Arxiu d'etiquetes: tundra

The Arctic: who cares?

The global change is the main threat to the Arctic, due to the increasing temperature is melting their ice coverage. What will be the consequences of this for its fragile ecosystem? Who cares about it?

THE ARCTIC AND ITS IMPORTANCE

The Arctic, one of the few unspoiled areas of the planet, is located in the north pole. Low temperatures in the region (an average of -35°C in winter and 0ºC in summer) are explained by the low insolation due to the inclination of the globe.

Before the industrial age, the permanent ice of the Arctic occupied about 7 million square kilometers (doubling its size in winter), but it is increasingly difficult to maintain that ice in summer. The ice may reach a thickness of 50 meters in winter, dropping to 2 meters in summer.

Before you start, you can enjoy this video with stunning images of the Arctic:

LIFE IN THE ARCTIC

The Arctic offers a wide variety of different environments: ocean, ice sheets, the coastal area, the tundra and some coniferous forests.

importancia ártico
The tundra is most notable terrestrial biome in the Arctic (Picture: Biomas).

This allows the livelihood of many plant and animal species. Only in the Arctic Ocean, it has been described more than 5,000 animal species, some of which are endemic to this area. An estimated 400 species live only in the Arctic region.

Among the best known animals, we find the bowhead whale (Balaenoa mysticetus), a large animal that can live more than 100 years, and the narwhal (Monodon monoceros), cetacean in which males have a very long tusk, used during courtship.

importancia ártico ballena groenlandia
Bowhead whale (Balaena mysticetus) is an endemic animal of the Arctic (Picture: Clarín).

On ice and snow, polar bear (Ursus maritimus), walrus (Odobenus rosmarus), the Arctic wolf (Canis lupus arctos) and the reindeer (Rangifer tarandus) are present.

lobo ártico
Arctic wolf (Canis lupus arctos) is endangered (Picture: Deanimalia).

The Arctic is also home to over 80 species of birds, including the Brünnich’s guillemoth or the king eider; and more than 400 fish.

But undoubtedly, the group that takes the cake are arthropods, with more than 1,500 documented species, although there are also representatives of almost all existing animal phyla.

Este copépodo, de la especie Euaugaptilus hyperboreus, forma parte el zoopláncton ártico (Foto: Poetic Monkey).
This copepod (Euaugaptilus hyperboreus) is part of Arctic zooplankton  (Picture: Poetic Monkey).

THE ARCTIC IS ESSENTIAL TO CLIMATE

The Arctic, along with Antarctica, is like a natural air conditioner on the planet. Therefore, malfunction further enhances the effects of climate change.

The ice cover is responsible for a high percentage of albedo. Albedo is the effect by which a surface reflects part of the solar radiation back into the atmosphere, thus maintaining a lower temperature. Without this effect, the temperatures will be increasingly high.

El hielo es el principal elemento del albedo en la superficie de la Tierra (Foto: US Satellite).
Ice is the key element of albedo in Earth surface (Picture: US Satellite).

The physical processes taking place in the Arctic affect ocean circulation worldwide: during the formation of sea ice, water crystals exclude salt, so that water is increasingly salty. The increase of salinity, along with the low water temperatures, cause the formation of a very dense water mass that sinks to the ocean floor and is transported southward through the thermohaline circulation, responsible for regulating the global climate. Without ice, the thermohaline circulation may be interrupted or weakened, with the consequences that would follow.

La circulación termohalina es responsable del clima a nivel mundial (Foto: Blog de recursos de Cpmc).
The thermohaline circulation is responsible of worldwide climate (Picture: Blog de recursos de Cpmc).

ARCTIC AND CLIMATE CHANGE

Due to the increase in temperature on a global level, the ice covering the Arctic has been reducing. Several reports indicate that this reduction was  about 30% in just two decades. Also, if this trend continues, in twenty years might disappear all Arctic ice, at least during summer. Without ice, many species will have serious problems to survive, such as the polar bear, seals and other pinnipeds.

hielo ártico permanente
(Picture: India Today).

As we have seen, no ice, no albedo; but also if the permanent ice melts, it will cause the release of large amounts of greenhouse gases that are trapped in either the ice or in the frozen Arctic soil (permafrost); providing a positive feedback to climate change.

