do it with personal and household cleaning products?

To clean our house, we only need sodium bicarbonate, bought in bulk, and concentrated white vinegar, which can sometimes be found in bulk. In the book there is a chapter that talks about “The magic of vinegar”, with basic recipes to perform various cleaning tasks and other personal hygiene. At home we prefer to buy personal care products in bulk from local producers, such as deodorant, tonic, shampoo, toothpaste and body cream.

I try myself to reduce the waste that I generate by carrying out small actions, but this summer I went to Indonesia on holidays and it was really complicated for me. What can we do when we are travelling?

We can do many things! For example, in terms of personal hygiene, we can take our soaps, toothpastes, shampoos, etc. in small glass or metal jars, thus avoiding having to take the ones available in the hotels, which often are in a plastic container. You can also carry cloth bags, which weigh almost nothing, to buy everything we can in bulk and even carry bottles that can be refilled. On the other hand, we can use the glass jars that we have bought, like a jam, as a container to carry food, so that we don’t need to carry a lunch box from home.

materiales residuo cero, residuo cero, esther peñarrubia
There are many products that allow us to avoid the generation of waste and, some of them, can be useful while we travel (Photo: Esther Peñarrubia).

Any other advice for our readers?

They shouldn’t be afraid to reject what they don’t need, as long as they do it in an educated way. Also they can always carry a cloth bag with them.

Perhaps at a domestic level it is relatively easier to achieve the Zero Waste. But, at companies’ level, public administrations… what would you advise them to do?

Well, I would advise them to follow the same steps that we have taken at home: analyse what waste is generated and look for alternatives that generate less.

In the case of private companies, I would advise them to appoint a Zero Residue delegate, that is essential to be motivated, to manage any doubts that may arise in this regard and, above all, to encourage people to change their waste generating habits. As for public administrations, an entire department could be created in this respect, it is a sufficiently important subject to invest part of the budgets.

And with all this effort that you and your family do, have you found an improvement in your life?

On a personal level we are very satisfied with the alternatives that we have found to the products or ways of doing, although sometimes they have required some time. Another improvement is  that it allows us to enjoy more time to practise our passions.

Thinking a bit about the dates of consumerism that are approaching, such as Christmas, what gifts would you advise people to lead a Zero Waste life?

As a physical gift, a good bottle of water made of stainless steel or glass. Other gifts are the experiences, like a movie or theatre ticket, without printing it.

Any other advice for these Christmas days?

Think a little before consuming or buying. Giving local products and staples (a batch of local foods and bought in bulk is just as acceptable as the best jewel); give experiences; buy second-hand (without fear of saying it); wrap the gifts with a piece of cloth, following the steps of the Furoshiki technique, and without using paper or tape …

Esther, thank you very much for sharing your experience with us. I am sure that you have given more light on this path to the Zero Waste to many people who haven’t dared to take the first step so far.

El Residuo Cero: vivir sin generar residuos – Entrevista a Esther Peñarrubia

Esther Peñarrubia (Barcelona, 10 de diciembre de 1980), conocida por ser la traductora del libro Residuo Cero en Casa, de Bea Johnson, y embajadora de la filosofía Residuo Cero en nuestro país, es Doctora Ingeniera Agrónoma por la Universidad de Lleida, además de aficionada a los jardines históricos y al cicloturismo.

El RESIDUO CERO: VIVIR SIN GENERAR RESIDUOS – ENTREVISTA A ESTHER PEÑARRUBIA

Esther, muchas gracias por aceptar esta entrevista para compartir con nosotros y nuestros lectores tu experiencia con la no generación de residuos. Siendo ingeniera agrónoma, ¿qué te llevó a traducir el libro Zero Waste Home?

Buscando una receta en Google para hacer dentífrico casero vi un vídeo de Bea Johnson, la autora del libro. Muchos de los ejemplos que citaba para reducir residuos ya los hacíamos en casa, sin que lo llamáramos Residuo Cero, pero todavía había algunos que no nos habíamos planteado. Vi que el libro no estaba disponible en catalán ni en castellano, así que me anime a contactar con ella para traducirlo.

zero waste home, bea johnson, residuo cero, esther peñarrubia
El libro Zero Waste Home fue traducido al castellano por Esther Peñarrubia (Foto: Zero Waste Home).

