Arxiu d'etiquetes: MPA

Pesca recreativa en reservas marinas: ¿es compatible?

Esta semana, el tema del artículo es la pesca recreativa en las áreas marinas protegidas. En concreto, se explica qué se entiendo por pesca recreativa, qué impactos tiene y se da un listado de recomendaciones para minimizarlos. Este artículo ha estado elaborado conjuntamente con Guillem Santamaria, en el marco de la asignatura Reservas marinas del Máster en Oceanografía y Gestión del Medio Marino. 

INTRODUCCIÓN

La pesca recreativa tiene un impacto importante en las áreas protegidas marinas (MPA) y costeras, siendo una de las actividades más comunes en todas las costas a lo largo del planeta (Font et al. 2012).

Entendemos por pesca recreativa aquella pesca no comercial realizada con finalidades de ocio o deportivas donde las capturas, las cuales está prohibida su venta, son utilizadas para el consumo propio (Font et al. 2012). Aunque se han propuesto varias definiciones para pesca recreativa, esta engloba el mayor número de disciplinas diferentes.

La pesca recreativa tiene una gran importancia a nivel mundial. En 1995 las capturas totales mundiales fueron entorno a 2 millones de toneladas y el 2004 del orden de 47 mil millones de peces, de los cuales dos tercios fueron devueltos al mar (Cooke et al. 2006). En perspectiva europea, en 1998 se estimó un total de 21,3 millones de pescadores recreativos de 22 países distintos, de los cuales, los pescadores de 10 de estos invirtieron entorno a 10 millones de dólares (Cooke et al. 2006). Un estudio hecho en 2004 estima que esta inversión aumentó hasta los 25 mil millones de euros en toda Europa, con más de 10 millones de pescadores, superando en 5 mil millones de euros el beneficio de las capturas comerciales de los países miembro del 1998 (Pawson et al. 2007).

La pesca recreativa té una gran importància a nivell mundial (Foto extreta de Magic1059).
La pesca recreativa tiene una gran importancia a nivel mundial (Foto extraída de Magic1059).

Aunque la pesca recreativa no está tan bien estudiada como la profesional artesanal, varios estudios demuestran que, ambas, pueden tener un impacto similar, tanto en los stocks de peces como en los ecosistemas acuáticos (Cooke et al. 2006). En el mismo Mediterráneo, la pesca recreativa representa más del 10% de la producción total pesquera (EU, 2004).

TÉCNICAS DE PESCA RECREATIVA

La pesca desde embarcación es la que incluye el mayor número de técnicas diferentes, seguida de la pesca desde la costa (Font et al. 2012). Además, se está viendo un incremento de la pesca desde kayak, que incorpora GPS y profundímetros, entre otros. Según Font et al. (2012), los tipos de pesca más utilizados desde embarcación son: pesca de fondo con caña, pesca con hilo y el curricán. El curricán consiste en arrastrar el aparato desde la embarcación en marcha. en la pesca desde la costa, hay que destacar la que utiliza boyas de corcho, para la captura de especies de roca, y el spinning, para capturar especies pelágicas y algún tipo de espárido. En la pesca submarina se utiliza arpones.

IMPACTO DE LA PESCA RECREATIVA EN LAS RESERVAS MARINAS

En las últimas décadas se está produciendo un incremento del número de pescadores recreativos que van a desarrollar su actividad en las Áreas Marinas Protegidas, de manera que también aumentan los impactos en los recursos y ecosistemas marinos (Cooke et al. 2006). A grandes rasgos, reduce los beneficios potenciales del efecto reserva y del spillover (el hecho de que los organismos salgan de la reserva para alimentar las poblaciones externas) (Font et al. 20012). Algunos estudios han indicado que las áreas totalmente protegidas (No-take zone) son efectivas en términos de conservación (Denny & Babcock, 2004).

IMPACTOS DIRECTOS

Font et al. (2012) determinan que el tipo de pesca que captura, de media, un mayor número de especies distintas es la producida des de embarcación (38 especies), seguida de la de costa (28) y la submarina (25). La pesca submarina es más selectiva, por esto captura un número menor de especies distintas (Jozami et al. 2011).