Some studies suggest that, if the entire Greenland ice melt the average sea level will rise 7 meters.

In addition, increasingly massive algal blooms occur, which sink and cause eutrophication of the ecosystem. The ice thickness reduction allows increasing carbon dioxide in water to penetrate, causing water acidification, which can cause bleaching of coral and shells malformations in animals.

There are many companies that see the melting of the Arctic as a commercial possibility:

  • Obtaining energy resources such as natural gas and oil (for only 3 years, according to experts).
  • Exploitation of mineral resources such as manganese, gold, lead and diamonds.
  • New fishing grounds.
  • New trade routes for shipping and tourism.

Thus, the Arctic is a very fragile ecosystem that we must protect together. Acting locally, we are acting globally.

REFERENCES

  • Broecker, WS (2005). The role of the ocean in climate: Yesterday, today and tomorrow. Eldigio Press
  • El mar a fondo: El agua de mar y las corrientes oceánicas (Guía didáctica).
  • McIntyre, A (2010). Life in the World’s Oceans. Blackwell Publishing Ltd.
  • Greenpeace (2013). El Ártico y los efectos del cambio climático en España. Salvar el Ártico es salvar mucho más. Greenpeace.
  • Hutchinson, S & Hawkins, LE (2004). Océanos. Libros Cúpula. Coleccion Biblioteca visual
  • Palacín, B (2010). La creciente importancia el Ártico. Revista Española de Defensa
  • Perrin, WF; Würsig, B & Thewissen, JGM (2009). Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press (2 ed)
  • Cover picture: Kerstin Langenberger

Difusió-anglès

L’Àrtic: a qui li importa?

El canvi global és la principal amenaça de l’Àrtic, ja que l’increment de la temperatura està produint el desglaç de la seva cobertura de gel. Quines conseqüències tindrà això pel seu fràgil ecosistema? Ens hauria d’importar? 

L’ÀRTIC I LA SEVA IMPORTÀNCIA

L’Àrtic, una de les poques zones verges del planeta, està situat a la zona del pol nord. Les baixes temperatures a la regió (una mitjana de -35ºC a l’hivern i de 0ºC a l’estiu) es deuen a la poca insolació que rep a causa de la inclinació del globus.

Abans de l’època industrial, el casquet de gel permanent de l’Àrtic ocupava uns 7 milions de quilòmetres quadrats (doblant la seva extensió a l’hivern), però cada vegada és més difícil mantenir aquest gel a l’estiu. El gel pot arribar a un gruix de 50 metres a l’hivern, reduint-se a 2 metres a l’estiu.

Abans de començar, pots gaudir d’aquest vídeo amb impressionants imatges de l’Àrtic:

VIDA A L’ÀRTIC

L’Àrtic ofereix una gran diversitat d’ambients diferents: l’oceà, les plaques de gel, la zona costanera, la tundra i alguns boscos de coníferes.

importancia ártico
La tundra és el bioma terrestre més destacable de l’Àrtico (Foto: Biomas).

Tot això permet el suport de moltes espècies vegetals i animals. Només a l’oceà Àrtic s’han descrit més de 5.000 espècies animals, algunes de les quals són espècies endèmiques d’aquesta zona. S’estima que unes 400 espècies de l’Àrtic només viuen en aquesta regió.

Entre els animals més coneguts, trobem a la balena de Groenlàndia (Balaena mysticetus), un animal de grans dimensions que pot viure més de 100 anys, i el narval (Monodon monoceros), cetacis en els quals els mascles presenten un ullal molt llarg, usat durant el festeig.

importancia ártico ballena groenlandia
La balena de Groenlandia (Balaena mysticetus) és un cetaci exclusiu de l’Àrtic (Foto: Clarín).

Al gel i a la neu, l’ós polar (Ursus maritimus), les morses (Odobenus rosmarus), el llop àrtic (Canis lupus arctos) i caribú o ren (Rangifer tarandus) es fan presents.

lobo ártico
El llop àrtic (Canis lupus arctos) està en perill d’extinció (Foto: Deanimalia).

