18 aplicacions mòbils imprescindibles per les teves sortides de camp

ATENCIÓ! AQUEST ARTICLE HA QUEDAT OBSOLET.

LLLEGEIX LA VERSIÓ ACTUALITZADA I AMPLIADA AQUÍ

Enrere han quedat els temps en què havíem de carregar amb guies i guies d’identificació d’espècies per gaudir del mar o muntanya. Tot i la nostàlgia d’aquestes guies impreses, avui, gràcies a les aplicacions mòbils qualsevol aficionat a la natura pot portar a la butxaca tota aquesta informació i més que no ens poden brindar els mètodes clàssics.

Com a persona amant de la biologia o natura en general, no et perdis aquestes 18 aplicacions per identificar i aprendre de tot el que t’envolta. en necessites més? No et perdis la segona part. 

BIODIVERSITAT I CARTOGRAFIA

MAP OF LIFE

Comencem amb un plat fort: aquesta meravellosa aplicació et permet conèixer quina flora i fauna tens al voltant arreu del món. Marcant en un mapa la nostra ubicació, ens indicarà quines espècies es poden trobar a la zona on som classificades per grups (aus, amfibis, insectes, arbres, plantes, peixos …) en una base de dades de més de 900.000 espècies.

Entrant a la fitxa de l’espècie que ens interessi, a més de la descripció, fotografies… podem marcar si hem fet algun albirament, contribuint així a aportar dades sobre la freqüència d’aparició de l’espècie i tenint un registre de les nostres observacions.

També podem trobar directament la fitxa d’una espècie amb el cercador.

BIOGUIDE – GUIA DE CAMP MUNDIAL

Bioguide ens permet tenir al nostre Android mamífers, aus, rèptils, amfibis, peixos, papallones, arnes, plantes i bolets. En iniciar l’aplicació et dóna a triar quines dades descarregar d’un total de 100.000 fotos i 1.000 sons, per usar-los després offline a la natura. A més de castellà, està disponible en multitud d’idiomes.

Permet fer cerques per color, regió, nom, estat de conservació, dieta, tipus de floració… Dins de la fitxa de cada espècie, ens trobarem amb tot tipus de característiques, com l’hàbitat, estat de conservació, dieta, locomoció, sistemàtica, morfologia i fisiologia, rastres, espècies semblants… Una app molt completa a tenir en compte.

BV MÒBIL

Aquesta aplicació ens permet pujar fotografies de les nostres observacions, ja siguin animals, plantes, líquens o roques a una base de dades de fotografies georeferenciades. Al poc temps l’espècie serà identificada i podràs guardar la teva foto amb el nom correcte. D’aquesta manera a més, podrem col·laborar en el coneixement de la biodiversitat i en la conservació del medi ambient.

iNATURALIST

iNaturalist és una altra aplicació que ens permetrà pujar les nostres observacions a la base de dades Global Biodiversity information Facility , per contribuir a un millor coneixement de la biodiversitat aportant dades als científics.

Es tracta d’un projecte de ciència ciutadana en el qual pots començar el teu propi projecte o unir-te a un d’iniciat, contactar amb els experts que identifiquen els organismes que observes i ampliar el teu coneixement intercanviant experiències amb altres naturalistes.

PEAKFINDER EARTH

Com es diu la muntanya que tens davant? Amb només enfocar el teu mòbil cap a ella, podràs saber el nom de qualsevol cim d’arreu del món, ja que la seva base de dades compta amb 250.000 referències. L’aplicació té un cost de 3,39 € i funciona offline.

PUNTOS GEODÉSICOS

Si busques una alternativa gratuïta, Punts geodèsics ens informarà sobre el nom, altitud del cim que estem mirant i a quina distància està. Ha de instal·lar-se conjuntament amb l’app de realitat augmentada Layar i només ens informa sobre cims espanyols.

Font

BOTÀNICA I MICOLOGIA

ARBOLAPP

Es tracta d’una guia d’arbres silvestres de la Península Ibèrica i Balears. Amb ella podràs identificar qualsevol arbre que et trobis.

A la cerca guiada, pots anar descrivint en forma de clau dicotòmica com és l’arbre fins que arribis a la seva espècie, on obtindràs una descripció del mateix, fotografies i distribució. També hi ha la cerca oberta, on a partir de la localització, fulles, fruits, flors i altres característiques l’app et portarà a l’arbre desitjat. També disposa d’un glossari amb més de 80 paraules i el més important, no requereix connexió a Internet per al seu ús.

Si el que necessites és una guia de camp d’arbres d’Europa i Amèrica del Nord prova amb IKnow Trees 2 LITE, amb una base de dades de més de 200 espècies (només per Android).

Pl@ntNet

El “Shazam” de les plantes. Pujant fins a 4 fotos de la planta que vols identificar i indicant si és una flor, fruit, tija… aquesta aplicació buscarà entre les més de 4.000 espècies que té registrades i t’indicarà de quina planta es tracta. Si no es troba a la base de dades, pots registrar-la perquè la resta de la comunitat la identifiqui i entri a formar part de la base de dades.

FUNGIPEDIA

Aplicació per a la identificació de bolets amb 250 espècies en la seva versió gratuïta. A més d’informació sobre el bolet i la seva possible toxicitat, en les espècies susceptibles de ser confoses s’inclou la descripció dels errors més comuns, per evitar així la recol·lecció d’espècies innecessàries permetent que segueixin complint la seva funció a la natura. L’aplicació permet treballar sense connexió si prèviament ens hem descarregat les llibreries amb les fitxes i fotografies.

Font

Amb la versió Pro (6,99 €), podrem guardar la localització GPS dels bolets que haguem trobat. si alguna espècie no està referenciada, la podrem afegir a la base de dades.

ZOOLOGIA

AVES DE ESPAÑA

Si ets aficionat a l’ornitologia no pot faltar al teu smartphone aquesta aplicació desenvolupada per SEO Birdlife. Es divideix en dos apartats:

• La guia d’aus pròpiament dita, amb fitxes de les 563 espècies d’aus que estan presents o han estat citades a Espanya. A cada fitxa trobaràs la distribució, dibuixos, fotos, vídeos, els cants i una breu descripció, així com els mesos d’albirament.
  