Veo que la práctica del residuo cero ya la llevabas a cabo antes incluso de conocer el concepto propiamente. ¿Qué te impulsó a vivir sin generar residuos?

Ha sido una pasión desde la adolescencia y ahora se ha convertido en una filosofía de vida.

¿Qué cambios hicisteis en vuestra vida?

Aprendimos a reducir muchas cosas, perdimos la vergüenza a la hora de pedir objetos o herramientas que necesitamos puntualmente a amigos, adoptamos la bicicleta como medio de transporte familiar diario, intentamos compartir vehículo en desplazamientos largos…

El Residuo Cero es un tema de actualidad. ¿Es realmente posible vivir sin generar ningún residuo?

Claro que no, ¡no vivimos aislados dentro de una cueva! El cero absoluto es casi imposible, siempre necesitaremos un medicamento, por ejemplo, que va en un envase. Pero sí es muy fácil vivir sin generar demasiados residuos… Hace años que lo intentamos y no es nada difícil, sólo debes tener ganas de cambiar de hábitos.

Imagino que al principio es un poco complicado y que tienes que estar siempre en alerta y vigilante. ¿Es así?

Un poco sí, sobre todo tienes que aprender a rechazar, como los pequeños objetos que se quieren colar en tu vida y que no deberían pasar del umbral de la entrada: obsequios de propaganda o muestras de nuevos productos…

Hace unas semanas, la Unión Europea aprobó la prohibición de varios objetos de plástico de un solo uso a partir de 2020. ¿Qué opinas de esta medida?

Es perfecto, ¡ojalá lo instaurasen desde mañana mismo! Si la gente necesita que les prohíban determinados aspectos de su vida para tener que modificar sus hábitos, cuando éstos no son beneficiosos ni para ellos ni para el medio ambiente, tales como fumar en lugares públicos hace unos años o el actual uso indiscriminado de plásticos desechables, las legislaciones deben ser las que marquen las directrices.

Imagínate por un momento que tienes el poder de tomar decisiones de carácter político. ¿Qué medidas impulsarías para evitar la generación de basura?

Incentivaría a las empresas que invirtieran en I+D, teniendo en cuenta aspectos sobre sostenibilidad y la economía circular. También intentaría fomentar el comercio responsable y de segunda mano en diversos ámbitos y el intercambio de bienes entre personas y colectivos, como los talleres de reparación, bibliotecas de herramientas, libros libres…

Seguro que cuando explicas que vives sin generar residuos, te encuentras con todo tipo de excusas por parte de la gente para no ponerse a ello. A mi mismo, que todavía estoy muy lejos del Residuo Cero, me ha pasado.

Una de las más recurrentes es la falta de tiempo y otra la falta de legislación que evite la generación de residuos. A menudo me dicen: “Hasta que los gobiernos y las grandes empresas no actúen yo no puedo hacer nada”. ¡Ninguna de las dos es cierta! Está claro que como consumidores tenemos un poder que a veces olvidamos, y comprar equivale a votar, así que individualmente sí podemos hacer, ¡y mucho! El tiempo es el mismo para todos, lo que hace falta es aprender a priorizar, aunque no es una tarea fácil y, sobre todo valorar si nuestro tiempo libre lo podemos dedicar a cosas interesantes que nos llenan y nos hagan felices o sencillamente lo destinamos a acciones banales.

Una de las excusas que yo me he encontrado es que esta manera de vivir es más cara. ¿Qué dice tu propia experiencia?

Es cierto que hay productos relacionados con el Residuo Cero que comparados con los convencionales de un supermercado común son más caros, como algunos que puedan provenir del Comercio Justo, la agricultura ecológica o disponibles a granel. Pero, en conjunto, si consumimos menos, compartimos más, compramos a granel, de segunda mano y productos locales y de temporada podemos ahorrar dinero, sin tener en cuenta otros beneficios colaterales.