L’Àrtic també és la llar de més de 80 espècies d’aus, com el somorgollaire de Brünnich o l’èider reial; i més de 400 de peixos.

Però, sens dubte, el grup més abundant són els artròpodes, amb més de 1.500 espècies documentades, tot i que també hi ha representants de gairebé tots els grups d’animals existents.

Este copépodo, de la especie Euaugaptilus hyperboreus, forma parte el zoopláncton ártico (Foto: Poetic Monkey).
Aquest copèpode, de l’espècie Euaugaptilus hyperboreus, forma part del zooplàncton àrtic (Foto: Poetic Monkey).

L’ÀRTIC ÉS ESSENCIAL PEL CLIMA

L’Àrtic, juntament amb l’Antàrtida, és com un aire condicionat natural del planeta. Per tant, el seu mal funcionament incrementa encara més els efectes del canvi climàtic.

La cobertura de gel és responsable d’un elevat percentatge de l’albedo. L’albedo és l’efecte pel qual una superfície reflecteix part de la radiació solar de tornada cap a l’atmosfera, el que permet mantenir la temperatura més baixa. Sense aquest efecte, les temperatures seran cada vegada més altes.

El hielo es el principal elemento del albedo en la superficie de la Tierra (Foto: US Satellite).
El gel és el principal element de l’albedo a la superfície de la Terra (Foto: US Satellite).

Els processos físics que tenen lloc a l’Àrtic influeixen en la circulació de l’oceà a nivell mundial: durant la formació de gel marí, els cristalls d’aigua exclouen la sal, de manera que l’aigua és cada vegada més salada. L’augment de salinitat, juntament amb les baixes temperatures de l’aigua, provoquen la formació d’una aigua molt densa que s’enfonsa fins al fons de l’oceà i que és transportada cap a més al sud gràcies a la circulació termohalina, responsable de regular el clima planetari. Sense gel, aquesta corrent termohalina podria veure’s interrompuda o afeblida, amb les conseqüències que això implicaria.

La circulación termohalina es responsable del clima a nivel mundial (Foto: Blog de recursos de Cpmc).
La circulació termohalina és responsable del clima a nivell mundial (Foto: Blog de recursos de Cpmc).

ÀRTIC I CANVI CLIMÀTIC

A causa de l’augment de la temperatura a nivell planetari, el gel que cobreix l’Àrtic s’ha anat reduint. Segons indiquen diversos informes, aquesta reducció ha estat del 30% en només dues dècades. A més, si es manté aquesta tendència, en vint anys més podria desaparèixer totalment el gel àrtic, almenys durant l’estiu. Sense gel, moltes espècies tindran seriosos problemes per sobreviure, com és el cas de l’ós polar, de les foques i altres pinnípedes.

hielo ártico permanente
En blanc, es mostra l’extensió de gel a l’Àrtic al setembre de 2012 respecte la mitjana als últims 30 anys (línia groga) (Foto: India Today).

Com hem vist, sense gel, no hi ha albedo; però a més, si es fon el gel permanent, es produirà l’alliberament de grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle que estaven atrapats bé en el gel, bé aL terra congelat de l’Àrtic (el permafrost); retroalimentant al canvi climàtic.

Alguns estudis apunten que, si es fongués tot el gel de Groenlàndia, el nivell mitjà del mar pujaria 7 metres.

A més, cada vegada es produeixen més proliferacions massives d’algues, les quals s’enfonsen i provoquen l’eutrofització de l’ecosistema. La reducció del gruix de gel, permet que cada vegada penetri més diòxid de carboni en l’aigua, el que produeix l’acidificació de l’aigua, el que pot causar el blanquejament de coralls i malformacions en les closques dels animals.

Són moltes les companyies que veuen en el desglaç de l’Àrtic moltes possibilitats comercials:

  • Obtenció de recursos energètics com gas natural i petroli (només per a 3 anys, segons els experts).
  • Explotació de recursos minerals com manganès, or, plom i diamants.
  • Nous caladors de pesca.
  • Noves rutes comercials per al transport marítim i el turisme.