Las familias de peces más pescadas han sido, en la mayoría de reservas estudiadas, la Sparidae, la Serranidae y, en menor medida, la Labridae. En cuanto a especies concretas, la cabrilla (Serranus cabrilla) y la doncella (Coris julis) son las especies más capturadas tanto desde costa como desde embarcación. Por otro lado, la pesca submarina captura, principalmente, el sargo común (Diplodus sargus), la morraja (Diplodus vulgaris), la lubina (Dicentrarchus labrax) y el pulpo común (Octopus vulgaris) (Cuvier, 1797).

Sard (Serranus cabrilla) (Foto extreta de Asturnatura).
Cabrilla (Serranus cabrilla) (Foto extraída de Asturnatura).
Donzella (Coris julis) (Foto extreta de Ictioterm).
Doncella (Coris julis) (Foto extraída de Ictioterm).

En las 31 MPA estudiadas en el Mediterráneo por Font et al. (2012) se ha encontrado que la pesca recreativa captura un total de 41 especies vulnerables. La proporción media de especies vulnerables dentro de las capturas, de todas las MPA, es del 30%. De los 3 tipos de pesca, la que tiene un impacto más grande en las especies vulnerables es la pesca desde embarcación (captura un total de 39 especies vulnerables, 12 de las cuales sólo se capturan con este tipo de pesca), ya que utiliza una diversidad de técnicas superior, las capturas son más grandes y el hecho de poderse desplazar de un área a otra le permite pescar en diferentes hábitats. La pesca submarina tiene como especies objetivo aquellas que son más vulnerables, ya que tiene una vida larga y un crecimiento lento. Estas especies presentan un potencial reproductor que va aumentando con la edad, de manera que al capturar los organismos más grandes se reduce dramáticamente el potencial reproductor de la población (Jozami et al. 2011).

IMPACTOS INDIRECTOS

Captura y liberación

Aunque a nivel mundial esta práctica está muy extendida, en el Mediterráneo no es tan importante ya que lo que se captura se acostumbra a consumir. La liberación de las capturas en las MPA mediterráneas acostumbra a ser menor que fuera de ellas, habiendo algunas excepciones, como se demuestra en el estudio de Gaudin & Young del 2007. Se están desarrollando bastantes acciones para extender esta actividad en el Mediterráneo.

Esta práctica, pero, no está libre de impactos negativos sobre los individuos. Ciertas acciones en la manipulación de los individuos pueden causar mucho estrés y su muerte, aunque se haya conseguido liberar. Minimizando el tiempo de manipulación y de exposición en el aire, utilizando aparatos para reducir el daño, el estrés y la mortalidad, se pueden eliminar muchos de los efectos nocivos (Arlinghaus et al. 2007).

Mètode d'extracció de l'ham de la boca del peix (Foto extreta de WikiHow).
Método de extracción del anzuelo de la boca del pescado (Foto extraída de WikiHow).

Captura accidental

La captura accidental en la pesca recreativa es importante sobre todo en elasmobránquios  (Font et al. 2012).

Impacto ecológico del cebo

En el 93,3% de las MPA estudiadas por Font et al. (2012) se utilizan los gusanos como cebo. El uso de especies exóticas como cebo (80% de los casos (Font et al. 2012)) puede ser una amenaza para los ecosistemas (Di Stefano et al. 2009). Además, hay que tener en cuenta que estos cebos acostumbran a venderse vivos, los cuales se mantienen gracias al substrato que se añade. En muchos casos, esto substrato son algas también exóticas, en las cuales pueden haber pequeños crustáceos, otros gusanos y caracoles, que suelen ser arrollados por los propios pescadores al mar, permitiendo su introducción al ecosistema (Lau, 1995). También hay que tener en cuenta que, tanto los gusanos que se utilizan como cebo como los organismos que hay en el sustrato, pueden ser una fuente de propagación de nuevos virus, afectando así a la población de peces (Goodwin et al. 2004).

Pesca fantasma

Nos referimos a pesca fantasma a los efectos negativos de los aparatos de pesca perdidos o abandonados la mar, como los pesos de plomo, hilos o anzuelos.

