Image2

Les estrelles de mar

Ara que ja estem en plena època d’anar i gaudir del mar, segurament ets una d’aquelles persones que agafa un tub i unes ulleres i s’aventura a fer snorkel o a bussejar. En aquesta ocasió vull explicar quines són les característiques de les estrelles de mar, amb quins animals els podem confondre i alguns exemples d’espècies del Mediterrani. 

INTRODUCCIÓ

Les estrelles de mar (Asteroïdeus) estan incloses al fílum dels Equinoderms, juntament amb els eriçons de mar (Equinoïdeus), els cogombres de mar (Holoturoïdeus), els lliris de mar i les clavellines (Crinoïdeus) i les ofiures (Ofiuroïdeus).

Equinoderms: (A) Asteroïdeus, (B) Ofiuroïdeus, (C) Holoturoïdeus, (D) Crinoïdeus i (E) Equinoïdeus. (Fotos de Fresno.pntic)
Equinoderms: (A) Asteroïdeus, (B) Ofiuroïdeus, (C) Holoturoïdeus, (D) Crinoïdeus i (E) Equinoïdeus. (Fotos de Fresno.pntic)

Els Equinoderms són tots animals marins, les característiques principals dels quals són:

  • Cos amb simetria radial pentàmera quan són adults, però en la fase de larva són bilaterals (només hi ha un pla de simetria).
  • Tots ells són mòbils, excepte algunes espècies de crinoïdeus que són sèssils (fixats al fons).
  • Esquelet intern (endoesquelet) constituït per plaques espinoses o petits ossicles dispersos, el que li dóna el nom al grup.
  • Sistema aqüífer: sistema que sobresurt de la paret del cos amb un conjunt d’expansions similars a tentacles anomenats peus ambulacrals, els quals s’estenen degut a la pressió del líquid que contenen. Normalment presenten una obertura cap a l’exterior anomenada madreporit.

Convé recordar que com a animals marins que són, si per observar-los els traiem de l’aigua, estem posant en perill la seva vida. De fet, segons FAADA, amb només 10 segons fora de l’aigua és suficient perquè comencin a morir. És com si per observar a un animal terrestre el poséssim dins de l’aigua durant molta estona; acabaria morint. Per tant, és important que per observar-les no les traiem de l’aigua i molt millor encara si ni tant sols les toquem. 

Recorda: no treguis les estrelles de mar ni altres animals marins de l'aigua doncs poden morir. (Foto de FAADA).
Recorda: no treguis les estrelles de mar ni altres animals marins de l’aigua doncs poden morir. (Foto de FAADA).

LES ESTRELLES DE MAR

Hi ha unes 1.500 espècies d’estrelles de mar, les quals estan totes incloses en la classe dels Asteroïdeus. Les estrelles de mar viuen en fons sorrencs, arenosos, esculls de corall i rocosos, segons les espècies. Poden mesurar des de pocs centímetres fins a un metre.

Externament, les estrelles presenten un disc central del que en surten els braços acabats en punta. Des de la boca, que està situada a la part inferior (o cara oral), i al llarg dels braços hi ha l’ambulacre, del que en surten els peus ambulacrals (o podis). La part superior del cos (o cara aboral) sol ser rugosa i amb espines. A la base d’aquestes espines hi ha unes estructures anomenades pedicel·laris, que tenen forma de pinça, els quals tenen la funció de mantenir la superfície de l’animal lliure de residus i a vegades permeten capturar l’aliment. Les brànquies dèrmiques, conegudes com a pàpules, són el sistema a través del qual respiren. És a la cara aboral on també hi trobem l’anus i el madreporit.

Anatomia externa d'una estrella de mar (Foto: Asturnatura).
Anatomia externa d’una estrella de mar (Foto: Asturnatura).

Un tret important dels equinoderms és el sistema aqüífer. En les estrelles de mar juga un paper important en la locomoció, la captura d’aliment, l’excreció i la respiració.

Moltes estrelles són carnívores i s’alimenten de mol·luscs, crustacis, cucs, equinoderms i altres invertebrats, a vegades fins i tot peixos petits. Algunes poden menjar també petites partícules, com ara plàncton i altres partícules orgàniques.

VES EN COMPTE! No confonguis una estrella de mar amb una ofiura. Aquestes segones tenen els braços més prims i mòbils que les estrelles, a més de que no tenen anus i de que no utilitzen els peus ambulacrals per desplaçar-se, doncs ho fan movent els braços. 

ALGUNS EXEMPLES DEL MEDITERRANI

ESTRELLA DE SORRA (Astropecten)

Aquest grup inclou unes 6 espècies mediterrànies, les quals viuen en fons de sorra o fang i amb 5 braços acabats en punta amb la vora coberta d’escames i pues. La més comuna és Astropecten aranciacus, la qual presenta dues fileres d’espines grans i molt afilades i de color vermell – taronja.

Estrella de sorra (Astropecten aranciacus) (Foto: Natura Mediterráneo).
Estrella de sorra (Astropecten aranciacus) (Foto: NaturaMediterráneo).

ESTRELLA BLAVOSA (Coscinasterias tenuispina)

Aquesta estrella mesura entre 7 i 10 cm i normalment presenta entre 7 i 9 braços de mides diferents, els quals estan coberts per petites espines. És de color blanc blavós i marró. La seva forma de reproducció més habitual és per escissió, motiu pel qual un mateix tram de costa pot estar ocupat pel mateix individu genètic d’aquesta espècie. Sol viure sota les pedres.

Estrella blavosa (Coscinasterias tenuispina) (Foto: Animales Marinos).
Estrella blavosa (Coscinasterias tenuispina) (Foto: Animales Marinos).

ESTRELLA VERDA (Marthasterias glacialis)

L’estrella verda, que pot assolir els 80 cm de diàmetre, presenta sempre 5 braços, els quals estan coberts per pues fortes. Pot prendre colors verdosos o marrons, amb taques més clares a més profunditat. Pot viure en fons durs o de sorra grossa, fins als 180 metres de profunditat.

Marthasterias (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).
Estrella verda (Marthasterias glacialis) (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).

ESTRELLA VERMELLA (Echinaster sepositus)

L’estrella vermella, que pot mesurar fins a 30 cm, deu el seu nom a la seva coloració vermella, més o menys ataronajada. Presenta 5 braços llargs i força cilíndrics, recobert de petites espines. Es pot trobar fins als 1000 m de profunditat, sempre en fons rocosos.

Estrella vermella (Echinaster sepositus) (Foto: , Creative Commons).
Estrella vermella (Echinaster sepositus) (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).

HACELIA (Hacelia attenuata)

Aquesta estrella de mar, que també té 5 braços cilíndrics, és de color vermell – ataronjada. Es pot diferenciar de l’estrella vermella pel fet que aquesta presenta les pàpules en files longitudinals i en Echinaster la distribució és irregular.

Hacelia (Hacelia attenuata) (Foto: European Marine Life).
Hacelia (Hacelia attenuata) (Foto: European Marine Life).

ESTRELLETA (Asterina gibbosa)

Aquesta petita estrella (de 2 a 4 cm) presenta els braços poc diferenciats del disc central. Pot prendre coloracions força variables, des de gris verdós fins a vermellosa. La podem observar sobre roques, sorra, entre la posidònia…

Estrelleta (Asterina gibbosa) (Foto: Glaucus).
Estrelleta (Asterina gibbosa) (Foto: Glaucus).

REFERÈNCIES

5 pensaments a “Les estrelles de mar”

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s