Així doncs, l’Àrtic és un ecosistema molt fràgil que hem de protegir entre tots. Actuant a nivell local, estem actuant a nivell global.

REFERÈNCIES

  • Broecker, WS (2005). The role of the ocean in climate: Yesterday, today and tomorrow. Eldigio Press
  • El mar a fondo: El agua de mar y las corrientes oceánicas (Guía didáctica).
  • McIntyre, A (2010). Life in the World’s Oceans. Blackwell Publishing Ltd.
  • Greenpeace (2013). El Ártico y los efectos del cambio climático en España. Salvar el Ártico es salvar mucho más. Greenpeace.
  • Hutchinson, S & Hawkins, LE (2004). Océanos. Libros Cúpula. Coleccion Biblioteca visual
  • Palacín, B (2010). La creciente importancia el Ártico. Revista Española de Defensa
  • Perrin, WF; Würsig, B & Thewissen, JGM (2009). Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press (2 ed)
  • Foto de portada: Kerstin Langenberger

Difusió-català

El Ártico: ¿a quién le importa?

El cambio global es la principal amenaza del Ártico, puesto que el incremento de la temperatura está produciendo el deshielo de su cobertura de hielo. ¿Qué consecuencias tendrá eso para su frágil ecosistema? ¿Nos debería de importar? 

EL ÁRTICO Y SU IMPORTANCIA

El Ártico, una de las pocas zonas vírgenes del planeta, está situado en la zona del polo norte. Las bajas temperaturas en la región (una media de -35ºC en invierno y de 0ºC en verano) se deben a la poca insolación que recibe debido a la inclinación del globo.

Antes de la época industrial, el casquete de hielo permanente del Ártico ocupaba unos 7 millones de kilómetros cuadrados (doblando su extensión en invierno), pero cada vez es más difícil mantener ese hielo en verano. El hielo puede alcanzar un espesor de 50 metros en invierno, reduciéndose a 2 metros en verano.

Antes de empezar, puedes disfrutar de este vídeo con impresionantes imágenes del Ártico:

VIDA EN EL ÁRTICO

El ártico ofrece una gran diversidad de ambientes distintos: el océano, las placas de hielo, la zona costera, la tundra y algunos bosques de coníferas.

importancia ártico
La tundra es el bioma terrestre más destacable del ártico (Foto: Biomas).

Todo esto permite el sustento de muchas especies vegetales y animales. Sólo en el océano Ártico se han descrito más de 5.000 especies animales, algunas de las cuales són especies endémicas de esta zona. Se estima que unas 400 especies del Ártico sólo viven en esta región.

Entre los animales más conocidos, encontramos a la ballena de Groenlandia (Balaena mysticetus), un animal de gran tamaño que puede vivir más de 100 años, y el narval (Monodon monoceros), cetáceos en los cuales los machos presentan un colmillo muy largo, usado durante el cortejo.

importancia ártico ballena groenlandia
La ballena de Groenlandia (Balaena mysticetus) es un cetáceo exclusivo del Ártico (Foto: Clarín).

En el hielo y la nieve, el oso polar (Ursus maritimus), las morsas (Odobenus rosmarus), el lobo ártico (Canis lupus arctos) y el reno ártico (Rangifer tarandus) se hacen presentes.

lobo ártico
El lobo ártico (Canis lupus arctos) está en peligro de extinción (Foto: Deanimalia).

El ártico también es el hogar de más de 80 especies de aves, como el arao de Brünnich o el eider real; y más de 400 de peces.

Pero, sin duda, el grupo que se lleva la palma son los artrópodos, con más de 1.500 especies documentadas, aunque también hay representantes de casi todos los filos animales existentes.

Este copépodo, de la especie Euaugaptilus hyperboreus, forma parte el zoopláncton ártico (Foto: Poetic Monkey).
Este copépodo, de la especie Euaugaptilus hyperboreus, forma parte el zoopláncton ártico (Foto: Poetic Monkey).

EL ÁRTICO ES ESENCIAL PARA EL CLIMA

El Ártico, junto con la Antártida, es como un aire condicionado natural del planeta. Por lo tanto, su mal funcionamiento incrementa aún más los efectos del cambio climático.