Ahora vamos a la parte práctica. Alguien que se plantee vivir según el Residuo Cero en una gran ciudad como Barcelona, ​​lo tiene más fácil para encontrar tiendas que vendan todo tipo de producto a granel. Ahora bien, en poblaciones más pequeñas, ¿cómo se puede llevar a cabo?

Buscando y comprando a productores locales, que seguro que los hay. Comprando de manera cooperativa, conjuntamente con otras familias (formando parte o no de una cooperativa de consumidores) y aprovechando los viajes por diversos motivos a otras poblaciones donde sí disponen de estos productos que no encuentras cerca de casa. ¡No hay excusas! Ahora estamos en la era de la información y por suerte empiezan a salir webs y apps que nos pueden ayudar mucho a hacernos la vida más fácil y sostenible.

armario residuo cero, residuo cero, compra a granel, esther peñarrubia
Un armario Residuo Cero está formado por botes de cristal con todos los productos comprados a granel (Foto: Esther Peñarrubia).

Comprar alimentos a granel es fácil si nos lo planteamos. Ahora bien, ¿cómo lo hacemos con productos de aseo personal y del hogar?

Para limpiar nuestra casa basta con sólo bicarbonato sódico, comprado a granel, y vinagre blanco concentrado, que a veces se puede encontrar a granel. En el libro hay un capítulo que habla de “La magia del vinagre”, con recetas básicas para realizar diversas tareas de limpieza y otros de higiene personal. En casa preferimos comprar los productos de aseo personal a granel a productores locales, como el desodorante, el tónico, el champú, la pasta de dientes y la crema del cuerpo.

Yo mismo intento reducir los residuos que genero llevando a cabo pequeñas acciones, pero este verano fui a Indonesia de vacaciones y me fue realmente complicado. ¿Qué podemos hacer cuando estamos de viaje?

¡Podemos hacer muchas cosas! Por ejemplo, en términos de higiene personal, podemos llevar nuestros jabones, pastas de dientes, champús, etc. en pequeños frascos de cristal o metal, evitando así tener que coger los que hay disponibles en los hoteles, que a menudo llevan un envase de plástico. También se pueden llevar bolsas de tela, que no pesan casi nada, para comprar todo lo que podamos a granel e, incluso, llevar botellas que se puedan rellenar. Por otra parte, podemos utilizar los botes de cristal que hayamos comprado, como una mermelada, como envase para llevar comida, para no tener que cargar una fiambrera desde casa.

materiales residuo cero, residuo cero, esther peñarrubia
Hay muchos productos que permiten evitar la generación de residuos y, algunos de ellos, nos pueden ser útiles mientras viajamos (Foto: Esther Peñarrubia).

¿Algún consejo más para nuestros lectores?

Que no tengan miedo de rechazar lo que no necesitan, siempre y cuando lo hagan de manera educada, y que lleven siempre encima una bolsa de tela.

Quizás a nivel doméstico es relativamente más fácil de conseguir el Residuo Cero. Ahora bien, a nivel de las empresas, administraciones públicas… ¿qué les aconsejarías?

Pues les aconsejaría seguir los mismos pasos que hemos hecho en casa: analizar qué residuos generan y buscar alternativas que generen menos.

En el caso de empresas privadas les aconsejaría que adjudicaran una persona delegada Residuo Cero, imprescindible que esté motivada, para gestionar las dudas que surjan al respecto y, sobre todo, para animar a que la gente cambie los hábitos generadores de residuos. En cuanto a las administraciones públicas se podría crear un departamento entero al respecto, es un tema suficientemente importante como para invertir parte de los presupuestos.

Y con todo este esfuerzo que tú y tu familia hacéis, ¿habéis encontrado una mejora en vuestra vida?

A nivel personal estamos muy satisfechos con las alternativas que hemos ido encontrando a los productos o maneras de hacer convencionales, aunque a veces han requerido de cierto tiempo. Otra mejora es que nos ha permitido disfrutar de más tiempo para dedicar a nuestras pasiones.

Pensando un poco en las fechas de consumismo que se acercan, como es la Navidad, ¿qué regalos aconsejarías a la gente para llevar una vida Residuo Cero?