  

Itineraris ornitològics: ens informa de les zones d’Espanya on realitzar les nostres observacions, amb informació sobre la importància ecològica de la zona i quines aus podem trobar.

AVES ACUÁTICAS

SEO Birdlife disposa a més de l’app específica Aves acuáticas per informatitzar censos d’aus aquàtiques, identificar les zones humides més properes a la nostra ubicació i consultar les fotografies i censos actuals de cada zona humida.

WARBL , TWIGLE I MERLIN BIRD ID

Aquestes tres apps ofereixen funcions similars. A Warbl ens trobem amb el “Shazam” de les aus. Amb només fer que el mòbil escolti el cant d’un ocell, el reconeixerà i ens donarà informació de l’espècie sense estar connectats a la xarxa. Tot i que reconeix 220 aus de UK, el podrem fer servir també a Espanya. Té un cost de 5,29 €.

Twigle Birds Field Guide (només per iPhone) és una altra app que no només ens permet identificar els ocells pel seu cant, com Warbl, sinó que permet pujar fotos de qualsevol au que haguem albirat i reconeixerà l’espècie a partir de la nostra imatge. Identifica espècies d’Amèrica del Nord, Irlanda, UK i Sud-àfrica.

Si no disposem d’iPhone, Merlin Bird ID a la seva versió web també permet reconèixer a partir d’una foto centenars d’espècies d’ocells d’Amèrica del Nord. També disposa d’aplicació a Android i iOS per a la identificació de les aus a partir d’unes senzilles preguntes.

INSECT ORDERS

Si ets un apassionat dels insectes, amb aquesta aplicació podràs identificar ordres d’insectes, això sí, australians. Tot i així, es tracta d’una bona manera d’aprendre a distingir les característiques que defineixen cada ordre, presents també a Espanya (exceptuant-ne tres) .

iFelix – WOLF

Els quaderns de camp de l’emblemàtic Félix Rodríguez de la Fuente revisitats. Si ets un apassionat dels llops, amb aquesta app (2,20 €) gaudiràs d’il·lustracions, animacions 3D, fotografies, mapes dinàmics, sons, utilitats (càmera amb geolocalització d’albiraments i altres) i una àrea de pràctiques de dibuixos de camp .

De moment només està disponible el quadern del llop, però s’estan preparant els quaderns de l’àguila imperial i el linx ibèric.

ANIMALS TIME: ENCYCLOPEDIA

Tot i que la descripció d’aquesta aplicació (disponible només en anglès i per Android) indiqui que està dirigida a nens, la veritat és que ens trobem davant moltíssima informació sobre centenars d’espècies animals. Curiositats, distribució, hàbitat, comportament, alimentació …

També disposa d’apartats específics per a espècies en perill i fins i tot extintes. Una aplicació a tenir en compte si domineu l’anglès.

Fins aquí la selecció de All You Need is Biology d’apps mòbils per a utilitzar al camp. En futurs articles completarem la llista amb més aplicacions de mapes, brúixoles i altres utilitats imprescindibles per a qualsevol naturalista. També descobrirem altres tipus aplicacions relacionades amb la biologia.

I tu, quines altres aplicacions coneixes per completar aquesta llista? Les afegeixes més baix als comentaris?

REFERÈNCIES

• Foto de portada
• La resta de fotografies, si no s’indica el contrari, obtingudes de les stores corresponents.

Madagascar: un paradís en perill

La crisis social, política i ecològica en què viu sumit el país amenaça la supervivència de gran part de la seva biodiversitat, única al món. La tala selectiva del palissandre de Madagascar està provocant una crisi biològica sense precedents al país. Els lèmurs, un dels grups més afectats, es troben a la corda fluixa.

INTRODUCCIÓ

Quan el botànic francès Jean-Henri Humbert va trepitjar per primera vegada el massís de Marojejy, l’any 1948, va quedar tan meravellat pel que va veure, que 7 anys després va publicar Une merveille de la nature à Madagascar, un llibre que enaltia la increïble biodiversitat i els prístins boscos presents a la regió¹. I és que Marojejy és, possiblement, l’exponent més important de la rica i variada fauna i flora que atresora Madagascar i, alhora, el millor indicador al que acudir quan l’illa comença a donar símptomes de col·lapse. Malauradament, tant la regió com el conjunt de Madagascar viuen dies d’incertesa, i el temor de que aquest tresor desaparegui és cada dia més real.

Un sifaca sedós (Propithecus candidus)  a Marojejy (Foto: Simponafotsy, Creative Commons).

La fossa (Cryptoprocta ferox) és el carnívor més important de Madagascar, i endèmic de l’illa (Foto: Becker1999).

Madagascar, la quarta illa més gran del món, compta amb una superfície una mica superior a la Península Ibèrica, i gaudeix d’una riquesa biològica única. Malgrat la seva mida i de la relativa proximitat al continent africà, s’ha mantingut aïllada de la resta de continents des de fa 80 milions d’anys, el que ha provocat que la flora i la fauna locals hagin evolucionat de forma independent a la resta. Com a resultat, més del 90% de les espècies de Madagascar es consideren úniques al món². El 90% dels rèptils³, el 60% de les aus⁴ i el 80% de la flora⁵ de l’illa són endèmics, així com alguns llinatges de mamífers únics, com el dels lèmurs i el de les fosses. No obstant això, tots ells corren un risc imminent de desaparició a causa dels esdeveniments viscuts al país els últims anys.

Un 80% del bosc original ha desaparegut. El 90% dels endemismes de Madagascar viu als boscos (Imatge: EOI).