La pérdida de pesos de plomo tiene un impacto importante en las aves marinas, pues las confunden con pequeñas piedras, que les ayudan en la digestión, y su ingestión les causa efectos casi letales. Cuando otra ave (águila, halcones…) los depreda se produce un fenómeno de bioacumulación, propiciando problemas morfológicos, fisiológicos y de comportamiento. De todas formas, su impacto es inferior al de las descargas de plomo atmosférico. (Font et al. 2012)

Los hilos de pesca abandonados afectan, sobre todo, a los organismos sésiles, causando abrasión, estrangulación y reducción de la luz solar que llega.

El abandono y posterior fragmentación del plástico puede producir la obstrucción del tubo digestivo y reducir la capacidad reproductiva de aquellos organismos que los ingieren.

Anclaje

El anclaje de los barcos puede afectar al medio marino, sobre todo las praderías de posidonia, de gran importancia ecológica y que es tan vulnerable.

BUENAS PRÁCTICAS Y RECOMENDACIONES

Independientemente de la opinión personal favorable o negativa con la pesca recreativa, si esta actividad se permite, debe de asegurarse la compatibilidad de la pesca recreativa con la efectividad de las reservas marinas. Por esto, se deberían de seguir una serie de recomendaciones.

És important presentar unes bones pràctiques de pesca per tal de minimitzar l'impacte en les poblacions marines (Foto extreta de NSW Government).
Es importante presentar unas buenas prácticas de pesca para minimizar el impacte en les poblaciones marines (Foto extraída de NSW Government).

Generales

  • Regular el esfuerzo pesquero mediante la limitación del número de cañas, anzuelos (tanto en número como en tamaño) y licencias.
  • Aumentar la vigilancia y control en las MPA, asegurando el cumplimiento de las leyes, en especial en las No-take Zones.
  • Prohibir y vigilar el uso de cebo exótico.
  • Implementar programas de limipeza de aparatos de pesca, para reducir la pesca fantasma.
  • Controlar y sancionar la venta de las capturas.
  • Aumentar la práctica de captura y liberación de forma adecuada: minimizar el tiempo fuera del agua y de manipulación, minimizar el daño utilizando aparatos para sacar el anzuelo y evitar la manipulación inecesaria.
  • Limitar la pesca de especies concretas en periodos reproductivos.
  • Aplicar medidas que permitan que los tamaños mínimos estén por encima del tamaño de madurez sexual.
  • Prohibir o limitar la captura de especies vulnerables.
  • Reducir el uso de pesos de plomo por otros sistemas alternativos (por ejemplo, piedra natural).
  • Incluir la pesca recreativa en la planificación y ejecución de estrategias de gestión costera sobre la explotación de los recursos marinos.
  • Establecer programas de educación y concienciación ambiental (trípticos, guías, conferencias…).
  • Realizar estudios específicos, de forma periódica, del impacto de la pesca recreativa en las comunidades de las Áreas Marinas Protegidas que sean comparables entre distintas MPAs.

Pesca desde embarcación

  • Controlar las capturas a través de observadores en las embarcaciones (tamaño mínimo, vulnerabilidad de especies, capturas accidentales, número y biomasa de capturas…) y realizar la práctica de liberación de forma adecuada por parte de los observadores.
  • Establecer sistemas de ancoraje que no degradan el fondo, como boyas.
  • Minimizar los desplazamientos y el ruido dentro la MPA para evitar molestias y un posible daño a la comunidad animal y vegetal.

Pesca desde la costa

  • Establecer zonas de pesca vigiladas y crear limitaciones de ésta.

Pesca submarina

  • Dirigir presencialmente la pesca submarina a través de guías y/o observadores que indiquen qué especímenes pueden ser objeto de captura.
  • Controlar el uso de equipos de escafandra autónoma.

