Els cetacis sempre han cridat l’atenció de les persones, ja sigui per les seves espectaculars peripècies, per la seva intel·ligència o per les seves imponents dimensions. Ara bé, saps quin és l’origen dels dofins i les balenes? Saps com ha estat la seva evolució fins a ser els animals que són actualment? Aquí ho podràs descobrir!
ORIGEN TERRESTRE
Els cetacis es varen originar a l’antic mar o oceà de Tethys, fa 50 milions d’anys, a partir de mamífers terrestres que varen anar adaptant-se al medi aquàtic. Han evolucionat de tal manera que han esdevingut el grup dominant de mamífers marins per la seva diversitat d’espècies i hàbitats i per la seva àmplia distribució pel planeta.
DE LA TERRA AL MAR: L’EVOLUCIÓ DELS PRIMERS CETACIS
Els arqueocets són el conjunt de cetacis primitius que varen viure durant l’Eocè (fa 34-55 MA), els quals anaven presentant cada vegada més adaptacions a la vida aquàtica. Entre els arqueocets trobem l’antecedent dels dos grups actuals de cetacis, els Odontocets i els Misticets.Entre els arqueocets podem trobar 5 famílies diferents: Pakicètids, Ambulocètids, Remingtonocètids, Protocètids i Basilosàurids, els quals s’expliquen a continuació.
ELS PAKICÈTIDS
Els pakicètids varen viure fa aproximadament 50 MA a la Índia i al Pakistan, els quals tenien més aparença de llop que no pas de cetaci. Presentaven les fosses nasals prop del front i els ulls tenien una posició dorsal, com en els cocodrils. La característica principal que els fa classificar com a cetacis és l’estructura de l’orella, doncs ja estava adaptada a l’audició sota l’aigua. A més, els ossos de les extremitats eren molt densos per tal que poguessin caminar sota l’aigua. Val a dir que els pakicètids eren animals principalment terrestres o d’aigua dolça. L’animal més conegut dins dels pakicètids és el Pakicetus.
ELS AMBULOCÈTIDS
Els següents arqueocets varen ser els Ambulocètids, també de la Índia i el Pakistan, presents en l’Eocè mitjà (41-50 MA). Semblaven cocodrils en alguns aspectes, amb extremitats curtes i amb un cos i cua potents. Tenien el cap gran, amb els ulls situats a la part dorsal però lateralment. Tenien les extremitats posteriors adaptades a nadar i nedava ondulant l’esquena verticalment, com ho fan les balenes actuals.
ELS REMINGTONOCÈTIDS
Els Remingtonocètids es coneixen també de la Índia i el Pakistan, de fa 43-46 MA. Tot i que tots els arqueocets presentaven morros grans, en aquest grup ho eren especialment. Es creu que tenien una mida més gran que els pakicètids però més petita que els ambulocètids. Les fosses nasals es troben prop del front, presenten els ulls petits i tenen l’orella més adaptada a la vida subaquàtica.
ELS PROTOCÈTIDS
Els Protocètids eren de l’Eocè mitjà i es trobaven a la Índia, Pakistan, Àfrica, Europa i Nord Amèrica. Probablement només varen viure en mars càlids prop dels tròpics. Presenten un morro llarg, els ulls grans i la posició de l’obertura nasal els permetia respirar sense treure tot el cap de l’aigua, com els cetacis actuals. S’hi troben una gran quantitat de gèneres, però en destaca Protocetus, que significa primer cetaci.
ELS BASILOSÀURIDS
L’últim grup d’arqueocets en aparèixer, els Basilosàurids, varen existir durant l’Eocè mitjà i final. Segons les espècies, podien mesurar entre 4 i 18 metres de longitud. Es tracta d’un grup parafilètic, és a dir, no inclou tots els grups descendents d’un mateix ancestre comú. Es caracteritzen per tenir les extremitats posteriors molt reduïdes. Aquest grup ja té un aspecte molt semblant al dels cetacis actuals. Inclou, entre altres gèneres, Basilosaurus i Saghacetus.
REFERÈNCIES
- Berger WH. 2007. Cenozoic cooling, Antarctic nutrient pump, and the evolution of whales. Deep Sea Res. II 54, pp. 2399-2421.
- Berta A, Sumich J & Kovacs KM. 2011. Marine mammals. Evolutionary Biology. 2ª edició. Califòrnia: Academic Press
- Fordyce RE. 2009. Cetacean Evolution. Dins Perrin W, Würsig B & Thewissen JGM (ed). Encyclopedia of Marine Mammals. 2ª edició. Canadà: Academic Press. pp. 201-207
- Fordyce RE. 2003. Cetacea evolution and Eocene-Oligocene oceans revisited. Dins Prothero DR, Ivany LC & Nesbitt E (ed). Secondary Adaptation of Tetrapods to Life in Water. New York: Columbia University Press. pp. 154-170
- Gray NM, Kainec K, Madar S, Tomko L & Wolfe S. 2006. Sink or swim? Bone density as a mechanism for bouyancy control in early cetaceans. Anat. Rec.: Adv. Integr. Anat. Evol. Biol. 290. pp. 638-653
- Gingerich PD, Smith BH i Simons EL. 1990. Hind limbs of Eocene Basilosaurus: Evidence of feet in whales. Science 249. pp. 154-157
- Gringerich PD. 2005. Cetacea. Dins Rose KD & Archibald JD (ed). Placental Mammals: Origin, Timing, and Relationships of the Major Extant Clades. Baltimore: Johns Hopkings University Press. pp. 234-252
- Jaramillo Legorreta AM, Rojas Bracho L & Gerrodette T. 1999. A new abundance estimate for vaquitas: first step for recovery. Mar. Mamm. Sci 15 (4): 957-973
- Lindberg DR & Pyenson ND. 2007. Things that go bump in the night: Evolutionary between cephalopods and cetaceans in the Tertiary. Lethaia 40. pp. 335-343
- Miralles L, Lens S, Rodríguez-Folgar A, Carrillo M, Martín V, et al. (2013) Interspecific Introgression in Cetaceans: DNA Markers Reveal Post-F1 Status of a Pilot Whale. PLoS ONE 8(8): e69511. doi: 10.1371/journal.pone.0069511
- Thewissen JGM. 2009. Cetacean Evolution. Dins Perrin W, Würsig B & Thewissen JGM (ed). Encyclopedia of Marine Mammals. 2ª edició. Canadà: Academic Press. pp. 46-48
- Uhen MD. 2009. Basilosaurids. Dins Perrin W, Würsig B & Thewissen JGM (ed). Encyclopedia of Marine Mammals. 2ª edició. Canadà: Academic Press. pp. 91-94
- Uhen MD i Gingerich PD. 2001. New genus of dorudontine archaeocete (Cetacea) from the middle-to-late Eocene of South Carolina. Mar. Mamm. Sci. 17 (1). pp. 1-34
- Williams EM. 1998. Synopsis of the earliest cetaceans: Pakicetidae, Ambulocetidae, Remingtonocetidae and Protocetidae. Dins Thewissen JGM (ed). The Emergence of Whales, Evolutionary Patterns in the Origin of Cetacea. New York: Plenum Press. pp. 1-28
All you need is Biology 
4 pensaments sobre “Breu evolució dels cetacis”