Como regalo físico una buena botella de agua hecha de acero inoxidable o de cristal. Otros regalos igual de buenos son las experiencias, como una entrada de cine o teatro, sin imprimirla.

¿Algún otro consejo para estas fiestas?

Reflexionar un poco antes de consumir o comprar. Regalar productos locales y de primera necesidad (un lote de alimentos locales y comprados a granel es igual de aceptable que la mejor joya); regalar experiencias; comprar de segunda mano (sin miedo a decirlo); envolver los regalos con un trozo de tela, siguiendo los pasos de la técnica Furoshiki, y sin papel de regalo ni cinta adhesiva…

Esther, muchas gracias por compartir con nosotros tu experiencia. Estoy seguro que habrás puesto algo más de luz en este camino hacia el Residuo Cero a muchas personas que hasta ahora no se han atrevido a dar el primer paso.

El Residu Zero: viure sense generar residus – Entrevista a Esther Peñarrubia

Esther Peñarrubia (Barcelona, 10 de desembre de 1980), coneguda per ser la traductora del llibre Residu Zero a Casa, de Bea Johnson, i ambaixadora de la filosofia Residu Zero al nostre país, és Doctora Enginyera Agrònoma per la Universitat de Lleida, a més d’aficionada als jardins històrics i al cicloturisme.

El RESIDU ZERO: VIURE SENSE GENERAR RESIDUS – ENTREVISTA A ESTHER PEÑARRUBIA

Esther, moltes gràcies per acceptar aquesta entrevista per compartir amb nosaltres i els nostres lectors la teva experiència amb la no generació de residus. Essent enginyera agrònoma, què et va portar a traduir el llibre Zero Waste Home?

Buscant una recepta a Google per fer dentífric casolà vaig veure un vídeo de Bea Johnson, l’autora del llibre. Molts dels exemples que citava per reduir residus ja els fèiem a casa, sense que ho anomenéssim Residu Zero, però encara n’hi havia alguns que no ens havíem plantejat mai. Vaig veure que el llibre no estava disponible en català ni en castellà, així que vaig animar-me a contactar amb ella per traduir-lo.

zero waste home, bea johnson, residuo cero, esther peñarrubia
El llibre Zero Waste Home va ser traduït al català per Esther Peñarrubia (Foto: Zero Waste Home).

Veig que la pràctica del residu zero ja la duies a terme abans fins i tot de conèixer el concepte pròpiament. Què et va impulsar a viure sense generar residus?

Ha estat una passió des de l’adolescència i ara s’ha convertit en una filosofia de vida.

Quins canvis vareu realitzar en la vostra vida?

Vam aprendre a reduir moltes coses, vam perdre la vergonya a l’hora de demanar objectes o eines que necessitem puntualment a amics, vam adoptar la bicicleta com a mitjà de transport familiar diari, intentem compartir vehicle en desplaçaments llargs…

El Residu Zero és un tema d’actualitat. És realment possible viure sense generar cap residu?

Es clar que no, no vivim aïllats a dins d’una cova! El zero absolut és gairebé impossible, sempre ens caldrà un medicament, per exemple, que va dins un envàs. Però sí que és molt fàcil viure sense generar gaire residus… Fa anys que ho intentem i no és gens difícil, tan sols has de tenir ganes de canviar d’hàbits.

Imagino que al principi deu ser una mica complicat i que has d’estar sempre en alerta i vigilant. És així?

Una mica sí, sobretot has d’aprendre a rebutjar, com ara els petits objectes que es volen colar a la teva vida i que no haurien de passar del llindar de l’entrada: obsequis de propaganda o mostres de nous productes…

Fa unes setmanes, la Unió Europea va aprovar la prohibició  de diversos objectes de plàstic d’un sol ús a partir del 2020. Què n’opines d’aquesta mesura?

És perfecte, tan de bo ho instauressin des de demà mateix! Si la gent necessita que els prohibeixin determinats aspectes de la seva vida per haver de modificar els seus hàbits, quan aquests no són beneficiosos ni per a ells ni per al medi ambient, com ara fumar a llocs públics fa uns anys o l’actual ús indiscriminat de plàstics d’un sol ús, les legislacions han de ser les que marquin les directrius.