CAUSES DE LA CRISI ECOLÒGICA QUE VIU EL PAÍS

La desforestació ha estat present a l’illa des de la seva colonització pels humans, fa uns 2000 anys. No obstant això, en els últims anys, la delicada situació política que viu el país ha portat als seus boscos a una situació límit. Amb un creixement de la població sense precedents, una pobresa extrema (una de les més altes del món^{6, 7}) i una crisi política extrema, la naturalesa de l’illa es troba desemparada i assetjada per múltiples fronts. Al sistema de desforestació tradicional de tala i crema (slash and burn), que permet obrir els boscos per al seu cultiu, ha aparegut un actor inesperat dirigit per empreses internacionals. La tala selectiva de les espècies del gènere Dalbergia (conegudes en el món anglosaxó com a rosewoods), rares dins el bosc i preuades en el món desenvolupat a causa del seu característic color i a la fortalesa de la seva fusta, s’ha convertit en la principal amenaça per a la biodiversitat de l’illa. A l’impacte per se que comporta l’extracció d’espècies concretes del bosc, s’afegeixen amenaces derivades que poden ser fins i tot més perjudicials, com són la caça furtiva, l’obertura de camins, l’alteració de l’hàbitat, la introducció d’espècies invasores o la intimidació de les poblacions locals per part de les organitzacions criminals que gestionen l’explotació il·legal⁸.

Carregament de palissandre il·legal al Port de Toamasina, Madagascar (Foto: The Guardian).

La tala selectiva, present i endèmica des de fa dècades, va donar un respir a l’any 2000, gràcies a la seva prohibició en parcs nacionals. No obstant això, arran de la profunda crisi política de Madagascar de l’any 2009, que va culminar amb un cop d’estat, la situació es va descontrolar, i les organitzacions criminals van prendre el control, entrant amb total impunitat als parcs nacionals del país⁹. Molts d’aquests parcs nacionals estan sent literalment arrasats i saquejats, i no són més que un miratge del que van ser. Tot i la restauració de la democràcia al 2013¹⁰ i de les promeses del seu president electe d’acabar amb la “plaga” -segons les seves pròpies paraules- que estava suposant la tala selectiva de palissandre al país¹¹, res s’està fent per combatre els furtius.

Campament fuster de Masoala, que emmagatzema la fusta extreta del parc nacional de Masoala (Foto de Toby Smith, National Geographic).

QUINS PAÏSOS ESTAN DARRERE DEL FURTIVISME?

Xina és, de lluny, l’importador majoritari de la fusta il·legal procedent de Madagascar. Les principals raons són el creixement de la seva classe mitjana, que demanda mobiliari nou acord amb el seu nou nivell de vida, i les facilitats que concedeix la Xina a causa de la seva laxa legislació pel que fa a la fusta il·legal¹². Una part considerable d’aquesta fusta és utilitzada per confeccionar mobles a l’estil de la dinastia Ming, que es poden arribar a vendre per 20.000 dòlars. Al no haver-hi control sobre la fusta il·legal que entra al país, és impossible seguir el rastre de la seva procedència. És per això que, en molts casos, el mobiliari i els instruments musicals fabricats a Europa o Amèrica del Nord han estat elaborats amb part o la totalitat de fusta il·legal¹³.

Empresa de transports francesa (CMA CMG Delmas) carregant fusta il·legal a Madagascar (Foto: Mongabay).

Fábrica de tractament de fusta de palissandre. Foto d’Erik Patel, National Geographic.

BIODIVERSITAT EN PERILL

A causa de l’obertura de camins per extreure la fusta de palissandre, els lèmurs i altres espècies autòctones s’han convertit en el blanc dels caçadors furtius. A l’inici de la crisi política de l’any 2009, una quantitat descomunal de lèmurs i altres animals salvatges van ser caçats per a l’alimentació pels milers de fusters que solen viure al bosc mentre es porta a terme la tala. No obstant això, més endavant va sorgir un mercat de luxe al voltant dels lèmurs, el que va provocar que pugés la demanda de la seva carn als restaurants de les ciutats més grans i que se’ls vengués com a una delicia.

Sifaques sedosos i lèmurs de cap blanc (Eulemur albifrons) caçats per ser venuts com a menjar (Foto: Simponafotsy, Creative Commons).

Sifaques sedosos i lèmurs de cap blanc (Eulemur albifrons) caçats per ser venuts com a menjar (Foto: Marojejy Website).

Un lèmur de collar vermell (Varecia rubra), en perill crític d’extinció , jeu mort víctima de la caça furtiva (Foto: Mongabay).

Tot i que la xifra de lèmurs morts en mans dels furtius és desconeguda, hi ha nombroses espècies que estan patint les conseqüències, moltes de les quals es troben en greu perill d’extinció, com l’indri -el lèmur més gran que existeix-, el sifaca de Tattersall o el sifaca sedós. D’aquest últim es calcula una població d’uns 300 individus. La situació dels lèmurs és tan dramàtica que un estudi de l’any 2012 va alertar que el 90% de les 103 espècies de lèmurs haurien d’estar a la Llista Vermella¹⁴. A més, 23 d’elles haurien d’estar qualificades com a espècies en Perill Crític d’Extinció, el nivell més alt d’amenaça.

Un indri (Indri indri). L’especie es troba en Perill Crític d’Extinció (Foto: Erik Pattel).

Un sifaca de Tattersall (Propithecus tattersalli). L’especie es troba en Perill Crític d’Extinció (Foto: Jeff Gibbs).

Durant aquest temps també s’ha observat un increment del comerç d’animals salvatges per servir com a mascotes exòtiques, afectant principalment a camaleons i tortugues¹⁵, encara que també s’ha intensificat el contraban de lèmurs¹⁶. De fet, un estudi de l’any 2015 va estimar que la xifra de lèmurs capturats en llibertat pel mercat de mascotes exòtiques podria arribar a la alarmant xifra de 28.000 exemplars en els últims 3 anys¹⁷.

Un lèmur de cua anellada (Lemur catta) en una gàbia per a mascotes. El seu contrabant per assortir el mercat de mascotes exòtiques està delmant la seva població (Foto: Importance of lemurs).

HI HA SOLUCIONS A LLARG TERMINI? 