REFERENCIAS

  • Arlinghaus R., Cooke S. J., Schwab A. & Ian G. Cowx.2007. Fish welfare: a challenge to the feelings-based approach, with implications for recreational fishing. Fish and Fisheries 2007, 8, 57–71.
  • Cooke S. J., Ian G. Cowx. 2006 .Contrasting recreational and commercial fishing: Searching for common issues to promote unified conservation of fisheries resources and aquatic environments. Biological Conservation 128 : 93-108.
  • Denny C.M., R.C. Babcock. 2004. Do partial marine reserves protect reef fish assemblages? Biological Conservation 116 (2004) 119–129.
  • Di Stefano R.J., Litvan, M.E., Horner, P.T. 2009. The Bait Industry as a Potential Vector for Alien Crayfish Introductions: Problem Recognition by Fisheries Agencies and a Missouri Evaluation. Fisheries 34(12): 586-597.
  • EU. 2004. Mediterranean: guaranteeing sustainable fisheries. Fishing in Europe 21: 12.
  • Font T., Lloret J., Piante C. 2012. Recreational fishing within Marine Protected Areas in the Mediterranean. MedPAN North Project. WWF-France. 168 pages.
  • Gaudin C. & De Young C. 2007. Recreational fisheries in the Mediterranean countries: a review of
  • existing legal frameworks. General Fisheries Commission for the Mediterranean. Studies and Reviews No. 81. ISSN 1020-9549.
  • Goodwin A.E., Peterson, J.E., Meyers, T. R, Money, D.J., 2004. Transmission of exotic fish viruses: the relative risks of wild and cultured baits. Fisheries, 29: 19–23.
  • Jozami S.I., Lorente A., Hereu B. 2011. Área marina protegida del parque natural del Montgrí, las Islas Medes y el Baix Ter. Análisis de los usos y recomendaciones de gestión. Tesis de Màster. Universitat de Barcelona.
  • Lau W. 1995. Importation of baitworms and shipping seaweed: vectors for introduced species? In Environmental Issues: From a Local to a Global Perspective, Sloan DM, Christensen KD (eds). Environmental Sciences Group Major, University of California: Berkeley, CA; 21–38.
  • Pawson M.G., D. Tingley, G. Padda, H. Glenn. 2007. EU contract FISH/2004/011 on Sport Fisheries (or Marine Recreational Fisheries) in the EU. Prepared for The European Commission Directorate-General for Fisheries.

Difusió-castellà

Pesca recreativa en reseves marines: és compatible?

Aquesta setmana, el tema de l’article és la pesca recreativa en les àrees marines protegides. En concret, s’explica què s’entén per pesca recreativa, quins impactes i es dóna un llistat de recomanacions per tal de minimitzar-ne l’impacte. Aquest article ha estat elaborat conjuntament amb en Guillem Santamaria, en el marc de l’assignatura Reserves Marines del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí. 

INTRODUCCIÓ 

La pesca recreativa té un impacte important en les àrees protegides marines (MPA) i costaneres, essent una de les activitats més comunes a totes les costes al llarg del planeta (Font et al. 2012).

Entenem per pesca recreativa aquella pesca no comercial realitzada amb finalitats d’oci o esportives on les captures, les quals està prohibida la seva venda, són utilitzades pel consum propi (Font et al. 2012). Tot i que s’han proposat vàries definicions per pesca recreativa, aquesta engloba el major nombre de disciplines diferents.

La pesca recreativa té una gran importància a nivell mundial. Al 1995 les captures totals mundials van ser entorn a 2 milions de tones i el 2004 de l’ordre de 47 mil milions de peixos, dels quals dos terços van ser retornats al mar (Cooke et al. 2006). En perspectiva europea, al 1998 es va estimar un total de 21,3 milions de pescadors recreatius de 22 països diferents, dels quals, els pescadors de 10 d’aquests varen invertir al voltant de 10 milions de dòlars (Cooke et al. 2006). Un estudi fet al 2004 estima que aquesta inversió es va augmentar fins als 25 mil milions d’euros a tot Europa, amb més de 10 milions de pescadors, superant en 5 mil milions d’euros el benefici de les captures comercials dels països membres del 1998 (Pawson et al. 2007).

La pesca recreativa té una gran importància a nivell mundial (Foto extreta de Magic1059).
La pesca recreativa té una gran importància a nivell mundial (Foto extreta de Magic1059).