La cobertura de hielo es responsable de un elevado porcentaje del albedo. El albedo es el efecto por el cual una superfície refleja parte de la radiación solar de vuelta hacia la atmósfera, lo que permite mantener la temperatura más bajas. Sin este efecto, las temperaturas serán cada vez más altas.

El hielo es el principal elemento del albedo en la superficie de la Tierra (Foto: US Satellite).
El hielo es el principal elemento del albedo en la superficie de la Tierra (Foto: US Satellite).

Los procesos físicos que tienen lugar en el Ártico influyen en la circulación del océano a nivel mundial: durante la formación de hielo marino, los cristales de agua excluyen la sal, de manera que el agua es cada vez más salada. El augmento de salinidad, junto con las bajas temperaturas del agua, provocan la formación de un agua muy densa que se hunde hasta el fondo del océano y que es transportada hacia más al sur gracias a la circulación termohalina, responsable de regular el clima planetario. Sin hielo, esta corriente termohalina podría verse interrumpida o debilitada, con las consecuencias que esto acarrearía.

La circulación termohalina es responsable del clima a nivel mundial (Foto: Blog de recursos de Cpmc).
La circulación termohalina es responsable del clima a nivel mundial (Foto: Blog de recursos de Cpmc).

ÁRTICO Y CAMBIO CLIMÁTICO

Debido al aumento de la temperatura a nivel planetario, el hielo que cubre el Ártico se ha ido reduciendo. Según indican varios informes, ésta reducción ha sido del 30% en sólo dos décadas. Además, si se mantiene esta tendencia, en vente años más podría desaparecer totalmente el hielo ártico, por lo menos durante el verano. Sin hielo, muchas especies van a tener serios problemas para sobrevivir, como es el caso del oso polar, de las focas y otros pinnípedos.

hielo ártico permanente
En blanco, se muestra la extensión de hielo en el Ártico en septiembre de 2012 respecto la media en los últimos 30 años (línea amarilla) (Foto: India Today).

Como hemos visto, sin hielo, no hay albedo; pero además, si se derrite el hielo permanente, se va a producir la liberación de grandes cantidades de gases de efecto invernadero que estaban atrapados bien en el hielo, bien en el suelo congelado del ártico (el permafrost); retroalimentando al cambio climático.

Algunos estudios apuntan que, si se derritiera todo el hielo de Groenlandia el nivel medio del mar subiría 7 metros.

Además, cada vez se producen más proliferaciones masivas de algas, las cuales se hunden y provocan la eutrofización del ecosistema. La reducción del espesor de hielo, permite que cada vez penetre más dióxido de carbono en el agua, lo que produce la acidificación del agua, lo que puede causar blanqueamiento de corales y malformaciones en las conchas de los animales.

Son muchas las compañías que ven en el deshielo del Ártico muchas posibilidades comerciales:

  • Obtención de recursos energéticos como el gas natural y el petróleo (sólo para 3 años, según los expertos).
  • Explotación de recursos minerales como manganeso, oro, plomo y diamantes.
  • Nuevos caladeros de pesca.
  • Nuevas rutas comerciales para el transporte marítimo y el turismo.

Así pues, el ártico es un ecosistema muy frágil que debemos de proteger entre todos. Actuando a nivel local, estamos actuando a nivel global.

REFERENCIAS

  • Broecker, WS (2005). The role of the ocean in climate: Yesterday, today and tomorrow. Eldigio Press
  • El mar a fondo: El agua de mar y las corrientes oceánicas (Guía didáctica).
  • McIntyre, A (2010). Life in the World’s Oceans. Blackwell Publishing Ltd.
  • Greenpeace (2013). El Ártico y los efectos del cambio climático en España. Salvar el Ártico es salvar mucho más. Greenpeace.
  • Hutchinson, S & Hawkins, LE (2004). Océanos. Libros Cúpula. Coleccion Biblioteca visual
  • Palacín, B (2010). La creciente importancia el Ártico. Revista Española de Defensa
  • Perrin, WF; Würsig, B & Thewissen, JGM (2009). Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press (2 ed)
  • Foto de portada: Kerstin Langenberger

Difusió-castellà

How do the plants survive to cold?