Sempre hi ha solucions si hi ha voluntat. Aquí hi són algunes d’elles:

• Evitar la tala selectiva de palissandre hauria de ser la prioritat número 1 per reduir els danys col·laterals que genera. Des del 2011 les espècies malgaixes del gènere Dalbergia pertanyen a l’Apèndix 3 de CITES, que els hi otorga un major grau de protecció i regula el seu comerç. No obstant això, els controls segueixen sent ineficients i la fusta segueix sortint de Madagascar direcció als ports de la Xina. Al 2013, CITES va instar a la Xina a incrementar els controls en els seus ports, però res es va fer al respecte. Com assenyala aquest article de 2015 de The guardian¹⁸, la fusta il·legal procedent de Madagascar segueix entrant en ingents quantitats, ja que la legislació xinesa permet importar fusta sense exigir permisos d’exportació.
• Una monitorització efectiva del bosc per part d’observadors independents podria donar resultats. De fet, aquest sistema ja s’ha aplicat en països com Cambodja i Camerun, aconseguint bons resultats¹⁹.
• Un altre mètode per aconseguir donar caça als furtius podría ser el sistema, cada vegada més usat, de reconeixement de l’empremta dactilar. Ja ha estat usat en ivori confiscat per identificar quines poblacions d’elefants estan sent caçades, i ja s’ha aplicat recentment en fusta il·legal d’altres països²⁰.
• Per acabar, cal que tots i cada un de nosaltres evitem adquirir mascotes exòtiques procedents de Madagascar si no hi ha una certificació legal que ens indiqui que no els estem causant cap perjudici.

Amb totes aquestes solucions, l’augment de la conscienciació de la població i una major serietat internacional referent als problemes ambientals, és possible que encara hi hagi un raig d’esperança per a la vida salvatge de Madagascar.

REFERÈNCIES

1. http://www.marojejy.com/Intro_e.htm
2. Hobbes & Dolan (2008), p. 517
3. Okajima, Yasuhisa; Kumazawa, Yoshinori (15 July 2009). “Mitogenomic perspectives into iguanid phylogeny and biogeography: Gondwanan vicariance for the origin of Madagascan oplurines”.Gene(Elsevier) 441 (1–2): 28–35. doi:1016/j.gene.2008.06.011.PMID 18598742.
4. Conservation International (2007).“Madagascar and the Indian Ocean Islands”. Biodiversity Hotspots. Conservation International. Archived from the original on 24 August 2011. Retrieved 24 August 2011.
5. Callmander, Martin; et. al (2011). “The endemic and non-endemic vascular flora of Madagascar updated”. Plant Ecology and Evolution144 (2): 121–125. doi:5091/plecevo.2011.513. Archived from the original (PDF) on 11 February 2012. Retrieved 11 February 2012.
6. http://www.wildmadagascar.org/overview/FAQs/why_is_Madagascar_poor.html
7. http://allafrica.com/stories/201510070931.html
8. http://www.marojejy.com/Breves_e.htm
9. http://news.mongabay.com/2009/08/lessons-from-the-crisis-in-madagascar-an-interview-with-erik-patel/
10. http://newafricanmagazine.com/madagascar-a-new-political-crisis/
11. http://news.mongabay.com/2015/09/activist-arrested-while-illegal-loggers-chop-away-at-madagascars-forests/
12. http://news.mongabay.com/2009/12/major-international-banks-shipping-companies-and-consumers-play-key-role-in-madagascars-logging-crisis/
13. https://www.sciencedaily.com/releases/2010/05/100527141957.htm
14. http://www.bbc.com/news/science-environment-18825901
15. http://www.ecologiablog.com/post/4016/malasia-se-incauta-de-300-tortugas-en-peligro-de-extincion-procedentes-de-madagascar
16. http://news.mongabay.com/2009/03/conservation-groups-condemn-open-and-organized-plundering-of-madagascars-natural-resources/
17. http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract;jsessionid=AC9F12B7B37BD27ED8538264F7A0B46B.journals?aid=10245472&fileId=S003060531400074X
18. http://www.theguardian.com/environment/2015/feb/16/rosewood-madagascar-china-illegal-rainforest
19. http://www.trocaire.org/sites/trocaire/files/resources/policy/2006-forest-monitoring.pdf
20. http://voices.nationalgeographic.com/2010/05/20/madagascar_logging_crisis/
21. Imagen de portada: Alexis Dittberner, n0mad.mu project.

Plantes i animals també poden viure en matrimoni

Quan pensem en la vida de les plantes es fa difícil imaginar-la sense la interacció amb els animals, ja que aquests dia rere dia estableixen diferents relacions simbiòtiques amb elles. Entre aquestes relacions simbiòtiques trobem la herbívora, o el cas contrari, el de les plantes carnívores. Però, hi ha moltes altres interaccions súper importants entre plantes i animals, com la que porta a aquests organismes a ajudar-se els uns als altres i a conviure junts. Per això, aquesta vegada us vull presentar el mutualisme entre plantes i animals. 

I, què és el mutualisme? Doncs és la relació que s’estableix entre dos organismes en la qual ambdós obtenen un benefici de la convivència en conjunt, és a dir, els dos aconsegueixen una recompensa quan viuen en companyia. Aquesta relació aconsegueix augmentar la seva eficàcia biològica (fitness) i per tant existeix una tendència dels dos organismes a conviure sempre junts.

Segons aquesta definició tant la pol·linització com la dispersió de llavors a través d’animals són casos de mutualisme.

POL·LINITZACIÓ PER ANIMALS

Moltes plantes reben visites a les seves flores per part d’animals que pretenen alimentar-se del nèctar, del pol·len o d’altres sucres que aquestes produeixen  i a canvi transporten pol·len cap a altres flors, permeten que aquest arribi al estigma d’una manera molt eficaç. Així la planta obté el benefici de la fecundació amb un cost de producció menor de pol·len que el que suposaria dispersar-lo per l’aire (el qual arribaria amb menor probabilitat al estigma d’altres flors). I els animals a canvi obtenen com a recompensa l’aliment. S’estableix així una veritable relació de mutualisme entre els dos organismes.

 “Video:The Beauty of Pollination” – Super Soul Sunday – Oprah Winfrey Network (www.youtube.com)

El cas més extrem de mutualisme es dona quan aquestes especies evolucionen unes depenent de les altres, és a dir, quan es dona coevolució. Entenem per coevolució aquelles adaptacions evolutives que permeten als dos o més organismes establir una relació de simbiosis estreta, ja que les adaptacions evolutives d’un influeixen en les adaptacions evolutives de l’altre organisme. Per exemple, això es dona entre varies orquídies i els seus pol·linitzadors, com és el conegut cas de l’Orquídea de Darwin. Però, hi ha moltes altres plantes que també han coevolucionat amb els seus polinitzadors, com la figuera o la mandioca o iuca.