Imagina’t per un moment que tens el poder de prendre decisions de caràcter polític. Quines mesures impulsaries per evitar la generació de brossa?

Incentivaria a les empreses perquè invertissin en I+D, tenint en compte aspectes sobre sostenibilitat i l’economia circular. També intentaria fomentar el comerç responsable i de segona mà en diversos àmbits i l’intercanvi de béns entre persones i col·lectius, com ara els tallers de reparació, biblioteques d’eines, llibres lliures…

Segur que quan expliques que vius sense generar residus, et trobes amb tot tipus d’excuses per part de la gent per no posar-s’hi. Jo mateix, que encara estic molt lluny del Residu Zero, m’hi he trobat.

Una de les més recurrents és la falta de temps i una altra la manca de legislació que eviti la generació de residus. Sovint em diuen: “Fins que els governs i les grans empreses no actuïn jo no puc fer res”. Cap de les dues és certa! Està clar que com a consumidors tenim un poder que de vegades oblidem, i comprar equival a votar, així que individualment sí que podem fer, i molt! El temps és el mateix per tots, el que cal és aprendre a prioritzar, tot i que no és una tasca fàcil i, sobretot valorar si el nostre temps lliure el podem dedicar a coses interessants que ens omplin i ens facin feliços o senzillament el destinem a accions banals.

Una de les excuses que jo m’he trobat és que aquesta manera de viure és més cara. Què hi diu la teva pròpia experiència?

És cert que hi ha productes relacionats amb el Residu Zero que comparats amb els convencionals d’un supermercat comú són més cars, com ara alguns que puguin provenir del Comerç Just, l’Agricultura Ecològica o disponibles a granel. Però, en conjunt, si consumim menys, compartim més, comprem a granel, de segona mà i productes locals i de temporada podem estalviar diners, sense tenir en compte d’altres beneficis col·laterals.

Ara anem a la part pràctica. Algú que es plantegi viure segons el Residu Zero en una gran ciutat com Barcelona, ho té més fàcil per trobar botigues que venguin tot tipus de producte a granel. Ara bé, en poblacions més petites, com es pot dur a terme?

Cercant i comprant a productors locals, que segur que n’hi ha! Comprant de manera cooperativa, conjuntament amb d’altres famílies (formant part o no d’una cooperativa de consumidors) i aprofitant els viatges per diversos motius a d’altres poblacions on sí que disposen d’aquests productes que no trobes a prop de casa. No hi ha excuses! Ara estem a l’era de la informació i per sort comencen a sortir webs i apps que ens poden ajudar molt a fer-nos la vida més fàcil i sostenible.

armario residuo cero, residuo cero, compra a granel, esther peñarrubia
Un armari Residu Zero està format per pots de vidre amb tots els productes comprats a granel (Foto: Esther Peñarrubia).

Comprar aliments a granel és fàcil si ens ho plantegem. Ara bé, com ho fem amb productes de neteja personal i de la llar?

Per netejar casa nostra n’hi ha prou amb només bicarbonat sòdic, comprat a granel, i vinagre blanc concentrat, que a vegades es pot trobar a granel. Al llibre hi ha tot un capítol que parla de “La màgia del vinagre”, amb receptes bàsiques per realitzar diverses tasques de neteja i altres d’higiene personal. A casa preferim comprar els productes de neteja personal a granel a productors locals, com ara el desodorant, el tònic, el xampú, la pasta de dents i la crema del cos.

Jo mateix intento reduir els residus que genero duent a terme petites accions, però aquest estiu vaig anar a Indonèsia de vacances i em va ser realment complicat. Què podem fer quan estem de viatge?

Podem fer moltes coses! Per exemple, en termes d’higiene personal, podem portar els nostres sabons, pastes de dents, xampús, etc. en petits pots de vidre o metall, evitant així haver d’agafar els que hi ha disponibles als hotels, que sovint porten embolcall de plàstic. També es poden portar bosses de tela, que no pesen gairebé res, per comprar tot el que puguem a granel i, fins i tot, portar ampolles que es puguin reomplir. Per altra banda, podem utilitzar els pots de vidre que haguem comprat, com ara una melmelada, com a envàs per portar menjar, per no haver de carregar una carmanyola des de casa.

materiales residuo cero, residuo cero, esther peñarrubia
Hi ha molts productes que permeten evitar la generació de residus i, alguns d’ells, ens poden ser útils mentre viatgem (Foto: Esther Peñarrubia).