Encara que la pesca recreativa no està tan ben estudiada com la professional artesanal, varis estudis demostren que, ambdues, poden tenir un impacte similar, tant en els stocks de peixos com en els ecosistemes aquàtics (Cooke et al. 2006). En el mateix Mediterrani la pesca recreativa representa més del 10% de la producció total pesquera (EU. 2004).

TÈCNIQUES DE PESCA RECREATIVA

La pesca des d’embarcació és la que inclou el major nombre de tècniques diferents, seguida de la pesca des de costa (Font et al. 2012). A més, s’està veient un increment de la pesca des de caiac, que incorpora GPS i profundímetres, entre d’altres. Segons Font et al. (2012), els tipus de pesca més utilitzats de d’embarcació són: pesca de fons amb canya, pesca amb fil i el curricà. El curricà consisteix en arrossegar l’aparell amb una embarcació en marxa. En la pesca des de costa cal destacar la que utilitza boies de suro, per la captura d’espècies de roca, i l’spinning, per capturar espècies pelàgiques i algun tipus d’espàrids. En la pesca submarina s’utilitza el fusell.

IMPACTE DE LA PESCA RECREATIVA EN LES RESERVES MARINES

En les últimes dècades s’està produint un increment del nombre de pescadors recreatius que van a desenvolupar la seva activitat en Àrees Marines Protegides, de manera que també augmenten els impactes en els recursos i ecosistemes marins (Cooke et al. 2006). A grans trets, redueix els beneficis potencials de l’efecte reserva i del spillover (el fet que els organismes surtin de la reserva per alimentar les poblacions externes) (Font et al. 2012). Alguns estudis han indicat que les àrees totalment protegides (No-take zone) són efectives en termes de conservació (Denny & Babcock, 2004).

IMPACTES DIRECTES

Font et al. (2012) determinen que el tipus de pesca que captura, de mitjana, un major nombre d’espècies diferents és la produïda des d’embarcació (38 espècies), seguida de la de costa (28) i la submarina (25). La pesca submarina és més selectiva, per això captura un nombre menor d’espècies diferents (Jozami et al. 2011).

Les famílies de peixos més pescades han estat, en la majoria de reserves estudiades, la Sparidae, la Serranidae i, en menor mesura, la Labridae. Pel que fa a espècies concretes, el serrà (Serranus cabrilla) i la donzella (Coris julis) són les espècies més capturades tant des de costa com des d’embarcació. Per altra banda, la pesca submarina captura, principalment, el sarg (Diplodus sargus), la variada (Diplodus vulgaris), el llobarro (Dicentrarchus labrax) i el pop roquer (Octopus vulgaris) (Cuvier, 1797).

Sard (Serranus cabrilla) (Foto extreta de Asturnatura).
Sard (Serranus cabrilla) (Foto extreta de Asturnatura).
Donzella (Coris julis) (Foto extreta de Ictioterm).
Donzella (Coris julis) (Foto extreta de Ictioterm).

En les 31 MPA estudiades al Mediterrani per Font et al. (2012) s’ha trobat que la pesca recreativa captura un total de 41 espècies vulnerables. La proporció mitjana d’espècies vulnerables dins les captures, de totes les MPA, és del 30%. Dels 3 tipus de pesca, la que té un impacte més gran en les espècies vulnerables és la pesca des d’embarcació (captura un total de 39 espècies vulnerables, 12 de les quals només es capturen amb aquest tipus de pesca), ja que utilitza una diversitat de tècniques superior, les captures són més grans i el fet de poder-se desplaçar d’una àrea a una altra li permet pescar en diferents hàbitats. La pesca submarina té com a espècies objectiu aquelles que són més vulnerables, ja que tenen una vida llarga i un creixement lent. Aquestes espècies presenten un potencial reproductor que va augmentant amb l’edat, de manera que al capturar els organismes més grans es redueix dràsticament el potencial reproductor de la població (Jozami et al. 2011).

IMPACTES INDIRECTES

Captura i alliberació

Tot i que a nivell mundial aquesta pràctica està molt estesa, al Mediterrani no és tan important, ja que el que es captura s’acostuma a consumir. L’alliberació de les captures en les àrees protegides mediterrànies acostuma a ser menor que fora d’elles, havent-hi algunes excepcions, com demostra l’estudi de Gaudin & Young del 2007. S’estan duent a terme força accions per tal d’estendre aquesta activitat al Mediterrani.