De cap manera això s’ha de confondre amb l’engany que algunes plantes preparen per al seus pol·linitzadors, els quals no obtenen cap benefici directe. Per exemple, algunes orquídies també atrauen als seus pol·linitzadors amb olors (feromones) i les seves formes curioses que s’assemblen a les femelles dels pol·linitzadors, fent que aquests s’acostin a elles per copular-les i quedin impregnats de pol·len que serà transportant a altres flors gracies al mateix parany.

Orquidea abellera (Ophrys apifera) (Autor: Bernard DUPONT, flickr).

DISPERSIÓ DE LLAVORS PER ANIMALS

La dispersió de llavors per animals es considera que ha tingut lloc gracies a un procés coevolutiu entre animals i els mecanismes de dispersió de les llavors en el qual tant plantes com animals obtenen un benefici. El més probable és que aquest procés s’iniciés en el Carbonífer (~300 Ma), on ja es creu que algunes plantes com les cícades desenvolupaven uns falsos fruits carnosos que podrien ser consumits per rèptils primitius que actuarien d’agents dispersadors de llavors. Aquest procés s’hauria intensificat amb la diversificació de plantes amb flors (Angiospermes) i de petits mamífers i aus durant el Cretaci (65-12 Ma), fet que va permetre la diversificació dels mecanismes de dispersió i de les estructures del fruit.

El mutualisme es pot donar de dues maneres dins de la dispersió de llavors per animals.

El primer cas el duen a terme els dispersadors que ingereixen llavors o fruits que expulsaran posteriorment, sense ser digerits, per defecacions o regurgitats. Els fruits i llavors preparats per aquest cas són portadors de recompenses o reclams, amb els quals atrauen als seus agents dispersadors, ja que els fruits acostumen a ser carnosos, dolços i normalment tenen colors vistosos o emeten olors per atraure als animals.

Per exemple, Acacia cyclops forma unes beines que contenen llavors rodejades per un eleosoma (substancia molt nutritiva formada normalment per lípids) que són molt més grans que la pròpia llavor. Això suposa un cost elevat d’energia per part de la planta, ja que no tan sols ha de produir la llavor sinó que també té que formar aquesta recompensa. Però a canvi, la cacatua Galah o de cap rosat (Eolophus roseicapillus) transporta a llarga distancia les seves llavors, ja que al alimentar-se d’aquest eleosoma ingereix les llavors que seran transportades pel seu vol a llarga distancia fins que siguin expulsades per defecació en altres llocs.

Esquerra, Cacatua Galah (Eolophus roseicapillus) (Autor: Richard Fisher, flickr) ; Dreta, beines d’Acacia cyclops (llavors negres, eleosoma rosa) (Autor: Sydney Oats, flickr).

I l’altre tipus de dispersió de llavors per animals que estableix una relació de mutualisme és aquella on les diàspores són recollides per animals en èpoques d’abundància i les enterren per a disposar d’elles com aliment quan tinguin necessitat. Però no totes són menjades i algunes germinen.

Esquirol recollint fruits (Autor: William Murphy, flickr)

Però no tot acaba aquí, ja que hi ha altres exemples ben curiosos i menys coneguts que d’alguna manera han fet que tant animals com plantes visquin junts en un perfecte “matrimoni”. Mirem ara un parell d’exemples:

Azteca i Cecropia

Les plantes del gènere Cecropia viuen en els boscos tropicals humits de Centre-Amèrica i Sud-Amèrica essent unes grans lluitadores. La seva estratègia per aconseguir alçar-se i captar llum evitant la competència amb d’altres plantes ha sigut la estreta relació que mantenen amb les formigues del gènere Azteca. Les plantes proporcionen a les formigues refugi, ja que les seves tiges terminals són normalment foradades i septades (amb separacions), el que permet a les formigues habitar-les per dins, i a més les plantes també produeixen cossos de Müller, que són petits cossos nutritius rics en glicogen dels quals les formigues s’alimenten. A canvi, les formigues protegeixen a Cecropia de lianes o plantes trepadores, permetent-li un gran èxit com a planta  pionera.

Ant Plants: Cecropia – Azteca Symbiosis (www.youtube.com)

Marcgravia i Ratpenats

Fa pocs anys s’ha descobert que una planta de Cuba que és pol·linitzada per ratpenats ha evolucionat donant peu a fulles modificades que actuen com antenes parabòliques per a l’ecolocalització (radar) dels ratpenats. És a dir, la seva forma facilita que els ratpenats la localitzin ràpidament el que els permet recol·lectar nèctar de manera més eficient i a les plantes ser pol·linitzades amb major èxit, ja que els ratpenats es desplacen ràpidament visitant centenars de flors cada nit per alimentar-se.

Marcgravia (Autor: Alex Popovkin, Bahia, Brazil, Flickr)

En general, veiem que la vida de les plantes depèn molt de la vida dels animals, ja que aquests estan connectats d’una manera o altre. Totes aquestes interaccions que hem presentat formem part d’un conjunt encara més gran que fa de la vida una més complexa i singular, en la que la vida d’uns no s’explica sense la vida dels altres. Per aquest motiu podem dir que la vida d’alguns animals i algunes plantes s’assembla a un matrimoni.