Algun consell més pels nostres lectors?

Que no tinguin por de rebutjar el que no necessiten, sempre i quan ho facin de manera educada, i que portin sempre a sobre una bossa de roba.

Potser a nivell domèstic és relativament més fàcil d’aconseguir el Residu Zero. Ara bé, a nivell de les empreses, administracions públiques… què els aconsellaries?

Doncs els aconsellaria seguir els mateixos passos que hem fet a casa: analitzar quins residus generen i buscar alternatives que en generin menys.

En el cas d’empreses privades els aconsellaria que adjudiquessin una persona delegada Residu Zero, imprescindible que estigui motivada, per tal de gestionar els dubtes que sorgeixin al respecte i, sobretot, per animar a que la gent canviï els hàbits generadors de residus. Pel que fa a les administracions públiques es podria crear un departament sencer al respecte, és un tema prou important com per invertir part dels pressupostos.

 I amb tot aquest esforç que tu i la teva família feu, heu trobat cap millora en la vostra vida?

A nivell personal estem molt satisfets amb les alternatives que hem anat trobant als productes o maneres de fer convencionals, tot i que a vegades han requerit de cert temps. Una altra millora és que ens ha permès gaudir de més temps per dedicar a les nostres passions.

Pensant una mica en les dates de consumisme que s’acosten, com és el Nadal, quins regals aconsellaries a la gent per portar una vida Residu Zero?

Com a regal físic una bona ampolla d’aigua feta d’acer inoxidable o de vidre. D’altres regals igual de bons són les experiències, com ara una entrada de cinema o teatre, sense imprimir-la.

Algun altre consell per aquestes festes?

Reflexionar una mica abans de consumir o comprar. Regalar productes locals i de primera necessitat (un lot d’aliments locals i comprats a granel és igual d’acceptable que la millor joia); regalar experiències; comprar de segona mà (sense por a dir-ho); embolicar els regals amb un tros de roba, seguint els passos de la tècnica Furoshiki, i sense paper de regal ni cinta adhesiva…

Esther, moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència. N’estic segur que hauràs posat una mica més de llum en aquest camí cap al Residu Zero a moltes persones que fins ara no s’han atrevit a fer el primer pas.

War against plastic

The fact plastics cause problems in ecosystems, biodiversity and human health is well known. In fact, being aware of this, the European Union win ban in 2021, some single-use plastic objects and has established some measures for others. Let’s see what we can do to fight this war against plastic!

WAR AGAINST PLASTIC

REASONS TO FIGHT PLASTIC USE

According to a study published in 2015, it is estimated that there are 5.25 trillion plastic particles in the world’s oceans, equivalent to a weight of 268,940 tons. If we focus only at the Mediterranean Sea, there are about 2,000 tons of plastic particles. It is also known that 80% of marine plastic comes from land. Another study points, in addition, that by 2050 there will be more plastics than fish in the seas and oceans of the planet not to stop the current trend.

pantai pede, labuan bajo, indonesia, plasticos, basura marina, plastico marino, guerra plastico, residuo zero
In a beach of Labuan Bajo, Indonesia, it was strange not to find waste or plastic in every single step (Picture: Marc Arenas).

As we already talked in this other article, marine litter, of which 75-85% are plastics, causes serious problems in biodiversity, its habitats and the economy. In fact, it is known that every year one million birds and 100,000 marine mammals die from plastic.

The problem of plastic also affects our health. According to a study published in the recent weeks, microplastics have been detected in the excrements of all people who participated in the study. The presence of plastics in the body can be dangerous for the immune system and cause diseases due to their toxins.

HOW CAN WE LIFE WITHOUT PLASTIC?