This week I’m going to talk about how plants can survive in cold environments. The two biomes where cold is the main restrictive factor of the plant growth are tundra and alpine. In these places, the temperature can be under 0⁰C. Therefore, how do plants do to survive there?

INTRODUCTION

The cold is a restrictive factor to plant growth. It can be caused for two main reasons: height and high latitudes. When the height raises, the cold also does it; for each 100 meters of height, temperature gets down 1ºC. And in high latitudes, cold is caused by low insolation (only a little amount of sun’s heat is received). Plants can live until certain limits in high mountains, originating the alpine biome, and even become an ecosystem above the polar circle in the northern hemisphere, forming the tundra biome. Therefore, plants can survive in these cold ecosystems somehow. But, what kind of plants are and how do they do it?

tundra&alpineOn the left, tundra zone; and on the right, alpine zone (Image by Terpsichores).

VEGETATION STRUCTURE

First of all, we need to know what kind of plants are living in these places.

The trees’ growth is very restricted in both biomes. Indeed, trees are missing in tundra and only can be found in subalpine zone in the high mountains, between 1.600m and 2.400m; even so, the biggest height where trees can occur depends of different climatic factors and of the topographic relief. Once there are no trees, so there is no forest, we talk about alpine zone in high mountains.

800px-Aletschgletscher_mit_Pinus_cembra1Trees on subalpine zone (Photo taken by Jo Simon on Flickr).

On the other hand, shrubs are uncommon in both biomes, being the most of them smaller and creeping. That way, they can protect themselves against heavy frosts and cold winds, because they get covered of snow during the unfavourable period. Cranberry bush (Vaccinium vitis-idaea) is a good example of this kind of shrubs.

800px-Vaccinium_vitis-idaea_09Cranberry bush (Vaccinium vitis-idaea) (Photo taken by Arnstein Rønning).

The herbs, bryophytes (e.g. mosses) and lichen together, are the most dominant of these two biomes, because they are the most abundant.

ru20010805xnOn the left, tundra in Siberia (Photo taken by Dr. Andreas Hugentobler); on the right, alpine zone in Monte Blanco (Photo taken by Gnomefillier)

PLANT ADAPTATIONS

Due to cold weather and other restrictive factors of these biomes, plants have had to adapt in different ways. In these two biomes, the summer is the favourable season and is when plants can develop themselves. But in winter, unfavourable period, they can only remain dormant in the form of seeds or reducing their activity to a minimum, thus avoiding own energy consumption.

For all these, these plants produce storage organs below ground, where they are protected from cold temperatures. Examples are rhizomes (underground stems, usually elongated and with horizontal growth, root-like) and bulbs (short and thick stem, covered with more or less developed fleshy leaves). These bodies ensure sufficient energy reserves during the unfavourable period. Furthermore, their roots are thick and can also accumulate reserves.

rizoma&bulbOn the left, iris  rhizome (Iris) (Photo taken by David Monniaux); On the right, lily bulb (Lilium) (Photo taken by Denis Barthel).

On the other hand, their capacity to reach new zones to live, new habitats, depends more of the vegetative reproduction or asexual reproduction, that is, the emission of buds, underground organs, etc. And, in particularly, it is favoured by a high number of buds (plant organ that, when is developed, forms a stem, branch or flower).

Betula-albosinensis-septentrionalis-budsBud (Photo taken by Sten Porse).

A very curious adaptation, that can also protects against the wind, is that some plants are cushion-shaped. This morphology allows moisture and temperature to increase within the plant, and therefore stimulates the development and facilitates photosynthesis.

800px-Minuartia_arcticaCushion-shaped plant (Minuartia arcica) (Photo taken by Σ64).

Knowing that the favourable season is brief, plants usually are evergreen, that is, they have leaves during all year; and, that way, they don’t use energy to regenerate new leaves. Also, plant cells don’t freeze because they produce high concentrations of monosaccharides (simple sugars). So, it makes very difficult to freeze the perennial parts (those living all year).

Glory_of_the_Snow_in_the_snowLucile's Glory-of-the-snow (Chionodoxa luciliae) (Photo taken by Ruhrfisch).