Aquesta pràctica, però, no està exempta d’impactes negatius sobre els individus. Certes accions en la manipulació dels individus poden causar molt d’estrès i la conseqüent mort, encara que s’hagi arribat a alliberar. Minimitzant el temps de manipulació i l’exposició a l’aire, utilitzant aparells per reduir el dany, l’estrès i la mortalitat, es poden eliminar molts dels efectes nocius (Arlinghaus et al. 2007).

Mètode d'extracció de l'ham de la boca del peix (Foto extreta de WikiHow).
Mètode d’extracció de l’ham de la boca del peix (Foto extreta de WikiHow).

Captura accidental

La captura accidental en la pesca recreativa és important sobretot en elasmobranquis (Font et al. 2012).

Impacte ecològic de l’esquer

Al 93,3% de les MPA estudiades per Font et al. (2012) s’utilitzen els cucs com a esquer. L’ús d’espècies exòtiques com a esquer (80% dels casos (Font et al. 2012)) pot ser una amenaça pels ecosistemes (Di Stefano et al. 2009). A més, s’ha de tenir en compte que aquests esquers s’acostumen a vendre vius, els quals s’hi mantenen gràcies al substrat que s’afegeix. En molts casos, aquest substrat són algues també exòtiques, en les quals hi poden haver petits crustacis, altres cucs i cargols, i solen ser tirades pels propis pescadors al mar, permetent la seva introducció a l’ecosistema (Lau, 1995). També s’ha de tenir en compte que, tant els cucs que s’utilitzen com a esquer com els organismes que hi ha en el substrat, poden ser una font de propagació de nous virus, afectant així a la població íctica (Goodwin et al. 2004).

Pesca fantasma

Ens referim a pesca fantasma als efectes negatius dels aparells de pesca perduts o abandonats al mar, com ara els pesos de plom, fils i hams.

La pèrdua de pesos de plom té un impacte important en les aus marines, doncs les confonen amb petites pedres, que els ajuden en la digestió, i la seva ingestió els causa efectes quasi letals. Quan una altra au (àguiles, falcons,…) les depreda es produeix un fenomen de bioacumulació, propiciant problemes morfològics, fisiològics i de comportament. Tot i així, el seu impacte és inferior al de les descàrregues de plom atmosfèric. (Font et al. 2012)

Els fils de pesca abandonats afecten, sobretot, als organismes sèssils, causant abrasió, estrangulació i reducció de la llum solar que hi arriba.

L’abandonament i posterior fragmentació del plàstic pot produir la obstrucció del tub digestiu i reduir la capacitat reproductiva d’aquells organismes que els ingereixin.

Ancoratge

L’ancoratge dels vaixells pot afectar al medi marí, sobretot les praderes de posidònia, de gran importància ecològica i força vulnerables.

BONES PRÀCTIQUES I RECOMANACIONS

Independentment de la opinió personal favorable o negativa amb la pesca recreativa; si aquesta activitat es permet, s’ha d’assegurar la compatibilitat de la pesca recreativa amb l’efectivitat de les reserves marines Per això, s’haurien de seguir una sèrie de recomanacions.

És important presentar unes bones pràctiques de pesca per tal de minimitzar l'impacte en les poblacions marines (Foto extreta de NSW Government).
És important presentar unes bones pràctiques de pesca per tal de minimitzar l’impacte en les poblacions marines (Foto extreta de NSW Government).