We must recognise that, nowadays, living without plastic is quite complicated. The reason is that it is infinitely easier to find a product in a plastic container than in a glass one, or even without it, that is, in bulk. Does this mean that we cannot beat the plastic battle? Obviously, not, but we’ll have to make a little effort.

FORBIDDEN PLASTICS FOR THE EUROPEAN UNION

We have already said that the European Union will ban some plastic items in 2021. These objects are plates, glasses and cutlery, drinking straws and cotton buds. Considering that in two years we will not find them in the stores, go ahead to the prohibition and implement these alternatives.

Using plastic cutlery, plates and cups at a party with many people is comfortable, and if they are colourful it is even fun, but it is totally unsustainable. Alternatives:

  • In the market you can find these objects made with alternative materials. In particular, they are usually made of corn, so that when you finish your party or picnic you can throw them into the organic fraction, since they are compostable. You can also find them in paper, although they are less resistant and less sustainable.
  • Another alternative is to use your metal cutlery, your ceramic dishes and your crystal glasses. Simpler, smarter and more sustainable!

Plastic straws are a problem for the environment, since many of them end up in the sea.

In the United States alone, 500 million straws are consumed every day. Maybe you are going to think that this is why it is a very populated country. Well, in Spain every day 13 million are consumed and it is the European country in which they consume the most. If you are one of those who need (need!) to drink a soft drink or cocktail with a straw, we have an alternative for you.

  • At home, we can use reusable bamboo or metal straws. They are equally effective and you will be collaborating to avoid images like the ones in the video being repeated.
  • Do you really need to drink with a straw? If you only find plastic straws in a bar, pub, club or restaurant, reject it (but before they bring you the drink!). Surely you will survive!

The ear buds are another of the prohibited objects from 2021 since it is one of the most found among marine debris.

bastoncillos oidos, basura marina, caballito de mar, plastico, plastico marino, residuo zero, justin hofman
Cotton buds will be forbidden from 2021 (Picture: Justin Hofman)

Apart from the fact that the health authorities only advise its use for the external ear, if you cannot avoid its use, you should opt for alternatives to the plastic ones:

  • Use cotton buds made with bamboo or other woods which, in addition, are sold in recycled cardboard boxes.
  • If you want to be even more sustainable and reduce your garbage production, there is another better alternative: buy a metal stick as we recommend in this article and put a piece of clean cloth on a tip to absorb the water from the shower.

SUSTAINABLE ALTERNATIVES TO OTHER PLASTIC ITEMS

Plastic bottles also harm the environment. Did you know that it takes up to 1,000 years to degrade one bottle? In addition, to make each plastic bottle it is needed 100 mL of oil. For sure, many of you will be thinking about water, but the truth is that this also applies to soaps, detergents, softeners… Seeing how these bottles are accumulating, we give you some tips:

  • Buy larger bottles. It is needed less plastic for a bottle of 1L than for 4 of 250 mL.
  • For the specific case of water, use canteens to avoid the use of plastic. You can drink tap water if in your town has the right quality, but if it is not the case you can install an osmosis or buy water jugs (remember what we said in the previous point).
  • Observe what products you consume at home in plastic bottles and look for a store in your area that sells them in bulk.

Plastic bags, although their use is being reduced, are another problem. In Spain, according to Cicloplast, each year 97,000 tons of plastic bags are consumed, of which only 10% are recycled.

  • How easy and comfortable it is to go shopping with cloth bags, a trolley or a shopping basket!

Finally, we will now focus on polystyrene trays and plastic film. These two elements are increasingly common in supermarkets and homes, since supermarkets sell their fresh product packed in them. Some advises:

  • If your supermarket only sells meat, fish… in these containers, opt for a local store, which will sell it in bulk and you can also buy just the amount you need.
  • Go shopping in bulk stores and take your tupperware (best glass) from home to avoid plasticized paper (which goes to landfills) or the aforementioned objects.

We are aware that we have forgot many things to comment due to plastic is very present in our lives, but the best thing is to become aware of the plastics we generate every day to find an alternative to each of them.

What do you do to avoid the use of plastic? Leave us your advice in the comments for others to join this war against plastic.

(Cover picture: El Observador Crítico)