Moreover, their life cycle is also affected. The favourable period is so brief that it is often impossible to grow, forming flowers and fruits in the same year. Therefore, the plants usually live longer than a year and tend to perform only one of these three functions during the favourable season. Then remain dormant during unfavourable weather. So, its cycle is affected and it’s very impossible to live there to annual plants

Thanks to all these adaptations, plants have managed to live in such extraordinary places like these biomes, as incredible survivors. Remember, if you liked this article, you should not forget to share it. Thank you very much for your interest.

REFERENCES

  • Notes of Botany, Phanerogamae, Science of the biosphere and Analysis of vegetation, Degree of Environmental Biology, UAB.
  • Enciclopedia Catalana 1993-98. Biosfera. Volums. 9 Tundra i insularitat V. Krvazhimskii; A. N. Danilov. 2000. Reindeer in tundra ecosystems: the challenges of understanding System complexity. Publicat a tundra ecosystems: the challenges of understanding system complexity, V. 19, 107-110 pp.
  • Walter H. 1998 Vegetació i zones climàtiques del món. L’estructuració ecològica de la geobiosfera. 2ªed cat. Promocions i Publ Univ SA, Barcelona
  • http://161.116.68.143/website/geoveg/docs/Carrillo_06.pdf
  • http://www.apicat.com/web/apiflora_1b.htm

Licencia Creative CommonsLicencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Com sobreviuen les plantes al fred?

Aquesta setmana parlaré sobre com les plantes sobreviuen al fred en els seus ambients més límits. Els dos biomes on el fred és la limitació principal de la vegetació són la tundra i l’alta muntanya. En aquests dos biomes les temperatures poden estar per sota de 0⁰C. Per tant, com ho poden fer les plantes per sobreviure?

INTRODUCCIÓ

El fred és un factor que limita el creixement de les plantes i pot ser causat per dos factors principals: l’altitud i les latituds elevades. Quan incrementa l’altitud incrementa el fred ja que aproximadament per cada 100 metres es refreda 1ºC la temperatura. I en les latituds elevades el fred és causat per la baixa insolació (es rep poca escalfor del Sol). Fins a uns certs límits les plantes poden arribar a viure en l’alta muntanya i fins i tot en l’hemisferi nord formen ecosistemes per sobre del cercle polar, les denominades tundres. Per tant, d’alguna manera les plantes sobreviuen al fred en aquestes ecosistemes. Però, quin tipus de plantes són i com ho fan?

tundra&alpineA l’esquerra, zona de tundra; i a la dreta, zona d’alta muntanya (Imatge de Terpsichores).

ESTRUCTURA DE LA VEGETACIÓ

En primer lloc, cal saber quin tipus de plantes creixen en aquests dos biomes.

Els arbres tenen un creixement molt limitat en aquests biomes. De fet, els arbres són absents en les tundres i només es poden trobar en l’estatge subalpí de l’alta muntanya, entre 1.600 i 2.400 m; tot i que l’altitud màxima fins la qual poden aparèixer depenen de diferents factors climàtics i morfològics del relleu. Un cop no hi ha arbres, per tant no hi ha bosc, comença l’estatge alpí de l’alta muntanya.

800px-Aletschgletscher_mit_Pinus_cembra1Arbres en l’estatge subalpí de l’alta muntanya (Foto de Jo Simon on Flickr).

D’altra banda, l’estrat arbustiu és pobre en tots dos biomes, la majoria d’arbustos tenen una forma rastrera i són petits, protegint-se així de les fortes glaçades i dels vents gràcies a que queden coberts de neu durant l’època desfavorable. Com a exemple trobem al nabiu roig (Vaccinium vitis-idaea).

800px-Vaccinium_vitis-idaea_09Nabiu roig (Vaccinium vitis-idaea) (Foto de Arnstein Rønning).