REFERÈNCIES

• Apunts obtinguts en diferents assignatures durant la realització del Grau de Biologia Ambiental (Universitat autònoma de Barcelona) i el Màster de Biodiversitat (Universitat de Barcelona).
• Bascompte, J. & Jordano, P. (2013) Mutualistic Networks (Chapter 1. Biodiversity and Plant-Animal Coevolution). Princeton University Press, pp 224.
• Dansereau, P. (1957): Biogeography: an Ecological Perspective. The Ronald Press, New York., pp. 394.
• Fenner M. & Thompson K. (2005). The Ecology of seeds. Cambridge: Cambridge University Press, 2005. pp. 250.
• Font Quer, P. (1953): Diccionario de Botánica. Editorial Labor, Barcelona.
• Izco, J., Barreno, E., Brugués, M., Costa, M., Devesa, J. A., Fernández, F., Gallardo, T., Llimona, X., Parada, C., Talavera, S. & Valdés, B. (2004) Botánica ªEdición. McGraw-Hill, pp. 906.
• Murray D. R. (2012). Seed dispersal. Academy Press. 322 pp.
• Tiffney B. (2004). Vertebrate dispersal of seed plants through time. Annual Review of Ecology, Evolution and Systematics. 35:1-29.
• Willis, K.J. & McElwain, J.C. (2014) The Evolution of Plants (second edition). Oxford University Press, pp. 424.
• National Geographic (2011). Bats Drawn to Plant via “Echo Beacon”. http://news.nationalgeographic.com/news/2011/07/110728-plants-bats-sonar-pollination-animals-environment/

La vida secreta de les abelles

De ben segur que, en pensar en una abella, et vingui al cap la imatge d’una colònia d’insectes molt ben organitzada, voleiant al voltant d’una bresca formada per cel·les de cera ben delimitades i plenes de mel.

Però el cert és que no totes les abelles de les que es té coneixement avui en dia s’organitzen en societats jerarquitzades ni totes elles fabriquen mel. Tot el contrari: la major part de les espècies desenvolupen formes de vida solitàries totalment contràries a la imatge clàssica de l’abella de la mel, tan apreciada pels apicultors.

Al llarg d’aquest article, tractaré de resumir les diferents formes de vida de les abelles amb la finalitat d’esclarir una mica tot aquest assumpte.

INTRODUCCIÓ

Les abelles configuren un grup d’insectes molt divers dins l’ordre dels Himenòpters, el qual també inclou les vespes i les formigues. Avui en dia es coneixen al voltant de 20.000 espècies d’abelles arreu del món, encara que es sospita que n’hi podria haver moltes més sense classificar. La seva distribució és quasi planetària, doncs a excepció de l’Antàrtida es poden trobar en tots els continents del món i pràcticament en tots aquells hàbitats on hi creixen plantes amb flors.

Les abelles tenen un gran interès ecològic ja que, al marge de presentar diferents formes de vida, gairebé totes viatgen de flor en flor recollint nèctar i pol·len per nodrir-se tant elles com a les seves larves, el que al seu torn propicia el fenomen de la pol·linització; així doncs, la seva activitat contribueix a potenciar la biodiversitat floral de la zona.

Exemplar d’Apis mellifera o abella de la mel (Foto de Leo Oses en Flickr)

Ara bé, encara que en general comparteixin una alimentació basada en nèctar i pol·len, no totes les espècies d’abelles desenvolupen els mateixos hàbits de vida.

FORMES DE VIDA DE LES ABELLES

ABELLES SOLITÀRIES

La majoria d’espècies d’abelles a escala mundial, al contrari del que és habitual pensar, són solitàries: neixen i es desenvolupen soles, es reprodueixen en un moment molt concret de la seva vida en trobar-se grups de mascles i femelles i, finalment, moren soles. Si bé es cert que algunes d’aquestes abelles viuen en grups, en cap cas cooperen entre elles com sí ho fan les abelles colonials.

En les formes solitàries, són les femelles les que construeixen, sense ajuda de cap altre exemplar, un niu format per una o vàries cel·les separades (o no) per envans de diferents materials (fang, material vegetal mastegat, fulles, etc.); posteriorment, proveeixen aquestes cel·les amb pol·len i nèctar (l’aliment perfecte per les larves) i, finalment, hi dipositen els ous. Aquests nius, a diferència dels ruscs, tendeixen a ser molt discrets, essent difícils de reconèixer a simple vista.

Niu d’abella solitària; s’aprecien els envans, 
el pol·len i els ous a dins de cada cel·la (Foto de USDA)

El lloc on les abelles solitàries construeixen el niu és molt variable: sota terra, dins de fulles recargolades, a l’interior de closques de cargol buides o, fins i tot, en cavitats preestablertes (artificials o construïdes i abandonades per altres animals), entre d’altres.

Aquestes abelles no es generen massivament a l’interior d’un rusc ni fabriquen mel, essent aquests els motius principals i més probables pels quals gaudeixen de menys fama que l’abella de la mel o Apis mellifera, la qual sí construeix ruscs. La majoria d’estudis relacionats amb abelles es focalitzen en aquesta espècie, deixant en segon pla l’estudi i protecció de les formes de vida solitàries, tot i ser aquestes les majors contribuents a la pol·linització degut al seu elevat número i diversitat; algunes, fins i tot, són pol·linitzadores exclusives d’una única espècie de planta, fet que revela una estreta relació entre ambdós organismes.

Existeix una gran varietat d’abelles solitàries de diversa morfologia:

1) Exemplar d'Andrena sp. (Foto de kliton hysa a Flickr); 
2) Exemplar de Xylocopa violacea, l'abella fustera o abellot negre (Foto de Nora Caracci fotomie2009 a Flickr); 
3) Exemplar d'Anthidium sp. (Foto de Rosa Gambóias a Flickr).

Dins les abelles solitàries també existeixen formes paràsites: abelles que s’aprofiten dels recursos d’altres insectes (fins i tot d’altres abelles), és a dir, dels hostes, causant-los un greuge. Aquest és el cas de les abelles del gènere Nomada sp., les espècies del qual dipositen els ous dins els nius d’altres abelles; en néixer, les larves paràsites s’alimenten del nèctar i el pol·len del niu que parasiten, deixant a les abelles parasitades sense recursos. Aquest tipus concret de parasitisme es coneix com a cleptoparasitisme (klepto = robar), atès que les larves paràsites roben, literalment, l’aliment de les larves de l’espècie hoste.

Exemplar de Nomada sp. (Foto de Domingo Roldan a Flickr)

ABELLES PSEUDOSOCIALS

Deixem de banda les formes solitàries i, avançant en complexitat, ens trobem amb les formes pseudosocials: abelles que formen grups relativament organitzats i jerarquitzats, però sense arribar mai a l’alçada de les formes verdaderament socials, com és el cas d’Apis mellifera.