Generals

  • Regular l’esforç pesquer mitjançant la limitació del nombre de canyes, hams (tant en nombre com en mida i forma) i llicències.
  • Augmentar la vigilància i control a les MPA, assegurant el compliment de les lleis, en especial a les No-Take Zones.
  • Prohibir i vigilar l’ús d’esquer exòtic.
  • Implementar programes de neteja d’aparells de pesca, per reduir la pesca fantasma.
  • Controlar i sancionar la venda de les captures.
  • Augmentar la pràctica de captura i alliberació de forma adequada: minimitzar el temps fora l’aigua i de manipulació, minimitzar el dany utilitzant aparells per treure l’ham i evitar manipulació innecessària.
  • Limitar la pesca d’espècies concretes en períodes reproductius.
  • Aplicar mesures que permetin que les talles mínimes estiguin per sobre de la talla de maduresa sexual.
  • Prohibir o limitar la captura d’espècies vulnerables.
  • Reduir l’ús de pesos de plom per altres sistemes alternatius (per exemple, pedra natural).
  • Incloure la pesca recreativa en la planificació i execució d’estratègies de gestió costanera sobre l’explotació dels recursos marins.
  • Establir programes d’educació i conscienciació ambiental (tríptics, guies, conferències,…).
  • Dur a terme estudis específics, de forma periòdica, de l’impacte de la pesca recreativa en les comunitats de les Àrees Marines Protegides que siguin comparables entre diferents MPAs.

Pesca des d’embarcació

  • Controlar les captures a través d’observadors en les embarcacions (talla mínima, vulnerabilitat de les espècies, captures accidentals, nombre i biomassa de captures,…) i realitzar la pràctica d’alliberació de forma adequada per part dels observadors.
  • Establir sistemes d’ancoratge que no degradin el fons, com ara les boies.
  • Minimitzar els desplaçaments i soroll dins la MPA per evitar les molèsties i un possible dany a la comunitat animal i vegetal.

Pesca des de costa

  • Establir zones de pesca vigilades i crear limitacions d’aquesta.

Pesca submarina

  • Dirigir presencialment la pesca submarina a través de guies i/o observadors que indiquin quins espècimens poden ser objecte de captura.
  • Controlar l’ús d’equips d’escafandre autònoma.

REFERÈNCIES

  • Arlinghaus R., Cooke S. J., Schwab A. & Ian G. Cowx.2007. Fish welfare: a challenge to the feelings-based approach, with implications for recreational fishing. Fish and Fisheries 2007, 8, 57–71.
  • Cooke S. J., Ian G. Cowx. 2006 .Contrasting recreational and commercial fishing: Searching for common issues to promote unified conservation of fisheries resources and aquatic environments. Biological Conservation 128 : 93-108.
  • Denny C.M., R.C. Babcock. 2004. Do partial marine reserves protect reef fish assemblages? Biological Conservation 116 (2004) 119–129.
  • Di Stefano R.J., Litvan, M.E., Horner, P.T. 2009. The Bait Industry as a Potential Vector for Alien Crayfish Introductions: Problem Recognition by Fisheries Agencies and a Missouri Evaluation. Fisheries 34(12): 586-597.
  • EU. 2004. Mediterranean: guaranteeing sustainable fisheries. Fishing in Europe 21: 12.
  • Font T., Lloret J., Piante C. 2012. Recreational fishing within Marine Protected Areas in the Mediterranean. MedPAN North Project. WWF-France. 168 pages.
  • Gaudin C. & De Young C. 2007. Recreational fisheries in the Mediterranean countries: a review of
  • existing legal frameworks. General Fisheries Commission for the Mediterranean. Studies and Reviews No. 81. ISSN 1020-9549.
  • Goodwin A.E., Peterson, J.E., Meyers, T. R, Money, D.J., 2004. Transmission of exotic fish viruses: the relative risks of wild and cultured baits. Fisheries, 29: 19–23.
  • Jozami S.I., Lorente A., Hereu B. 2011. Área marina protegida del parque natural del Montgrí, las Islas Medes y el Baix Ter. Análisis de los usos y recomendaciones de gestión. Tesis de Màster. Universitat de Barcelona.
  • Lau W. 1995. Importation of baitworms and shipping seaweed: vectors for introduced species? In Environmental Issues: From a Local to a Global Perspective, Sloan DM, Christensen KD (eds). Environmental Sciences Group Major, University of California: Berkeley, CA; 21–38.
  • Pawson M.G., D. Tingley, G. Padda, H. Glenn. 2007. EU contract FISH/2004/011 on Sport Fisheries (or Marine Recreational Fisheries) in the EU. Prepared for The European Commission Directorate-General for Fisheries.

Difusió-català