Les herbes, juntament amb els briòfits (per exemple les molses) i líquens, són la vegetació més dominant d’aquests dos biomes, ja que són més abundants.

ru20010805xnA l’esquerra, tundra de Sibèria (Foto de Dr. Andreas Hugentobler); a la dreta, zona d’alta muntanya del Mont Blanc (Foto de Gnomefillier)

ADAPTACIONS DE LA VEGETACIÓ

Degut al fred i altres factors limitants d’aquests biomes, les plantes s’han hagut d’adaptar de diferents maneres. En aquests biomes l’estiu és l’època favorable i és quan es desenvolupen les plantes. En canvi, a l’hivern, època desfavorable, subsisteixen en estat latent, en forma de llavors o reduint la seva activitat fins als mínims, evitant el consum d’energia pròpia.

Degut a això, són plantes que produeixen òrgans de reserva sota el sòl, on queden protegits de les baixes temperatures. Com ara rizomes (tiges subterrànies, normalment allargades i de creixement horitzontal, amb aspecte de rel) o bulbs (tija curta i engruixida, recoberta de fulles carnoses més o menys desenvolupades). Aquests òrgans de reserva garanteixen energia suficient durant l’època desfavorable. A més, les seves arrels són gruixudes i també acumulen reserves.

rizoma&bulbA l’esquerra, rizoma en iris (Iris) (Foto de David Monniaux); a la dreta, bulb en lliri (Lilium) (Foto de Denis Barthel).

D’altra banda, la seva capacitat per arribar a noves zones on viure, nous hàbitats, depèn més de la reproducció vegetativa o asexual, és a dir, de l’emissió de gemmes, òrgans subterranis, etc. I, en particular, es veu afavorida per la producció d’un elevat nombre de gemmes (òrgan vegetal que, en desenvolupar-se, origina una tija, una branca o una flor).

Betula-albosinensis-septentrionalis-budsGemma (Foto de Sten Porse)

Una adaptació ben curiosa, i que a més protegeix en front el vent, és la morfologia en forma de coixí. Algunes plantes semblen coixins; això fa que la humitat i la temperatura dins de la planta siguin majors, i per tant estimula el seu desenvolupament i facilita la fotosíntesi.

800px-Minuartia_arcticaPlanta amb forma de coixí (Minuartia arcica) (Foto de Σ64).

Com que el període favorable és curt, les plantes acostumen a ser perennifòlies, és a dir, tenen fulles tot l’any i així no destinen energia a regenerar-ne de noves. També, per tal que la planta no es congeli a nivell intern, es produeix una elevada concentració de monosacàrids (glúcids més senzills), el que dificulta la congelació de les parts perennes (les que viuen durant tot l’any) de la planta.

Glory_of_the_Snow_in_the_snowGlòria de les neus  (Chionodoxa luciliae) (Foto de Ruhrfisch)

D’altra banda, el seu cicle vital també s’ha vist afectat. El període favorable és tan curt que sovint és impossible créixer, formar les flors i fructificar en un mateix any. Per això, les plantes acostumen a viure més d’un any i a fer només una d’aquestes tres funcions durant el període favorable. Després romanen en latència durant el període desfavorable. Per tant, el seu cicle es veu alterat i és dificulta molt l’existència de plantes anuals.

Gràcies a totes aquestes adaptacions, les plantes han aconseguit viure en llocs tant extraordinaris com aquests biomes, essent unes increïbles supervivents. Recorda que si t’ha agradat aquest article no oblidis compartir-lo. Moltes gràcies pel seu interès.

REFERÈNCIES

  • Apunts de Botànica, Fanerògames, Ciències de la Biosfera i Anàlisi de la Vegetació, Grau de Biologia Ambiental, UAB.
  • Enciclopedia Catalana 1993-98. Biosfera. Volums. 9 Tundra i insularitat V. Krvazhimskii; A. N. Danilov. 2000. Reindeer in tundra ecosystems: the challenges of understanding System complexity. Publicat a tundra ecosystems: the challenges of understanding system complexity, V. 19, 107-110 pp.
  • Walter H. 1998 Vegetació i zones climàtiques del món. L’estructuració ecològica de la geobiosfera. 2ªed cat. Promocions i Publ Univ SA, Barcelona
  • http://161.116.68.143/website/geoveg/docs/Carrillo_06.pdf
  • http://www.apicat.com/web/apiflora_1b.htm

Licencia Creative CommonsLicencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.