Possiblement, l’exemple més famós és el de l’abellot (Bombus sp.). Aquestes abelles formen colònies en les que la o les reines (femelles fecundades) són els únics exemplars que sobreviuen a l’hivern; la resta, mor degut al fred. Gràcies a elles, però, les colònies tornen a revifar durant la primavera següent.

Exemplar de Bombus terrestris o borinot (Foto de Le pot-ager "Je suis Charlie" a Flickr).

ABELLES EUSOCIALS

Finalment, les abelles més evolucionades en quan a complexitat de la seva estructura social són les abelles eusocials o verdaderament socials. L’únic cas reconegut avui dia és el de l’abella de la mel o Apis mellifera.

Donat que l’objectiu d’aquest article era desmentir el mite que “totes les abelles formen colònies, construeixen ruscs i fabriquen mel”, només diré que aquestes abelles formen complexes estructures socials jerarquitzades (un fenomen molt rar, també observat en tèrmits i formigues) liderades normalment per una única reina, construeixen grans ruscs formats per bresques de cera i produeixen mel, un producte d’elevat contingut calòric molt apreciat per l’ésser humà.

Exemplars d’Apis mellifera sobre una bresca plena de mel (Foto de Nicolas Vereecken a Flickr).

Com hem pogut veure, les abelles solitàries juguen un rol vital en termes de pol·linització, motiu pel qual haurien d’estar molt més protegides. En canvi, continuen sent les abelles de la mel les que s’enduen la major part de l’atenció degut, sobretot, als recursos directes que aquestes aporten a l’ésser humà.

REFERÈNCIES

• Apunts i memòria personals de les pràctiques acadèmiques del grau en Biologia Ambiental realitzades al curs 2013-2014 al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). Universitat Autònoma de Barcelona.
• O’toole, C. & Raw A. (1999) Bees of the world. Ed Blandford
• Pfiffner L., Müller A. (2014) Wild bees and pollination. Research Institute of Organic Agriculture FiBL (Switzerland).
• Solitary Bees (Hymenoptera). Royal Entomological Society: http://www.royensoc.co.uk/insect_info/what/solitary_bees.htm
• Stevens, A. (2010) Predation, Herbivory, and Parasitism. Nature Education Knowledge 3(10):36

Si t’ha agradat aquest article, no dubtis a compartir-lo a través de les xarxes socials per fer-ne difusió. Gràcies a la vostra col·laboració, la divulgació de la ciència i la natura arriba a molta més gent!

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Qui es carrega la naturalesa?

Fa unes setmanes, en aquest blog es varen resumir els resultats de l’Informe Planeta Viu per l’any 2014, en el qual es detallava l’estat de conservació dels vertebrats. Ara, un estudi publicat al novembre d’aquest any a la revista PlosONE, treu a la llum quins països són els més responsables d’aquestes pèrdues. 

INTRODUCCIÓ

La preocupació dels diferents governs dels països del món per a la conservació de la naturalesa va fer que es promogués la Convenció sobre la Diversitat Biològica i varen acordar que pel 2010 s’hauria reduït la pèrdua de biodiversitat. El cert és que no es va aconseguir i varen planificar pel 2020 que s’hauria evitat l’extinció de les espècies en perill i el seu estat de conservació hauria millorat.

Els resultats de l’estudi que aquí es presenten es basen en l’Índex de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN, en anglès), el qual se basa en deteriorament o la millora de l’estat de conservació entre diferents períodes de temps.

Segons un estudi publicat a Science, s’ha produït una caiguda en el mencionat Índex del 0,02% pels ocells, un 0,07% pels mamífers i un 0,14% pels amfibis; el que significa que s’ha accelerat la taxa de pèrdua per aquests grups.

IMPACTE PER ZONES

Malgrat que en general la majoria de regions i països han causat un impacte negatiu en les tendències globals, en algunes ha estat positiu. Són exemples d’aquest últim cas les Illes Cook, Fiji, Maurici, Seychelles i Tonga.

Tendències globals en l'estat de conservació dels vertebrats. En verd les regions amb impactes positius i en magenta amb impacte negatiu. Les àrees encerclades indican les illes. (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

Observen una variació considerable en les tendències entre països y regions. La que més contrast presenta és entre terra i mar: en les àrees terrestres els canvis són principalment negatius, mentre que a nivell marí són positius en la majoria de zones. El motiu d’aquest canvi es deu a la millora de dues espècies de misticet, la iubarta o balena de gep (Megaptera novaeangliae) i la balena blava (Balaenoptera musculus). De tota manera, àrees marines com les Illes Galápagos han tingut un impacte negatiu.

L’estudi ha mostrat que més de la meitat del canvi total net en l’estat de la Llista Vermella es deu a canvis produïts en menys de l’1% de la superfície terrestre, essent només 8 països els responsables d’aquest fet. Aquests països són: Austràlia, Xina, Colòmbia, Equador, Indonesia, Malàisia, Mèxic i Estats Units.

La meitat del dany causat als vertebrats el causen només 8 països. 

L’explicació es deu a que els països amb més biodiversitat única (endemismes) són més vulnerables a patir les pèrdues més grans. Aquests 8 països anteriors ostenten el 33% de la diversitat mundial. De tota manera, Brasil, la República Democràtica del Congo, Índia i Perú presenten un 23% de la biodiversitat mundial i només presenten un 8% de les pèrdues.

IMPACTE PER GRUP

Els patrons de canvi difereixen entre els tres grups. Als Estats Units, mentre que ha millorat l’estat de conservació dels mamífers, ha empitjorat en amfibis i ocells. A Austràlia, Colòmbia i Mèxic el deteriorament s’ha produït sobretot en amfibis, mentre que a Indonesia és sobretot en aus i mamífers.

Tendències globals en l'estat de conservació dels amfibis (A), ocells (B) i mamífers (C). En verd les regions amb impactes positius i en magenta amb impacte negatiu. Les àrees encerclades indican les illes. (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

AMENACES

Els autors de l’estudi han analitzat quines són les amenaces principals a les que s’afronten els diferents països i que posen en risc l’estat de conservació dels seus vertebrats. Estudien l’impacte de l’agricultura, l’explotació forestal, la caça, les pesqueries, les espècies invasores i el canvi climàtic.

Contribució en les diferents països de les diferents amenaces per a la conservació de les espècies. Agricultura (A), explotació forestal (B), caça (C), pesqueries (D), espècies invasores (E) i canvi climàtic (F). (Rodrigues et al. 2014, Creative Commons)

L’agricultura i l’explotació forestal són les principals responsables de la pèrdua de biodiversitat al sud-est asiàtic, especialment a Indonèsia i Malàisia. La caça d’animals per a menjar, medicina tradicional i el tràfic d’animals domèstics afecta sobretot als països asiàtics, sobretot a Xina i Indonesia. A les illes oceàniques i Austràlia, Colòmbia, Equador, Costa Rica i Panamà afecten especialment les espècies invasores (depredadors, modificadors d’hàbitat i patògens).

Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estem matant al planeta?: Informe Planeta Viu 2014 (WWF)

A finals de setembre d’aquest any es va publicar la desena edició de l’Informe Planeta Viu de WWF (de l’anglès World Wildlife Fund for Nature; en català, Fons Mundial per a la Naturalesa), una publicació biennal que documenta l’estat en que es troba el planeta, la biodiversitat, els ecosistemes i la demanda de recursos naturals de la humanitat.

L’ÍNDEX PLANETA VIU

L’informe es basa en el càlcul de l’Índex Planeta Viu (IPV), que mesura les tendències de 10.380 poblacions representatives de 3.038 espècies de vertebrats (mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos) de tot el món. L’informe ha determinat una reducció de l’Índex Planeta Viu en un 52% des de 1970, el que significa que en 40 anys s’han reduït a la meitat les poblacions de vertebrats silvestres estudiades, especialment en les regions tropicals. El motiu principal és que estem augmentant el component econòmic a expenses de l’ambiental. És a dir, estem enriquint-nos a canvi de la pèrdua i degradació d’hàbitats, l’augment de la caça i la pesca i del canvi climàtic, el que té un impacte important en la biodiversitat mundial.

Si s’estudien les tendències de les diferents poblacions segons els seus ambients, les diferències es fan molt evidents:

• AMBIENTS TERRESTRES: Les poblacions de les espècies terrestres han disminuït un 39% en els últims 40 anys degut a la pèrdua d’hàbitats per a un ús de la terra per agricultura, el desenvolupament urbà i la producció d’energia.
• AMBIENTS D’AIGUA DOLÇA: Les poblacions de les espècies d’aigua dolça han disminuït un 76% en els últims 40 anys degut a la pèrdua i fragmentació dels hàbitats, la contaminació i les espècies invasores.
• AMBIENTS MARINS: Les poblacions de les espècies marines han caigut un 39% entre 1970 i 2010 degut a la caiguda de les poblacions de tortugues i ocells marins degut a les captura accidental en la pesca i a la sobrepesca de taurons als tròpics i a l’augment de la sobrepesca a l’oceà Antàrtic.

LA PETJADA ECOLÒGICA

S’utilitza la petjada ecològica per tal de sintetitzar l’impacte que tenen les diferents activitats humanes sobre el medi ambient; de manera que com més baixa sigui, menys impacte causa. Té en compte tots els béns i serveis ecològics que necessita la humanitat i que competeixen per l’espai. En els últims 50 anys, el component dominant de la petjada ecològica ha estat el carboni emès en la combustió de combustibles fòssils i continua augmentant, passant del 36% del total de la petjada ecològica al 1961 al 53% al 2010.

Per altra banda, té en compte la terra biològicament productiva (biocapacitat), la qual ha augmentat degut als avenços tecnològics, a les entrades agrícoles i al reg, de manera que ha augmentat de 9.900 a 12.00 milions d’hectàrees globals del 1961 al 2010. Però l’augment desmesurat de la població en aquest mateix període fa que la biocapacitat per càpita disponible caigui de 3,2 hectàrees globals a 1,7. Això significa que cada persona del món té 1,7 hectàrees per produir el que necessita en un any.

Per tant, la petjada ecològica global va augmentar més ràpidament que la biocapacitat global, de manera que l’augment de la productivitat de la Terra no ha estat suficient per compensar les demandes de la població mundial. Això significa que estem utilitzant més recursos dels que la Terra pot subministrar. De fet, a nivell mundial necessitaríem 1,5 planetes Terra per tal d’obtenir tots els recursos i serveis ecològics que necessitem cada any.

S’observen diferències significatives entre països: els països amb els ingressos més alts tenen petjades ecològiques per càpita per sobre de la biocapacitat disponible, de manera que depenen de la biocapacitat d’altres països, principalment dels que tenen ingressos mitjans i baixos, els quals són aquests últims els que pateixen més pèrdues d’ecosistemes i la disminució de la biodiversitat més important (entre el 18 i el 58%).

BUSCANT EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

La manera en que suplim les nostres necessitats està posant en perill la capacitat de les generacions futures de cobrir les seves pròpies. Per aquest motiu, la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament del 1987 va utilitzar per primera vegada en la història el concepte de desenvolupament sostenible i el va definir com aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les pròpies necessitats. En els termes que aquí ens referim significa aconseguir un alt nivell de desenvolupament humà amb una petjada globalment sostenible, és a dir, mantenir la petjada per càpita per sota de les 1,7 hectàrees globals. Actualment cap país del món ho ha aconseguit, però Alemanya i Estats Units van en la direcció correcta.

El desenvolupament i la conservació poden anar de la mà i la protecció de la naturalesa pot conduir a un progrés social i econòmic. De fet, la seguretat d’aliments, l’aigua i l’energia i la salut de l’ecosistema estan relacionats entre ells.

Així doncs, es poden prendre millors decisions i es poden aplicar solucions pràctiques per fer front a tot plegat:

 

Aquesta entrada s’ha elaborat a partir del Resum elaborat per WWF de l’Informe Planeta Viu 2014, complementant alguna informació de la versió completa. Tant el resum en castellà (36 pàgines) com la versió completa en anglès (180 pàgines) els podeu trobar al següent enllaç: http://www.wwf.es/noticias/informes_y_publicaciones/informe_planeta_vivo/